Connecta amb nosaltres

NBA

El cas Ben Simmons

Analitzem els problemes de la relació entre Ben Simmons i els Philadelphia 76ers.

Comparteix

El cas Ben Simmons

L’etapa de Ben Simmons a Philadelphia és a prop del seu final. I si no és així, com a mínim, passa pel punt més turbulent d’una relació que ja de per si ha estat sempre molt complexa. L’australià, de tot just 25 anys, ja ha estat tres vegades All Star, però per com s’han estructurat els Sixers en la fase competitiva del The Process és més observat pel que no fa que per les moltes coses que sí que aporta. Lògicament, quan parlem de jugadors tant dependents de la pilota com Ben Simmons, donaria per moltes línies de text el debat sobre si l’estructura dels Sixers és la que és per les virtuts de Ben Simmons o si els defectes de Ben Simmons fixen el sostre del projecte. I, com moltes coses en aquesta vida, tot i que és menys divertit i ens impedeix polaritzar, no hi ha una sola part responsable de les circumstàncies.

Ben Simmons ha evolucionat cap a un format d’estrella atípica en l’NBA. És un jugador que ha de sentir-se controlador de la pilota per tenir impacte, però destaca més pel que és capaç de fer en defensa i aporta més riquesa a partir del que defuig les estadístiques principals. També té un dels cinc millors marc físics de l’NBA. Els Sixers, com qualsevol altra franquícia, necessiten moltíssim aquestes virtuts, però quan les coses no funcionen se li recrimina que com a generador principal no sigui clarivident a mitja pista ni tingui capacitat per desequilibrar o proveir-se d’espais a un bon rang de llançament, que són denominadors comuns de molts generadors que marquen diferències d’equips campions. A Ben Simmons, a grans trets, se li ha recriminat -independentment de les hores invertides en el desenvolupament d’aquestes mancances- que no faci coses pròpies d’un tipus de jugador que no és.

El problema principal és que, quatre temporades senceres després, en tres de les quals ha disputat diverses rondes de Play Off, no ha trobat la manera d’aportar amb regularitat en l’àmbit ofensiu en aquelles àrees en les quals sí que podria haver estat incisiu. No ha disposat de suficient grau de protagonisme com a bloquejador, no ha estat prou actiu tallant i interpretant espais per trobar la cistella i s’ha anat diluint com a amenaça en la recerca del rebot ofensiu. Lògicament, en certa mesura de forma condicionada per la versió més devoradora de Joel Embiid al pal baix, tampoc ha pogut exercir de passador des de demarcacions pròximes al cèrcol. Ha derivat, en poques paraules, en un jugador poc més que inoperant en atac a mitja pista. Desaprofitar les dimensions d’un jugador com Ben Simmons i no ser capaç de delegar la quota de pilota que ell defugia en situacions d’atac ordenat en un generador de primer nivell han estat dos problemes encara més greus que la manca de tir de l’australià. I en certa mesura, sobretot el primer, depenien d’ell.

Més enllà dels tiradors. Necessitats ofensives al voltant de Simmons

La major part del discurs contrari a Ben Simmons gira al voltant dels pocs triples que llança, però la realitat va més enllà. Daryl Morey va fer una bona feina l’estiu passat: seguint l’exemple de la temporada 2017-2018, en la qual una peça importantíssima de la proposta ofensiva era JJ Redick, una de les primeres decisions que l’exeuctiu va prendre va ser fer-se amb un Seth Curry que, sense cap mena de dubte, ha contribuït a crear un context molt favorable per a Ben Simmons -i Joel Embiid-. Un tirador poc dependent de la pilota, capaç de traçar moviments llargs i encadenar esforços i, per damunt de tot, un anotador molt fiable: va tancar la temporada amb un 45% d’encert sobre 5 triples per partit amb xifres de 85 o superior en tots els percentils possibles (mà a mà, triple en transició, spot up i sortida de bloqueig). Va ser un dels cinc millors executors perimetrals de la temporada, i possiblement també continuaria actiu si reduíssim la cerca a 3 jugadors. De la mateixa manera, les altres dues referències -Joel Embiid i Tobias Harris- també van tenir rendiments molt pròxims al 40% tot i que la quantitat de triples llançats suposés una quantitat inferior a la del germà de Stephen Curry respecte del seu volum. Si a aquests els sumem les prestacions de Danny Green (41% d’encert), el resultat és que tot el quintet titular estava entre el 38% i el 45% d’encert.

El que necessita Ben Simmons és molt més estructural que tiradors de volum o especialistes. Si una cosa ha demostrat l’NBA al llarg dels darrers anys és que és gairebé impossible guanyar amb un plantejament heliocentrista sobre una estrella -Daryl Morey ho sap bé de la seva etapa amb els Houston Rockets- i que es necessita, com a mínim, tenir dos generadors de molt pes capaços d’abarcar diversos registres. Ben Simmons no fuig d’aquest requeriment, tampoc, i en el seu cas és encara més evident quin ha de ser el perfil d’aquest altre creador de joc: un perfil amb rang de tir, capaç d’ordenar el joc com a manejador a mitja pista i amb projecció per anotar a tres nivells. La temporada passada Doc Rivers podria haver-ho intentat de manera més insistent amb un Shake Milton que independentment del nivell s’adequa a l’esquelet que comentem i, si fos més valent, també hauria pogut intentar-ho amb un Tyrese Maxey que ja a dia d’avui té capacitat per anotar sobre bot a l’àrea restringida i la mitja distància. Diversos dels millors trams de Ben Simmons en els passats Play Off, de fet, van ser amb el primer a la pista. I els Sixers van guanyar més d’un partit important gràcies a la irrupció dels dos actors secundaris esmentats.

Canviar això és difícil. Fa quatre temporades que el projecte dels Sixers gira al voltant de l’aspiració que Ben Simmons sigui la segona espasa ofensiva de l’equip. La gerència té 150 milions invertits en un jugador que en els 4 anys que ha estat a l’NBA ha participat tres vegades en un All Star, ha format part de quintets defensius i ha opositat al títol de defensor de l’any. Però també els té en un jugador que amb, com dèiem, la idea al fons d’haver de ser la segona amenaça ofensiva de l’equip -no tant en anotació com en generació d’espais i situacions per a companys- s’ha anat fent petit fins al punt de, en els 19 partits de segona ronda de Play Off que ha disputat al llarg de la seva carrera, tenir més partits amb una sola xifra de llançaments per partit que amb dues.

A dia d’avui, l’únic escenari en el qual és imaginable que els Sixers mantinguin Ben Simmons i li facilitin encara més el desenvolupament esportiu és un escenari en el qual siguin capaços de desfer-se del contracte de Tobias Harris obtenint a canvi un generador perimetral solvent i així puguin traslladar Ben Simmons a una altra posició -quant a realització televisiva sortiria projectat com a 4- sense fer-lo renunciar a conduir transicions. Potenciar-ne la capacitat de finalitzar, accentuar la seva vocació per redistribuir en situacions de short roll i aprofitar el creixement de Joel Embiid com a amenaça en situacions de pick and pop -més enllà del 38% d’encert en triples de la temporada passada va anotar el 49% dels tirs a la mitja distància i va mostrar-se com una alternativa convincent dins de jugadors del seu perfil trencant a partir del bot- per trobar-li situacions per crear als pals. Ben Simmons continua sent una màquina de crear assistències potencials i és un dels líders de la lliga en passades per al triple, i això no es pot desaprofitar ja que enriqueix la llibreta ofensiva de qualsevol projecte.


Els Sixers han de prendre una decisió molt complexa. Si una cosa ha demostrat el mercat NBA al llarg de les darreres temporades és que és molt difícil traspassar una estrella i obtenir-ne un benefici a l’alçada, de manera que Morey juga amb el temps en contra. Quan parlem de Ben Simmons parlem d’un jugador amb uns defectes molt marcats que l’estructura actual dels Philadelphia 76ers no pot tolerar, però també d’un jugador estructural en defensa que, fins i tot sense solucionar els seus problemes esmentats, sí que seria capaç de ser molt més valuós en un equip amb un altre generador. Estem en un punt en el qual, si l’espera pel traspàs s’allarga, algun comprador astut pot endur-se una referència a preu de ganga.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

PATREON

Més a NBA

Tradueix »