La bombolla de Sonja Vasic és d’elit mundial. Aquest any s’està veient a la jugadora que va ser l’MVP de l’Eurolliga la temporada 18-19.

Arribar a dalt de tot no és fàcil. I si hi arribes, mantenir-te entre les millors, encara més. Pel mig hi han un munt de factors als que t’has de sobreposar per tal d’estar a l’alçada de les expectatives. La pressió de ser la líder ofensiva, sobreposar-te en els pitjors moments del teu equip, tenir un únic objectiu entre cella i cella cada segona que estàs en pista, recuperar-te de les lesions…

A Girona, més concrets, al Pavelló de Fontajau, durant aquesta setmana hem pogut veure tres autèntiques exhibicions corals de l’Spar Girona. No han estat totes a la mateixa alçada però han servit perquè l’afició pugui estar orgullós del joc del seu equip.

Es va guanyar al TTT Riga després d’anar a remolc durant quasi tot el partit i amb una Frida Eldebrink apareixent en els moments calents. La dura derrota soferta davant l’Ekaterinburg no va ser dolorosa sinó exemplar, van plantar cara davant el principal candidat a endur-se l’Eurolliga amb jugadores de nivell mundial com Breanna Stewart o Jonquel Jones, entre moltes altres. I ahir. Quin partit. El darrer matx de l’Uni Girona era contra el rival a batre per acabar la primera bombolla com a segon del grup: el Famila Schio italià. Portant la iniciativa del partit durant quasi els 40 minuts, l’Uni Girona va saber jugar les possessions finals en un partit que estava clar que es decidiria per petits detalls. El joc interior visitant va fer estralls dins la zona catalana.

L’aler pivot francesa, Sandrine Gruda, va acabar amb 28 punts i 11 rebots. Cap de les quatre interiors de l’Uni la va poder aturar. El seu partit va ser sensacional fallant només tres tirs dels onze que va provar. La de 32 anys va estar ben acompanyada am l’actuació de Natalie Achonwa que amb el seu tir de mitja distància va ser un gran dolor de queixal per Labuckiene, Reisingerová i companyia.

No obstant, en aquests tres enfrontaments, les d’Alfred Julbe han estat liderades per la mateixa jugadora en termes ofensius: Sonja Vasic.

Un inici difícil

Sonja Vasic -abans Petrovic- va arribar a Girona per aquestes dates però de l’any passat. Girona tenia ganes de que una MVP de l’Eurolliga trepitgés Fontajau amb la samarreta vermella i negra de l’Uni Girona. Estava fitxada des de l’estiu però una intervenció quirúrgica en una de les seves cames va fer que la seva arribada es retardés sis mesos per poder fer una bona recuperació a terres balcàniques (Sèrbia).

Durant els pocs mesos de competició que va poder jugar amb l’Spar Girona se la va veure que no estava al nivell que tots voldríem al sortir d’una lesió i recuperació tant llarga i lenta. En partits determinats deixava algun detall del que tots ens esperàvem però no va anar més enllà. Durant el final de temporada amarg a Salamanca durant la Copa de la Reina va fer actuacions notables sense saber que serien les últimes del curs 19/20.

Mesos després, en ple confinament, s’anunciaria la seva renovació per una temporada més. Així doncs, Sonja Vasic tindria una nova oportunitat per reivindicar-se davant una afició que es va quedar amb ganes de més i amb el mal regust de boca al perdre la final de la Copa davant el Perfumerías Avenida.

El 7 d’agost arrancava la pretemporada en un Spar Girona replet de cares noves però mantenint una base de jugadores de molta qualitat. Les tornades de Julia Reisingerová i Chelsea Gray(va arribar a mitjans d’octubre) van causar un somriure d’orella a orella entre els aficionats, incògnites en les arribades de Giedre Labuckiene i Frida Eldebrink i desig de veure brillar a Paola Ferrari amb l’elàstica gironina, per fi. En aquells primers dies, ja es va veure una Sonja Vasic amb una presència física millorada i disposada a afrontar una temporada il·lusionant que començaria amb mal peu al no poder guanyar la Supercopa d’Espanya.

A mesura que han anat passant les setmanes, l’Uni encara es consolida entre les tres primeres places de la lliga amb victòries contundents com la feta al Clarinos o al Gernika amb Eric Surís sota controls o les aconseguides amb l’Ensino Lugo i Bembibre amb Alfred Julbe com a màxim responsable de l’equip.

Arriba la bombolla i…

I Sonja Vasic va anar mans per feina. Durant aquesta apassionant setmana ha aparegut la Sonja Petrovic. La Sonja que tothom volia. Ha estat un mal de cap constant per les defenses rivals tot i estar amb dures molèsties al seu genoll que a l’escalfament previ d’ahir fins i tot li havien fet saltar alguna que altra llàgrima.

La jugadora sèrbia ha recuperat aquells partits de brillantor amb el Dynamo de Kursk que la van portar a només perdre un partit en tota l’Eurolliga 18-19 (la final contra l’Ekaterinburg). És una aler però que pot actuar de play-maker. Tot i tenir el cos de forward, sobre el parquet és una jugadora capaç de liderar qualsevol aspecte del joc des de la faceta organitzadora fins l’anotadora passant per la rebotejadora.

La seva clàssica acció de rebre, un bot per desfer-se de la defensa i tirar ha causat una quantitat d’alegries dins el vestidor català innombrables. Se l’ha vist gaudir com mai del millor esport del món i l’Spar Girona ho ha agraït molt. Així ho diuen els seus resultats globals: segons i amb un petit, però no fiable, marge d’error per la segona bombolla que es jugarà entre el 17 i 23 de gener amb seu per definir, encara.

L’equip venia cansat després d’un partit molt dur davant l’Araski el divendres passat i la lesió de Frida Eldebrink durant el primer partit no va ajudar a que la bombolla es pogués disputar al nivell desitjat per Alfred Julbe. Al final, però, el resultat ha estat excel·lent per un Uni que no para de créixer.