Connecta amb nosaltres
Booker

NBA

Devin Booker: qui perd no passa a la història

Devin Booker és l’estrella d’uns Suns a l’alça.

Comparteix

Devin Booker: qui perd no passa a la història

Aquesta, la 2019/2020, és la cinquena temporada de Devin Booker a l’NBA. Encara no ha fet 24 anys i ja és el jugador amb més partits de 30 punts de la història dels Phoenix Suns (91 partits). A la bombolla d’Orlando, indret on s’està disputant el Larry O’Brien, hi acumula un total de cinc partits de 30 punts o més. Quatre  són de 35 punts, i la majoria d’aquests venen acompanyats de percentatges superiors al 50% d’encert en tirs de camp. Per a Booker, en certa manera, és una rutina de cada temporada, això de concatenar exhibicions ofensives. El factor que eleva al màxim exponent el seu rendiment numèric no és altre que, dels darrers 7 partits oficials, els Suns n’han guanyat 7. Que ho han guanyat tot, vaja.

Els promitjos de Devin Booker a The Bubble són espectaculars: 31 punts per partit, 6’1 assistències per partit, 63% de true shooting i 4’5 rebots per partit. És el millor jugador dels Phoenix Suns (novament) i està anotant una gran quantitat de llançaments d’enorme complexitat que no fan més que recordar-nos que viu en una espècie de fase d’hipnosi permanent. Envoltat d’un gran entrenador que ha sabut entendre i contextualitzar les seves necessitats (Monty Williams), d’un base convencional que aporta a l’equip aquell punt de pausa que necessiten els projectes competitius (Ricky Rubio), d’un pivot que té un potencial descomunal que ha d’aprendre a canalitzar (DeAndre Ayton) i d’una gama d’alers que executen i defensen amb eficàcia, compromís i maduresa (ara Cameron Johnson i Mikal Bridges, però també Kelly Oubre Jr), ara sí, podem afirmar que Devin Booker té una estructura competent i funcional al seu servei. I quan tens això, guanyar és més fàcil.

 Més enllà de l’estadística avanaçada, de la preparació de partits i del talent natural, en bàsquet -i en qualsevol esport- hi ha un element diferencial inherent a cada equip i a cada jugador: la dinàmica. La confiança en un mateix, les ratxes i el simple fet de creure’s allò que es té al voltant poden decidir duels directes i decantar la balança en moments determinants. Per trobar un context propici per a potenciar aquest intangibles és molt necessari fer una bona feina en la resta d’àmbits. Són una conseqüència, no un punt de partida. O no un punt de partida vàlid, més ben dit. Els Phoenix Suns han encadenat set victòries tenint algun cop de sort però, sobretot, fent una molt bona feina i sentant les bases d’una cultura competitiva i guanyadora. Per aquest ordre.

Ricky Rubio i un retorn als orígens

La manera de jugar de Devin Booker ha canviat considerablement aquesta temporada. Durant les temporades 2017/2018 i 2018/2019 vam veure un Booker molt més responsabilitzat en les tasques de creació primària i distribució. Van ser dues temporades amb més ús que l’actual (32’9% la temporada 2018/2019 i 31’7% la 2017/2018) en les quals, fins i tot, alguns sectors de l’entorn es plantejaven si Booker podria acabar fent de manera definitiva el salt a la funció i posició de base a temps sencer. Era un dubte raonable, ja que ni Elfrid Payton, ni aquell De’Anthony Melton, ni les pinzellades de jugadors de tercera unitat com Isaiah Canaan eren prou convincents. En qualsevol cas, hi havia un rerefons clar per a aquesta qüestió: que el següent pas dels Phoenix Suns passés potencialment per revertir la naturalesa del millor jugador de la plantilla era la prova clara d’una tendència preocupant.

El fitxatge de Ricky Rubio a l’agència lliure de 2019, que en el seu moment va ser considerat per bona part dels analistes de pàgines d’entitat el pitjor moviment de l’estiu, va respondre a dues necessitats interconnectades: proporcionar a Devin Booker un rol molt més favorable i seguir sumant peces a l’esquelet dels Phoenix Suns. I bé, més enllà de que Devin Booker aquesta temporada només ha jugat un 1% dels minuts com a base natural de l’equip -fet anecdòtic perquè al cap i a la fi les assignacions posicionals, en atac, valen pel que valen-, ha quedat clar que el del Masnou és el contrapunt perfecte per a l’ex de Kentucky. No només ha estat capaç d’alimentar l’equip a través de la seva coherència sinó que també ha permès que Booker tingui el marge suficient per ser l’anotador dominant -i potencial anotador pur TOP 3 de l’NBA a mig termini- que sabíem que podia ser.

 Més tard incidirem en la faceta creativa i autòtrofa de Devin Booker, però primer ens hem de centrar en el seu focus de producció principal: el joc off the ball. Aquesta sol ser una faceta inèdita de les primeres espases perquè la tendència -lògica i recomanable en línies generals- a l’NBA és que el jugador franquícia aglutini la pilota des del primer moment, però en el cas de Booker és especial: la seva naturalesa l’incita a rebre partint del moviment constant. Algunes dades molt rellevants que ens ajuden a il·lustrar aquesta premissa són, per exemple, les seves prestacions en diverses situacions de tir: 1’63 punts per possessió en talls, 1’05 punts sortint de bloqueigs i, en paràmetres més globals (en els quals incideixen també punts “autòtrofs”), 1’08 punts per tir. És un fora de sèrie situat a la cúspide de la valoració en producció exclusivament anotadora.

Booker és el jugador que més es beneficia de la proposta de Monty Williams. Els Phoenix Suns són l’equip que més assistències acumula per partit de l’NBA (27’1) i el segon que més punts genera a través d’aquestes (70’1). De mitjana, al llarg del partit, Devin Booker intervé 60 vegades. Hi ha una manera clara de justificar el canvi en la manera de connectar i relacionar-se amb l’equip: mirar la freqüència de tipus de jugada de la temporada passada i la d’aquesta temporada. Fem-ho:

ISO 2018-2019: 17% / ISO 2019-2020: 15%

PICK AND ROLL 2018-2019: 46% / PICK AND ROLL 2019-2020: 36%

OFF SCREEN 2018-2019: 12% / OFF SCREEN 2019-2020: 13%

TALLS 2018-2019: 4% / TALLS 2019-2020: 6%

SPOT UP 2018-2019: 9% / SPOT UP 2019-2020: 11%

MÀ A MÀ 2018-2019 7% / MÀ A MÀ 2019-2020: 11%

Les dades corroboren una de les tesis de l’article: l’equip d’Arizona s’ha beneficiat de la “renaturalització” de Devin Booker. Continua tenint una ascendència fonamental amb la pilota a les mans perquè -com veurem- és un jugador diferencial i no convé allunyar-lo definitivament de la creació, però l’entorn dels Suns li proveeix una gran quantitat de situacions pròpies i interioritzades al llarg del partit que el fan ser molt més productiu. És una estrella que s’ha format juntament amb el context i que creix seguint els mateixos temps que l’evolució col·lectiva, ara per ara.

Devin Booker es mou en uns paràmetres estètics igualment excelsos. Fa uns dies Ricky Rubio comparava el seu joc de peus amb el de Kobe Bryant, un dels millors anotadors de la història del bàsquet, i no és una comparació absurda ni exagerada. Deixant de banda el palmarès i la trajectòria dels dos, els fonaments de Booker són molt similars. I no és l’única similitud: Devin Booker també és un jugador amb recursos ofensius atemporals. S’ha consolidat com un dels grans anotadors a tres nivells de l’NBA.

El que més crida l’atenció sobre Booker és que, sent un jugador que considerem que té un rang de tir il·limitat, té un volum de triple sorprenentment menor en comparació amb la resta d’estrelles perimetrals de l’NBA: 5’7 triples per partit. El seu % -35’9%- i els fonaments per crear-se el tir són senyals inequívocs que podria tenir molt més pes en aquest aspecte, però al cap i a la fi en el seu cas hi ha una màxima que es fa més present que mai: el tir més eficient és el que saps que pots anotar.

Devin es mou pel 45% d’encert des de la mitja distància (53’8% a la bombolla) i és un dels millors finalitzadors de l’NBA prop del cèrcol. Té una estadística d’anotació superior al 70% d’encert que demostra la feina física i de protecció de la pilota que ha fet durant les darreres temporades. Ha desenvolupat aquella punta de velocitat amb la pilota a les mans que marca la diferència i ha après a optimitzar-la aprofitant les virtuts del seu cos. Al cap i a la fi, a l’NBA hi ha una cosa més important que el triple en atac: la capacitat per fer creure al defensor que, des del moment que alces la mirada, pots generar perill. Aquesta sensació, en el cas de Booker, ve de sèrie.

El vídeo que hem adjuntat just a dalt d’aquest paràgraf resumeix perfectament les habilitat anotadores on ball de Devin Booker. Aquesta temporada, en pick and roll, ha generat 0’90 punts per possessió, que és una dada similar a la de jugadors com James Harden (0’97 amb totes les particularitats d’aquests Rockets) o Trae Young (0’97 sent un dels bases amb més recursos).

La quantitat de recursos que té en 1vs1 Devin Booker és inesgotable. Necessita molt poc espai per desequilibrar i té un tronc inferior idoni per relativitzar distàncies i absorbir contactes (0’97 punts per possessió en ISO aquesta temporada). El factor que més l’ajuda a potenciar aquesta faceta és un que ja hem comentat al llarg del text: se sent còmode executant a qualsevol zona de la pista.

I aquest últim vídeo.

Devin Booker s’ha convertit definitivament en un exterior molt dúctil. L’arribada de Ricky Rubio l’ha allunyat de la distribució primària -tal com dèiem al principi-, però no l’ha vetat de la possibilitat de construir una bona química amb els seus companys. Les dues assistències del vídeo adjuntat són les que millor sintetitzen el punt de calma i fredor que ha afegit al seu joc: la primera, quan la pilota crema i les estrelles tenen el tir com a prioritat, la resol amb una passada des del salt (d’aquelles que al bàsquet formatiu diuen que MAI s’han de fer). Tall de Mikal Bridges i bàsquet. La segona, més que pel present, que també, és il·lusionant pel futur: Ayton i Booker són el futur dels Phoenix Suns. Almenys Booker.


Devin Booker no està fent res que no fes des de fa quatre temporades. És un anotador especial que ja es mou en paràmetres històrics i que té en l’edat un aliat fonamental per continuar engrandint una carrera que, en termes exclusivament individuals, ja domina alguns registres llegendaris. Evidentment, és preocupant a nivell de gestió que la primera proesa col·lectiva que narrem d’una estrella de l’NBA tan descomunal com Booker sigui que té la possibilitat -que no depèn d’ell- de classificar-se pels play off per primera vegada després d’una pandèmia gràcies a unes normes de competitivitat sobrevingudes. Això, però, no és problema seu: ha estat problema dels Phoenix Suns. I faran bé de no oblidar que el millor reconeixement per a una estrella és tenir un entorn competitiu al voltant. Si no li saben proporcionar -ara per ara sí-, serà qüestió de temps que se’n vagi. I aquest fantasma ja ha sobrevolat Arizona en alguna ocasió.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Més a NBA

Tradueix »