Connecta amb nosaltres
Spar Girona

BÀSQUET FEMENÍ

D’excel·lent

Parlem de la temporada de l’Spar Girona fins a la finestra FIBA.

Comparteix

D’excel·lent

Les pintaven molt verdes a principi de temporada per Fontajau. Els reforços que faltaven per suplir a Mendy i Burke (en quant a impacte) havien arribat tard. Shay Murphy firmava amb l’Spar Girona després de portar tres anys retirada i Crystal Bradford no va arribar a debutar a la primera jornada de lliga per culpa de la tardança a arribar a un acord entre les parts implicades. A més, l’inici de temporada era tant frenètic com decisiu pel desenvolupament de la temporada. Lliga catalana, debut a lliga contra el València, Supercopa LF Endesa i prèvia de l’Eurolliga. Tot això, en un període de dues setmanes.

L’equip no arribava en bones sensacions per rebre al conjunt taronja a Girona a la jornada inaugural. Es venia de perdre la semifinal de la Lliga Catalana contra el Barça, la pretemporada havia estat molt complicada per les absències a l’equip i, per rematar-ho, els problemes físics impedien que es respirés un aire fresc pels passadissos del pavelló. Així i tot, el Valencia tampoc arribava en bona forma. Alba Torrens, Cristina Ouviña i Rebecca Allen no van estar dins el roster de l’equip de Rubén Burgos per afrontar el partit. Tot i superar aquesta primera prova, els dubtes i la preocupació seguien dins l’equip.

Al cap de pocs dies l’Uni es jugava el primer títol de la temporada i, la intenció era poder alçar, altra vegada, una nova Supercopa. Trofeu que des de la imposició del nou format el conjunt gironí encara no havia guanyat. Encara no sé si a contra tot pronòstic o no, però Bernat Canut va aconseguir el seu primer títol nacional a primers d’octubre. L’Spar Girona va superar a l’Araski i, de nou, al Valencia per aixecar el títol a Mendizorroza.

Primer ensurt amb una ràpida reacció

Dins l’atapeït inici de calendari era obligat posar a prova l’equip en panorama europeu. L’Uni va viatjar fins al Nord de França per jugar contra l’ESBVA l’anada de la fase prèvia de l’Eurolliga. L’equip va anar de més a menys i entre Kennedy BurkeJanelle Salaun, principalment, el conjunt francès va assolir una renta de dotze punts per afrontar el partit de tornada a terres catalanes. Precisament, l’ex de l’Uni, va patir un esquinç a un dels seus turmells que li va impedir jugar a Fontajau tot i viatjar amb l’equip. Aquest fet, augmentava les possibilitats sobre que l’Uni obtingués ser equip d’Eurolliga per quart any consecutiu. I així va ser.

Spar Girona

Font: David Subirana.

Fontajau va jugar un paper clau al deixar en res l’avantatge de les jugadores de Rachi Mazine que havia obtingut a casa seva. S’ha de dir, també, que Bernat Canut i Laura Antoja van fer una labor exitosa pel que fa a l’scouting per capgirar el resultat global. Al primer i quart període, l’Uni va deixar per sota els 10 punts a l’ESBVA. Anul·lant bé a Salaun i, aquesta vegada, imposant la tònica dominant tant en l’àmbit tàctic com en físic. Amb el 66 a 43 final, l’Uni va poder mantenir la seva plaça d’Eurolliga que, cada vegada, es va convertint en una cosa habitual poder veure la millor competició europea al santuari gironí.

Dominar des de la defensa

Amb el canvi d’entrenador l’Uni buscava un joc on l’equip fos dominant en tots els sentits. Amb Alfred Julbe es va assolir un joc tremendament vertical a camp obert i amb una defensa que s’acostava a l’excel·lent. Això no obstant, en atac estàtic si que generava més dubtes. Costava veure una circulació eficient de la pilota i, al final, havies de recórrer a detalls individuals de les jugadores per trobar situacions clares de tirs. Amb Bernat Canut la història no ha canviat moltíssim. El guió de partit té certes similituds entre els dos entrenadors. Amb el tècnic urgellenc l’Uni ha fet el salt a l’excel·lent en termes defensius, sobre la capacitat per córrer al contraatac no és que hagi variat molt -hi ha un bloc de jugadores idoni i similar a l’any passat per dur a terme un ritme alt de joc- i, en cinc contra cinc sembla que hi ha més fluïdesa a la pilota. O almenys l’equip sembla més resolutiu col·lectivament.

És curiós que això passi al primer any post retirada de Laia Palau, amb una parella de bases que no se les està veient còmodes sobre el parquet i amb una confecció de plantilla tan preocupant com el que s’ha viscut aquest estiu. En casos com el d’aquest grup, és quan l’entrenador ha de ser capaç de treure el millor de les seves jugadores per compensar les seves debilitats. I, de moment, així està sent. Tant Laia Flores com Laura Cornelius haurien agraït el rol de segona base per deixar el lloc de titular a la llegenda ja retirada per continuar guanyant experiència al més alt nivell europeu des d’un altre lloc. Altres jugadores com Rebekah Gardner o Marianna Tolo estan ajudant a veure un joc coral més agradable de cara l’espectador i alliberar de pressió a les bases catalana i neerlandesa.

Spar Girona

Font: David Subirana

Tornant al tema que vull tractar. És d’admirar com aquest Uni Girona s’està convertint en un mur. Actualment, són el segon millor equip defensiu tant a lliga (63,14 punts rebuts per partit) com a Eurolliga (63,2 punts rebuts per partit). Dades significatives de l’efecte Bernat Canut a la banqueta gironina. Tal com estava comentant, sense trobar el millor nivell de les seves bases i d’algú altre-fent especial èmfasi en Crystal Bradford-, l’equip ha sabut treure els partits construint un mur al seu camp. Les dues aler pivots (María Araújo i Irati Etxarri), sense mostrar una regularitat fixa, han set claus per desarticular les ofensives rivals degut a la seva versatilitat per poder intercanviar jugadores amb qualsevol de les cinc posicions de la pista. De fet, dins aquest grup, també hi podem incloure jugadores exteriors com Binta Drammeh o Rebekah Gardner. Perfils totalment físics amb una mentalitat defensiva enorme per tal que les rivals trobin situacions d’atac fàcils.

Per acabar, però no menys important, cal fer menció d’honor a les dues pivots. Giedre Labuckiene duu tres anys rendint a un nivell excepcional amb el rol de pivot suplent. En ella, Pere Puig va trobar una jugadora ideal per construir una segona unitat rígida, complidora i amb múltiples variants per anotar. Giedre no té el cos de Tolo o Reisingerová, però, a diferència de la txeca, té unes qualitats defensives superiors que s’han vist en múltiples ocasions ja sigui en situacions d’intimidació, a la capacitat per tancar el rebot defensiu o sobre el seu posicionament del cos per defensar el joc d’esquena a cistella de la pivot rival. No li importa baixar al fang per desgastar-se ella en lloc de les seves companyes i que tingui més energia per expressar-se a l’altre costat del parquet.

Sobre Tolo. Buf. És el fitxatge de l’estiu per l’Uni. Defensa, anota, reboteja, divideix la pilota. Costa trobar-li algun “però” a l’australiana. Després de dos anys amb Julia Reisingerová com a pivot titular, l’Uni necessitava un canvi. Algú amb més compromís defensant el cèrcol. I, amb l’ex del Landes, han fet clic a la tecla correcta. Per físic i amenaça de tir, són perfils semblants. Bon moviment d’esquena a cistella, rang de tir des de la curta i mitja distància i execucions de notable alt al dos contra dos com a bloquejadores. On ha assolit un nivell més l’entitat catalana és a la circulació de la pilota i a la defensa. Mentre que Labuckiene han de fer un treball més exhaustiu per aturar a les seves rivals havent de mantenir el seu cos en el lloc ideal per frenar un possible u contra u al pal baix o tancar un rebot defensiu, a Tolo li serveix el seu físic per fer veure a les atacants que poca cosa tenen a fer si l’han de moure de la zona restringida. No és una jugadora excessivament ràpida, però és intel·ligent i sap com posicionar-se per estar preparada per qualsevol moviment de l’altre equip.


L’Spar Girona ha guanyat 12 dels 15 partits de competicions oficials aquesta temporada. Dins aquests 15 enfrontaments, ha aixecat un títol, s’ha assegurat una plaça per l’Eurolliga, ha derrotat a l’equip amb més pressupost de la lliga dues vegades i a l’actual campió d’Europa. Pel mig, cert és que hi ha hagut ensopegades inesperades com les derrotes a Saragossa o a Bèlgica, però queden compensades amb la recent victòria mencionada al Sopron o l’aconseguida davant el Famila Schio. En quatre partits només ha vist com el seu rival ha anotat 70 punts o més (un d’aquests amb cinc minuts extres per pròrroga), en cinc han deixat al rival amb 60 punts o menys i, els restants, han estat entre els 60 i 70. Tal com dic al llarg de l’article, aquest Spar Girona domina a través de la defensa.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu Adreça correu electrònic no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

BOTIGA
PATREON

Més a BÀSQUET FEMENÍ

Tradueix »