El draft del 2009 va marcar un abans i un després per les superestrelles que han esdevingut, sense les quals no entendríem la lliga avui en dia, pels jugadors europeus que van ser seleccionats i per la quantitat de jugadors que van estar als picks de loteria i que no van aportar res del que s’esperava d’ells.

Les superestrelles Harden, Griffin i Curry

La lliga no seria el mateix sense aquestes superestrelles que van sortir d’aquesta fornada del draft. James Harden va sortir escollit amb el número 3 per uns Oklahoma City Thunder que, en la jugada mestra de Sam Presti, ja tenien a Russell Westbrook i Kevin Durant i, amb l’arribada de Harden i el creixement personal i col·lectiu en les tres primeres temporades, van arribar a disputar i perdre les finals de 2012 contra els Miami Heat del big three (James, Wade i Bosh). Després d’aquelles finals fou traspassat als Rockets per ser la referència de l’equip, quan als Thunder era el tercer en discòrdia. A Houston ha demostrat tot el seu potencial i aquesta temporada s’ha disparat fent números impressionants amb 36 punts per partit, dos partits amb career high de 61 punts (al Madison i com a local contra San Antonio Spurs) i una ratxa de 32 partits consecutius anotant més de 30 punts.

Griffin va ser el número 1 i en el seu dia va generar un impacte increible a Los Angeles a uns Clippers que necessitaven un jugador decidit com ell, es va endur el nomenament de Rookie de l’any i sembrava el pànic a les pintures rivals repartint pòsters a qui se li posés al davant. Aquesta temporada ho ha fet de meravella als Pistons ajudant a que el seu equip arribés a playoffs tot i no poder passar de la primera ronda. La seva carrera no ha estat al mateix nivell que les altres superestrelles però per què la Barba i Curry són d’un altre planeta.

Stephen Curry va ser escollit el número 7 del draft pels Golden State Warriors i la història que continua ja la coneixeu: 3 anells, 2 MVP i l’etiqueta de millor tirador de tots els temps reservada pel futur si no és que ja li pertany. Cada any fulmina rècords arribant a les finals, i en aquestes darreres finals, tot i perdre davant els Raptors, va superar els 100 triples en la història de les finals (121) tot assolint el liderat de triples convertits a la història dels playoffs amb 470. Curry és, sense cap mena de dubte, dels canells més prodigiosos de l’NBA.

Entre els 3 sumen 19 presències al All-Star Game i 17 nomenaments als premis All-Nba.

Què hauria passat si els Clippers haguéssin sel·leccionat Stephen Curry en el primer lloc del draft en comptes de Blake Griffin?

Ranking	Equip	Jugador	Universitat
1	LAC	Blake Griffin	Oklahoma
2	MEM	Hasheem Thabeet	Connecticut
3	OKC	James Harden	Arizona State
4	SAC	Tyreke Evans	Memphis
5	MIN	Ricky Rubio	F.C. Barcelona
6	MIN	Jonny Flynt	Syracuse
7	GSW	Stephen Curry	Davidson
8	NYK	Jordan Hill	Arizona
9	TOR	DeMar DeRozan	Southern California
10	MIL	Brandon Jennings	Oak Hill Academy (HS)
11	NJN	Terrence Williams	Louisville
12	CHA	Gerald Henderson	Duke
13	IND	Tyler Hansbroguh	North Carolina
14	PHO	Earl Clark	Louisville

Els desastres a Memphis i Minnesota

Els Memphis Grizzlies van escollir amb el número 2 a Hasheem Thabeet, probablement de les pitjors eleccions més altes del draft donat el rendiment del jugador. El center de 2,21m, que provenia de la Universitat de Connecticut, va jugar durant 4 temporades a l’NBA amb un component de fracàs bastant important. Segons comenta el seu excompany Tony Allen “no volia escoltar” els consells que li donaven els seus companys a Memphis com el propi Allen, Zach Randolph o Marc Gasol.

Els Wolves van fer una boníssima elecció amb Ricky Rubio, però la van esguerrar ben bé amb el pick 6 escollint Jonny Flynn deixant escapar Stephen Curry o altres jugadors que han acabat esdevenint importants a la lliga com DeMar DeRozan (9), Jrue Holiday (17) o el que després acabaria sent jugador de la franquícia Jeff Teague (19). Flynn va jugar tota la temporada rookie amb un promig de 12,5 punts en 28,9 minuts de joc i va arribar a fer un Career High de 29 punts en un partit, però la temporada següent el van enviar a l’equip de G-League i després el van acabar traspassant a Houston i va firmar per Portland. Ni a un lloc ni a l’altre va tenir protagonisme ni continuitat. La carrera de Flynn es va acabar diluint després d’un periple per Australia, Xina i Itàlia sense sort amb les lesions.

Dels drafts amb més presència europea de la història

Aquest draft va tenir clar color europeu amb fins a 11 eleccions de tots els tipus. Les que més tenim a la memòria sens dubte són Ricky Rubio, Victor Claver (22) o Sergio Llull (34), però n’hi ha molts més: Omri Casspi (23), Rodrigue Beaubois (25),  Jonas Jerebko (39), Nick Calathes (45), Henk Norel (47), Sergyi Gladyr (49), Nando De Colo (53)
i Emir Preldzic (55). Hi ha jugadors d’aquests que van decidir quedar-se a Europa com Llull o Norel, d’altres de provar sort i van tornar a Europa com Claver, De Colo, Beaubois o Calathes, però n’hi va haver un  dels que van sortir draftejats als llocs de loteria que després d’un periple de 6 equips diferents en 6 temporades i més o menys regularitat va venir a Europa a disputar l’Eurolliga: Earl Clarke. L’actual pivot de KK Buducnost va fer una Eurolliga força interessant anant de menys a més com el seu equip, amb 11,7 punts i 3,7 rebots de mitjana per partit.

Sempre cal una menció especial a les eleccions en rondes baixes que s’han fet un nom a la lliga per mèrits propis com són Taj Gibson (26), Demarre Carroll (27), Jodie Meeks (41), Patrick Beverly (42), el dues vegades campió amb Spurs i Raptors Danny Green (46) o el seu excompany a San Antonio Patrick Mills (55). Aquell any també fou jugador no draftejat l’australià ex del F.C.Barcelona Joe Ingles, que porta les darreres temporades rendint a bon nivell a Utah.

Redraft

1- Stephen Curry
2- James Harden
3- Blake Griffin
4- DeMar DeRozan
5- Jrue Holiday