Connecta amb nosaltres
Tyrell Terry

DRAFT 2020

DRAFT 2020 I El Perfil: Tyrell Terry

Ens endinsem en el perfil de Tyrell Terry, canoner de la universitat de Stanford.

Comparteix

DRAFT 2020 I El Perfil: Tyrell Terry

El món del bàsquet, igual que els altres, està en un moment estrany. No hi ha actualitat, no hi ha desenllaços de competició a la vista i, el que és pitjor, ens falta informació per acabar de treure conclusions sobre certes matèries. Una d’aquestes matèries podria ser, perfectament, l’NCAA i tot el que engloba: sense March Madness i amb poques certeses sobre la celebració del draft, emetre afirmacions sobre els prospects és perillós i arriscat. Precisament per això, és ideal que aprofitem la inactivitat per documentar-nos-en i endinsar-nos en el seu joc. Seguint la línia dels darrers perfils publicats a Esmaixada, avui és el torn de Tyrell Terry.

Tyrell Terry és un exterior format a la universitat de Stanford que ha irromput en el panorama dels prospects gràcies a un canell privilegiat i a un sentit del joc sense pilota descomunal. El fet de jugar en una de les millors estructures defensives de l’NCAA l’ha ajudat a tapar algunes mancances lògiques en perfils tan menuts com ell. Fa uns mesos era raonable pensar que Tyrell Terry apostaria per una segona temporada a la universitat per acabar de créixer, però la realitat és que ha decidit agafar el tren a les primeres de canvi i que, sens dubte, és un dels jugadors més intrigants i fascinants de la fornada.

Et pot interessar

https://esmaixada.cat//draft-2020-perfil-deni-avdija/

Dades elementals

Nom: Tyrell Terry

Edat: 19 anys

Procedència: Minneàpolis, Minnesota

Alçada: 1’88 metres

Pes: 73 quilograms

Posició: base/escorta

Procedència: Stanford

Una arma de destrucció massiva en moviment

Tyrell Terry és un jugador ofensiu amb un repertori inesgotable a l’hora de buscar-se situacions per llançar des del triple. Està permanentment en moviment i obliga els defensors a buscar el contacte corporal amb ell en cada ocasió. Si no el troben, Tyrell Terry acaba escapolint-se i trobant l’opció per executar. La manera que té d’evitar les defenses físiques, de fet, és aquesta: portar l’emparellament al seu terreny i créixer des del dinamisme.

La mecànica de Tyrell Terry és exemplar i completament extrapolable a l’NBA. Ha desenvolupat una mecànica d’execució en un sol moviment que el fa ser imprevisible en la càrrega i, quan hagi pogut treballar prou el cos -és un nen- com per tenir un tronc inferior sòlid, aconseguirà encara més estabilitat. Tyrell Terry ha aconseguit, en tots els registres de llançament, estadístiques que se situen com a mínim en la mitjana de l’NCAA. On més ha brillat, però, és en el tir off screen: genera 1’4 punts per possessió i és el 95è percentil de tota l’NCAA.

Tyrell Terry és, a més, i no només en el tir de tres punts, un executor a dos ritmes molt prometedor. Aquesta temporada, a Stanford, s’ha sentit especialment còmode en transició. Tyrell Terry és un jugador que agraeix l’espai i que ha de treballar molt en la credibilitat i la fortalesa del seu cos per evolucionar a l’hora de culminar les seves accions. No té una capacitat natural per accelerar amb la pilota a les mans perquè, entre altres coses, encara està per construir en l’estadi físic, però quan agafa continuïtat en el moviment i troba la coherència en els espais que ha d’ocupar no té problemes per aconseguir superioritats.

El gruix del volum de Tyrell Terry a Stanford ha estat en situacions de ball hanlder. En paràmetres estadístics ha complert amb suficiència, però es fa difícil creure que podrà traslladar aquesta eficiència i resolutivitat a l’NBA. Els palpables i notoris problemes d’explosivitat en distàncies curtes, la poca consistència que té a les cames i la mancança de fonaments avançats en el domini de pilota fan que sigui més recomanable situar-lo de combo al costat d’un perfil més avingut a la contemporització o, directament, posar-lo de 2.

Tyrell Terry té una sèrie de problemes que la franquícia que l’esculli haurà d’afrontar amb celeritat si el vol utilitzar de ball handler. El problema més greu, tot i que és lògic si ens fixem en la seva construcció física, és que entén el bloqueig directe com una manera d’allunyar-se del defensor en línia quasi horitzontal i no com una via per ser agressiu. De fet, fins i tot se l’ha vist executar amb una mecànica més inestable en situacions autònomes. Caldrà veure fins a quin punt aquest problema és solucionable quan tingui un tronc inferior més ferm, ja que en el joc de bloqueigs els millors generadors són aquells que tenen un footwork que els permet fer el primer pas de manera incisiva i decidida.

Finalment, els altres dos problemes tenen certa vinculació: l’ús del bot i la naturalesa. El primer problema, l’ús del bot, es manifesta especialment en un aspecte que ha hagut d’afrontar en diverses ocasions a l’NBA: té tendència a exhaurir el bot ràpidament quan es troba pressionat (2vs1 a camp propi, traps, etc). A l’NBA és molt important mantenir sempre la perspectiva del bot, ja que és la clau del moviment dels jugadors quan tenen la pilota. Precipitar-se a l’hora d’agafar la pilota amb les dues mans en lloc d’agafar distància i jugar amb els canvis de ritme és una diferència elemental entre els bons generadors i la resta de perfils. El segon, que al mateix temps reforça la idea de posar-lo de combo o directament de 2, està estretament vinculat amb l’anterior: la primera opció que té al cap és donar la pilota, marxar a la cantonada i buscar concatenacions de bloqueigs o espais. Prefereix ser invasiu sense la pilota a les mans abans que un origen de sistema com a tal.

Al cap i a la fi, encara és aviat per valorar quin potencial té Tyrell Terry com a productor on ball. Té un volum molt limitat en ISO i molta feina pendent per executar adequadament (a nivell NBA) el bloqueig directe. A dia d’avui, sense cap mena de dubte, la resposta és que el recorregut de Tyrell Terry com a perfil autònom dependrà de l’evolució en el marc físic que protagonitzi.

Un defensor limitat

Tyrell Terry topa, un cop més, amb la dura realitat dels físics condicionats. No és un mal defensor d’equip i no té grans llacunes en la manera de concebre els sistemes, però a nivell individual pateix moltíssim i els rivals el busquen amb insistència per crear desajusts.

Quant a desplegament, Tyrell és voluntariós i intens. És disruptiu a les línies de passada (1’4 recuperacions per partit), es mou de manera lleugera i intenta negar la circulació del rival, però a vegades se li gira en contra perquè s’oblida de guardar la posició. Aquesta qüestió també és extrapolable al 2vs1: salta amb decisió, però en ocasions ho fa sense que sigui necessari i acaba concedint opcions de llançament valuoses.

Ens trobem en una tessitura similar a la de certs contexts ofensius: quan està en moviment continu és un jugador que flueix i és coordinat, però quan se li exigeix reacció i canvis bruscs pateix perquè no té l’acceleració ni la força suficient per no encallar-se en bloqueigs o en persecucions puntuals malgrat l’esforç. Caldrà veure si a l’NBA la seva aportació ofensiva és suficient per legitimar certa protecció al darrere. I les típiques distraccions.


Tyrell Terry és un jugador especial. Va començar la temporada absolutament fora del radar i a hores d’ara figura en pràcticament totes les projeccions de primera ronda. És raonable dubtar sobre el seu físic i pensar que hauria d’haver fet un altre any a la universitat, però la realitat és que té les idees clares i que, si encaixa bé a l’NBA, podrà ser un jugador important. Flashos de Jimmer Fredette?

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Més a DRAFT 2020

Tradueix »