Connecta amb nosaltres
Media: ACB

BARÇA

El joc i el futur de James Nnaji

James Nnaji té la possibilitat de fer el salt a la millor lliga del món.

Comparteix

El joc i el futur de James Nnaji

James Nnaji podria ser jugador de l’NBA en un futur molt pròxim, tant pròxim com la temporada vinent. Ha sigut escollit en la posició trenta-u pel Charlotte Hornets. Ell decidirà quin és el camí a seguir, ja que ser seleccionat en la segona ronda del Draft et dona la llibertat d’escollir el teu contracte i, per tant, fer el salt a la millor lliga del món o no. Les últimes notícies parlen de la continuïtat del pivot nigerià en les files blaugranes. Com a mínim, una temporada més.

El present de James Nnaji

Aquesta temporada ha sigut una mica decebedora pel jugador si ens basem en les oportunitats que ha tingut. Semblava que Saras Jasikevicius donava més opcions a l’inici de la temporada a jugadors amb suposada menys importància en la rotació o menys experiència, però al transcurs de l’any aquesta dinàmica s’ha anat esvaint. Però, cal afegir, que el pivot ha tingut minuts i en certs moments, de gran importància, en partits claus en l’Eurolliga, en la semifinal i a la final de l’ACB. I el resultat ha sigut sempre positiu. 

És un jugador que desprén molta energia, en la qual el rival ha d’augmentar l’exigència física si no es vol veure superat pel pivot de tan sols divuit anys. En atac continua sent un jugador molt limitat, on pràcticament mai es genera ell els seus propis punts i, per tant, necessita a generadors que li posin les coses senzilles, però, en canvi, en defensa és una autoritat. La seva presència física, ja condiciona les ofensives rivals. A més a més, té la capacitat de defensar qualsevol jugador de la pista i això inclou els jugadors més petits, ràpids i àgils.

El seu joc i els aspectes a millorar

La mostra que ens ha deixat el jugador durant la temporada 2022-2023 ha sigut molt petita com per analitzar quines han sigut les millores respecte a l’inici de la campanya que estem deixant en el passat. Tot i això, comentarem les més interessants.

Comencem pels tirs lliures, la primera senyal de la millora del jugador nigerià. El % es troba una mica per sobre del 50%, però si ens fixem una mica més, veiem que en els Playoff no ha fallat cap tir lliure – 6 anotats de 6 intents -. La mostra torna a ser petita, però crec que té valor a causa del baix percentatge que ha tingut durant l’any i la situació en què els va tirar. La pressió és un factor a tenir molt en compte.

El timing en els intents de bloquejar tirs. Aquesta faceta del jugador és molt important, per l’estil de joc que té James Nnaji. Per millorar aquesta part del joc, el nostre protagonista ha de ser conscient del que està passant i no deixar-se emportar pel moment. Hi ha molts jugadors amb característiques físiques que no arriben a ser mai jugadors dominants per la falta de timing en situació d’intimidació o l’ímpetu que els porta a saltar fora de temps per aconseguir el tap. Aquesta característica millora quan el jugador gaudeix de més oportunitats.

I per acabar, la falta de recursos ofensius amb la pilota a les mans. James Nnaji és un força sobrenatural, i ha d’entendre que el seu joc no es pot basar només en això. No ho pot fer, si vol arribar a ser un jugador amb carrera NBA. Ha d’adquirir coneixements del joc, en defensa i en atac. A més, la falta de recursos aquesta temporada s’ha vist molt clara. El jugador ha intentat alguna vegada jugar d’esquena a cistella, crear-se el seu propi tir,  però en cap cas ha tret profit d’aquesta situació. Segurament aquesta arma ofensiva es veurà en contades ocasions durant la seva trajectòria, perquè és la més difícil d’adquirir i també, perquè cada vegada s’utilitza menys en el joc actual. No té aquest estil de joc i aquestes alçades és molt complicat que passi a ser un jugador amb molts recursos amb la pilota a les mans. 

Media: ACB

Media: ACB

Les continuacions cap a cistella després de col·locar un bloqueig directe, on també es requereix tècnica individual i, sobretot, tacte de pilota, és una de les armes més efectives en el present. Les floaters o safates si acaba a prop de cistella i no acaba l’acció amb una esmaixada. Fent referència a unes línies més amunt, el jove jugador del Barça ha d’entendre i llegir amb rapidesa quina és la posició del seu defensor, quin recurs és el més adequat per poder executar el tir amb fluïdesa. Posant més llenya al foc, també podem afegir el recurs de la finta i el semi ganxo, on s’hi ha d’abonar de forma il·limitada per treure encara més suc de les seves continuacions a cistella. Aquesta arma ofensiva ha de ser present en el seu joc de forma perenne.

El joc sense pilota és l’última arma que comentarem. Absolutament, és la millor eina que té ara mateix el jugador, sense pensar en el seu cos. Jugar amb un base o companys amb una bona visió de joc i capaços de fer arribar la pilota al lloc adequat és clau perquè el center sumi punts i arrossegui les defenses. Se sap amagar per la línia de fons i, té suficient paciència per tallar en el moment just. La posició dels peus al moment de rebre aquesta passada sí que hauria de ser millor per aprofitar més l’avantatge que ha creat, moltes vegades la col·locació dels peus no és la millor per aixecar-se tan bon punt rep la pilota. Quan ha canviat la direcció a causa d’un tall sol deixar una cama més endarrerida i després aixeca el tir. 

Però no serà tot dolent quan estem parlant d’un jugador de només divuit anys i ha estat escollit al Draft de l’NBA. És un center de dos-cents tretze centímetres d’alçada, dos-cents trenta-dos centímetres d’envergadura i cent tretze quilos. Un cos enorme, llarguíssim. Tot i això, té una rapidesa de cames impressionant. És molt àgil, característica que potencia el seu joc. Com he dit abans, és capaç de defensar el jugador més ràpid de l’equip rival. Buscar l’u contra u des de la zona no sol ser una bona idea. La seva agilitat se li ha de sumar la coordinació que ha exhibit per córrer marxa enrere o recuperar la posició. Amb Saras, era costum veure els pivots sortir a defensar el pick and roll fent flash per canviar la direcció del jugador que té la pilota i una de les alternatives que trobaven els rivals era passar-la al jugador interior perquè anoti amb facilitat a prop de cistella, doncs, James Nnaji ha sigut capaç de recuperar aquesta posició i bloquejar el tir. No és gens comú i s’ha de valorar molt, ja que dona moltes alternatives defensives.

Ofensivament, s’ha de destacar i parlar molt bé sobre les continuacions després de bloqueig directe o indirecte. En aquest clip podeu veure com espera a rebre el bloqueig, per poder tallar i esmaixar de forma contundent.

Fins el dia d’avui basa el seu joc ofensiu en el joc sense pilota i, aquests detalls són claus per poder executar. Si no tinguès paciència i sinó entengués en quina situació es troba el company que té la pilota no podríem veure aquestes jugades tan espectaculars.

La millor lliga del món el crida

Ser seleccionat en el Draft de l’NBA omple d’il·lusions i somnis a qualsevol, des de Victor Wenbanyama, jugador seleccionat en el número u per San Antonio Spurs i el qual es diu que és el millor prospect de la història fins a Chris Livingston, escollit en la posició cinquanta-vuit d’aquest mateix Draft pels Milwaukee Bucks, sent l’última elecció. Philadelphia 76ers i Chicago Bulls no han tingut dret a escollit cap jugador de segona ronda perquè van ser enxampats fent tampering amb alguns dels seus jugadors en plantilla.

Ser draftejat obre les portes a la millor lliga del món, els teus drets formen part d’una franquícia de l’NBA i, per tant, la teva arribada pot arribar a ser un fet d’una forma molt senzilla. James Nnaji somia ser jugador de l’NBA. No ho ha amagat mai i, tampoc hauria de fer-ho, així doncs, si decidís marxar, només queda desitjar-li la millor de les sorts. És una decisió molt personal la qual ha de meditar amb calma i paciència, deixant-se aconsellar pel seu entorn i també pels seus entrenadors.

El de Makurdi té tot el temps del món per explotar, ser un jugador rellevant dins d’un equip potent a Europa, com és el Barça, i llavors viatjar als Estats Units per fer vibrar als aficionats amb els seus taps i esmaixades. Aquest és el meu pensament sobre el futur de James Nnaji. Hem de recordar que la lliga nord-americana és molt dura amb els joves arribats d’Europa. Per exemple, Usman Garuba, un jugador amb molts minuts i importància en el Real Madrid i el que porta dos anys als Houston Rockets amb més pena que glòria. Molts partits jugats a l’equip de la G-League i guanyant a poc a poc, minuts a la rotació d’uns dels pitjors equips de la competició en els últims tres anys.

El cas d’en James pot ser molt similar i fins i tot, pitjor. Usman Garuba havia aconseguit certa experiència ja a l’Eurolliga i l’ACB. Va ser guardonat diverses vegades l’última temporada que va jugar al Vell Continent. Millor jove de l’ACB i l’Eurolliga l’any que va fer el salt a l’NBA. Més dades que marquen la diferència són els partits jugats, fins a vuitanta-sis partits amb una mitjana de set punts de valoració per matx. En canvi, el jugador blaugrana ha jugat un total de quaranta-sis partits amb una mitjana de quatre i mig de valoració per partit. Tot això, donant per obvi la diferència de minuts que hi ha entre els dos exemples.

Fer carrera a l’NBA parteix per ser un jugador llest, coneixedor de les qualitats i defectes i, també molt fort mentalment. A Barcelona el pivot del Barça té totes les eines per continuar millorant, té un cercle que l’ha portat fins on és ara mateix i està en un dels millors clubs d’Europa. 

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu Adreça correu electrònic no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Més a BARÇA

Tradueix »