Connecta amb nosaltres
Laia Palau

BÀSQUET FEMENÍ

El somriure de Laia Palau (I)

Laia Palau i el seu somriure.

Comparteix

El somriure de Laia Palau (I)

Quantes vegades podem somriure al llarg de la nostra vida? Moltes, no? Ja sigui mirant una pel·lícula de comèdia, fent bromes amb els teus o, simplement, per simbolitzar un moment determinat. El somriure s’encomana a les persones que et rodegen diuen. De fet, és així.

Anem-nos a posar en situació d’aquest retrat del fotògraf de l’Spar Girona David Subirana. El 24 d’octubre de 2020 va ser el darrer partit on Fontajau va acollir un partit de bàsquet femení amb públic. Públic que, com el club, també estava afectat per la pandèmia al haver de complir amb un protocol sanitari on no tenien la llibertat que es sol tenir quan acudeixes a una pavelló de bàsquet. En aquell partit, l’Uni Girona va perdre 58 a 68 davant el Valencia Basket.

Des de llavors, la Generalitat no va permetre l’accés de gent a Fontajau fins el passat 27 de març. En el retorn de l’afició al temple basquetbolístic de les comarques gironines era inevitable poder veure els rostres de les jugadores amb un somriure al sortir del túnel de vestidors.  Tot i que l’enfrontament també va acabar en derrota el resultat no va acabar sent el més important en aquelles tres hores (contant escalfament previ i partit).

Laia Palau

Font: David Subirana.

L’alliberació de sortir del túnel de vestidors amb la mascareta, treure-te-la un cop trepitges el parquet i veure que, per fi, les grades es van tornant a omplir d’aficionats va ser el més bonic d’aquella tarda de dissabte. Per què? Perquè la comunió que hi ha hagut sempre entre els seguidors i les jugadores ha estat molt especial. El sentiment de pertinença del club és idèntic per les dues parts. En la tercera temporada de Laia Palau defensant els colors de l’Spar Girona i amb més de vint anys jugant al bàsquet professional estic segur que el seu rostre mai havia expressat un somriure tant gratificant com aquest. La capitana ha mostrat estar molt unida al club i al seu entorn en múltiples vegades.

No sempre els millors moments han d’estar marcats pels títols que guanyes si no per la importància que té el que vius en un espai del temps determinat. El retrobament amb l’afició després del que s’ha viscut aquesta temporada no crec que se li esborri fàcilment de la memòria a la Laia.

Tot i que durant els partits Laia Palau està amb un rostre seriós que denota la competitivitat que porta dins per guanyar cada enfrontament sense importar la competició, no treu fet a que veure-la córrer per qualssevol parquet tenint la pilota taronja a les seves mans només pot causar que admiració i alegria entre tot el seu entorn i els que la veuen des de casa. Laia Palau, probablement, sigui el gat vell preferit del teu gat vell preferit. És un exemple a seguir tant dins com fora del parquet. Per això és un dels símbols del bàsquet espanyol que passaran a la història un cop certifiqui, per segona vegada, el seu desig de deixar les pistes.

El fet de que les grades dels pavellons es puguin tornar a omplir d’ànimes que volen tornar a casa amb l’orgull de poder dir que el seu equip ha guanyat esperem que torni a ser una tendència positiva en els pròxims mesos. Senyal que la pandèmia cada vegada estigui més a prop d’arribar a la seva fi. Tot i així, no importa quant lluny estiguis si tens la sort de veure jugar a Laia Palau cada cap de setmana durant vuit mesos l’any. Que la jugadora catalana, als seus 41 anys, sigui capaç de competir al nivell que ho fa, ja és motiu d’alegria per tothom.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

PATREON

Més a BÀSQUET FEMENÍ

Tradueix »