Fa unes setmanes publicàvem un article sobre la primera meitat del mercat del BAXI Manresa. Unes setmanes després, la plantilla està tancada -a no ser d’algun imprevist-. És un bon moment per completar l’anàlisi dels reforços centrant-nos en els noms que ens van quedar pendents: Vasilije Pusica, Luke Maye i Ismael Bako. Pròximament, per descomptat, tindrem marge de sobres per dibuixar la rotació i centrar-nos en les expectatives, però no en tinguem cap dubte: el Manresa 2021/2022, a hores d’ara, és un autèntic equipàs.

Ismael Bako, el rim runner de Pedro Martínez

Ismael Bako ha de ser un dels puntals del projecte. Procedent d’ASVEL, on en les dues darreres temporades ha alternat Eurolliga i LNB Pro A, el pivot de 2.08 metres i 95 quilos serà el pivot més important de la rotació de l’equip de Pedro Martínez. De gran envergadura, la seva principal virtut ofensiva és la capacitat per treballar per damunt del cèrcol en situacions de bloqueig directe i línies verticals, mentre que en defensa destaca per la facilitat que exhibeix per canviar d’assignació de manera puntual -té problemes de lateralitat especialment evidents contra exteriors amb el centre de gravetat baix- però els compensa amb la llargada de les extremitats- i per la facilitat per rectificar llançaments del rival. Al fil d’aquest darrer apunt, sí que aportarà certa flexibilitat per emparellar-se amb quatres o cincs indistintament en funció de qui l’acompanyi.

Bako arribarà al Congost amb dos objectius primordials per traslladar a la pista el potencial que atresora: adaptar-se a un rol molt més preponderant quant a minuts i protagonisme ofensiu -cal que tinguem en compte que serà purament com a executor, ja que té poc recorregut distribuint a la caiguda de les continuacions o iniciant jugades des del bot- i contenir-se a l’hora d'”apostar” en defensa, ja que és un jugador que tendeix a fer un ús excessiu de les mans, i contra pivots més tècnics com els de l’ACB en comparació amb els perfils de rotació del dia a dia de la lliga francesa pot resultar perjudicial perquè el carregaria de faltes personals.

La societat que formi amb Dani Pérez, l’extensió de Pedro Martínez al parquet i un base enormement lúcid en l’art del 2 contra 2, serà un dels eixos rotatoris de l’atac bagenc.

Luke Maye, un jugador diferent

Juntament amb Joe Thomasson, de qui vam parlar en l’article anterior, Luke Maye serà la referència anotadora de la plantilla. Procedent de Trento, el jugador format als North Carolina Tar Heels és un perfil capaç d’ocupar qualsevol posició del joc interior, tot i que se sent especialment còmode treballant de quatre amb un cinc atlètic i vertical i que habiti la zona treballant-la per damunt del cèrcol al seu servei. És a dir que, en teoria, Bako i Yankuba Sima haurien de ser complements que li permetin alliberar el millor del seu repertori individual, tal com vam veure en algunes fases de la temporada passada amb JaCorey Williams fent-li costat.

Luke Maye és un jugador que se sent a gust en sistemes que apostin pel joc a mitja pista amb ritme d’execució elevat, com ha estat fins ara sempre qualsevol equip de Pedro Martínez. Se sent poc còmode en transicions i li agrada treballar el rebot ofensiu, virtut que potencia gràcies al gran sentit de posicionament que exhibeix en gairebé totes les facetes del seu joc. Al llarg de la temporada passada va mostrar-nos un increment de volum en el triple respecte del que havia tingut a l’NCAA, i això es deu a que en certa mesura ha hagut d’anar aparcant el joc al pal baix i els fonaments per tal de trobar utilitat en un sistema en el qual no sempre era prioritari. Fora d’això, tot i que no és tan brillant com Seth Hinrichs en aquesta àrea, parlem també d’un dinamitzador que llegeix molt bé les línies de passada i que facilita la vida dels executors.

Li anirà bé compartir pista amb Chima Moneke o Janis Berzins, dos jugadors que igualment poden ocupar diverses posicions i que pujaran el to físic dels alers de la plantilla, ja que és un jugador que no ha de fer-se càrrec de rivals exigents amb la pilota a les mans i, fins a cert punt, per la lentitud generalitzada dels seus moviments, pot requerir d’algun tipus de protecció. No serà una peça estructural en defensa.

Vasa PuŠica, el contrapunt de Dani Pérez

Qui tanca la llista d’incorporacions és ni més ni menys que Vasilije Pusica, un combo exterior que després d’una temporada accidentada necessita una plataforma per rellançar la seva carrera. Arriba des d’Itàlia -igual que Luke Maye-, pot ocupar qualsevol posició exterior -fins i tot ha arribat a fer d’aler en quintets molt i molt petits al llarg de la seva trajectòria- i pot aportar amb i sense pilota. En els pocs partits disputats al llarg de la temporada 2020-2021 es va veure clarament que era generador secundari després de Marco Spissu i que, en termes jeràrquics, no estava massa separat de Jason Burnell en aquest aspecte.

Pusica és un jugador diferent de Dani Pérez i Dani García. Pendents encara de com torna de la lesió de lligaments creuats per saber què hem d’esperar-ne en explosivitat i agilitat gestual, el que tenim clar és que és un executor molt consistent. En la temporada 2019/2020, que és més representativa que la passada pel nombre de partits disputats, va anotar un 42% dels triples que intentava per partit -gairebé 6-, i en el secicle universitari mai va baixar del 38% a partir de la temporada sophomore, tenint sempre un increment de volum.

Pusica haurà d’adaptar-se a un rol intermig entre el que tenia a Pesaro -referència de l’equip- i el que se li volia destinar a Sassari, que era d’executor amb la primera unitat i generador alternatiu a la rotació, i és evident que el seu estat físic serà un dels factors que marcarà el sostre del projecte. El que és clar és que el fet de tenir un segon creador de joc capacitat per ser solvent interpretant espais amb Dani Pérez a la pista i de manar -fins a cert punt- quan aquest no hi sigui, sens dubte, és un dels majors salts qualitatius de la plantilla.