Falta poc menys d’un mes per la celebració de la cerimònia del Draft de l’NBA. Al llarg de les darreres setmanes -i mesos, per extensió- hem presentat projectes de tot tipus: tiradors, perfils individualitzats, jugadors amb estatus volàtil…bé, res que ja no sapigueu: a la secció de Draft de la web hi trobareu el contingut que desitgeu. Avui és un bon dia per anar un pas més enllà i centrar-nos en un apartat de la fornada que encara no hem analitzat: el dels jugadors que arribaran a la millor lliga del món estant sota el radar i que podrien tenir un impacte tan bon punt es consolidin. Presentarem, com de costum, quatre jugadors. L’única norma és que han d’estar projectats per la segona ronda. Comencem!

 Mason Jones (Arkansas Razorbacks)

Mason Jones és un dels exteriors més interessants de la segona ronda del Draft. Ho és no només per la seva segona temporada a l’NCAA (22 punts, 5’5 rebots, 3’4 assistències) sinó que també per les característiques que podria exportar a l’alt nivell. Tot i que té alguns factors que el limiten com el pes -ha perdut molts quilos d’ençà de fa dos estius-, el seu stock és il·lusionant de cara a l’NBA. No costa creure-se’l com a jugador que en el millor dels casos seria un líder de segona unitat o un generador secundari, mentre que si no sortís bé es quedaria en un microones per a moments concrets.

Mason Jones té dos grans punts forts: el control corporal i el rang d’acció. El primer és, segurament, el més important: sense ser un jugador explosiu, té una facilitat insultant per crear-se espai per llançar des de fora i per absorbir contactes i finalitzar sota el cèrcol (75% d’encert). De cara a l’NBA, la seva capacitat per forçar faltes, la naturalitat amb que executa l’stepback i els dos nivells d’anotació que domina li haurien de valdre per tenir un paper més o menys rellevant amb la pilota a les mans. La clau serà que qui l’esculli sàpiga educar-lo per mantenir una línia física i que desenvolupi criteri per al joc off the ball, que actualment és residual per a la seva causa.

 Isaiah Joe (Arkansas Razorbacks)

No ens movem dels Arkansas Razorbacks. Ens centrem en un company perimetral de Mason Jones: Isaiah Joe. Si abans ens referíem a Jones com a jugador que de cara a l’NBA podrà treballar amb pilota, en el cas de Joe la situació és diferent: se li requerirà una especialització com a executor que, entre altres coses, faci que deixi de treballar com a generador en situacions de 2 contra 2. Isaiah Joe és un jugador que té un potencial brutal per al tir exterior, tot i que la temporada passada perdés una mica d’encert per l’augment de volum.

El principal punt feble que haurà de resoldre Isaiah Joe quan faci el salt a l’NBA és la presa de decisions. És un jugador que s’ha d’0rientar a l’spot up (0’98 punts per possessió en aquest tipus de tir) i a les situacions de llançament alliberat (encaixaria molt bé a Houston per volum i naturalesa, però no tenen segona ronda) i que podria fer un nou salt com a anotador si guanyés una mica de potència per finalitzar millor i amb més freqüència al cèrcol (52% aquesta temporada). De totes maneres, la temporada 2019/2020 no ha de ser la que determini el seu estatus com a canoner: estic convençut que oferirà moltes més possibilitats i registres tan bon punt assimili i estabilitzi un nou volum i un rol concret. El seu paper hauria de ser el d’especialista exterior. 

Malik Fitts (Saint Mary’s Gaels)

El primer que crida l’atenció quan veiem Malik Fitts és la seva naturalitat a l’hora de moure’s per la pista. És un forward molt fluïd i, tot i que ha de treballar per acabar de definir la seva capacitat de desplaçament lateral, reuneix condicions ideals per tenir possibilitats per fer-se un lloc a l’NBA. Físicament ja està molt desenvolupat (2’03 metres i 104 quilos) i pot generar punts partint de situacions perimetrals ja sigui llançant des de la línia de tres punts (40’8% d’encert, 1’25 punts per possessió en catch and shoot)  o atacant el closeout del rival. No té la capacitat de bot ni desquilibri dels fora de sèrie, però sí que és pragmàtic i pot ser eficaç.

El paper de Fitts a l’NBA estarà especialment orientat a obrir la pista, però pot ser que evolucioni prou com per no ser un anotador unidimensional. Té capacitat per polir qualsevol registre ofensiu de cara al cèrcol. Si aconsegueixen que creixi en els paràmetres mencionats i se l’educa per ser més contundent en defensa (especialment a l’hora de negar l’atac des del bot als alers rivals, que el superen amb massa facilitat), Fitts tindrà un bon encaix a l’NBA. Si s’animés a fer el salt a Europa podria ser, a mig termini, un jugador de calibre Eurolliga.