Connecta amb nosaltres
Julius Randle

NBA

El nou Julius Randle

El jugador dels Knicks s’emporta el premi al ‘Jugador Més Millorat’.

Comparteix

El nou Julius Randle

Els New York Knicks tornen a jugar el Play-Off vuit anys després. Temporada sensacional, màgica, engrescadora, la que l’equip de Nova York ha regalat als fans knickerbockers. Quan a principi de temporada, després d’un estiu amb fitxatges de perfil baix i un Draft estrany, tot semblava apuntar a una nova temporada repleta de derrotes i a la cua de l’NBA, l’equip de Tom Thibodeau ha sorprès tothom amb una empenta, esforç i joc que els ha col·locat de ple dret a la fase final de la temporada. L’entrenador de Connecticut n’és el gran artífex, però dins la plantilla un nom sobresurt per damunt de la resta: Julius Randle. Líder i protagonista de les alegries dels Knicks. L’acabat de nomenar ‘Jugador Més Millorat’ s’ha emportat elogis a mansalva per part d’una afició que no fa massa el volia lluny del Madison. El motiu? El seu gran canvi, un nou Julius Randle.

Un estiu al gimnàs

En una de les primeres rodes de premsa de Thibodeau com a entrenador dels Knicks, l’actual candidat a entrenador de l’any ja es va encarregar de lloar el lideratge, entrega i ètica de treball de Randle. “Està en bona forma. Està disposat a treballar i fer qualsevol cosa que li demanis. Crec que tenir aquest tipus de lideratge és important per al nostre equip”. Després d’una primera temporada frustrant com a jugador dels Knicks -l’elecció de Toppin al Draft semblava posar-lo en la rampa de sortida- l’aproximació i mentalitat de Randle de cara a la temporada actual va ser ben diferent. El primer a presentar-se i parlar amb el nou staff, llarg estiu treballant els seus punts febles i tot plegat amb una clara intenció de millora, quelcom que ja va notar Thibodeau al principi i que l’ha convertit en referent d’un equip de Play-Off.

“Està en bona forma. Està disposat a treballar i fer qualsevol cosa que li demanis. Crec que tenir aquest tipus de lideratge és important per al nostre equip”

També ha ajudat tenir a l’equip tècnic un assistent com Kenny Payne, ex de Kentucky, que ja coneixia Randle, i que l’ha empès per treballar al llarg de la temporada tot allò que Thibodeau i el mateix Randle han cregut convenient. Entre altres facetes, principalment, el llançament. La millora que ja vam veure a principi d’any i que s’ha mantingut al llarg de tota la temporada és ostensible. Ha passat d’un 27% a un 41% en triples, una millora que li ha permès convertir-se en un nou Julius Randle.

Expandint el seu joc

La gran millora de Randle no ha vingut donada només per un increment de les seves prestacions sinó també per un gran canvi del seu joc. Fins avui, o millor dit fins a l’inici d’aquesta temporada, no hi havia dubte de què Randle es tractava d’un híbrid entre el ‘4’ i el ‘5’. Jugador old school americà. Un aler-pivot amb potència per encarar, però amb un radi d’acció i fortaleses, bàsicament execució prop del cèrcol i rebot, molt limitat a la zona (el seu encaix amb Robinson i Noel era dubtós). La millora en el tir exterior que es comentava abans li ha permès ampliar l’arsenal, expandir-se a pista, transformar-se en una superestrella.

En set temporades a l’NBA, inclosa la primera on només va poder gaudir de 14 minuts (lesió), Randle ha anotat 322 triples. D’aquests, el 47,8%, 154 per ser exactes, han estat a la darrera temporada. No és només l’increment en l’encert, que allà està fruit de les hores de gimnàs, sinó la capacitat d’automatitzar de tal manera el llançament fins al punt de capitalitzar el seu joc d’acord amb una faceta que estava lluny de dominar. Per posar en context, Middleton, Ingram, Wiggins o fins i tot Trae Young han anotat menys triples que ell amb un nombre de partits no gaire diferent.

Tir de Julius Randle

Frèqüències de tir de Julius Randle. NBA.com

Però és que fins i tot, lluny del que és tendència natural avui dia a la lliga, combinar el triple amb l’àrea restringida, Julius Randle ha fet gala al llarg de tota la temporada d’un joc des de la mitja distància efectiu i vintage. Per moments recordant a un dels grans ídols del Madison, Carmelo Anthony. Fins avui, i excloent el seu primer any on només va registrar tres llançaments, Randle no havia llançat menys d’un 35% dels tirs des de fora del semicercle de ‘no carrega’. Aquest any aquesta xifra ha baixat per sota del 17%. I és que 2 de cada 3 tirs efectuats el darrer any han estat a una distància superior als 10 peus (3 metres i escaig). Noves zones per un nou Julius Randle.

Columna vertebral

Això ha estat Randle per l’atac dels Knicks, l’eix, el sostén, l’inici i final dels atacs knickerbockers. De fet, en moltes ocasions l’hem vist actuant de ‘Point-Forward’, a mitja pista, però també en transició, on en moltes ocasions ell mateix ha estat l’encarregat de llançar cap endavant l’equip. La confiança de Thibodeau i l’equip cap a ell ha estat total, erigint-se en el líder que s’esperava quan a l’estiu de 2019 va firmar contracte. Ha estat el jugador que més minuts ha disputat al llarg de la temporada, només s’ha perdut un partit, i el seu canvi de rol cap al de jugador cabdal, pilar de sistema i primer generador des del bot es veu reflectit en el fet que ha acabat la temporada sent el desè jugador de la lliga amb més tocs de pilota per partit (83,6). També en el top20 de jugadors amb més tirs sobre bot per partit (8,1), primer interior de la llista i per davant fins i tot de Kevin Durant. El seu career-high de punts o assistències no ha estat casualitat, les pilotes eren seves, l’equip ha estat seu, s’ho ha guanyat a pols.

La millora estadística és evident, però no es pot obviar que el seu nou rol -causant d’aquesta millora en els números- no hagués estat possible sense la maduresa que adquirit Randle en comprensió i interpretació del joc. Al marge del seu percentatge en el tir exterior, gran llosa la temporada passada també, el principal problema que tenia el texà era la indecent quantitat de pèrdues que generava arran de dribbligns estúpids cap a cistella o la seva manca de visió per passar la pilota quan les defenses es tancaven sobre ell. Manca de criteri, errors de lectura. Al cap i a la fi, ja la temporada passada era el millor jugador de la plantilla, les defenses se centraven en ell, simplement no va actuar com a tal.

Julius Randle

Julius Randle és el ‘Jugador Més Millorat’ de l’NBA. NBA.com

Això ha canviat completament aquest darrer any. En termes de volum, com evidentment ha jugat més, ha perdut més pilotes. Però quan ens fixem en ratis a 100 possessions, 36 minuts o estadística avançada (% de possessions que acaben en pèrdua), les dades són superiors, molt. Fruit que ara toca més la pilota, és el generador primari i registra més passades, el nombre de pèrdues per errors en la passada ha augmentat, però les pèrdues al bot s’han mantingut tot i tenir més responsabilitats que l’any passat. Fantàstic. Tot plegat en un Julius Randle que ha generat 1.092 punts dels Knicks via assistències. L’any passat en van ser 502. Un nou Julius Randle.

Julius Randle i una evolució incerta

Després d’una magnífica temporada que li ha valgut el seu primer All Star i el premi al ‘Jugador Més Millorat’ ara el dubte recau en si serà capaç de transportar aquest joc als Play-Offs i si podrà mantenir un nivell similar el que resta de carrera -almenys durant la seva millor etapa- o si pel contrari caurà al Randle del passat. Ja es va veure en el primer partit de la sèrie contra els Hawks que la mecanització del triple i el mid-range de Randle, capacitant-lo a llançar aquest tipus de tirs fins i tot amb defensors molt a sobre, a vegades el condueix per camins veritablement sinistres.

Al cap i a la fi no és que hagi canviat la mecànica per tal d’anotar amb més facilitat, simplement a mecanitzat el tir des de diferents posicions de tal manera que coneix perfectament com llançar per anotar. Però això, en uns play-offs amb major desgast físic, més contacte, defenses més ferotges i més pressió, pot acabar passant factura. Probablement Randle necessiti tornar a explotar la via de les penetracions i la zona restringida aprofitant l’actual major amenaça des del perímetre. El joc d’esquenes al pal mitjà s’ha vist al llarg de la temporada com una bona posició per generar atacs, es pot mantenir, però probablement s’haurà d’ajustar de cara a l’execució perquè els percentatges cauran i tampoc eren meravellosos ja d’entrada (pitjors % des de la temporada 15/16 de camp i de dos punts), simplement eren coherents dintre d’un equip que es feia fort en defensa. Però ara els rivals també ho faran.

De cara al futur és evident que la millora haurà de venir del bot. Randle segueix creant molts desajustos per força, potència i per simple poder d’atracció, gravetat, en ser el jugador que té la pilota. El tir de mitja distància, però, no deixa de ser una arma adoptada per pal·liar dificultats de cara al joc amb pilota. Tot el que ve relacionat amb l’agilitat gestual i recursos tècnics en el dribbling i les finalitzacions. Si és capaç de sumar encara més talent (que en té) al ja de per si privilegiat físic, podem estar davant d’un All Star arribat per quedar-se. Julius Randle.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

PATREON

Més a NBA

Tradueix »