Connecta amb nosaltres

EUROLLIGA

Els deu millors fitxatges de l’Eurolliga

Analitzem els millors fitxatges del mercat 2021/2022 de l’Eurolliga.

Comparteix

Els deu millors fitxatges de l’Eurolliga

Ja s’apropa l’inici de la temporada 2021/2022. La majoria d’equips o bé ja han començat la pretemporada o bé la començaran d’aquí pocs dies, i en conseqüència les plantilles ja estan molt definides. És per això que, a expenses d’algunes decisions restants i a l’espera també del desenllaç de l’agència lliure de l’NBA, és un bon moment per fixar-nos en els moviments més destacats de l’estiu. En aquest cas ens centrarem en els de l’Eurolliga, que novament ha fet passos endavant per confirmar la seva condició de segona millor competició del món del bàsquet.

Presentem els deu millors fitxatges de l’estiu. No estan en ordre.

Abans, però, deixem un seguit de mencions honorífiques que podrien entrar perfectament a aquesta llista i n’exposem breument els condicionants:

  • Mario Hezonja i Alexey Shved depenen de la integració que tinguin als seus equips. Shved arriba a un CSKA que li demanarà més rigor i menys volum en fases puntuals a canvi d’oferir-li un entorn més eficient i competitiu, mentre que Hezonja tindrà l’obligació de ser la cara d’un Unics Kazan que necessitarà trobar constància en el seu primer any a Eurolliga i que ha muntat una plantilla certament particular.
  • Rokas Jokubaitis depèn del temps que es quedi a Europa. És un jugador que solucionarà diversos mals del present del Barça, però que amb continuïtat podria ser un fitxatge estructural pels pròxims 3/4 anys. Si és un préstec d’una temporada, la gestió dels seus minuts canvia.
  • Jerian Grant és un jugador realment interessant, però la gestió dels rols del joc exterior de Milano deixa alguns interrogants que seran claus per dictaminar l’èxit del fitxatge. Haurem d’estar atents a la presència de Sergio Rodríguez -cada vegada més dosificat-, a l’activitat sense pilota de Malcolm Delaney i al rendiment de Troy Daniels per saber fins a quin punt té protagonisme Jerian Grant, però el base de Promitheas té nivell Eurolliga. Milano també s’ha fet amb Niccolo Melli que no entra a la llista no pel que és ell, que és un jugadoràs, sinó per la sortida d’un Zach LeDay que era un pèl més necessari per al sistema. Haurien estat compatibles perfectament. El trencaclosques defensiu dels de Messina, sense LeDay, serà una mica més complex.

Shabazz Napier- Zenit (agent lliure)

És el millor jugador arribat a Europa des de l’NBA en aquest 2021. Shabazz Napier, inactiu a la millor lliga del món des de la celebració de la bombolla per concloure la temporada 2019/2020, ho té tot per ser la peça estructural en termes ofensius d’un equip Eurolliga. Té poques similituds amb Kevin Pangos quant a estil de joc i complexió física, però serà capaç d’assumir un usatge molt elevat i crear-se amb freqüència punts des del bot.

Els darrers records que tenim sobre Shabazz Napier són amb les samarretes de Washington Wizards i Minnesota Timberwolves. Per raons diferents, algunes vinculades al nivell de competitivitat d’aquestes franquícies en la temporada 2019/2020, va ser un any de creixement en rol i responsabilitats del base, que va disposar de més minuts i jerarquia. Això es va traduir, principalment, en un perfil de director molt marcat: gairebé el 50% de les seves jugades partien de bloqueig directe i bàsicament repartia els seus llançaments entre triple i àrea restringida. La xifra de pèrdues, sempre continguda durant les temporades anteriors a l’NBA, també va augmentar fins arribar a les gairebé 3 per partit. Els detalls positius, però, són molt extrapolables a Europa: un 67% d’encert en finalitzacions a l’àrea restringida combinant les dues etapes i un 40% d’encert en triples frontals en l’estada a Washington demostren que és un jugador amb suficient ventall d’opcions ofensives per generar superioritats en l’escenari basquetbolístic europeu.

A nivell defensiu, els resultats també van ser esperançadors. No se l’ha de projectar com un defensor de generadors en el dia a dia, però es val per si mateix i té una gran sensibilitat per detectar línies de passada. Al llarg de la seva estada a Washington va recuperar 1.6 pilotes per partit en 24 minuts de mitjana, dada que equival al percentil 90 de l’NBA d’aquella temporada -com més a prop del 100, millor-. És un jugador que, en la línia de la majoria d’exteriors que no sobresurten en defensa però que en línies generals són correctes i complidors, únicament patirà quan el rival el busqui en concatenacions de bloqueigs per fer-lo córrer i desgastar-lo o quan es dissenyin jugades per trobar-lo constantment al pal baix. Xavi Pascual, però, l’any passat ja va aconseguir que Kevin Pangos no fos un problema, i la feina amb l’ex NBA serà encara més senzilla.

Fitxatge que oposita, des de ja, a ser el millor base de l’Eurolliga juntament amb Vasilije Micic.  Fa que el sostre del projecte del Zenit creixi substancialment.

Marius Grigonis- CSKA Moscow (via Zalgiris Kaunas)

El CSKA ha fet un bon mercat conservant les peces de la temporada passada i afegint Alexey Shved a la nòmina -de qui hem escrit a les mencions honorífiques-, però el millor moviment relació qualitat-preu pot ser perfectament Marius Grigonis. L’exterior lituà arriba del Zalgiris Kaunas havent fet ja el primer avançament del salt al següent nivell que és a punt de fer. Com a tirador combina perfectament registres sobre bot i en catch and shoot i, a més, s’ha adaptat molt bé a exercir de generador secundari amb quintets amb 3 exteriors. La seva relació amb Daniel Hackett, Iffe Lundberg i Alexey Shved, a priori, es presenta com una de les més il·lusionants.

Marius Grigonis era una de les potencials gangues de l’estiu. Té tot just 27 anys i s’apropa a l’inici de la maduresa basquetbolística. Ha cremat etapes de manera molt orgànica i no requereix d’una adaptació especial de la filosofia de l’equip a les seves característiques. És un salt de qualitat immediat respecte de Darrun Hiliard que, de ben segur, Itoudis valorarà i sabrà explotar.

Andreas Obst- Bayern de Munich (via Ratiopharm Ülm)

Un fitxatge que ha passat un pèl desaparcebut però que s’entén especialment quan mires a la banqueta del Bayern i veus que qui porta la direcció de partit és Andrea Trinchieri, un autèntic potenciador de sistemes que fa que els jugadors que n’accepten els requisits trobin la llibertat suficient per continuar fent passos endavant. Els alemanys han fet molts canvis a la plantilla respecte de la temporada passada i hauran de buscar maneres de suplir l’ABC de Baldwin, motor ofensiu de l’equip en la 2019/2020, però el nivell de la zona noble del conjunt ha crescut notablement i hi ha diversos jugadors que es troben a la frontera del pròxim nivell. Un d’ells és Andreas Obst, que pot trobar en aquest Bayern l’equip trampolí ideal per fer el salt a curt termini (una/dues temporades) a un equip que opositi a disputar Final Four amb regularitat.

Per referir-nos a l’escorta alemany, el primer que hem de tenir clar és que és un projecte inacabat. Als 25 anys, després d’una temporada molt fructífera amb Ratiopharm, fa el salt a l’Eurolliga sent un executor de nivell molt sòlid (51% d’encert en T3 a l’Eurocup sobre 4.5 intents per partit) però regalant-nos brots verds en altres àmbits del seu joc. Creixerà en generació secundària -interessant veient el perfil de Corey Walden i la disputa per la posició de base de rotació que hi haurà entre Zan Zisko i Ognjen Jaramaz, sent el primer un dels millors projectes de passador des del bot de l’Eurolliga però mostrant encara limitacions importants en altres àmbits ofensius- i trobarà major protecció defensiva que amb la selecció alemanya o Ratiopharm, però el més important és que parlem d’un canoner amb diversos registres que no tardarà en cridar l’atenció dels grans titans de l’Eurolliga…i qui sap si d’algun altre continent.

Aspirant a ser un dels millors lot complet d’anotació del futur.

Guerschon Yabusele- Real Madrid (via ASVEL Villeurbanne)

És una elecció particular per al TOP 10 ja que el Madrid té, almenys a nivell de noms, dos dels deu -podríem acotar una mica més i tot- millors aler-pivots de l’Eurolliga, però la realitat és que el fitxatge de Guerschon Yabusele és una decisió estratègica brillant que, a més, pot repercutir molt positivament en el transcurs esportiu del bloc blanc a curt termini. Internacional amb França, ha crescut molt en termes ofensius en la darrera temporada a ASVEL i és una xarxa de seguretat excel·lent per si Anthony Randolph (32) no es recupera bé de la lesió a l’Aquil·les o Trey Thompkins (31) allarga les molèsties al genoll que van derivar en la necessitat d’una artroscòpia abans de finalitzar la temporada 2020/2021.

Yabusele és un prodigi físic. Rere l’aparença pesada s’hi troba un jugador molt ben dotat per llançar triples i trencar des del bot contra qualsevol perfil de rival entre quatres i cincs i, per damunt de tot, un finalitzador molt resolutiu. És capaç de jugar a un ritme alt i permet molta flexibilitat ofensiva als tècnics. Fins ara se l’ha vist jugant de 4 a Europa, però si Pablo Laso vol dopar el ritme del Madrid no seria gens estrany veure’l amb minuts de 5 com a contrapunt de Walter Tavares i Vincent Poirier, dos perfils molt més tradicionals. Té tot just 25 anys i ha viscut de primera mà els estigmes de l’NBA, de manera que costa no veure’l a llarg termini al bàsquet europeu.

Una bomba.

Wade Baldwin IV- Baskonia (via Bayern de Munich)

Baskonia ha estat un dels principals agitadors del mercat. Simone Fontecchio no forma part d’aquesta llista per la continuïtat de Rokas Giedraitis i per les ganes de veure’l fora del context ALBA -l’experiència amb Itàlia ha estat molt positiva-, però sens dubte que la pedra angular de l’estiu dels bascos és la contractació de WBIV. Va estar a subhasta durant unes setmanes, tenint fins i tot la porta de l’NBA oberta durant alguna fase, però finalment va ser Baskonia qui va aconseguir convèncer-lo per reemplaçar Pierriá Henry.

Mentalment, Baldwin requereix un tractament similar que Henry. Són dos jugadors de camp obert, essencialment penetradors i amb un punt disruptiu/anàrquic que costa d’encabir en sistemes rígids. Necessiten saber-se l’eix de gairebé tot amb la pilota a les mans, i això era més senzill en un Bayern que vivia i moria de les seves possibilitats tot i rendir per damunt de les expectatives que en un Baskonia en el qual, lògicament, l’exigència inicial serà més elevada. La pilota, ara, és a la teulada de Dusko Ivanovic: si aconsegueix impregnar-lo del caràcter que ja coneixem, serà un dels grans emblemes de la temporada al Buesa Arena. Si no funciona, és possible que a mitja temporada els executius hagin de buscar un base més regulador. La sensació és que no hi haurà terme mig.

El context perimetral que acollirà a Wade Baldwin és molt favorable. Fontecchio i Giedraitis són anotadors lleugers que requereixen de poc bot i viuen bé al perímetre, Vanja Marinkovic és tres quarts del mateix tot i que és més imaginable en minuts sense l’ex del Bayern i, a més, tindrà barra lliure a la rotació donat el nivell dels directors de joc suplents. Si progressa una mica en el tir exterior es facilitarà encara més la vida, però ja és una amenaça letal arribant a l’area restringida en sortida de bloqueig directe i transició. El pròxim pas és trobar-li un bon aliat finalitzador a la zona.

Achille Polonara- Fenerbahce (via Baskonia)

Fenerbahce va fer ràpidament la feina als despatxos gràcies a Gherardini, un executiu acostumat a treballar fins i tot abans de saber qui serà el seu tècnic -full de ruta clar- i la sensació a hores d’ara és que, més enllà dels dubtes que generi en certs sectors Pierriá Henry, el major risc del projecte és el tècnic: Sasha Djordevic. Haurà de fer funcionar un equip molt millor que el de la temporada passada, però les darreres experiències en clubs no l’avalen. Dit això, la plantilla és molt bonica i el jugador que pot marcar més diferències respecte de la temporada passada no és altre que Achille Polonara, l’aler-pivot procedent de Baskonia.

Polonara és un jugador que vertebra per si sol qualsevol sistema defensiu i que, a més, resoldrà part dels problemes de domini sota els taulells de l’equip turc, que darrerament ni havia sabut ni havia pogut -limitacions econòmiques puntuals- trobar el complement ideal per a un Jan Vesely que continuarà sent la punta de llança. Polonara arriba de Baskonia i de la finestra amb Itàlia mostrant-se com un consumat gladiador, capaç de dotar del seu caràcter a l’equip i, sobretot, apte per a diversos tipus d’espaiat (43.5% sobre 3.6 triples per partit la temporada passada en Eurolliga). Multiusos defensiu i prou polit en atac, ha de donar consistència al conjunt liderat per Nando De Colo.

Jordan Loyd- Zenit (via Crvena Zvezda)

Més pólvora per a Xavi Pascual. Si obríem la llista dels deu millors fitxatges de l’Eurolliga analitzant l’impacte de Shabazz Napier, ara és el torn del seu complement perimetral: Jordan Loyd. És un dels millors anotadors de la competició i, si respon bé al canvi de context i obligacions respecte de Crvena Zvezda, suposarà un altre salt de qualitat per als russos. Jordan Loyd és un jugador que requereix molt volum de llançaments, que anota a tres nivells i que la temporada passada va veure’s obligat a enterrar una mica la faceta d’executor sense pilota per la manca de generadors constants i superiors en termes jeràrquics de l’equip que l’acollia. Aquest any no serà així.

Xavi Pascual podrà mantenir moltes de les idees que aplicava amb Austin Hollins per tal de treure el millor de Loyd. El necessitarà com a vers lliure ofensiu quan el base titular descansi, com a referència anotadora amb menys incidència en el bot en inicis de partit i com a desembussador quan les coses no funcionin. Al Play Off de l’Eurolliga de la temporada passada vam poder comprovar que, amb una mica més de talent, els de Xavi Pascual haurien arribat encara més lluny. Loyd és un jugador que s’ha aclimatat bé al bàsquet europeu i que es beneficiarà del que és el Zenit de XP amb gairebé total probabilitat. Més de 17 punts per partit l’avalen. El repte, ara, és augmentar els paràmetres d’efectivitat. Ho farà.

Victor Wembanyama- ASVEL (via Nanterre)

És un fitxatge que, evidentment, hem d’entendre més pel que pot ser -serà- que pel que és. Ja vam veure com Victor Wembanyama (17 anys) dominava amb una facilitat insultant el Mundial U19 del mes de juliol i lògicament, a partir de llavors, la bola sobre la seva projecció s’ha anat fent més i més grans. Els que seguiu Esmaixada ja n’estàveu avisats. És evident que en principi Wembanyama no hauria de ser l’eix de l’estructura d’ASVEL en la temporada 2020/2021, però al cap i a la fi la seva firma amaga tres raons: la repercussió internacional que tindran les temporades prèvies al Draft de l’unicorn francès, la clàusula de rescissió que deixarà a les arques de l’equip quan faci el salt a l’NBA i, sobretot, la perspectiva de projecte a dues temporades vista que ha dissenyat ASVEL, que treballa amb la tranquil·litat de qui té marge per maniobrar. Wembanyama disposarà d’una temporada d’integració i a la següent, a no ser d’alguna catàstrofe inesperada, ja ho tindrà tot per ser un dels jugadors destacats de l’Eurolliga. Tampoc ningú s’atreveix a afirmar que no sigui capaç d’esbotzar la porta des de ja, però…

Ja coneixem bé qui és Wembanyama. Medeix 2.19 metres, té capacitat per llançar triples des d’una distància irracional, carrega el tir des de més amunt que ningú a Europa i és una muralla defensiva en protecció de cèrcol als nivells que ha estat fins ara. Necessitarà una feina molt metòdica i precisa de desenvolupament físic, però ASVEL té la infraestructura per garantir-li una bona evolució. Atractiu immediat per a la zona mitja/baixa de l’Eurolliga. ASVEL fa el que ha de fer: captar talent autòcton.

Filip Petrusev- Anadolu Efes (via Mega Basket)

El moviment més recent però, no per això, de menys impacte. Anadolu Efes tanca un estiu magnífic: ha lligat la continuïtat de Vasilije Micic contra tot pronòstic, Shane Larkin també formarà part de la plantilla i han substituït Sertac Sanli per una de les grans figures emergents del bàsquet europeu: Filip Petrusev. Té tot just 21 anys i té l’NBA al cap a mig termini, però en termes ofensius és posar encara més carn a la graella a efectes immediats. És més autònom que Sanli, té el mateix rang de tir i com a finalitzador també llueix. I comparteix agent amb Micic.

Anadolu Efes ha estat associat des de l’inici de l’estiu a jugadors com el mateix Petrusev, Omer Yurtseven (una de les sensacions de la lliga d’estiu de l’NBA), Tariq Black i Jock Landale (que ha firmat pels San Antonio Spurs). La plantilla és, després d’aquesta arribada, encara millor que la que tenien l’any passat. Tenen arguments de sobres per revalidar el títol de l’Eurolliga.

Tamir Blatt- ALBA Berlin (via Hapoel Jerusalem)

Tanquem la llista amb un fitxatge que, de nou, està orientat al mig/llarg termini. Sabem que ALBA és un equip que acaba formant jugadors per fer salts a mercats més grans, i això facilita que alguns dels talents que són rellevants a Europa vulguin anar allà a aprendre d’Aíto i companyia. El cas de Tamir Blatt és un d’aquests: després d’un bon periple a Israel, el base ho té tot per fer una primera presa de contacte amb l’Eurolliga i dirigir un dels models de joc més dinàmics i conceptuals del bàsquet europeu. Entendre els temps del joc d’Aíto García Reneses és garantia d’èxit si ets capaç de plasmar-ho després en entorns més exigents.

Tamir Blatt és un base director de joc que compensa les limitacions físiques que li impedeixen ser un penetrador d’alt nivell amb bon llançament des de la llarga distància en la sortida del 2 contra 2 i, sobretot, amb un nivell de visió de joc molt i molt elevat. La temporada passada va registrar un 38.6% d’encert en triples i 7.7 assistències per 2.4 pèrdues, xifres que demostren la seva qualitat en els àmbits esmentats. Les circumstàncies físiques són irreparables ja que no evolucionarà més en alçada ni marc, de manera que l’equip que vulgui promocionar-lo haurà de buscar fórmules imaginatives per fer-li un entorn a mida. El que és evident és que ALBA, com a plataforma d’exposició per a bases cerebrals, és un bon lloc.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

PATREON

Més a EUROLLIGA

Tradueix »