Després d’una temporada molt decepcionant amb un rècord negatiu de 27-55, semblava que arribava el final d’una era que havia il·lusionat a tota la ciutat de Portland. El traspàs de C.J. McCollum als Pelicans, junt amb la multitud de rumors que situaven a Damian Lillard lluny d’Oregon, feien pensar que la franquícia necessitava un punt i a part. Però el que semblava un final inevitable, s’ha convertit sorprenentment en una de les grans sensacions de l’NBA aquesta temporada.

Anfernee Simons segueix creixent i cremant etapes a passos de gegant, Josh Hart s’ha consolidat com una peça clau del quintet titular i, per últim, Jerami Grant ha aterrat als Blazers mostrant la seva millor versió. Tot gira a favor dels de Chauncey Billups, que han tornat la il·lusió a la seva afició. Lillard sembla que ja té un context favorable, tot i que l’únic asterisc que podem posar a l’inici de la franquícia és que encara hi ha certs dubtes amb els problemes físics que ha arrossegat el base de la temporada passada, en la que només va disputar 29 partits. De fet, la seva baixa durant els darrers partits ja s’ha fet notar a uns Blazers que van arribar a ser primers al salvatge Oest, però que ara es troben en posicions de Play-In.

Anfernee Simons, una segona espassa per a Lillard

Tot i que la sortida de C.J. McCollum semblava que podia deixar un buit important a la rotació exterior dels Blazers, el cert és que la franquícia d’Oregon s’ha refet ràpid de la pèrdua. I gran part d’aquest mèrit és d’Anfernee Simons, que ha fet un gran pas endavant fins a convertir-se en tot un referent per l’equip. La marxa d’un dels jugadors franquícia ha anat com l’anell al dit al combo guard, que ha aprofitat una oportunitat d’or per consolidar-se com un jugador a tenir molt en compte.

Simons ja va demostrar la seva millora durant el tram final de la temporada passada -ja sense McCollum i amb Lillard lesionat- , quan es va convertir en el líder d’un equip que en aquell moment anava a la deriva. I sense pressió alguna, el de Florida va respondre perfectament. De fet, Anfernee Simons va acabar el curs passat promitjant 17’3 punts, 2’6 rebots i 3’9 assistències per partit. Un gran rendiment que, als seus 23 anys, li ha servit per firmar una gran extensió de 4 temporades per més de 100 milions de dòlars.

El cert és que el que semblava una aposta força arriscada per part de la franquícia de Portland ha acabat funcionant -i molt bé-. I no només perquè Simons hagi mantingut el  nivell, sinó perquè l’exterior segueix creixent i ha millorat el rendiment de la passada campanya. Lillard ja té la segona espassa que tant desitjava, un jugador capaç de jugar en qualsevol de les posicions exteriors, amb un físic i un atletisme envejable i cada vegada més productiu en atac.

De fet, l’hem vist jugant a un gran nivell tant quan actua com a executor -ha millorat significativament amb el tir- com també quan ho ha fet com al principal generador ofensiu dels Blazers, actuant com a base. Les seves estadístiques d’enguany demostren el seu gran rendiment: 23’8 punts, 3’1 rebots i 4’3 assistències (amb més d’un 42% en tirs de camp i un 36% en triples). I amb només 23 anys. Però més enllà dels números, hi ha la sensació que Simons cada vegada és un jugador més complet i, sobretot, molt més madur en la presa de decisions. Els Blazers tenen una autèntica joia.

Jerami Grant, un complement de luxe pels Blazers

El traspàs de Jerami Grant als Portland Trail Blazers ens va deixar a molts amb la boca ben oberta, en un moviment que va ser una de les grans sorpreses del l’estiu a l’NBA. Quan semblava que els Blazers estaven abocats al tanking per buscar un nou rumb, Joe Crunin (que segueix sent el GM interí) va decidir renunciar a l’espai salarial que havia deixat la marxa de C.J. McCollum per firmar a l’ex dels Pistons.

Un altre moviment qüestionat, ja que l’aler-pivot va baixar el seu rendiment a Detroit i, a més, té un contracte força significatius, cobrant més de 20 milions de dòlars per temporada. Però, una vegada més, el temps ha acabat donant la raó a l’atreviment de Joe Crunin, que per ara sembla que ha encertat de ple. Si més no, el general manager ha estat capaç de canviar-li la cara a la franquícia en pocs mesos al càrrec: els Blazers han passat de ser un equip a la deriva a ser una de les revelacions del que portem de lliga regular.

A Portland s’ho van jugar de nou a un tot o res i, per ara, l’aposta ha funcionat. L’encaix de Jerami Grant al sistema de Chauncey Billups ha sigut immediat, confirmant-se com un complement de gran impacte a la seva ciutat natal. En poc mes d’un més de temporada regular el d’Oregon ja s’ha convertit en una referència defensiva pels Blazers: un jugador capaç de defensar qualsevol posició i que té facilitat per anotar sense gran necessitat de tenir la pilota a les mans. Un 3+D de manual, però amb capacitat de treure rèdit a moltes situacions més enllà del tir, on ha millorat notablement en el que portem de regular season (47’5% en tirs de camp i un magnífic 48’2% en triples). Billups ha sabut explotar a la perfecció les virtuts del ‘4’, que gaudeix d’un rol que li va com anell al dit. Ja ha quedat clar que Grant no és una estrella per carregar-se un equip a l’esquena, però sí que es tracta d’un complement de luxe que qualsevol franquícia voldria.

El físic de Lillard, un gran mal de cap

El gran inici de temporada dels Trail Blazers, que van arribar a ser primers de l’Oest amb un rècord de 10-3 fa unes setmanes, de ben segur que va fer somiar a més d’un aficionat. Jugadors joves que semblen madurs, fitxatges que funcionen i un equip cada vegada més consolidat: el vent només bufava a favor. Però, llavors, quan la situació semblava immillorable, ha arribat la lesió de Damian Lillard, que ha recaigut dels problemes al panxell de la cama dreta que el van tenir apartat de les pistes durant uns quants mesos la passada temporada. Sembla que en aquesta ocasió les molèsties no són tan greus, però a Portland volen ser cautelosos amb la seva estrella, que ja ha complert els 32 anys.

El base fa més d’una setmana que no juga i, des d’aquell últim partit contra els Utah Jazz, els Blazers s’han desinflat de manera evident (només 1 victòria de les últimes 4). Però els serveis mèdics del club han hagut de prendre una decisió dolorosa per l’equip: fer descansar el seu jugador més important. El seu rendiment en aquest inici de la Regular season ha estat molt bo a nivell estadístiques, però hi ha certs símptomes que demostren que el jugador mai ha estat al 100% de la seva capacitat física durant aquesta temporada.

Una dada significativa és el percentatge de triples del jugador nascut a Oakland, molt allunyada de les xifres que ha promitjat al llarg de la seva carrera. Des de que va aterrar a l’NBA, Lillard ha tingut un encert del 37’7% des de més enllà de la línia de 3 punts. Un registre que durant els 11 partits disputats en la temporada s’ha reduït fins a un pobre 33,3%. Però el seu encert des de la llarga distància encara s’ha vist més minvat si agafem els últims 5 partits que ha disputat el base, amb només un 31% dels triples convertits. Els Portland Trail Blazers necessiten retrobar-se amb la seva millor versió, per això el eu repòs era més necessari que mai.

Quin és el sostre real d’aquests Blazers?

Tot i un gran inici que ha fet tornar l’esperança a una franquícia que semblava morta, la lesió de Lillard i les últimes derrotes de l’equip han fet tocar de peus a terra a tots els aficionats de Portland. Ara bé, a partir d’ara (i sempre que el físic respecti a Damian Lillard), els Blazers són un equip clarament candidat per entrar als Playoffs. Fins i tot, sense necessitat de grans resultats, poden arribar a ser una molèstia per algun dels contenders a guanyar l’anell.

Més enllà del creixement d’Anfernee Simons i la ràpida adaptació de Jerami Grant, hi ha molt més estímuls positius que es poden treure d’aquests primers compassos de temporada. Es tracta d’un equip jove, amb un quintet molt definit en el que peces claus com Josh Hart i Jusuf Nurkic cada vegada són més rellevants, amb una rotació més àmplia (amb jugadors establerts com Winslow, Ebanks o el jove Sharpe) i, sobretot, amb un marge de millora encara molt ampli. Gran part de les aspiracions de l’equip passen pel físic de Damian Lillard, un factor que pot condicionar clarament el nivell real de la franquícia. Veurem fins on són capaços d’arribar aquests Portland Trail Blazers.