La història a l’NBA gairebé sempre és cíclica. Equip guanya l’anell, jugadors milloren el seu caixet i demanen millors salaris, l’equip no pot retenir a tothom i perd capacitat competitiva. Aquesta és la manera que té la lliga de regular la competició per si mateixa. Però tota regla té la seva excepció, i els Golden State Warriors de l’última dècada en són el clar exemple. Entre timing, bona voluntat dels jugadors i predisposició del propietari a pagar, l’equip de Kerr va poder afegir a Kevin Durant i, després de la seva marxa, mantenir el seu Big Three amb marge per millor el planter. Però aquest equilibri es pot trencar aquestes setmanes amb Draymond Green. Segons Anthony Slater y Marcus Thompson (The Athletic), el forward busca un contracte pel màxim quan finalitzi el seu acord actual. Un bon salari que valori el seu rendiment, trajectòria a la franquícia i lleialtat.
Però, com ja sabem, tot té un límit (fins i tot Joe Lacob) i l’estructura salarial dels Warriors pot patir amb un gran salari més, especialment si es dona a un jugador amb “poc recorregut” al futur de la franquícia. A més a més, el trencaclosques es complica quan has de tenir en compte la resta de renovacions de jugadors importants i prendre decisions complicades mirant pel futur dels Warriors i no pel passat.
Mereix Draymond Green un màxim salarial?
Esportivament, aquesta és una pregunta molt difícil. Green és un dels ànimes d’aquest equip campió, un factor C defensiu i passador; a més a més d’un malson pels rivals amb la seva actitud i intensitat. Però també és un jugador que de 32 anys que no ha arribat als 10 punts per partit a les últimes quatre temporades i no té cap mena d’amenaça exterior.
Òbviament, dins del context dels Warriors, Steve Kerr ha trobat la manera d’encaixar Draymond Green amagant les seves febleses, però si ho ha aconseguit ha estat precisament ajudat pel talent ofensiu de Curry, Thompson, Poole i Wiggins, entre altres. Que no és gens barat.
En termes salarials, Draymond Green ha estat el menys agraciat del Big Three. Mentre ha estat quatre cops campió de l’NBA, ha tingut quatre convocatòries a l’all-star, ha estat designat dues vegades all-nba i ha guanyat un cop el DPOY, Green mai ha superat els 25 milions de salari anual. Fins ara, el foward ha acceptat aquest rol terciari, però amb 32 anys pot tenir motius per voler tenir el seu últim gran contracte quan surti a l’agència lliure el proper estiu o el següent si accepta l’opció de jugador que té per 27 milions.
Si es mira pel futur, ni l’edat ni el rendiment de Green el fan considerable per un contracte per quatre anys i més de 160 milions de dòlars; però és normal que el jugador vulgui un detall de la franquícia igual que el van tenir amb Klay Thompson amb un contracte de 5 anys i 190 milions just l’estiu que es va lesionar a la final contra els Raptors.
Hi caben tots?
Amb Stephen Curry fora de debat, la resta dels jugadors importants dels Warriors estan a l’espera de ser pagats.
El primer ha de ser ja: Jordan Poole. L’escorta ha estat la revelació de la temporada, rendint molt per sobre del seu contracte. Els insiders parlaven d’uns 20 milions per any, però les setmanes passen i encara no sabem res del futur del jugador, un dels actius futurs més importants dels Warriors. En principi Poole ha de renovar amb els Warriors, cosa que complicaria una mica més la seva estructura salarial i passaria la pilota als dos següents que han de renovar: Andrew Wiggins i Draymond Green.
Andrew Wiggins porta cobrant per sobre dels reu rendiment tota la seva carrera… excepte aquesta darrera temporada. Campió de l’NBA, all-star i clau als Play offs. I si el canadenc manté el seu nivell, arribarà a l’agència lliure amb molt mercat i pretendents disposats a fer un esforç per aconseguir els seus serveis. Wiggins està en els seus millors anys i pot ser un dels jugadors més importants dels Warriors els propers anys, però donar-li el seu contracte i també el que vol Green és pràcticament impossible, així que algú hauria de fer concessions decisives en la negociació.
L’últim de l’equació és Klay Thompson. S’ha de veure amb quin panorama s’arriba a l’estiu del 2024, però Thompson ja ha tingut el seu gran contracte just els anys que ha estat lesionat i, lògicament, no ha tornat amb el mateix nivell que tenia. Per tant, és possible que, en aquest cas, Thompson pugui acceptar un nou acord que ajudi als Warriors a encabir la resta de salaris de l’equip amb l’objectiu de seguir optant al títol; conscient de que si algú marxa segurament no arribi ningú del seu nivell.
Realitat de mercat
Draymond Green vol un màxim… i pot ser que ningú li ofereixi? Green és el gran producte dels Warriors, i no hi ha cap garantia que fora d’aquest context pugui ser tan important. Tenint això en compte (més la seva edat), la resta dels equips no haurien de fer una aposta tan gran com la que ell vol.
Rebaixar les seves expectatives salarials fins a una quantitat realista sense que això trenqui les negociacions serà la feina principal dels Warriors. La importància de Green a l’equip als propers 2 i 3 anys seguirà sent vital per les seves opcions de seguir guanyant; així que han de trobar fórmules imaginatives per tenir a tothom content.
Per exemple, els Warriors poden fer servir la relació de confiança que han construït tots aquests anys per tractar el salari de Green temporada per temporada (com van fer els Mavericks amb Dirk Nowitzki) o un contracte descendent, pagant molt la primera temporada i menys les següents amb la renovació de Thompson.
L’estructura salarial dels Warriors sempre ha anat al límit; han estat especialistes en aprofitar totes les finestres possibles per mantenir i millorar un equip que vol fer història. Però aquest projecte s’acaba: Curry, Thompson i Green superen els 30 anys i la nova generació arriba de la mà de dos jugadors com Jordan Poole i Andrew Wiggins, però deixar enrere el passat sempre és difícil, i aquesta és la decisió que han de prendre a San Francisco.
