Igual que cada any, a Esmaixada tenim previst fer cobertura del Draft de l’NBA de 2021. Parlem d’una fornada carregada de talent nord-americà i internacional que convindrà que analitzem detingudament i de manera detallada. En aquest article és el torn de presentar Cade Cunningham, el nom més popular de la generació 2001.
| NOM | Cade Cunningham |
| EDAT | 19 anys |
| ALÇADA | 2’03 metres |
| PES | 100 quilos |
| ENVERGADURA | 2’13 metres |
| UNIVERSITAT | Oklahoma State Cowboys |
| ELEGIBILITAT | Freshman |
| VENTALL DE DRAFT | TOP 1 |
Qui és Cade Cunningham?
Cade Cunningham és un dels projectes més prometedors que l’NCAA ha tret al llarg dels darrers anys. Va néixer a Airlington i, entre altres coses, va escollir la universitat d’Oklahoma State perquè era la que tenia més a prop de casa. OSU en principi no havia de poder jugar al March Madness per la sanció imposada per actes corruptes de Lamont Evans, ja sense pes al programa esportiu, però això no va ser cap impediment per a que Cade Cunningham reforcés el seu compromís amb la universitat i rebutgés propostes que tenia damunt la taula com la d’Ignite, el programa iniciat per la G-League que compta amb altres referències de la generació, o els Kentucky Wildcats. Finalment OSU va poder disputar el March Madness gràcies a una moratòria en la sanció. A nivell familiar cal que afegim a la descripció que és pare des dels 17 anys i que una altra de les raons per escollir aquesta universitat era per continuar tenint tracte amb els pares i amb la seva filla. No coneixem cap detall sobre la mare.
Cade Cunningham ha estat des del primer dia el líder dels Cowboys. Ha quadrat molt bé en el marc d’un equip que destaca per les característiques físiques i la capacitat de desplegament de tots els seus integrants i ha assumit amb naturalitat el pes de la responsabilitat en moments de màxima exigència. Deixant de banda el seu comportament al clutch, que el tractarem amb precisió en pròximes seccions, la maduresa que ha exhibit en la presa de decisions i el saber estar en trams de tensió han estat propis d’un jugador veterà i establert a l’NBA.
Cade Cunningham és un jugador privilegiat. Si bé és cert que és molt difícil definir rols i posicions en el cas dels homes de perímetre de l’NCAA ja que la majoria d’equips opten per propostes en les quals hi ha dos o tres jugadors capaços d’iniciar sistemes, Cade Cunningham pot adaptar-se a qualsevol posició tradicional en termes físics. És físicament superior a la resta de bases i escortes i té les dimensions típiques dels alers convencionals de l’NBA. A favor seu també hi juga que ja té les proporcions d’un perfil completament desenvolupat.
Tot i que haurem d’estar pendents del Draft Combine per conèixer millor la seva estructura, les dades són molt solvents. El seu joc no girarà al voltant de l’explosivitat ni la capacitat de reacció, però el control de ritmes i la fluïdesa dels moviments que fa són del tot extrapolables a l’NBA i són potencials creadors d’avantatges als dos costats de la pista. Per a un freshman que entra a l’NBA, el factor de no haver de fer un treball d’evolució física excessivament invasiu és una notícia molt positiva.
Com l’ha fet servir OSU?
Mike Boynton ha enfocat la temporada dels OSU amb el gruix del potencial col·lectiu al perímetre i sense una referència interior competent i clara. Això ha portat, per exemple, a que haguem vist canvis físics com el de Matthew Alexander-Moncrieffe, que ha iniciat una transició de conversió física cap al paper de pivot guanyant força pes i perdent valor a curt termini -pensaven en el cicle sencer-. Cade Cunningham ha compartit pista amb altres generadors, com Likekele, i això ha fet que la iniciació ofensiva no fos un monopoli per part seva. De totes maneres, ha estat el jugador més desequilibrant a partir del bot i l’encarregat de prendre decisions transcendents en els trams de major exigència. L’estructura ofensiva sencera, en un moment o altre de la cadena ofensiva, ha tingut dependència absoluta de la inventiva i la producció de Cade Cunningham.
En defensa Cade Cunningham ha interpretat tots el papers de l’auca. Puntualment ha fet de defensor de generadors rivals, també l’hem vist fent d’àncora en formats petits i en cantonades de la defensa 2-3, però el més freqüent ha estat veure’l agafant-se alers o generadors secundaris per poder fer ajudes i reduir espais. Té bona lateralitat, tot i que no és elit, el seu motor és adequat per rotar i es pot adaptar a la defensa de canvis perquè no fa concessions en esforços ni espais. De cara a l’NBA aquests recursos, sumats a un instint natural molt destacable per valorar les línies de passada, el poden posar en una dimensió defensiva destacada.
Síntesi ràpida de factors clau
| Projecció de rol ofensiu | Generador principal |
| Projecció de rol defensiu | Defensor d’alers, intercanviable i corrector |
| Potencial punt d’inflexió | Salt immediat en explosivitat |
| Potencial punt d’entrebanc | Estancament en la visió de joc |
Radiografia ofensiva
Cade Cunningham ha estat la referència d’OSU aquesta temporada en el sector ofensiu (29’2% d’USG%). Des del primer moment ha aglutinat la major part del percentatge d’ús de l’equip i ha tingut un pes específic molt elevat amb la pilota a les mans. Ha condicionat tot el funcionament de l’equip, que ha orbitat al seu voltant, i ha demostrat que té capacitat per traslladar el partit al ritme que li convé. Aquesta és una virtut comuna dels grans generadors al següent nivell.
Al llarg de la temporada universitària ha assumit volum de llançaments a tots els nivells d’anotació i s’ha mostrat especialment sòlid a l’àrea restringida i en el tir de tres punts, mentre que ha deixat algun dubte més en l’àmbit de la mitja distància. El gran punt fort de Cade Cunningham per aconseguir punts és el domini que té de la horitzontalitat i la capacitat d’absorbció de contactes i contemporització dels temps. És el jugador que millor domina la desacceleració del Draft 2021.
Aquest taula reflecteix el seu percentatge fraccionat per sectors i la distribució dels llançaments que ha tingut en la temporada 2020/2021. La major part del seu protagonisme ha estat en franges centrals, factor que és característic dels jugadors que tenen responsabilitats primàries als seus equips.
| FRANJA | PERCENTATGE | VOLUM TIR x FRANJA |
| T3 Cantonada esquerra | 71’4% | 1’8% |
| T3 Cantonada dreta | 16’7% | 1’5% |
| T3 45 graus esquerra | 41’7% | 12% |
| T3 45 graus dreta | 40’5% | 10’5% |
| T3 central | 36’5% | 13% |
| Mitja distància | 31% | 17’9% |
| Zona | 45’1% | 30’5% |
| Àrea restringida | 69’2% | 13% |
Generació en bloqueig directe
El primer que hem de tenir en compte a l’hora d’analitzar la capacitat ofensiva de Cade Cunningham en situacions bloqueig directe és el que comentàvem al principi de l’article: no és possible entendre el seu potencial en la generació fixant-nos només en el rendiment a l’hora de repartir assistències ni sense observar i analitzar el context -mal espaiat, pocs tiradors- que tenia al seu voltant. Ha estat víctima de l’efecte embut que sol presentar-se als equips poc creatius de l’àmbit universitari i, tot i això, ha deixat uns flaixos espectaculars.
Cade Cunningham ha desplegat un arsenal de llançaments en situació de bloqueig directe característic dels anotadors a tres nivells i ha explotat la capacitat per assistir als jugadors encarregats de fer la continuació. El que més destaca de la seva manera de fer en el pick and roll és que, tot i no ser un jugador excessivament ràpid ni explosiu, és molt coordinat i fluid. Fa un ús del cos magnífic i ha après a atribuir sentit a la seva estructura física en funció de la seva habilitat, de manera que sempre que pot aconsegueix avantatges a través del posicionament de l’esquena i les espatlles congelant rivals i obtenint distàncies per crear-se espais per executar.
La mancança d’explosivitat no hauria de ser un impediment de cara al pròxim nivell ja que a l’NBA el secret per ser un bon generador en 2 contra 2 rau més en la capacitat que tingui el jugador en qüestió per gestionar la velocitat en funció del ritme que li convingui que no en l’acceleració constant. Tenim exemples del que comentem en jugadors com Luka Doncic, D’Angelo Russell o Shai Gilgeous-Alexander, que són dels 10/15 millors ball handler de l’NBA sense ser particularment ràpids i que generen entre 9’5 i 14 punts per partit en pick and roll amb un rendiment molt acceptable en la producció per possessió (D’Angelo Russell 0’96 ppp, Luka Doncic 1’02 ppp i SGA 1’12 ppp). La desacceleració és una virtut fonamental al màxim nivell del món del bàsquet. Luka Doncic i Shai Gilgeous-Alexander són, a més, dos jugadors que en diverses facetes poden ser un bon mirall per al desenvolupament de Cade Cunningham.
Una altra qüestió potencialment molt prometedora en el cas de Cade Cunningham és que parlem d’un jugador que, gràcies a les dimensions que té, pot integrar-se perfectament a la convivència amb altres generadors. No està escrit en cap manament que Cunningham hagi de jugar de base i cada vegada menys equips opten per tenir generadors únics, de manera que no seria gens estrany que qui l’escollís al Draft l’ajuntés amb un altre exterior molt dominant o amb un interior amb capacitat per redistribuir, jugar mà a mà i habilitar companys des de la seva posició. Cade és un jugador dúctil que pot ocupar qualsevol demarcació de l’1 al 4 i que en situacions de bloqueig directe també podria exercir de bloquejador perfectament, ja sigui per potenciar-se en situacions de short roll o per obrir-se i generar una nova superioritat partint des del perímetre. Són tendències que podem apreciar com s’apliquen amb jugadors com James Harden, Jimmy Butler, Bruce Brown, Duncan Robinson o Russell Westbrook -cadascun amb un enfocament diferent- i que generen situacions favorables per als seus equips.
1 contra 1 i finalització
Comencem amb una dada impactant: Cade Cunningham figura al percentil 87 de l’NCAA en situacions d’1 contra 1. És elit absolut de la competició en una àrea que, més que cap altra, es refereix estrictament al talent individual i la capacitat de ruptura i desequilibri del jugador. Cade Cunningham també ha estat capaç de crear-se llançaments a qualsevol rang en aquesta àrea i ha mostrat molta comoditat amb les dues mans. Més enllà de la producció, el que més crida l’atenció i genera optimisme és que sap crear-se avantatges amb regularitat i que té tendència a llegir amb rapidesa els desajusts defensius que sorgeixen al seu voltant. Els moviments que aplica són fets amb intenció i domini de la horitzontalitat i sense deixar-se endur per la inèrcia ni monotonia, que és un factor de risc en jugadors amb un pes específic elevat en situacions individuals.
El més interessant dels recursos en resolució individual de Cade Cunningham és que ja sap aplicar diversos go to move. L’stepback és un pal de paller del seu joc i té prou agilitat gestual per fer-ne d’altres com el fade away o l’Step Through per resoldre amb elegància i interpretació de les distàncies el que no seria possible que fes amb força pura, explosivitat i potència. Novament, són moviments que la majoria de bases forts i alers dominants tenen controlats a la perfecció a l’NBA i es converteixen, quan s’utilitzen amb eficiència, en una de les millors armes per castigar desajusts. Un bon exemple dels recursos que té prop del cèrcol és la seqüència que veiem al darrer clip del vídeo en un emparellament amb Mark Vital, un jugador amb un físic molt dominant.
Tot el vídeo, de fet, correspon a jugades d’un partit contra Baylor, un dels millors programes defensius del bàsquet universitari. Genera avantatges contra Davion Mitchell, MaCio Teague i Mark Vital, entre d’altres.
Per tancar l’apartat, cal que mencionem l’absorbció de contactes. Cade Cunningham és un jugador molt proporcionat que, gràcies a l’ús que sap fer dels dos trens (inferior i superior), aconsegeueix finalitzar amb encert i comoditat a l’àrea restringida. A l’NBA, amb més espais i companys més capacitats per buidar la zona de rivals, serà una virtut que haurà d’explotar molt més i segurament notarem un increment en la quantitat de conduccions per partit. També hauríem de notar, en conseqüència, una millora en el rati de tirs lliures. Hauria de ser un jugador que, des del primer moment, oscil·lés ja entre els 6 i els 8 tirs lliures per partit quan s’integri a la competició. També té molt bones prestacions en el floater, que serà una alternativa que podrà potenciar a la mitja distància i que és clau per ser una amenaça més letal en situacions de bloqueig directe.
Hi ha dues coses que haurà de controlar: l’agilitat gestual i el manteniment de l’equilibri quan intenta trencar cap als costats, on se li nota menys destresa que en el joc pel centre amb menys exigència d’explosivitat en els moviments de rang curt, i també el domini de pilota contra exteriors petits i de tronc inferior potent.
Aquí en tenim dos exemples:
El darrer aspecte del joc amb pilota de Cade Cunningham és el referent al joc en transició. Sent honestos, la tendència de l’equip que esculli Cade Cunningham al Draft passarà de manera gradual i progressiva a una reducció del ritme -passa amb gairebé tots els generadors de les seves característiques- que farà que es relativitzin els problemes que té d’explosivitat. En el seu favor, però, té dues coses: les pèrdues que citàvem anteriorment es minimitzen a camp obert i és tant potent que té facilitat per creuar la pista en pocs passos. Per si això fos poc, té una característica molt pròpia del bàsquet europeu que és que interpreta perfectament els bots que necessita i no s’adorna per donar la pilota als companys. En aquesta àrea també mostra molta comoditat a l’hora de finalitzar quan entra a l’àrea restringida amb superioritat.
Interpretació d’espais i execució
La tendència dels generadors dominants a l’NBA és tenir una incidència menor en la generació i buscar automàticament maneres de rebre per crear avantatges, i segurament és el que també passarà amb Cade Cunningham a mesura que vagi acomodant-se a la lliga i guanyant pes a la rotació de l’equip que l’esculli. De totes maneres, tal com hem comentat a l’inici de l’informe, OSU no l’ha fet servir sempre com a iniciador i en algunes dinàmiques de partit l’ha buscat per rebre pilotes en franges per executar còmodament -amb els bots que fes falta- i ha ordenat jugades per connectar-lo al partit.
Un dels detalls més esperançadors de la seva temporada és que ha registrat un 44% d’encert en triples catch and shoot i que ha exhibit una mecànica difícil de taponar i prou àgil per al pròxim nivell. El tir ha passat de ser una incògnita majúscula a un dels grans punts forts del seu repertori a qualsevol dimensió.
Aquí tenim un exemple d’execució sortint de pindown:
Radiografia defensiva
Defensa de generadors
Cade Cunningham és un jugador molt versàtil en defensa. Comentàvem en apartats anteriors que havia alternat diverses funcions dins del plantejament d’OSU i, efectivament, així ha estat. El seu desplaçament lateral no figura a l’elit de la fornada, però té virtuts que compensen aquestes mancances com la comprensió del que succeeix al seu voltant i l’envergadura, a més d’una estructura corporal molt definida. Ha estat el líder vocal de la universitat aquesta temporada i de cara a l’NBA podrà mantenir aquest estatus. Començarem a disseccionar el seu repertori per la defensa de generadors en situacions d’1 contra 1 al perímetre i bloqueig directe.
A les accions adjuntades al vídeo del damunt hi podem comprovar clarament diverses característiques del seu perfil defensiu. D’una banda, el footwork que té no és suficient per sostenir-se per si sol contra generadors poderosos. Se li nota la manca d’explosivitat i de lateralitat en resposta contra les acceleracions dels rivals. Dit això, ni la lateralitat ni el posicionament són insuficients, de manera que és capaç d’escurçar avantatges quan ha de perseguir el generador després del primer avantatge a través de la gambada i la llargada dels braços. Les xifres són considerablement prometedores: a l’NCAA ha permès menys de 0’75 punts per possessió en 1 contra 1 als seus emparellaments.
De cara a l’NBA és previsible que Cade Cunningham sigui una peça que s’involucri en la defensa de canvis. Difícilment serà un desajust defensiu en la majoria de circumstàncies i caldrà potenciar-ne les característiques físiques.
Rotacions i defensa d’executors
Aquest és, segurament, l’àmbit en el qual, en el millor dels casos, Cade Cunningham podria tenir més impacte en el joc. Per a tenir-lo necessitarà continuar creixent en concentració i comprensió del context, però sens dubte que amb la capacitat comunicativa que ha mostrat des del primer dia i amb les característiques físiques i el ritme base del seu joc està fet per potenciar i agilitzar la circulació defensiva de l’equip que l’esculli.
Deixant de banda les petites desconnexions que pugui tenir en trams puntuals, que a dia d’avui són la seva gran llacuna, té una habilitat sensacional per fer stunts, abandonaments defensius i posar mans que poden derivar en punts fàcils. Ha deixat,a més, detalls interessants com a protector ocasional del cèrcol.
Cunningham és un jugador que té els problemes que tindria qualsevol projecte convencional de les seves dimensions per fer closeouts contra exteriors habilidosos amb facilitat per baixar el centre de gravetat i que compensa les mancances en lateralitat que citàvem anteriorment amb una bona aplicació de les seves fortaleses físiques, però sens dubte que tindrà un valor afegit important en moments d’exigència. Sap anticipar-se i pot servir de jòquer en moments que requereixin una major versatilitat. És una invitació fiable i eficient a l’small ball si se’l vol ajuntar amb altres exteriors.
La resposta en moments d’exigència
Un motiu més per tenir en compte la dimensió com a perfil de Cade Cunningham és l’anotació en els finals ajustats. Aquesta xifra parla per si sola:
No cal que afegim res més.
Observacions finals i context ideal
Cade Cunningham és un jugador amb potencial generacional que canviarà el curs de la franquícia que l’esculli. És el número 1 del Draft més sobri de les darreres generacions i, tot i que no hagi rebut tota l’atenció mediàtica que podria haver rebut d’haver estat disputant l’NCAA en una altra universitat, ja ha fet la demostració suficient a les veus autoritzades de la lliga del desplegament i la capacitat de lideratge que atresora. És un jugador que farà, si tot va com ha d’anar, que aquella franquícia que opti per ell el consideri una pedra angular a llarg termini i, en conseqüència, construeixi un entorn que s’ajusti a les seves característiques.
