Connecta amb nosaltres
Draft

DRAFT 2020

DRAFT 2020: el mock definitiu d’Esmaixada

Presentem la versió definitiva del Mock Draft NBA 2020.

Comparteix

DRAFT 2020: el mock definitiu d’Esmaixada

Falta poc menys d’una setmana per la celebració de la cerimònia del Draft de 2020. És un Draft atípic i especial: s’ajunten una generació difícil de jutjar i un any natural molt difícil de pair. Hem tingut més temps que de costum per trencar-nos el cap analitzant els punts forts i els punts febles de cada jugador i, a més, el període d’especulació sobre els interessos de les franquícies i dels agents també ha estat molt més llarg que de costum.

A Esmaixada portem una llarga temporada -mai millor dit- fent una cobertura extensa i generosa sobre els diversos protagonistes de la generació. Hem parlat dels jugadors més mediàtics, d’aquells que arribaran a l’NBA buscant l’oportunitat de consolidar-se en una rotació competitiva aprofitant el seu punt addicional de veterania i també d’aquells que podrien fer les maletes i enfilar cap a Europa. També hem publicat diversos mocks amb loteries simulades i hem analitzat les necessitats de les franquícies. Ara és el moment de la veritat: el del mock Draft definitiu. Amb traspassos, amb sorpreses i amb tota la il·lusió del món. Comencem!

1. Minnesota Timberwolves- LaMelo Ball

Els Minnesota Timberwolves tenen una base per competir formada per dos joves talentosos i complementaris en atac com són D’Angelo Russell, que va aterrar a Minneàpolis poc abans de la pandèmia, i un Karl Anthony Towns que no ha estat capaç de traduir en victòries tot el seu talent d’ençà de la marxa de Jimmy Butler. Saunders i Gerson Rosas són conscients de la complexitat que tindrà la lluita per una de les vuit places de play off de la temporada vinent, però també tenen present que compten amb dues estrelles i que necessiten completar una rotació competent i, si és possible, afegir una dosi addicional de talent diferencial a la plantilla. I el diamant en brut que tindran més a l’abast en aquesta finestra de mercat no és altre que LaMelo Ball.

Saunders va apostar la temporada passada en els minuts importants per reunir diversos generadors a la pista. KAT va fer un pas endavant qualitatiu en creació de joc a nivell col·lectiu i a nivell individual i D’Angelo Russell va exercir de conductor en situacions de pick and roll. Sobre el paper l’encaix de D’Angelo Russell i LaMelo Ball no és l’ideal, però tenint en compte que arriba d’uns Warriors que el van ensenyar a jugar com a combo guard i que LaMelo Ball és el jugador amb més marge per fer coses especials amb la pilota a les mans la parella podria conviure amb relativa comoditat. Deixant de banda els problemes defensius que l’equip ja té i que el menut dels Ball no contribuirà a solucionar a curt termini, l’adquisició d’un tercer jugador amb potencial de superestrella -en el millor dels casos- es planteja com l’alternativa més viable.

2. Golden State Warriors- James Wiseman

Després de molts dies pensant en un possible traspàs del pick dels Warriors, he acabat prenent la decisió que Bob Myers no traspassarà la seva elecció. Almenys no a aquestes alçades. El raonament és fàcil: els Warriors tenen al mercat el pick 2 i Andrew Wiggins (contracte equiparable al de les estrelles de l’NBA) i segurament podrien fer-los servir per obtenir jugadors de rotació competitius des del primer moment, però si tenen paciència podran aconseguir alguna cosa millor. No hem d’oblidar que tenen una arma secreta: l’elecció dels Timberwolves de 2021.

És protegida 1-3, però sobre el paper els Wolves no seran ni prou bons com per assolir la fase final de l’NBA ni tan dolents com per tenir un pick TOP 3. A hores d’ara, si tot segueix el seu transcurs normal, estaríem parlant d’un pick 7-14 d’una de les fornades més potents dels últims 4 anys. Si Myers és llest, no seria estrany que esperés a que alguna franquícia implosioni i algun jugador important surti inesperadament al mercat. Bradley Beal? Victor Oladipo?….Antetokoumpo o James Harden, en el cas més inesperat? Qui sap. És molt factible que el pack format pel jugador que escullin amb el pick 2, el contracte de Wiggins i l’elecció dels Wolves de 2021 sigui molt més valuós poc abans del trade deadline.

En qualsevol cas, per ara, assignem James Wiseman als Golden State Warriors. El pivot de Memphis és un dels jugadors físicament més preparats per aportar des del primer moment a l’NBA i ocuparia una demarcació que ara mateix l’equip de Steve Kerr no té ben coberta. GSW no és un equip que plantegi situacions complexes per als pivots i tampoc fa un ús abundant del pick and roll, així que se li demanaria que exercís de rim protector i de finalitzador per damunt del cèrcol. Wiseman necessitarà desenvolupar un llançament de mitja i llarga distància relativament fiable per continuar creixent i necessitarà acumular hores de gimnàs, però ja podria tenir un impacte immediat com a jugador de rol en aquests Warriors amb les seves condicions actuals. Seria una aposta més o menys segura.

3. Charlotte Hornets- Anthony Edwards

És una de les eleccions més difícils del Draft. Per començar, des de les notícies que va publicar Shams Charania sobre l’interès de la franquícia en Russell Westbrook, tinc la sensació que qualsevol proposta dels Hornets per adquirir el base dels Rockets passa per incloure el pick 3 a les negociacions. En aquesta mateixa línia, les declaracions de les altes esferes dels Charlotte Hornets sobre la necessitat que tenen de millorar totes les posicions de la plantilla em fa creure que escolliran prioritzant el talent per damunt dels encaixos. Després de força temps debatent-me entre la intriga que em genera Onyeka Okongwu i el potencial del següent jugador amb més projecció de la fornada, he acabat decidint que els Hornets apostaran per Anthony Edwards.

És una elecció que, tot i això, em deixa alguns interrogants: haurà de jugar d’aler (la parella Rozier-Graham està consolidada com a base de l’equip) en un equip que ja de per si serà prou petit, aportarà una dosi addicional d’anarquia a un equip que està faltat de control -la presa de decisions dels líders és inconsistent- i la cultura defensiva de la rotació continuarà en entredit. M’agradaria que el projecte dels Hornets passés per un Graham-Edwards-Bridges-PJ Washington a mig termini, però desconeixem quines intencions tenen per Terry Rozier. Deixant de banda qüestions d’encaix, hi ha dues necessitats de Charlotte que Edwards satisfaria des del primer moment: carisma i upside d’estrella. A dia d’avui l’exterior de Georgia té una potència descomunal i es projecta com un anotador a tres nivells, però necessitarà polir la selecció de situacions. Si ho fa, la franquícia que l’esculli tindrà una joia entre mans.

4. Chicago Bulls- Deni Avdija

És una de les eleccions que tinc més clares del mock. El forward israelià ha estat vinculat amb els Chicago Bulls des del primer moment i reuneix un seguit de característiques que s’associen bé amb les necessitats de la plantilla que la temporada que ve tindrà entre mans Billy Donovan. Coby White és el més similar a un jugador intocable, la parella Markkanen-Wendell Carter mereix una oportunitat per tenir certa continuïtat i Zach LaVine, fins a nova ordre, és el jugador estrella dels Chicago Bulls. Otto Porter Jr és un jugador que fins ara ha passat més temps a la infermeria que a la pista i, per si això fos poc, només té pactada una temporada més de contracte. Si a aquests factors els sumem que Arturas Karnisovas és un VP amb fortes influències basquetbolístiques europees (vegem Denver), que l’ex de Maccabi acabi vestint l’elàstica dels Bulls té tot el sentit del món.

Deni Avdija tindria un impacte més o menys immediat en l’ordre ofensiu de l’equip. Tot i que la temporada passada, a l’Eurolliga, el vam veure en un rol molt més d’executor, al llarg de la seva trajectòria ha demostrat sobradament que la seva naturalesa és la d’un jugador que necessita sentir-se protagonista amb la pilota a les mans per explotar el seu potencial. Tenint en compte que LaVine i Coby White són dos jugadors essencialment autosuficients, que Markkanen és un executor i que WCJ serà un generador en situacions de hand off i bloqueigs, Deni podria tenir recorregut com a generador complementari iniciant situacions de pick and roll (fins i tot redistribuint, fent de bloquejador en el bloqueig directe) i alimentant els finalitzadors de l’equip.

Li falta una punta de velocitat amb la pilota a les mans, no té la capacitat per crear-se espais per llançar d’altres jugadors amb talent per generar joc i tampoc és un tirador versàtil, però té un punt de nitidesa en la presa de decisions que ajudaria a que l’atac dels Bulls fluís millor. Un altre aspecte preocupant de l’elecció seria l’encaix defensiu amb Markkanen: si bé Deni Avdija és un defensor molt sòlid de quatres gràcies el posicionament i la consistència corporal, no té ni la lateralitat ni la verticalitat que necessiten uns Bulls que pateixen contra forwards desequilibrants. 

5. Cleveland Cavaliers- Obi Toppin

Els Cleveland Cavaliers porten diverses temporades optant per escollir talent per damunt de l’encaix. Sent una de les plantilles més tendres i necessitant encara trobar un jugador que demostri que pot ser el pal de paller del nou projecte, és una decisió totalment lògica. En aquesta edició, l’escollit és Toppin: el de Dayton, un dels jugadors més veterans de la generació, seria un complement ofensiu potencialment demolidor per a la parella Sexton-Garland, que necessita urgentment que hi hagi executors d’alta volada al seu servei. Toppin té un arsenal ofensiu molt aplicable a l’NBA actual i, tenint en compte que els Cavaliers s’estan plantejant prescindir de Love per obrir pas als nous temps, tindria un impacte immediat en el transcurs esportiu de la franquícia.

Toppin és un jugador que pot anotar a diversos nivells i es caracteritza per l’ampli domini que té en situacions de pick and pop i finalitzant per damunt del cèrcol. La verticalitat és un factor diferencial que l’ajuda a tapar altres mancances i que el converteix en un dels millors executors de la fornada. Per altra banda, sumaria un punt de generació de joc addicional al plantejament dels Cavaliers ja que és un bon lector de superioritats generant a partir del short roll. Tenint en compte que els Cavaliers són un dels equips amb menys nocions col·lectives dels darrers anys, aquesta virtut podria ser un valor afegit molt útil. L’encaix defensiu seria molt més difícil: Toppin és un jugador impossible de sotmetre a desajusts perimetrals per la rigidesa que mostra en el desplaçament lateral. Sabent que Drummond és similar, és difícil imaginar-se que els Cavaliers puguin fer un pas endavant en defensa a mig termini.

TRASPÀS NOLA-ATL: JRUE HOLIDAY + PICK 13 x DEWAYNE DEDMON + KEVIN HUERTER + PICK 6

6. New Orleans Pelicans (via Atlanta Hawks)- Killian Hayes

Arribem al primer traspàs del Draft. Els Hawks enforteixen la base competitiva incorporant Jrue Holiday en un moviment enfocat a proporcionar un context il·lusionant a nivell immediat a Trae Young i els Pelicans aconsegueixen escalar posicions dins de la loteria. L’escollit per part de NOLA és Killian Hayes, base format al Ratiopharm Ülm que ho té tot per fer una molt bona carrera a l’NBA. Parlem d’un jugador marcadament esquerrà que es caracteritza pel domini del 2 contra 2 i que, en certa manera, recorda a D’Angelo Russell.

No és segur que Lonzo Ball sigui el base de futur dels New Orleans Pelicans. L’ex dels Lakers no ha acabat de fer el pas endavant definitiu en cap temporada i l’extensió de l’any vinent serà delicada. S’entén bé amb Zion Williamson en transició i sap delegar en Brandon Ingram a mitja pista, però no té prou bagatge ordenant el joc a través del pick and roll ni és una amenaça creïble en la creació. A mitja pista, de fet, el seu paper s’orienta més al d’un executor en catch and shoot que requereix que altres jugadors prenguin responsabilitats. Hayes, doncs, encaixaria bé: no és un base excessivament ràpid, però sí que és potent i sap dividir, així que no perjudicaria la proposta up tempo que necessita Zion Williamson en els minuts sense Lonzo. D’altra banda, quan compartissin pista podria exercir de generador primari i deixaria que Zo mantingués el paper que ha tingut fins ara.

Els Pelicans ja tenen algunes certeses pel futur, com Ingram i Zion, però no poden quedar-se a mig camí. El traspàs de Jrue seria una aposta clara per buscar futur sacrificant competitivitat immediata, i en aquest context és raonable creure que, deixant de banda els noms que ja hem citat, no hi ha intocables. Killian Hayes té projecció per ser un molt bon habilitador i té capacitat per crear-se llançaments per si mateix. Absorbeix molta pilota, però aquests Pelicans demanden un director d’orquestra. Sigui per conviure amb Lonzo Ball o per acabar-li prenent el lloc, l’arribada del francès a Louisiana seria molt prometedora.

ALTERNATIVA SI ELS HAWKS NO TRASPASSEN EL PICK: TYRESE HALIBURTON

TRASPÀS BOS-DET: PICKS 14, 26 I 30 x PICK 7

7. Boston Celtics (via Detroit Pistons)- Onyeka Okongwu

Segon traspàs del nostre mock. Els Boston Celtics agafen les tres primeres rondes que tenen entre mans i escalen fins a la zona noble de la loteria per fer-se amb Onyeka Okongwu, un jugador que encaixa perfectament al quadre de prioritats que ha d’afrontar Danny Ainge per reforçar la plantilla. L’interior californià d’USC és un dels jugadors més prometedors d’aquesta fornada i fa mesos que rep comparacions amb un perfil prometedor: Bam Adebayo.

Els Celtics tenen un joc interior format per Daniel Theis, Robert Williams, Enes Kanter i Grant Williams. També hi és Vincent Poirier, però gaudeix d’un paper realment residual. Deixant de banda Daniel Theis, que és el que s’ha consolidat però que hauria de ser francament substituible, els altres han entrat en moments específics quan el context reclamava les seves virtuts. Grant Williams, que no és pivot natural, és qui millors sensacions ha deixat en aquests trams. Els de Brad Stevens tenen un joc fortament orientat a la generació perimetral que requereix unes tasques molt concretes als interiors, però les qualitats d’Okongwu serien perfectes per apuntalar un sistema regit per la versatilitat i la funcionalitat que requereix que cada integrant de la plantilla pugui aportar alguna cosa quan s’allunya de qualsevol dels dos cèrcols. Okongwu és l’interior més intercanviable en defensa del Draft, és un protector de cèrcol prometedor, té un motor privilegiat que li permet jugar a qualsevol ritme, és un rebotejador instintiu i, per perfil, pot assumir pes en la generació de joc mitjançant el hand off. Encara no té rang de tir, però és previsible que a mig termini acabi desenvolupant un catch and shoot mínimament fiable.

Els Celtics tenen la sort que encara es poden permetre incorporar talent a l’equip prioritzant el seu creixement en un segon pla. Ainge no pot permetre’s, però, incloure 3 primeres rondes a la plantilla. Ni per motius econòmics ni per motius esportius. Okongwu té unes característiques defensives brillants i, si creix en comprensió del joc i expansió del rang de tir, seria un pivot ideal per a aquests Celtics.

ALTERNATIVA SI ELS PISTONS NO TRASPASSEN EL PICK: KILLIAN HAYES

8. New York Knicks- Tyrese Haliburton

Draft de perfil baix en l’any I de Leon Rose, però els Knicks podran estar satisfets si no emboliquen la troca i s’emporten Tyrese Haliburton. El de Iowa State és un dels jugadors més sòlids d’aquesta fornada i, segons es comenta, ha desprès molt bones vibracions en les seves entrevistes. És un jugador que, si bé no capta focus mediàtics, sí que és molt complidor i garanteix uns mínims competitius sòlids.

Medeix gairebé 2 metres, té una envergadura molt aprofitable per l’NBA actual i ha registrat més d’un 40% d’encert en situacions de catch and shoot. Per retrat recorda a Lonzo Ball. En defensa és capaç de fer-se càrrec de qualsevol perfil exterior i té una presa de decisions brillant a l’hora de rotar. Per qüestions de lateralitat li costa fer front a jugadors agressius a partir del bot, però és una qüestió que es pot millorar. Si en atac és capaç d’enfortir el cos per anar millor al contacte, de polir el domini de pilota per crear superioritats a partir del bloqueig directe (se n’allunya molt) i de potenciar encara més la seva ambidextresa, seria un complement ideal per a un RJ Barrett que necessitarà combos amb bona interpretació del joc off the ball al seu costat. És un jugador que, sobre el paper, s’adaptaria bé a les demandes d’un tècnic com Tom Thibodeau. És un tipus de jugador que qualsevol franquícia que vulgui inculcar una cultura competitiva a la plantilla necessita.

9. Wahington Wizards- Isaac Okoro

Els Washington Wizards són una de les franquícies que partiran d’una situació més delicada en aquesta finestra de mercat: d’una banda, tenen en John Wall i Bradley Beal una base que t’obliga a competir; de l’altra, ja ho han provat en diverses temporades i saben que no ha funcionat. El contracte del base és difícilment traspassable i hi ha pocs salaris, deixant de banda el de Beal, que pugui servir per moure’s en aquest Draft. L’aposta que fem, doncs, és que WAS escollirà un jugador que respongui a algun perfil inexistent a la plantilla per tal d’intentar assaltar les places de fase final de l’Est. Isaac Okoro és l’home.

Els Wizards són un equip sense estructura defensiva. Necessiten jugadors capaços de contenir els generadors de l’equip rival per optimitzar els seus recursos ofensius. Okoro és un dels jugadors amb millor marc físic d’aquesta fornada i pot fer-se càrrec de gairebé qualsevol jugador de l’equip rival. La parella que formaria amb Hachimura seria un bon punt de partida per retornar la solidesa a la capital. En atac, deixant de banda alguns esbossos interessants com a slasher i el potencial inherent a la seva figura per fer talls i carregar el rebot, ha de desenvolupar urgentment el tir exterior. És una cosa que, teòricament podrà fer a mig termini a base d’insistència i acumulació d’intents. No és un pick il·lusionant en termes mediàtics per iniciar una reconstrucció, però sí que pot ser un pedaç ideal per a una franquícia que està “condemnada” a, d’entrada, continuar competint. O intentant-ho.

TRASPÀS PHO-OKC: PICK 10, KELLY OUBRE I FRANK KAMINSKY x CHRIS PAUL + PICK 28

10. Oklahoma City Thunder (via Phoenix Suns)- Kira Lewis

Tercer traspàs del mock. OKC envia CP3 a un destí que fa temps que sona -i que, segons sembla, compta amb l’aprovació de l’experimentat base- i, a canvi, escala 15 posicions en l’ordre d’elecció. Segons nosaltres, Presti invertiria l’elecció en Kira Lewis Jr., legítimament reconegut com el jugador més ràpid del Draft. Faria parella amb Shai Gilgeous-Alexander i faria que els Thunder mantinguessin la cultura dels dos generadors -tres, fins i tot- que van implementar la temporada passada i que tan bons resultats els va donar.

Kira Lewis és un conductor diabòlic en transició. Té un canvi de ritme sensacional i un domini del bot molt avançat que li permet pujar el ritme de l’equip amb molta facilitat. A mitja pista domina gairebé tots els registres ofensius: és un bon executor en catch and shoot (percentil 89 la temporada passada a l’NCAA), és prou ràpid i hàbil amb la pilota a les mans com per crear-se situacions de llançament i, quan és capaç d’arribar a l’àrea restringida i evitar el contacte, exhibeix un bon ventall de finalitzacions. Li falta força i consistència al tronc inferior per finalitzar amb contacte i també per consolidar-se com a defensor, però són objectius que pot assolir relativament aviat.

11. San Antonio Spurs- Patrick Williams

És estrany trobar-se els San Antonio Spurs aquí, però al mateix temps també és la millor manera d’adonar-nos que els temps estan canviant i que la franquícia de Texas necessita una reconstrucció. S’ha especulat amb un traspàs de LaMarcus Aldridge als Warriors a canvi del pick 2 i Andrew Wiggins, però sobre el paper és anticlimàtic per a uns Warriors que haurien de modificar alguns mecanismes inherents a la seva grandesa per tal de trobar l’encaix de l’aler-pivot. Considerant que es quedaran al pick 11, doncs, una bona opció seria escollir Patrick Williams. És una elecció que no està encaminada a cercar un salt qualitatiu per continuar competint a curt termini però que, si segueix un camí correcte, de ben segur que servirà per posar la primera pedra del futur esportiu de la franquícia.

Patrick Williams és un forward format a Florida State realment intrigant. La temporada passada no va tenir un paper protagonista a la universitat entrenada per Leonard Hamilton, però en els minuts que va tenir va demostrar que és un jugador capaç d’interpretar tots els papers de l’auca: té un marc físici privilegiat, puntualment va exercir de generador en situacions de pick and roll i de creació autònoma (havia estat base en anys anteriors) i el seu percentatge en tirs lliures, juntament amb la mecànica, denota que pot esdevenir un tirador sòlid. Ha de polir els seus fonaments individuals, ha de corregir la presa de decisions i ha d’acabar d’estilitzar el seu cos per ser un bon defensor d’home a home, però en una franquícia que opta per la cocció a foc lent com ha estat fins ara SAS segur que són aspectes que tindrà marge per afrontar. És un diamant en brut.

12. Sacramento Kings- Aaron Nesmith

Els Sacramento Kings van fer un pas enrere la temporada passada: les sensacions positives de la temporada 2018/2019 van quedar difuminades pel canvi d’estil de joc que va proposar Luke Walton i la relació de pesos pesants com Buddy Hield amb l’entorn va convertir-se en un problema greu. Ara mateix, de fet, molts tenim coll avall que no continuarà a la franquícia. Si a aquestes circumstàncies els sumem que han d’afrontar alguna renovació -o no renovació- delicada i que el panorama de l’Oest no millorarà per als seus interessos a curt termini, la sensació és que els Kings van en camí d’una nova reconstrucció. Sense haver acabat l’anterior.

Tenint en compte que el traspàs de Hield podria obrir la porta a la renovació d’un generador de segona unitat com Bogdanovic i que significaria obligatòriament l’adéu d’un dels tiradors més prominents de l’NBA, la incorporació de pólvora amb baixa demanda de pilota és gairebé obligatòria. I en aquest motlle hi encaixa molt bé Aaron Nesmith, de Vanderbilt, que s’ha consagrat com un tirador històric a nivell NCAA gràcies al 52% d’encert en triples sobre 8 intents que va registrar la temporada passada.

Aaron Nesmith ajudaria a crear una ofensiva amb bon repartiment d’espais per a De’Aaron Fox i encaixaria bé a la idea de joc de Monte McNair, de l’escola dels Rockets de Daryl Morey. Té unes condicions físiques molt interessants per ser un bon defensor tot i que li costa comprendre el que passa al seu voltant. Si aconseguís adquirir nocions tàctiques, que a dia d’avui són la seva gran mancança en defensa, podria esdevenir un dels 3&D de referència de l’NBA a llarg termini. No n’hem d’esperar gran cosa en atac a partir del bot.

13. Atlanta Hawks (via New Orleans Pelicans)- Devin Vassell

Atlanta baixa posicions en el Draft i, tot i això, adquireix una peça molt interessant. El pick 13 no correspon a la meva percepció sobre Vassell, però veient el transcurs de les eleccions té sentit que baixi fins aquí. És un jugador que ha crescut en una cultura competitiva i que ja està preparat per tenir un impacte immediat com a two way a l’NBA. La rotació que completaria amb Cam Reddish i De’Andre Hunter seria realment il·lusionant.

Vassell és un jack of all trades: és capaç de dur a terme la defensa exterior a un nivell molt alt, pot assumir pes en la creació de joc a partir del bloqueig directe amb relativa comoditat i, tot i el canvi de mecànica de la temporada passada, és un bon executor en situacions de spot up. Tenint en compte que els Hawks necessiten versatilitat defensiva i jugadors que oxigenin la pista per proporcionar un context favorable a Trae Young, que en ocasions ha hagut de prendre decisions per damunt de les seves possibilitats, Vassell seria l’home indicat per reforçar la rotació de l’equip de Lloyd Pierce.

14. Detroit Pistons (via Boston Celtics)- Cole Anthony

Des del meu punt de vista, s’està sent injust amb Cole Anthony. MVP de diversos torneigs d’abast estatal en temporades anteriors i àmpliament reconegut com un dels perfils més desquilibrants del panorama, està sent molt penalitzat pel rendiment d’UNC la temporada passada. Si féssim un cop d’ull a l’entorn i analitzéssim l’horrorós repartiment d’espais de l’equip, el poc talent diferencial de la resta de jugadors i la incomoditat que li va causar el genoll (artroscòpia i tot), segurament veuríem que les sensacions que va deixar són més contextuals que estructurals.

Cole Anthony jugarà millor el 2vs2 quan tingui finalitzadors sòlids al seu voltant que respectin els espais, deixarà millors guarismes en creació autònoma quan tingui companys que el descarreguin en la presa de decisions i demostrarà una major maduresa quan no se’l sobreexposi. Molts dels seus mals, en poques paraules, els pot solucionar l’NBA. I no, no és que els Pistons siguin una franquícia que a dia d’avui reuneixi els jugadors ideals per ajudar-lo, però el seu estil de joc està molt més enfocat a aquesta lliga que al bàsquet universitari. Cal tenir clar que és un combo guard i que necessita comptar amb llicències per equivocar-se.

Detroit agrairia la presència d’un jugador com Cole Anthony. Que caigui al pick 14, d’alguna manera, és una benedicció. És un jugador que aportarà una nova dimensió mediàtica a la franquícia i que servirà per començar a establir les bases del futur. Si l’entorn es mostra predisposat a tolerar errades, segur que aconseguiran il·lusionar-se. Algunes de les virtuts que més s’han destacat de Cole Anthony, a banda del talent, són el lideratge i el carisma. Són vitals en qualsevol reconstrucció. 

15. Orlando Magic- RJ Hampton

L’elecció d’Orlando és una de les més complexes del Draft. La lesió de Jonathan Isaac i l’augment de nivell de la zona mitja de l’Est fan pensar que no estan tan ben col·locats com en temporades anteriors per lluitar per la vuitena posició de la conferència, però els equips de Clifford sempre lluiten i ORL, al cap i a la fi, té una de les estructures defensives més ben treballades de l’NBA. He explorat opcions de trade up amb Aaron Gordon, però no n’hi havia cap que em convencés sense incloure Nikola Vucevic. Així doncs, Orlando escull amb el pick 15. I s’endú RJ Hampton.

RJ Hampton és un dels jugadors més difícils d’analitzar d’aquest Draft. Té la velocitat i l’explosivitat dels fora de sèrie, al mateix temps que una gran coordinació corporal i algun recurs amb la pilota a les mans molt especial. És lleuger i puntualment fa lectures sorprenents per habilitar companys. A partir d’aquí, tot són dubtes: li falta força per ser un bon finalitzador, el seu pull up és molt precari i no és una amenaça off the ball al perímetre. La seva presa de decisions en els talls tampoc és la millor i pot acabar envaint espais innecessaris.

Els Magic són una franquícia que, per influència de John Hammond, sol guiar-se molt del marc físic per escollir jugadors al Draft. Tenint en compte que tard o d’hora tocarà afrontar la renovació de Fournier i que el bloc actual no és etern, el més lògic seria que els Magic apostessin per buscar un jove que pugui construir un backcourt de futur juntament amb Markelle Fultz. L’encaix dels dos no és l’ideal a hores d’ara, però el sostre de Hampton és alt i podrà assolir-lo si se’l deixa créixer en un segon pla. I l’any que ve entrarà en rotació Chuma Okeke.

16. Portland Trail Blazers- Precious Achiuwa

Aquesta elecció la tinc sorprenentment clara: els Blazers necessiten versatilitat defensiva i Precious Achiuwa és un dels jugadors que te la pot garantir d’aquest Draft. Pot fer-se càrrec de qualsevol peça de frontcourt i té eines físiques per ser determinant en ajudes i rotacions.

El rol d’Achiuwa a Portland seria molt simple: exercir de finalitzador en transició i en situacions de bloqueig directe, buscar talls a cistella i fer una mica de tot en defensa: des de sostenir canvis d’assignació fins a exercir de protector de cèrcol. Necessitarà temps per atribuir-se una mecànica sòlida de tir exterior i per desenvolupar unes qualitats passadores mínimes, però d’això ja se n’ocupen la multitud de perfils exteriors desequilibrants que hi ha a la plantilla de Terry Stotts. La funció principal d’Achiuwa seria aportar el que no ha estat capaç d’aportar Whiteside amb regularitat, ajudar Nurkic en allò que ell no sap fer i donar origen a quintets petits que es caracteritzin per la velocitat.

Els seus millors minuts a l’NCAA han estat com a cinc, cosa que no hauria estat possible sense la sanció de James Wiseman. És un tema interessant.

17. Minnesota Timberwolves- Saddiq Bey

Si el pick 1 és el que hem dit nosaltres, els Wolves ja tindran tres jugadors que requeriran molta pilota. El que necessitaran per envoltar-los serà tir exterior, producció partint d’un volum relatiu, jugadors formats en una cultura competitiva i impacte defensiu. Saddiq Bey, de Villanova, respon a aquest protototip de complement.

 Saddiq Bey és un llançador des de la línia de tres punts molt fiable (45%) i un defensor compromès i capaç. No té massa marge de millora en situacions de generació des del bot tot i alguns flaixos en el pull up i tampoc s’espera d’ell que esdevingui un passador amb registres especials. És un perfil de 3&D preparat per entrar en rotació d’un equip competitiu i que rarament comet distraccions. Els Wolves necessiten jugadors així per afiançar el projecte. Ell i Juancho Hernangómez, juntament amb Okogie, formarien una rotació sòlida per al punt en què es troba Minnesota ara mateix.

18. Dallas Mavericks- Tyrese Maxey

Els Mavs necessiten un complement exterior que pugui assumir la pilota en alguns moments i que reforci l’àrea defensiva. Delon Wright va començar bé, però és necessari trobar-li un upgrade que ofereixi una mica més de solidesa off the ball. Arribats a aquest rang del Draft, pocs jugadors ofereixen més certeses que l’exterior de Kentucky Tyrese Maxey. Té un bon marc físic per ser un defensor perimetral fiable, acabarà sent un slasher molt sòlid i la seva mecànica en situacions de spot up és millor que els seus percentatges. És un jugador que respon bé al perfil que requereix Luka Doncic.

19. Brooklyn Nets- Josh Green

Els Brooklyn Nets comptaran la temporada que ve amb una de les parelles més temibles de l’NBA: Kevin Durant i Kyrie Irving. Si a aquests jugadors els sumem Spencer Dinwiddie i els que van convertir-se en una sorpresa agradable a la bombolla, la sensació que la franquícia deixa a l’entorn és que únicament la volatilitat del nucli dur del vestidor podria impedir que aspirin a tot al final de la temporada. Tenint ja generadors d’elit, estrelles consagrades i una rotació competitiva, el que han de buscar al Draft és un especialista que reforci el caràcter defensiu de la plantilla i en atac no exigeixi protagonisme. L’home és Josh Green.

Deixant de banda que Josh Green té el perfil de 3&D, una cosa interessant que haurem de veure quan posi els peus a l’NBA és si serà capaç de desenvolupar la capacitat passadora que ha esbossat en alguns moments. No és un passador diferencial, però fa algunes lectures molt encertades i ha deixat algunes conduccions prometedores en transició. Si progressa en aquest àmbit i poleix detalls com l’explosivitat en el primer pas o l’habilitat per fixar el rival, podria tenir força utilitat com a generador complementari en trams puntuals.

20. Miami Heat- Jalen Smith

Miami Heat té dues prioritats marcades: renovar Goran Dragic i completar la plantilla amb perfils que els puguin faltar. Tenint en compte la injugabilitat de Kelly Olynik en alguns contexts d’exigència i que Meyers Leonard no és una alternativa sostenible ni imprescindible, no seria estrany que Pat Riley busqués al Draft un perfil d’interior que aportés solidesa defensiva i que fos adaptable als requisits tan especials de la proposta d’Eric Spoelstra. Jalen Smith és una opció interessant i viable.

Jalen Smith és un tirador fiable que podria prendre el rol ofensiu de Jae Crowder si aquest marxés i un protector de cèrcol fiable. Podria compartir pista amb Adebayo fent de 4 en un quintet alt i també podria fer de cinc en els minuts que aquest no fos a pista.

21. Philadelphia 76ers- Tyrell Terry

Tyrell Terry és un altre dels jugadors que tinc força més per damunt al Big Board (gust personal) que al mock, així que considero que els Sixers podrien donar-se per guanyadors del Draft si els arribés a l’elecció 21. El de Stanford ha crecut en aquests mesos fins als 6’2 i, segons comenten insiders americans, ha evolucionat força en termes de domini de la pilota. Aquesta virtut, sumada al rang de tir incalculable que té, el converteix en una potencial arma de destrucció massiva per a l’NBA actual.

Des de l’adéu de JJ Redick els Sixers han perdut l’ús del hand off, que era un dels registres que més dominava Embiid com a generador. Tyrell Terry és una amenaça dinàmica letal que dotaria l’equip de Doc Rivers d’una coherència off the ball que fins ara no han tingut i que faria més imprevisible el plantejament ofensiu que vulguin implementar. En defensa requerirà protecció perquè és susceptible de desajusts, però la seva aportació defensiva, en el millor dels casos, el justificaria amb escreix.

22. Denver Nuggets- Aleksej Pokusevski

Els Denver Nuggets són una franquícia molt oberta a l’hora d’escollir talent. La seva xarxa de scouting a Europa és molt àmplia i es fien del criteri de veus expertes com Rafal Juc per reforçar la plantilla. En aquest sentit, i tenint en compte que els Nuggets són uns especialistes en caçar oportunitats que puguin créixer en un segon pla, es fa difícil creure que desestimin la possibilitat d’escollir Aleksej Pokusevski en cas que caigués al pick 22. Ocupa una projecció similar a la de Bol Bol, però partint de la base que segurament faria una temporada de Draft&Stash o G-League no seria un problema a curt termini.

Pokusevski és un meló per obrir. No l’hem vist en un context competitiu, però té unes característiques tan especials que el fan únic. És possible que d’aquí uns anys, quan fem un cop d’ull al Draft, sigui un dels tres millors jugadors de la fornada. O també és possible que acabi sent un no-res i faci carrera a una lliga menor europea. És el més intrigant de la generació.

23. Utah Jazz- Robert Woodard

Els Utah Jazz han decidit continuar competint amb Donovan Mitchell i Rudy Gobert com a pals de paller. Mike Conley també es quedarà a la franquícia i Joe Ingles i Bojan Bogdanovic formaran la resta del quintet titular. El que més necessiten els de Quinn Snyder, després de veure el rendiment de la temporada passada, és trobar perfils que siguin capaços de sumar consistència defensiva a l’equip i que puguin executar a un nivell decent des de la línia de tres punts. Un dels jugadors que més s’identifiquen en aquestes característiques és Robert Woodard.

És possible que Robert Woodard sigui el jugador que més impacte defensiu tingui d’aquesta fornada a curt termini. És un jugador molt fort, molt llarg i apte per sostenir emparellaments prop del cèrcol. Si és capaç d’adquirir un major volum de tir exterior, el seu valor pot ser molt útil per a un equip com aquests Jazz, que volen guanyar ja.

24. Milwaukee Bucks- Desmond Bane

Desmond Bane encaixa com un guant en aquests Milwaukee Bucks: és un jugador que té molta experiència, és un dels millors tiradors en moviment de la generació i puntualment pot generar situacions per als companys a mitja pista. En defensa no necessita ajuda de ningú i pot fer-se càrrec de jugadors una mica més grans. Ras i curt: si arriba al pick 24, que és possible que no (Phoenix, Dallas), és un no-brainer per als Bucks. Jugador que farà carrera solidíssima a l’NBA.

25. Phoenix Suns- Isaiah Stewart

Els Phoenix Suns donen molt valor a la cultura. Monty Williams vol construir un vestidor guanyador i conscient de la necessitat de competir que té la franquícia. L’exemple perfecte de la tasca que està fent el vam veure gràcies al 8-0 de la bombolla, però una de les grans claus del rendiment esportiu és que ha aconseguit que hi hagi vincles entre els jugadors i que la química vagi en ascens. Per reforçar aquesta situació, un dels millors jugadors que trobaran al Draft és Isaiah Stewart. De l’interior de Washington fa mesos que se’n destaca el compromís, les hores que dedica a l’anàlisi del joc i la tasca física que va fer durant el confinament. És un culture guy per definició.

Isaiah Stewart és un bon executor interior, té un gran motor per jugar en ritmes ràpids, no té por del contacte i és un defensor poc especulatiu. Pot ser un bon relleu de DeAndre Ayton. Li falta explosivitat i capacitat per passar la pilota, però aquest segon apartat segur que el poliria si l’entrenés Monty Williams. És una mica petit per jugar de 5, però fins que no desenvolupi un llançament exterior mínimament consistent no serà viable plantejar-se aquesta opció.

26. Detroit Pistons- Jaden McDaniels

Els Detroit Pistons tenen tres picks i la necessitat expressa de no deixar passar el talent que se’ls presenti. Jaden McDaniels fa uns mesos era considerat candidat legítim a la loteria, així que la seva caiguda deixa entreveure que pot ser una oportunitat. A Detroit hi tindrà marge d’error i poca exigència de resultats. Detroit, si li arriba i tot va com diem, no hauria de deixar-lo escapar. Si voleu saber més sobre ell, aquí en teniu un informe.

27. New York Knicks- Zeke Nnaji

Zeke Nnaji està deixant bones impressions en els entrenaments que ha fet fins ara. Deixant de banda les prestacions per jugar a un alt ritme que li vam veure durant la temporada, ha mostrat un bon llançament de mitja i llarga distància. És un bon finalitzador i un bon rebotejador, però necessita interioritzar conceptes defensius i acabar de madurar en la presa de decisions. Per a uns Knicks que aquesta temporada perdran jugadors interiors, Nnaji podria servir com a substitut de Mitchell Robinson.

Zeke Nnaji podria créixer en l’àmbit defensiu al servei de Tom Thibodeau i amb un mentor com Taj Gibson. Té vocació física per fer-ho, però necessita madurar. Ha d’evolucionar en base a la seva capacitat atlètica.

TRASPÀS LAKERS- OKC: PICK 28 + DANNY GREEN X DENNIS SCHRODER

28. Oklahoma City Thunder (via Lakers)- Cassius Stanley

(Al fil del rumor que ha sortit aquesta tarda).

Els Thunder segueixen un patró d’eleccions molt reconeixible: jugadors atlètics, capaços d’emplaçar-se en múltiples posicions de l’àmbit forward, amb un recorregut defensiu notable i amb unes prestacions ofensives qüestionables. Terrance Ferguson, Hamidou Diallo i Darius Bazley en són bons exemples.

A mig camí entre aquest criteri i “alguna cosa més” hi trobem un jugador realment interessant: Cassius Stanley. L’escorta ha demostrat a Duke que és més que un saltarí i s’ha convertit en un jugador apte per interpretar espais, per executar en catch and shoot (per damunt del 40% en aquest àmbit) i per desplegar els seus encants en transició.

Els Thunder poden permetre’s, havent fet els deures ja amb el pick 10, buscar perfils low risk-high reward. Cassius Stanley és un dels millors atletes del Draft -o el millor- i té una identitat basquetbolística que encaixa molt bé a l’NBA. Si el desenvolupen amb calma, potser acaba rendint per damunt de les expectatives.

29. Toronto Raptors- Xavier Tillman

Serge Ibaka difícilment renovarà i el futur de Marc Gasol és incert. Nick Nurse i Masai Ujiri han de prendre decisions pensant en les necessitats d’una plantilla que vol optar a tot, així que hauran de buscar perfils aprofitables des del primer moment per al joc interior. Xavier Tillman, pivot dels Michigan Spartans, és una alternativa fiable en un context com el que descrivim.

Xavier Tillman és el pivot que millor domina el short roll d’aquest Draft i és una garantia defensiva en situacions d’intercanvi. És molt lleuger, té un gran desplaçament lateral i és molt intel·ligent en el posicionament. En atac, tot i que no va mostrar-ho durant la temporada passada, ha deixat percentatges molt interessants en spot up en els darrers workouts. És un jugador molt competitiu i format en una cultura guanyadora.

Tillman ha rebut força comparacions amb Draymond Green. Més enllà de l’encert de la comparació, que aquí no el jutjarem, el que denota és un caràcter i un lideratge que és absolutament palpable des del primer moment. Xavier Tillman és un jugador que excel·leix en la comunicació amb els companys a la pista i que sap canviar dinàmiques. Li auguro una molt bona trajectòria a l’NBA.

30. Detroit Pistons- Vernon Carey

Els Detroit Pistons tenen tres picks i la necessitat expressa de no deixar passar el talent que se’ls presenti. Vernon Carey fa uns mesos era considerat candidat legítim a la zona mitja de la primera ronda, així que la seva caiguda deixa entreveure que pot ser una oportunitat. A Detroit hi tindrà marge d’error i poca exigència de resultats. Detroit, si li arriba i tot va com diem, no hauria de deixar-lo escapar. La descripció és gairebé la mateixa que li hem donat a Jaden McDaniels perquè el context de les dues eleccions seria molt similar.

Amb l’adéu de Drummond i els dubtes sobre la renovació de Christian Wood, no seria estrany que els Pistons optessin per incorrporar un nou pivot a la franquícia. Vernon Carey va ser un dels jugadors més productius de l’NCAA la temporada passada i es comenta que ha perdut 13 quilos des del final de la temporada. Aquest canvi pot ser clau per externalitzar una mica més el seu joc i per potenciar-ne l’explosivitat, aspectes que poden ser vitals ja que difícilment seria capaç d’emular el domini que va tenir de les situacions prop del cèrcol al bàsquet universitari.

Carey seria un punt final força feliç al Draft dels Detroit Pistons.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Més a DRAFT 2020

Tradueix »