De manera abrupta i inesperada ens hem quedat sense NCAA. A diferència del que han decidit altres competicions, la temporada de bàsquet universitari dels Estats Units ha acabat de manera irrevocable. Aquesta decisió, que és lògica si ens fixem en les circumstàncies que estem vivint arreu del món, ens trasllada a un escenari incert de cara al draft que teòricament hauria de tenir lloc durant el mes de juny -no serà així si no hi ha una grata sorpresa-. Ens hi trasllada per diverses raons, però la principal és que ens quedarem sense veure com responen la majoria de jugadors que presentaran candidatura a accedir a l’NBA en el moment de major exigència i exposició de la seva carrera.
Si a aquesta estranya situació li afegim que la vigent fornada és complexa d’entendre i d’analitzar, ens queda un draft que presenta molts dubtes en el qual hi ha pocs noms que estiguin contrastats i ja tinguin una ubicació definida en l’escala jeràrquica de talent. Un d’aquests pocs noms és el d’Anthony Edwards, un escorta de 18 anys que s’ha format amb els Georgia Bulldogs de Tom Crean. Allà, amb l’aura d’heroi local, Anthony Edwards ha sabut consolidar-se com una de les promeses -o la promesa- amb més recorregut de la present generació.
Els d’Esmaixada hem decidit que és un bon moment per posar-nos les piles i començar a presentar-vos, de manera gradual, els jugadors més interessants i prometedors dels diversos rangs de projecció del bàsquet universitari que podríem trobar-nos l’any que ve a l’NBA. Tindrem temps de sobres per escriure sobre els perfils europeus, també. És per això que avui “inaugurarem” la secció elaborant un retrat tan precís com sigui possible sobre Anthony Edwards, un dels grans rostres d’aquesta edició.
Dades elementals
Nom: Anthony DeVante Edwards
Procedència: Atlanta, Georgia, USA
Alçada: 1’96 metres
Pes: 102 quilograms
Posició: escorta
Universitat: Georgia Bulldogs
Què és la potència sense control?
Per entendre el perfil d’Anthony Edwards és necessari que contextualitzem la seva temporada. La jove promesa de Georgia ha passat la temporada en una universitat mancada de referències que, d’alguna manera, ha acabat obligant-lo a convertir-se en la principal -i única- amenaça ofensiva des del bot.
Anthony Edwards ha completat una temporada que insinua la silueta d’una estrella en termes de volum i ha deixat moments memorables en forma d’explosions anotadores, però a canvi ha fet encara més evidents les seves mancances i ha donat pas a una moda de pensament que defensa que no està fet per assumir de manera raonable i eficient (les dues característiques que han d’aglutinar els perfils de volum d’equips guanyadors) el pes ofensiu d’un sistema. La materialització és, doncs, el gran punt fosc de la carta de presentació d’Anthony Edwards.
La gran fortalesa d’Anthony Edwards és l’exuberància física que ha exhibit durant tota la seva trajectòria formativa. Parlem d’un jugador que s’ha especialitzat en generar superioritats des de les propietats atlètiques i el contacte i que troba en la penetració i l’absorbció en el cos a cos una zona de confort i producció d’alt nivell. Per fer-nos una idea de la seva capacitat per anotar en situacions pròximes al cèrcol podem fixar-nos en la següent estadística: aquesta temporada ha anotat el 60% dels tirs que ha intentat a la franja restringida.
En matèria perimetral Anthony Edwards també s’ha forjat una fama particular. Al llarg de la temporada ha tingut molta ascendència en la creació de llançaments exteriors des del bot i, si bé ha demostrat que és prou solvent com per autoproveir-se de situacions, ha deixat uns quants dubtes que resideixen en l’encert (29% sobre 7’7 intents des de la T3 per partit, sense anar més lluny) i en la mecànica. Pel que fa a la mecànica, la qüestió és extrapolable a la resta del seu joc: transmet una sensació de descoordinació i precipitació que deriva en uns automatismes poc depurats. Jutgeu aquest llançament (entra) comparant-lo amb el de la resta de jugadors que es creen amb freqüència el seu tir a l’alt nivell:
En el vídeo adjuntat no es veu correctament perquè és un tir personalitzat, però si fem un cop d’ull a llançaments més metòdics o acadèmics (peu parat, tir habitual després de bot) veurem que rarament orienta els peus de manera adient i que l’extensió dels braços tampoc és convencional. Caldrà que treballi en la memòria de tir a base de repeticions.
En aquest punt podem tornar a introduir el problema d’arrel: Anthony Edwards ha assumit amb naturalitat el paper de principi i final de sistema o, per contra, necessitarà una reinvenció quan faci el salt a l’NBA? Darrerament hem tingut casos de jugadors que han arribat a l’NBA amb un encert dubtós i un volum de generador per excés, però el seu cas és considerablement diferent. Ho és perquè té un gran interrogant que encara no hem comentat: la comprensió del joc.
Anthony Edwards jugava en una universitat amb pocs executors fiables i amb encara menys talent i això ha derivat en un nombre menor en bagatge creatiu que el que teòricament hauria d’haver registrat, però en línies generals mai ha arribat a transmetre la sensació de tenir el control del ritme del partit i de metrònom del seu equip que altres perfils d’alt volum sí que han mostrat. Això s’explica per dues raons elementals:
- Té un perfil unidimensional (anotació) en atac.
- És excessivament anàrquic i no sap llegir el que requereix cada context.
Un cop assumim que la versió ideal d’Anthony Edwards seria una que l’obligués a defugir la iniciació del joc i que el convertís definitivament en l’anotador esmolat (des del bot i des de la lectura d’espais), el que realment preocupa és la segona flaquesa. Aquesta serà més difícil de corregir perquè, com hem vist aquesta temporada, s’ha vist reflectida en un aspecte del seu joc que requerirà un tractament especial: la seva selecció de tir. Anthony Edwards ha alternat ratxes espectaculars amb altres de lamentables perquè té problemes per interpretar els condicionants de cada partit.
Sintetitzant: el primer repte d’Anthony Edwards en escenari professional, si vol conservar el perfil i la identitat, serà que A) el ritme s’adapti a ell (cas de les estrelles) o B) ell s’adapti al ritme.
Potencial i distraccions
En defensa Anthony Edwards viu unes circumstàncies similars a les que té en atac: si bé té potencial físic per fer-se càrrec de bases, escortes i alers i ja ha demostrat que no tindrà excessius problemes per fer-se fort en la defensa sobre l’home amb pilota, ha generat molta inquietud en la defensa off the ball.
És un jugador que no tindrà problemes -si es pren la defensa seriosament- en termes de desplegament ni de recuperació, però a l’NBA s’hi castiguen molt la concessió d’espais i les males lectures de la ubicació del rival. En aquest sentit, recorda una mica als fantasmes d’un escorta amb característiques similars tot i ser absolutament diferent en paràmetres d’estructura física (és força menys robust): Zach LaVine.
Anthony Edwards s’ha guanyat a pols ser considerat favorit en la pugna per ser el millor jugador de la generació, però necessitarà treballar en tots els aspectes mencionats. Sovint s’ha dit que físicament sembla un jugador de futbol americà i, sincerament, és una observació que comparteixo.
Tots els jugadors necessiten un temps d’adaptació a l’NBA, i ell no serà una excepció en aquesta norma. El seu repte a curt termini serà regularitzar el seu nivell de producció i trobar uns paràmetres de volum en els quals se senti còmode, cosa que dependrà moltíssim de l’equip que l’esculli.
