L’any II del projecte d’Andrea Trinchieri al capdavant del Bayern de Munic no ha començat com s’esperava. Després de ser la gran revelació de la temporada passada, on es van quedar a les portes de la Final Four de Colònia, el projecte dels alemanys no s’acaba de consolidar. El seu inici a l’Eurolliga no ha estat el que s’esperava, i encara no han estrenat el caseller de victòries (0-4). Aquest rècord els col·loca cuers acompanyats del Zalgiris i de l’actual campió, l’Anadolu Efes, que tampoc han aconseguit guanyar cap partit. Els bavaresos estrenaven la temporada amb molta il·lusió, després de sorprendre a Europa sencera en una temporada passada apassionant, en la qual tenint una de les pitjors plantilles de la competició, van aconseguir una fita increïble, quedant-se a pocs punts d’eliminar a l’Armani Milà i classificar-se per una Final Four que hagués estat històrica per a ells.

La passada campanya, els de Trinchieri van generar una comunió plantilla-tècnic ideal, sent un equip duríssim contra el qual competir, basant el seu joc en una defensa imponent i un atac pragmàtic però efectiu. La plantilla era ideal pel tècnic italià i això va quedar plasmat sobre la pista. Aquesta temporada, però, les il·lusions eren més altes. De moment, els resultats no estan arribant i els nervis comencen a fer-se més grans.

Nous líders

Després de la gran temporada passada, estava clar que la plantilla bavaresa patiria canvis. És el que passa quan un equip menor fa una gran campanya. Baldwin va fer les maletes direcció Vitòria i Reynolds direcció Tel Aviv. Dues de les tres grans estrelles sobre les quals s’havia fonamentat el projecte deixaven el club per unir-se a rivals directes. També van deixar el club altres jugadors rellevants com JaJuan Johnson, DJ Seeley o James Gist. En aquesta tessitura, el Bayern necessitava reforçar-se si volia seguir sent un equip igual de competitiu que la temporada anterior. Per aquest motiu, van arribar jugadors del calibre de Walden, Hilliard o DeShaun Thomas. Els tres nord-americans s’han consolidat ja en els primers partits com els tres líders de l’equip.

Cory Walden està sent el director d’orquestra de l’equip i ja està rendint com un jugador important, anotant 13’8 punts i repartint 3’3 assistències per partit, amb un 50% en triples. Darrun Hilliard, per la seva banda, està sent el gran referent ofensiu de l’equip, amb 16 punts per partit i percentatges altíssims (55% en tirs de 2 i gairebé un 40% en triples). L’ex-CSKA està sent un jugador cabdal pels plans de Trinchieri. Per últim, DeShaun Thomas està rendint com el que és, un dels millors ‘4’ del vell continent. 10 punts i 5 rebots de mitjana amb un 70% en llançaments de 2, imposant-se als rivals a la pintura. Tot i això, ha de millorar el fluix 23% en triples que està acreditant.

Els nous líders estan rendint com a tal, però aquest canvi de referents tan brusc està afectant el rendiment de l’equip. El Bayern segueix funcionant bé com a bloc, i està competint tots els partits, però les victòries no arriben. Van perdre d’1 punt contra el Maccabi, de 3 contra l’Unics Kazan i de 8 contra el Barça i contra el Zenit. Diferències mínimes però decisives, que són les que marquen aquest 0-4 en la classificació.

Cory Walden, base titular del Bayern.

Els complements i les lesions, claus

A més dels 3 nous cracks de l’equip, el Bayern ha incorporat altres jugadors que els aportin més fons d’armari del que tenien la temporada passada. Després de la marxa de Reynolds, els bavaresos s’han reforçat amb dos nous ‘5’: Augustine Rubit i Othello Hunter. Rubit, procedent del Zalgiris, està tenint un bon rendiment com a pivot titular, però no és un jugador de perfil alt dins de la gran qualitat i competitivitat que hi ha a l’Eurolliga. El veterà Hunter, per la seva banda, està complint com a suplent però sense destacar massa. La baixada de nivell en aquesta posició s’està notant en aquest inici de campanya.

En les posicions exteriors, l’equip alemany va incorporar a Jaramaz, un base de gran qualitat que estava destinat a pujar en nivell en aquesta posició, juntament amb Walden i Sisko. El serbi venia de fer una gran temporada al Partizan, però en aquests primers partits a l’Eurolliga no s’està acabant de consolidar com s’esperava (15 minuts i 4 punts de mitjana). Per la seva banda, un dels actors secundaris del Bayern de la temporada passada, Nick Weiler-Babb, que ja va tenir una campanya decebedora, ha començat aquesta encara pitjor. L’americà està molt desencertat (4/16 en tirs de camp), i només està anotant 3’5 punts per partit.

Però no només el baix rendiment dels secundaris està afectant els resultats de l’equip, sinó que també les lesions els estan jugant una mala passada. Un altre dels grans reforços de l’equip bavarès no ha pogut debutar encara: Andreas Obst. L’escorta alemany està destinat a ser un dels tiradors més fiables de l’Eurolliga. El Bayern necessita un jugador del seu perfil i, de moment, encara no ha pogut jugar. S’espera que debuti aquesta setmana contra el Zalgiris. Per altra banda, dos titulars de la passada campanya, Radosevic i Zipser, també estan lesionats. El pivot, que habitualment sortia a la primera unitat, però era un jugador de rotació, tampoc ha pogut debutar aquesta campanya. De Zipser, que va tenir una hemorràgia cerebral el passat estiu, no s’espera que torni a jugar a curt termini. L’aler-pivot va ser el ‘4’ titular la temporada passada.

Lucic, al rescat

Hem parlat dels lesionats del Bayern i no ens podíem deixar el més rellevant de tots: Vladimir Lucic. L’aler serbi va ser el jugador més fiable de l’equip bavarès l’any passat, el jugador més estructural de la plantilla. Va formar part del cinc ideal de l’Eurolliga després d’una temporada escandalosa. Aquest any no ha debutat encara, ja que també està lesionat. Els alemanys esperen el seu retorn amb ganes, ja que és una peça imprescindible per l’equip. Ajudarà a formar un cinc inicial temible, acompanyat de Walden, Hilliard, Thomas i Rubit. El retorn de Lucic es preveu proper, i és exactament el que necessiten els bavaresos per tornar a sumar victòries.

Tot i el mal inici de competició, que els ha deixat tocats en la lluita pels Playoffs, els venen tres partits per tancar el mes d’octubre que els haurien de servir per reenganxar-se a la lluita. Jugaran a les pistes de Zalgiris i ALBA Berlín, i rebran a casa a l’Armani Milà, en la que serà la reedició de l’apassionant eliminatòria de quarts de la temporada passada. Dels tres partits han de guanyar-ne un mínim de dos si volen a poc a poc anar escalant posicions. El projecte, amb nous líders i noves il·lusions, ho requereix. Tenen equip i entrenador per competir per molt més.