El Draft de l’NBA de 2022 és un dels més complexos d’analitzar dels darrers anys. Es troba entre dues de les generacions més carregades de talent que recordem (2021 i 2023) i presenta una sèrie de noms que costa posicionar a la part alta de la fornada. Fora de Paolo Banchero, es fa difícil trobar jugadors que puguis visualitzar com el nucli de l’equip que l’esculli a llarg termini. Si a aquest factor li sumem que hi ha una sèrie de jugadors que no han disputat la temporada amb normalitat al CBB ni a l’estranger, el resultat és un panorama encara més complex d’analitzar. Jugadors com Shaedon Sharpe, el nostre protagoniste d’aquest article, presenten moltes qüestions avaluatives a les quals costa trobar resposta.
Abans de començar amb l’article, és un bon moment per contextualitzar les raons de la seva situació tan especial. Shaedon Sharpe, bàsicament, tot i no haver jugat amb els Kentucky Wildcats aquesta temporada, compleix els dos requisits que es plantegen per ser elegible aquest mateix any: al llarg de 2022 farà els 19 anys-és nascut el 30 de maig de 2003- i ja té el currículum d’estudis de secundària validat -es va graduar el maig de 2021-.
| NOM | Shaedon Sharpe |
| EDAT | 18 anys |
| ALÇADA | 1.98 metres |
| PES | 91 quilos |
| ENVERGADURA | 2’13 metres |
| UNIVERSITAT | Kentucky Wildcats |
| POSICIÓ | SG/SF |
| VENTALL DE DRAFT | TOP 10 (i pujant) |
El perfil de Shaedon Sharpe en els darrers Draft
Shaedon Sharpe és difícil de definir per l’exigència del bàsquet del qual ha format part fins ara, i el seu cas és encara més particular per l’historial que arrossega. Parlem d’un jugador que al llarg del seu cicle a la secundària ha variat d’equips i rols amb una freqüència molt elevada i que ha passat de no figurar als rànquings a encapçalar-los. Té dues virtuts nuclears: la capacitat per anotar tirs complexos i les condicions físiques que, precisament, donen sentit i cohesió a la primera.
Shaedon Sharpe és un escorta/aler de tall anotador. Per la posició i les virtuts que hem esmentat, els miralls ideals per al seu cas de les dues darreres classes no són altres que Jalen Green (número 2 del Draft de 2021) i Anthony Edwards (número 1 del Draft de 2020). El segon té una estructura física completament diferent de la de Sharpe -la complexió d’Anthony Edwards és directament pròpia del futbol americà en molts àmbits- mentre que Green, sent un jugador menys compacte i amb un tronc inferior menys fet, té característiques similars com la verticalitat o l’explosivitat. La diferència principal amb Jalen Green és que, tot i que encara no l’hem vist en situació de partit que a les que va tenir aquest abans d’entrar a l’NBA, Shaedon Sharpe sembla que té molta més sensibilitat per la desacceleració.
En el marc del Draft 2022 Shaedon Sharpe és el millor projecte de guard anotador. Posem en el mateix paquet dosos convencionals i swingmans (dosos que poden ser tresos). Jaden Hardy s’ha desinflat considerablement fins al punt que és lícit preguntar-se si val la pena gastar una primera ronda en ell, encara està per veure quina és la línia de desenvolupament adequada per a Jaden Ivey, Ben Mathurin té gran capacitat per anotar però és el més unidimensional dels darrers noms -excloem, amb matisos, Jaden Hardy-, hi ha dubtes sobre fins a quin punt Johnny Davis podria plasmar el seu repertori anotador a l’NBA -el cas de Malaki Branham és relativament similar sent dos jugadors diferents- i, per acabar, Dyson Daniels respon a un perfil completament advers. Quan parlem de Shaedon Sharpe parlem d’un jugador amb un sostre difícil de projectar però dotat d’unes condicions que també fan que sigui complicat percebre quina és la seva realitat.
Les circumstàncies de la candidatura de Shaedon Sharpe al Draft 2022 són molt singulars. S’ho jugarà tot a una carta: les impressions que generi en els entrenaments i les xifres que presenti en les proves atlètiques. És especialment delicat per a qualsevol equip escollir un jugador sense tenir una idea aproximada de què pot fer amb un ús estabilitzat i realista en un rol marcat sense haver pogut veure’l en un escenari exigent. El que sí que és clar és que és un dels pocs -dos- jugadors de la generació que, en el millor cas de la seva línia de desenvolupament, poden acabar esdevenint la cara visible d’un equip aspirant a tot a l’NBA.
Àmbit ofensiu
Shaedon Sharpe és un jugador dependent de la pilota per a produir. D’ençà de la seva explosió ha conviscut amb un volum d’accions centrades en ell que difícilment hauria tingut aquest any a l’NCAA i que, evidentment, tampoc tindrà a l’abast quan faci el salt a l’NBA. A aquest canvi de dieta ofensiva també hem de sumar-li el salt qualitatiu d’exigència que no ha fet aquest any i que, per tant, serà encara més sobtant quan debuti a l’NBA. Haurà d’adaptar-se a un estil de joc completament diferent, amb un to físic molt més elevat al mateix temps que aprèn a entendre pistes de dimensions molt més grans i, per descomptat, fa tot això en un ambient molt més talentós que li donarà menys marge per a l’errada. Per aquestes raons fer-se una idea del seu encaix en un engranatge col·lectiu des de la perspectiva d’un rol i una producció eficient des del primer moment és inviable. Per això, l’enfocament adequat sobre Shaedon Sharpe és el que se centra en les seves capacitats i la relació entre les condicions físiques i els hàbits amb la pilota.
Sharpe és l’atleta més explosiu de la generació i, pel meu gust, també és l’exterior més ben dotat en termes atlètics dels que he vist fins ara des que cobreixo el Draft. Lògicament això desemboca en una gran quantitat de jugades destacades i vídeos que es viralitzaran amb el pas de la seva trajectòria, però aquestes qualitats tenen també una incidència enorme en el desplegament funcional del seu joc. Té un tronc inferior privilegiat que li permet guanyar espais horitzontals amb molta facilitat, ha respost bé als canvis de complexió que ha fet en els darrers anys i repeteix esforços sense complicació. Aquesta barreja d’agilitat gestual, verticalitat i consistència en les cames el converteix en un jugador amb les qualitats corporals ideals per ser un anotador a tres nivells. En el cas de Sharpe, a més, tenint en compte que serà la capacitat per anotar el factor que l’ajudi a alliberar la resta del seu ventall de possibilitats ofensives, és un input ideal sobre la seva progressió.
El moviment de referència de Shaedon Sharpe és el triple després de bot. El domini dels espais horitzontals i la coordinació, sumats a un grau de domini en el maneig de pilota que es projecta bé per al pròxim nivell, el converteixen en un jugador que tendeix a la creació de llançaments amb un volum elevat. El millor d’aquests tirs és que, a més de la complexitat que tenen per la seva simple condició, ja estan ben consolidats a la memòria de Sharpe, que repeteix l’execució amb nitidesa i sense esforç. La transferència és molt natural i el rang de llançament és propi dels jugadors de l’NBA. A la lliga, habitualment, els jugadors amb dimensions d’aler capaços d’anotar amb desimboltura sobre bot des del perímetre tenen reservat un lloc important. A aquestes alçades no hi ha feina per fer respecte del desenvolupament del seu llançament en termes estrictament tècnics; simplement queda adaptar-los a defensors notablement més treballats.
L’exterior canadenc sap baixar el centre de gravetat i troba la cintura del rival amb molta facilitat, cosa que li simplifica molt la feina a l’hora de generar-se superioritats. En les situacions adjuntades al vídeo superior, que majoritàriament són d’u contra u, es veu com és capaç d’explotar els canvis d’assignació i que també sap calmar el joc prou com per traslladar-lo al seu ritme, que és un denominador comú de la major part d’anotadors sobre bot de l’NBA. La major part d’accions en les quals Sharpe ha rendit bé fins ara són més com les que hem vist que de 2 contra 2, i això en gran part serveix per explicar que és un full en blanc a l’hora de canalitzar les seves qualitats per als companys a través de la passada i l’atracció. Aquest factor és el que fa que es projecti amb molta més facilitat com a anotador de capçalera amb responsabilitats inicialment secundàries en la generació que com a jugador dotat per a assumir el pes d’un esquema ofensiu des de la primera temporada des d’una posició primària en l’escala jeràrquica. Cal tenir present, però, que no hi ha cap cas d’anotador eficient amb volum elevat a l’NBA que no sigui com a mínim un generador col·lectiu lleugerament positiu, i això s’explica perquè, excepte comptades excepcions, a l’NBA és molt més senzill convertir un generador amb predilecció anotadora en un bon passador que fer el procés contrari. És molt més orgànic. Quan ens centrem en la seva capacitat per processar el joc parlarem del seu recorregut com a generador col·lectiu -que és l’aspecte, pel meu gust, que millor explica quins han de ser els criteris de la franquícia que l’esculli al Draft-.
La major part de la seva contribució a la generació col·lectiva fins que desenvolupi el que esmentàvem arribarà a través de la divisió i la capacitat per penetrar, que és un element essencial del seu joc i que es beneficia de la seva autosuficiència perimetral. Sharpe és un jugador privilegiat en aquest aspecte: més enllà de l’excel·lent sensibilitat que té per la desacceleració, s’aprofita perfectament de les tres qualitats físiques esmentades al llarg de l’article -l’agilitat gestual, la coordinació i el bon tronc inferior- per produir a l’àrea restringida. En una lliga amb més espais i més focus d’interès, si aconsegueix traslladar el que ha demostrat en l’estadi actual de la seva carrera, podrà treure molt rendiment d’aquestes situacions. Haurà d’adaptar-se a una nova manera de fer en l’absorbció de contactes contra rivals més forts i defenses que es col·lapsaran millor, però des del primer moment que faci el salt a la lliga tindrà la capacitat per continuar fent el que millor ha fet fins ara -i el seu motlle és ideal per ser elit en això a la lliga-: eludir-los.
Serà interessant veure com el treballen a l’NBA a partir de la recepció de pilota. Quan comparteixi pista amb altres generadors primaris, d’acord amb les seves virtuts i l’arquetip de jugador que hem anat construint, una de les opcions que se li presentaran amb més freqüència serà la d’atacar la rotació defensiva a partir del bot. Té les característiques físiques per fer-ho molt bé, però això implicarà que s’hagi d’adaptar a dues coses que fins ara no ha necessitat: viure de la dinamització i la circulació de pilota -no vol dir que hagi de passar a ser un jugador d’elit en moviments sense pilota però sí que necessitarà adaptar-se a jugades i sistemes que no neixin en ell o que el tinguin com a opció secundària- i agilitzar aquesta mateixa circulació retenint molt menys la pilota quan la rebi. L’NBA és una lliga que permet molt volum a les estrelles amb la pilota a les mans, però la raó principal per la qual el tenen és perquè demostren una velocitat mental elevadíssima, i Sharpe necessitarà temps per adquirir-lo.
Àmbit defensiu
Si en l’àmbit ofensiu ja és difícil fer-se una idea de les circumstàncies actuals de Shaedon Sharpe, en el defensiu és gairebé impossible. Per nivell general dels jugadors, per condicions de l’entorn -la pista i les filosofies de la lliga- i per l’activitat que se li exigirà es fa molt complicat esbrinar què és el que pot traslladar Sharpe a l’NBA, però sí que és prou clar que té qualitats físiques que funcionen a la lliga: mans ràpides -que és una característica prou comuna amb les estrelles exteriors de la lliga- capacitat intuitiva, molt bon joc de peus i les dimensions per fer-se càrrec de qualsevol exteriors i ser prou intercanviable. Com en la resta d’àrees, Sharpe ara mateix és un calaix de sastre defensiu que necessitarà d’ordre i -especialment- rigor, però hi haurà marge suficient per a treballar-lo.
Si arriba al seu màxim potencial ofensiu a la llarga no acabarà sent una opció per destinar 48 minuts al motor de l’atac rival, i si no assoleix els conceptes suficients com per a fer-ho tampoc ho faria encara que en atac es quedés pel camí. D’entrada el paper que se li projecta millor és el d’exterior capaç de fer de navalla suïssa, intercanviable com dèiem abans i, per altra banda, especialment útil en les rotacions defensives -per la verticalitat i el tronc inferior pot acabar tenint cert recorregut com a protector de cèrcol des de costat feble- i les tasques disruptives en línies de passada. És una obvietat, però en termes col·lectius la seva mida és un regal per a qualsevol defensa que l’aculli.
Una elecció comprometedora
Entre que no es podia assistir a la major part dels partits de Sharpe a HS durant la pandèmia i que aquesta temporada ha estat de transició en la seva carrera -amb sort poden haver-lo vist en entrenaments amb Kentucky-, és impossible no anar fins a cert punt a cegues en termes competitius per a fer-se una idea de l’abast del jugador. Els entrenaments privats individuals i col·lectius, així com les entrevistes i les mesures, seran els factors que donin més o menys solidesa a la seva candidatura per al Draft. El que sí que és clar és que Shaedon Sharpe no és un jugador que tingui sentit en qualsevol franquícia pels temps que seguirà el seu desenvolupament.
No pot escollir-lo una franquícia que necessiti rendiment immediat perquè, simplement, el més probable és que no te’l doni. Tampoc una franquícia que necessiti trobar en aquest Draft sí o sí una cara visible de la reconstrucció que comenci a donar prestacions immediates, perquè tot i que sí que li podria donar el marge d’error que necessitarà per a adaptar-se a la competició és possible que la producció no sigui l’esperada. Això ens porta a una situació estranya, perquè en la segona tessitura solen estar-hi els equips que disposaran d’eleccions entre la primera i la quarta i en la que comentàvem inicialment s’hi troben equips de fora de loteria i també alguns equips puntuals que seran compradors a l’agència lliure o que han arribat a la situació actual per una concatenació de circumstàncies estranyes. En Drafts anteriors jugadors de recorregut formatiu similar a Sharpe com poden ser Darius Bazley, Anfernee Simmons o Mitchell Robinson -aquest últim per raons diferents- van ser escollits per sota del que s’esperava abans que comencés la seva temporada d’elecció…però Sharpe és molt millor projecte que ells, així que els criteris per discernir si val la pena o no apostar per ell han de ser diferents.
Cal partir de la base que necessita minuts i repeticions en un entorn competitiu, i que és impossible saber quina serà la seva resposta contra una lliga amb el ritme d’execució de l’NBA. No és descartable ni tan sols, seguint aquesta mateixa línia, que en funció del rendiment competitiu de l’equip que l’esculli i les etapes que cremi el veiem fins i tot treballant en moments puntuals a la G-League si no trasllada immediatament les seves qualitats a la lliga principal. En un escenari optimista, Sharpe agafa rodatge amb total naturalitat en un equip que li donarà pilota i minuts sense exigir-li resultats i envoltant-lo inicialment d’un altre generador primari. En un escenari intermig -sent un jugador de força més projecció- rep un tractament similar al de Josh Primo: alterna G-League i NBA per anar adquirint ritme professional amb continuïtat i disposa de tota la flexibilitat que faci falta per anar variant el rol en funció de l’evolució que mostri (en aquest escenari és més a prop del pick 14 que del pick 1, per a entendre’ns). En un escenari contrari a la consideració que ha rebut en aquest article, els entrenaments individuals i col·lectius no li juguen a favor i s’obre un panorama que no sé analitzar.
És molt difícil valorar la candidatura d’un jugador com Shaedon Sharpe a hores d’ara. Pel meu gust és un jugador pel qual val la pena gastar un pick TOP 5 -per percepció personal invertiria abans una elecció en ell que en Jabari Smith o Chet Holmgren-, però l’èxit o no d’aquesta decisió dependrà molt de la línia de desenvolupament que vulgui seguir cada franquícia, amb la qual cosa pot caure perfectament a les eleccions 10-14 -no contemplo que baixi més-. El seu cas és tot un repte.
