Connecta amb nosaltres

NCAA

El Perfil: Jalen Green

Presentem el perfil de Jalen Green, el millor anotador del Draft 2021 de l’NBA.

Comparteix

El Perfil: Jalen Green

Igual que cada any, a Esmaixada tenim previst fer cobertura del Draft l’NBA de 2021. Parlem d’una fornada carregada de talent nord-americà i internacional que convindrà que analitzem detingudament i de manera detallada. En aquest article és el torn de presentar Jalen Green, un dels jugadors més especials de la generació.

NOM Jalen Green
EDAT 19 anys
ALÇADA 1.96 metres
PES 82 quilos
ENVERGADURA 2’05 metres
FORMACIÓ G-League Ignite
ELEGIBILITAT Freshman
VENTALL DE DRAFT TOP 5

Qui és Jalen Green?

Jalen Green és un dels pioners en emprendre la via alternativa a l’NCAA. TOP 3 indiscutible de la llista de reclutament des de High School, va ser el principal reclam de la G-League per construir l’equip satèl·lit Ignite, juntament amb Jonathan Kuminga. Així doncs, Jalen Green ha passat una temporada convivint amb professionals i disputant partits contra ells abans de fer el salt a l’NBA. La temporada de G-League es va disputar durant un mes en format bombolla i ell va haver d’aclimatar-se al dia a dia d’un equip que per damunt de tot pretenia instruir i formar els prospects que n’eren part -Daishen Nix, Isaiah Todd, Kai Sotto, Jonathan Kuminga i Jalen Green- per tal de projectar-los de la millor manera possible al Draft

La progressió de Jalen Green a les files d’Ignite va ser meteòrica. Després d’un inici prou tímid, en el qual va mostrar-se nerviós amb la pilota a les mans, la línia ascendent que va seguir va ser claríssima i molt prometedora. Va necessitar poc temps per confirmar la seva condició d’anotador de primer nivell i per mostrar al món les brillants característiques físiques i atlètiques que li permeten ser un projecte especial. Amb millors maneres que eficiència, Jalen Green no dona peu a que hi hagi cap mena de dubte: ho té tot per ser elit en el món del bàsquet.

El Draft 2021 de l’NBA té dues característiques que el fan molt interessant: l’existència d’un TOP 4 molt ric i divers i, en segona instància, un bloc molt ampli de jugadors que podrien sortir escollits a partir de la meitat de la primera ronda que prometen profunditat i rendiment instantani. Jalen Green pertany al primer estadi dels esmentats i, tot i que serà més dependent del context que Cade Cunningham o Jalen Suggs, respon a un tipus de jugador que actualment és fonamental en diversos equips competitius de l’NBA. A títol personal, per concloure la introducció, ho tinc clar: feia temps que no gaudia tant estudiant els punts forts i els punts febles d’un jugador

Com l’ha fet servir Ignite?

Més enllà d’haver servit de prova pilot per a comprendre com funcionarà Ignite a llarg termini, Jalen Green ha aprofitat perfectament l’estada a l’equip. Ha demostrat que pot ser un bon jugador en un món de professionals des de la primera presa de contacte i ha tingut una major aproximació que altres projectes d’alta volada que aspiren a fer el salt a l’NBA a ja no només el dia a dia dels jugadors de bàsquet de l’NBA sinó els sistemes i l’enfocament de la preparació de partits.

Jalen Green ha estat l’executor de referència del plantejament de Brian Shaw.

TIPUS DE JUGADA FREQÜÈNCIA PUNTS PER POSSESSIÓ PERCENTIL FG%
P&R Ball Handler 24.3% 0.54 20% 29%
Spot Up 21.7% 1.12 82% 46%
1 contra 1 18.4% 0.82 61% 44%
Transició 16.9% 1.4 96% 79%
Off Screen 16.9% 0.63 26% 25%
Mà a mà 7.1% 1 69% 40%
Talls 3.4% 1.55 78%

La taula adjuntada és un retrat fidel del que és a dia d’avui com a jugador. Parlem d’un jugador letal en moviment, que viu molt de l’acceleració i que té una capacitat absolutament fora de tota qüestió per anotar llançaments en situacions complexes. L’equip d’Ignite va sumar una gran quantitat de punts a través de l’augment del voltatge del joc quan Green i Kuminga -dos dels jugadors més ràpids de la generació, a més- compartien pista. La punta d’acceleració que té és una de les més destacades que he vist a qualsevol nivell des que segueixo el bàsquet i exhibeix expressió corporal i agilitat gestual d’elit absolut en situacions de joc vertical. Aquestes virtuts fan creure que, més enllà del que pugui arribar a ser amb pilota, que arribarà de manera orgànica ja que la major part del desenvolupament ofensiu de l’equip que l’esculli correrà al seu compte, pot ser dinamita pura interpretant espais i activant-se sense la pilota a les mans.

Amb la pilota a les mans, les necessitats de Jalen Green són clares. Les maneres són bones i la seva relació amb el bot també, més per hàbit i varietat que per eficiència com a tal, però ha d’aprendre a baixar el centre de gravetat i li urgeix fer treball de flexibilitat i desacceleració. Créixer en aquesta àrea, que l’analitzarem detingudament en pròxims paràgrafs, li permetria no només adquirir el punt de pausa per ser un anotador més clarivident a mesura que el rellotge avança sinó també fer passos endavant quant a relació amb la generació col·lectiva, àmbit en el qual la seva incidència és molt limitada.

Síntesi ràpida de factors clau

PROJECCIÓ DE ROL OFENSIU Anotador de capçalera
PROJECCIÓ DE ROL DEFENSIU Defensor d’espais oberts actiu fora de pilota
POTENCIAL PUNT D’INFLEXIÓ Perfeccionament de la desacceleració
POTENCIAL PUNT D’ENTREBANC Infeficència provada en l’execució

Possibles sortides

Millor escenari

Es converteix en un anotador de referència de l’estil de Zach LaVine o Devin Booker. Anotador a tres nivells, elit en sortida de bloqueig i amb índex de tir lliure superior al 25%. Progressa considerablement com a passador i desenvolupa una estructura corporal més robusta sense que la velocitat se’n lamenti. Guanya en agilitat superant bloqueigs i es converteix en un defensor que no només no cal protegir sinó que pot fer-se càrrec d’amenaces consistents amb la pilota.

Escenari neutre

Anotador eficient que no evoluciona al nivell esperat com a passador. Requereix de la convivència amb un generador col·lectiu amb vocació de primera passada per tal de treure la seva millor versió. No té l’evolució física per consagrar-se com un defensor per damunt de la mitjana a mitja pista i la manca de força li impedeix fer el salt al pròxim nivell com a slasher.

Pitjor escenari

Anotador ineficient que no pot liderar una rotació eficient d’equip competitiu a nivell d’organització i que té efectes contraproduents en altres anotadors dependents de la pilota. Relegat al rol de microones envoltat de defensors de nivell ja que tampoc segueix la progressió física ni mental com per establir-se a la mitjana defensiva de l’NBA.

Radiografia ofensiva

Pel que hem explicat en les primeres línies no és cap secret que Jalen Green és un jugador que basa el seu impacte en l’anotació i l’atracció que genera. És essencialment un caçador de punts amb capacitat per arribar a l’àrea restringida amb solvència i per crear-se els seus propis tirs a la línia de tres punts, de manera que posa pressió a les defenses rivals amb certa independència de l’entorn. El domini d’aquests dos nivells, a més, sol portar de manera natural a majors facilitats en la mitja distància, registre que no hauria de ser difícil de controlar per a un jugador com ell a mesura que el joc passi més lent per davant dels seus ulls i li arribi la conseqüent estabilització del toc de canell i la sensibilitat.

Si fem un cop d’ull a la carta de tir, podem comprovar quina és la distribució i l’encert per franja de Jalen Green.

Mapa de tir de Jalen Green, via G-League stats

A l’NBA la capacitat d’anotar tirs complexos té un valor incalculable, i és precisament el principal element que converteix Jalen Green en un perfil diferencial. Hi ha molta feina per fer quant a definició de les seves aptituds i perfeccionament de l’execució i seria una errada interpretar-lo com un jugador-sistema, però la recompensa per potenciar adequadament les seves virtuts és igualment altíssima. És un jugador que, fins a cert punt, ens obligarà a refrescar la figura del 2 convencional ja que la seva projecció anotadora, en gran mesura, dependrà de l’entorn.

Llançament i anotació sobre bot

Jalen Green ve d’anotar 17.9 punts per partit amb un 46% d’encert en tirs de camp i un 36.5% d’encert en triples a la G-League en la temporada 2020/2021. El seu rol preponderant en atac l’ha portat a ser principalment un executor sobre bot a dos ritmes. Si ens fixem en la nitidesa de les seves accions, no hem de tenir cap dubte sobre que serà capaç d’extrapolar la mecànica i les xifres a l’NBA amb el corresponent increment de volum.

La construcció del llançament de Jalen Green és bona. Tots els seus tirs segueixen uns patrons comuns, cosa que és més important que com d’acadèmic sigui el llançament en si, i el punt d’elevació també és bo. Usualment fa servir la parada en dos temps, però compensa aquesta major durada per arribar a la postura de tir amb execució ràpida quant a tronc superior. La transferència d’energia és l’adequada i el seguiment amb els dits també, tot i que té la tendència a tirar de canell per compensar la manca de solidesa i estabilitat a les cames. És una deficiència lleu que anirà corregint amb el pas dels entrenaments i acumulant hores de gimnàs.

Una raó per la qual diversos sectors es refereixen a Jalen Green com a vídeo de highlights amb potes és perquè la major part dels seus llançaments exteriors són sobre bot i deriven d’una extremament àmplia varietat de seqüències de bot. El més significatiu i esperançador dels seus llançaments creats, però, no és altra cosa que la capacitat per crear-se espai. Si ens fixem en els llançaments del vídeo adjuntat a la part superior del paràgraf podrem apreciar clarament que és un jugador de passos molt invasius i que, a més, no fa moviments per inèrcia ni sense tensió. És un factor determinant que, per altra banda, també l’ajuda a suplir la manca de finor i de capacitat per baixar el centre de gravetat en les seqüències de bot. És un jugador que compta amb propietats atlètiques bestials a nivell d’ús de les seves condicions i ho demostra constantment.

Aquesta tendència a l’amplitud no llueix únicament en els passos, sinó que també ho fa en el bot. Jalen Green no té cap por d’obrir els angles de bot -cosa poc habitual en alguns generadors- i fa servir aquesta llargada com a propulsor de les seves accions. Vivim en una època en la qual la majoria de generadors de llançaments d’elit -Luka Doncic, James Harden, Cade Cunningham quan es consolidi en aquesta fornada- intenten adormir al màxim el bot i en fan una quantitat molt abundant en trajectes de curta durada gràcies al fet que viuen de la desacceleració i del canvi de ritme, mentre que en el cas de Jalen Green el que ens trobem és 1 contra 1 ràpid i gairebé sempre augmentant marxes. Són diferències de tendència molt interessants respecte de les estrelles de l’NBA actual i que combreguen força amb la manera de fer d’altres exteriors anotadors com el Zach LaVine previ a la temporada 2020-2021 (tot i que encara ha mantingut força la tendència) o l’Anthony Edwards que ha irromput en la present temporada als Minnesota Timberwolves.

Jalen Green, sense ser un mestre de la precisió en les situacions descrites, compensa les mancances a través de la velocitat d’execució. Ha estat capaç de traslladar a l’alt nivell un cert grau d’eficiència en tirs sobre bot: stepback, side step, snatch back -tot i que amb comptagotes ja que requereix de capacitat per detectar la cintura del rival, cosa que avui no pot fer per la mancança de flexibilitat respecte de la cintura-…tots els jugadors que poden aplicar a dinàmica de partit aquests trucs són estrelles de la lliga.

I aquí veiem què passa quan Jalen Green desaccelera.

Per posar una mica de context, hem de tenir clar que ens referim a atac contra defensa drop o flat, que és molt recorrent a l’NBA. La prioritat del protector de cèrcol és impedir que l’atacant arribi a l’àrea restringida i requereix capacitat de l’exterior per comprometre’s a superar el bloqueig -preferiblement passant-lo per damunt-, de manera que queda lliure l’espai de la mitja distància, que els cànons de l’eficiència prediquen -erròniament en força casos- que és el millor terreny per concedir a l’atacant.

Les dues accions acaben en llançament de mitja distància. En les dues Jalen Green pot fer una sortida plàcida perquè el defensor no posa excessiva pressió i en les dues la interpretació de la situació és bona. Tal com hem pogut comprovar a la carta de tir de sis o set paràgrafs més amunt els números no avalen a Jalen Green com a executor des de la mitja distància, però les formes -mecànica invariable respecte de tirs de major rang- i la familiarització amb el bot sí que ho fan. Jalen Green serà un jugador amb molt pes en situacions de ball handler en 2 contra 2 o que derivin de mà a mà i flueixin cap a un bloqueig directe -típica jugada que veiem a Phoenix Suns per a Devin Booker o a Washington Wizards per a Bradley Beal- i serà urgent per a ell augmentar-ne considerablement la productivitat (0.54 punts anotats per possessió en dinàmica de bloqueig directe). No hi ha cap dubte que ho farà, però necessitarà corroborar que pot assolir el punt de pausa exhibit en els clips. Tot i no ser massa complexos, formaran part del seu pa de cada dia.

I aquí en tenim dues més. La segona del vídeo, possiblement, és l’acció més esperançadora de tot l’informe.

Jalen Green és un jugador de gestió de ritmes particular. Si és capaç de fer amb certa continuïtat el que veiem que fa a partir del 0:05 del vídeo del damunt, francament, no tindré massa més a afegir sobre el seu sostre. Projecció d’anotador de capçalera a tres nivells, per descomptat.

Aquesta secció ha estat, amb gairebé total seguretat, l’àmbit d’anàlisi que més he gaudit de qualsevol promesa d’aquesta fornada -amb un petit espai per a Josh Giddey que ja citaré al seu informe-. És un perfil amb certes imperfeccions fins i tot en allò que més domina, però té particularitats que el fan ser especialment atractiu.

Creació de joc

Aquest apartat requereix de molt treball per part de Jalen Green. Realment, però, considero que s’està valorant la seva actuació passadora des d’una perspectiva massa escèptica o, fins i tot, pessimista. Si bé és cert que en cap cas té la naturalitat que exhibeix a l’hora d’anotar per habilitar companys, sí que és un jugador que entén en tot moment la capacitat d’atracció que té quan arriba a l’àrea restringida. És una virtut que ja ha fet lluir a la G-League i que en una NBA que ofereix encara més amplitud, sens dubte, continuarà polint.

Per passar la pilota a alt nivell s’exigeix capacitat d’interpretació i processament contra defenses organitzades, i en el seu cas és una faceta encara inconsistent del repertori. Jalen Green necessita automatitzar registres tan simples com passar més a prop del bloqueig per tal de potenciar l’ús dels angles -sovint procura guanyar l’espai a través d’un salt per compensar la mala gestió espacial de l’inici- i, de retruc, augmentar la varietat de possibilitats de passada.

Aquesta és una acció que ens mostra que pot adquirir el punt de pausa. De nou, contra marcatge drop:

Passa el bloqueig amb un reject (molt bona decisió si fem cas de les seves característiques físiques) i fa una passada picada al pivot ben escollida i encara millor mesurada. Detecta pel camí que centra l’atenció del pivot i compren que per la seva orientació i possibilitats de lateralitat l’àrea restringida queda desprotegida. Cash.

Serà fonamental, igual que comentàvem al paràgraf anterior, que sigui capaç de créixer quant a domini de la pilota. Necessita urgentment guanyar en flexibilitat a la cintura per poder fer el pas al següent nivell. Si ho fa podrà baixar l’alçada del bot i ho tindrà més senzill per guanyar distància a través del contacte contra els rivals. Ha de fer-se fort en el que és l’estructura del cos, començant per adquirir més fortalesa a les cames. El factor determinant per a aquesta àrea, a grans trets, és la força i la consistència corporal.

Activitat sense pilota i gestió del contacte

Si hi ha una faceta atlètica en la qual Jalen Green és, de llarg, el millor jugador d’aquesta fornada, sens dubte és en la velocitat. No cal que analitzem res sobre aquest àmbit: simplement hem d’observar com corre el contraatac sense iniciar-lo.

Aquest és, segurament, el registre traslladable amb més facilitat a l’NBA del seu joc. És un finalitzador excel·lent, i simplement és més ràpid que la resta dels jugadors que trepitgen la pista. La major part de la seva activitat en transició és sense pilota, de manera que un factor que marcarà la seva evolució serà la comoditat que tingui iniciant transicions i contraatacs. A la G-League ha generat 1.378 punts per possessió en transició. És una xifra escandalosa.

Jalen Green també tindrà incidència a mitja pista sense la pilota a les mans. És un tipus de jugador que pot treure molt rèdit a la velocitat i capacitat de reacció en línia vertical en distàncies curtes, i això li permetrà sumar a base de talls i guanyar l’esquena a marcatges que se centrin en la seva gravetat ofensiva. Potenciar el seu enfocament anotador projectant-li un valor transcendent en els esquemes com a alternativa sense pilota seria un encert enorme.

I incloc aquí l’anàlisi sobre la capacitat per absorbir el contacte en la finalització. Hem de tornar a incidir, primer de tot, en un dels punts més importants de l’article per posar en context la seva habilitat: és un bon finalitzador sempre que aconsegueix imposar la seva capacitat de rectificació i plasticitat, però té un problema palpable en la iniciació del contacte i l’absorbció d’aquest. Quan el defuig ens regala cistelles espectaculars, però sempre que el rival aconsegueix imposar la seva força central ens acabem trobant davant d’un Jalen Green que és incapaç d’imposar el seu cos i que a més no té la iniciativa suficient per forçar la falta. Amb hores de gimnàs anirà polint les mancances relacionades amb el físic, però d’entrada es notarà el que comentem. Val la pena destacar, més enllà de la ja esmentada plasticitat, la capacitat de suspensió a l’aire. És un atleta excels i té flexibilitat al tronc superior -que involucra en menor mesura la cintura, per tant se li facilita l’execució-.

La part bona és que, tot i aquestes limitacions subsanables, ja ha anotat el 66% dels llançaments a l’àrea restringida contra professionals (1.3 punts per possessió). Sublim.

Radiografia defensiva

L’àmbit defensiu de Jalen Green, quant  a raons per entendre les virtuts i rerefons per comprendre els defectes, és similar a l’ofensiu. És millor defensor a camp obert, liderant balanços i fent-se càrrec de generadors en espais oberts i situacions d’1 contra 1 que havent de superar bloqueigs utilitzant el contacte -i absorbint-lo- o en espais reduïts. No té tantes distraccions com en alguns moments ha volgut semblar, tot i que per raons d’envergadura i consistència en el tronc inferior tampoc pot treure rèdit dels instints per intuir la direcció de la pilota i interceptar-la, però de totes maneres compleix en les rotacions a nivell general i no requereix d’una protecció específica. Aspira a ser, si progressa adequadament en la interpretació de joc, un defensor correcte amb pics puntuals notables de nivell NBA.

Un dels seus grans aliats en defensa és el joc de peus. És un jugador lleuger i dinàmic, com ja hem vist, i té una bona gestió de l’explosivitat en trajectes curts. Li permet ser menys apostador a l’hora d’intentar recuperar la pilota que el que ho són la majoria de jugadors de mans ràpides i no té complicacions per quedar-se davant del rival. Novament, necessita augmntar la flexibilitat de la cintura i la consistència corporal per fer front a generadors com Doncic o Harden, que necessiten menys alçada per iniciar 1 contra 1 o 2 contra 2 i treuen superioritats a través de la força, però ja té un àmbit d’aplicació clar i potencialment productiu a l’NBA.


Jalen Green és un caramel per a l’NBA. Els anotadors fan carrera al bàsquet ja que tenen una de les virtuts més preuades que els equips busquen, i ell pertany a aquesta raça. És un jugador que, a més, si evoluciona adequadament en els termes físics esmentats com a àrees de millora -cintura i força central-, sens dubte, podrà impactar quant a generació col·lectiva i individual. Viu de la rapidesa, està aprenent a frenar i té un radar per detectar les zones en les quals pot ser determinant. Si qui l’esculli el comprèn com un bucket getter i no com una peça angular que ha d’exercir de xarxa originària de joc per a la resta, el seu creixement serà orgànic i positiu. Com la resta del TOP 4 del Draft 2021, Jalen Green és un jugador especial.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

PATREON

Més a NCAA

Tradueix »