Estiu de moviments als despatxos dels Los Angeles Lakers. Després d’una temporada convulsa, conscients que l’etapa de reinat de LeBron James s’apropa al final amb passos lents però ferms, Rob Pelinka ha decidit prémer el gallet i iniciar un canvi estructural de l’equip. És una evolució total amb canvi d’identitat i, a més, marcada per la irrupció d’un nom cada vegada més polaritzant a l’entorn de l’NBA: Russell Westbrook. Tot o res, d’ara endavant.

La plantilla després dels moviments

A primer cop d’ull, hi ha tres coses molt clares sobre la plantilla dels Los Angeles Lakers de cara  a la temporada 2021/2022: l’edat avançada del gruix de la plantilla, el perfil molt més ofensiu que defensiu de la major part dels reforços i el canvi de gairebé tot el contorn respecte de la temporada passada.  Els dos darrers vèrtexs els analitzarem en pròxims paràgrafs, però d’entrada quedem-nos ja amb aquest parell de dades: dels 12 noms en llista amb fitxa 100% laker, únicament THT, Malik Monk, Kendrick Nunn i Anthony Davis tenen menys de 30 anys. Per altra banda, fins a cinc jugadors en tenen 35 o més: Dwight Howard, Marc Gasol, Trevor Ariza, Carmelo Anthony i LeBron James.

Als Lakers els queda una única peça per completar la plantilla, i el dubte és si serà de rotació fent servir un sign&trade de Dennis Schroder i algú més de la rotació de primer equip per obtenir una peça competitiva de nivell elevat o si l’alemany acabarà marxant sense deixar cap benefici a la franquícia. Respecte de la temporada passada, i en el cas de molts també de l’equip que va guanyar l’anell fa dues temporades, han deixat la disciplina dirigida per Frank Vogel elements del calibre de Kyle Kuzma, Alex Caruso, Kentavious Caldwell-Pope, Markieff Morris, Montrezl Harrell i Andre Drummond, que va tenir un testimonial recorregut als Lakers 20/21.

L’encaix de Russell Westbrook

Un debat sobre Russell Westbrook es pot enfocar des de mil perspectives diferents. L’única cosa clara que hi ha respecte de la seva figura és que és un dels jugadors que més diversitat d’opinions genera de la història de l’NBA -el que més des que jo segueixo la lliga- i que ha condicionat l’estructura de tots els equips que l’han acollit. És un jugador que acaba fent que el plantejament dels entrenadors, rivals i locals, giri al seu voltant.

Als 32 anys, Russell Westbrook arriba a uns Los Angeles Lakers necessitats de reforçar el projecte. Al llarg del cicle Frank Vogel-LeBron James la fórmula que ha seguit LAL ha estat, a grans trets, competir contra els equips rivals mitjançant el potencial físic: més alts, més grossos i més ràpids. Això ha derivat en un to defensiu imperial durant una temporada i mitja que ha compensat els problemes d’espaiat i tir exterior que ja en l’any de l’anell l’equip tenia, tot i que llavors van traslladar-se a un segon pla gràcies a protagonistes inesperats fent coses encara més inesperades com el percentatge en triple obert de Rajon Rondo o Alex Caruso. La incorporació de Russell Westbrook encaixa dins dels cànons físics i potenciarà la verticalitat de la plantilla angelina, però també requereix d’un canvi de tendència que ja podem comprovar en els reforços escollits per completar la rotació, que tenen un perfil executor molt mercat i saben viure al perímetre.

Westbrook és una contradicció constant quant a execució. Amb el pas dels anys i la corresponent pèrdua progressiva d’explosivitat, marcada en part per unes lesions musculars cada vegada més freqüents, s’ha anat accentuant. A grans trets, podríem dir que la seva carta de tir no es mou per paràmetres dictats per l’efectivitat. Tot i que sí que és cert que la seva franja principal de domini és l’àrea restringida, en la qual no és només una amenaça pel que anota sinó també pel que genera -faltes personals o assistències-, hem d’introduir a l’equació un tir ineficient però habitual des de la mitja distància i la inesborrable marca del triple, de poc encert però inseparable del seu dia a dia (mai ha superat el 35% d’encert i en els darrers anys sempre en llança entre 4 i 6 per partit). El més preocupant de l’evolució en el tir és aquesta síntesi que trobarem a la taula adjuntada:

Com es pot conciliar això amb un equip liderat per un LeBron James en etapa de decadència -progressiva i paulatina- respecte de la seva relació amb l’àrea restringida? No és senzill. Són dos jugadors que es mouen per àrees d’influència similars. LeBron James ha delegat responsabilitats en els darrers anys, però mai en un jugador com Westbrook, absorbent i angular fns arribar a nivells similars als del 23. Ja queda clar que els reforços van en consonància amb la necessitat de crear espais perimetrals amb executors de baix volum de bot (que a més haurien de mitigar fins a cert punt l’hàbit de Westbrook d’abusar de la mitja distància -6.1 intents la temporada passada…amb tot just un 38% d’encert), però hi haurà altres factors que seran clau de cara al seu encaix amb la resta del sistema com l’ús o no d’Anthony Davis de 5, les destinacions sense pilota del propi Westbrook i, sobretot, les tendències defensives que marqui Vogel, ja que la llegenda dels Thunder porta anys perdent impacte en aquest àmbit i haurà de ser important en la reestructuració d’un dels millors blocs defensiu de la dècada. Els Lakers han incorporat jugadors que permetran rebaixar els problemes ofensius a mitja pista que l’equip tenia en altres temporades, però caldrà veure què li demana el cos a Westbrook, que al llarg de les darreres temporades ha tingut els millors moments com a generador accelerant les situacions.

Més enllà de tot això, el que dictarà l’èxit o no del fitxatge de Westbrook és la química que tingui com a líder de la segona unitat. Segurament tindrà molts minuts amb Anthony Davis, qui se’n beneficiarà enormement perquè Russ és un facilitador excel·lent, però les segones unitats de Houston especialment i dels Wizards al llarg dels primers mesos de la temporada passada -fins que Scott Brooks va sacsejar les coses- van obtenir resultats estrepitosament dolents. LAL ha fitxat tot un seguit de peces que tenen coherència al servei de generadors de volum, però que poden derivar en un caos si aquest no imposa les seves normes. Westbrook té els números en contra en aquesta àrea ja que ha demostrat que, al llarg dels darrers anys, no sempre ha funcionat sense un altre generador al costat (ja sigui un generador cèntric -Harden- o que neixi del moviment -Beal-). I els Lakers ja tenien un problema important en els minuts sense LeBron James la temporada passada.

La darrera clau que em sembla fonamental per a entendre el funcionament de Westbrook sense pilota. És un jugador que sol resultar disruptiu en espaiats, i l’equip que millor va afrontar aquesta qüestió van ser els Houston Rockets durant l’inici de 2020. En un equip amb un sol jugador que podia posar en risc l'”ecosistema James Harden”, Westbrook va ser utilitzat com a segon generador en situacions de short roll per redistribuir. Això pot resultar fonamental contra pressions agressives sobre el generador en situacions de bloqueig directe a un jugador com LeBron James en els quintets sense Anthony Davis i amb un pivot poc invasiu com Marc Gasol o l’Anthony Davis en plenitud vist a la bombolla més alguns tiradors, ja que pot donar-li una nova dimensió.

La vida més enllà del Big Three

Els Lakers hauran de pautar les bases del joc accessori al llarg de les pròximes setmanes. Com defensàvem en l’anterior secció, tot i veterà, l’equip oferirà més registres ofensius a Frank Vogel al mateix temps que marcarà el sostre defensiu i reforçarà la tendència a minuts amb Anthony Davis de 5 en trams clau i en d’altres potser no tan claus. La riquesa de perfils es dona per garantida amb el trident Marc Gasol (interpretació i posicionament)-Dwight Howard (enforcer)-Anthony Davis (go to guy en tancaments i estrella als dos costats del dia a dia), però Vogel haurà de recuperar conceptes enterrats al bagul de la temporada 2019-2020 per rescatar el funcionament de Dwight i potenciar a un AD que la temporada passada no va estar còmode per raons físiques. La disjuntiva entre apostar en quintets titulars per Marc Gasol, que seria ideal per a un jugador com Westbrook ja que li facilitaria la consecució del rebot defensiu i li obriria carril en situacions de bloqueig directe a parts iguals i fer-ho per fórmules amb Dwight Howard, buscant l’equilibri que fa dues temporades permetia tenir a AD com a 4, serà clau. Marc agilitzaria la lectura a mitja pista, resoldria l’espaiat i marcaria el ritme de transicions defensives; l’altre, Dwight, donaria una referència tipus McGee a Anthony Davis i però seria un perill per a la distribució espacial de l’equip.

La temporada passada Marc Gasol només va disposar de 21 triples en pick and pop, fet inadmissible per a un equip necessitat del pivot de Sant Boi operant a capçalera i franges frontals. Tenint en compte que els rivals cada vegada aposten més per passar els bloqueigs directes per sota a Russell Westbrook, el sorgiment d’aquesta passada seria del tot orgànic. El context li pot resultar molt més favorable per tenir un lloc a la rotació…i per tapar alguns dels problemes que al llarg dels darrers anys han format part del dia a dia de l’ex base dels Wizards.

La darrera qüestió important és referent a la gama d’exteriors. Kendrick Nunn té un encaix fàcil com a generador secundari i executor en moviment -sobre bot també- en minuts amb LeBron James -sempre coincidirà amb algun jugador de més volum que ell- i Malik Monk serà valuós en estructures de mà a mà i també pot generar-se tirs després d’un o dos bots, mentre que Wayne Ellington, Kent Bazemore i Trevor Ariza responen a un perfil més cenyit a responsabilitats concretes que a una funció ofensiva clau en la projecció de punts. Wayne Ellington ve d’anotar més d’un 42% d’encert en triples sobre 6 intents a Detroit, Ariza ha fet més del que s’esperava a Miami a tots els nivells i a més ha sumat un 35% d’encert -en la línia de la seva carrera, i acceptable tenint en compte que és millor passador que aquests- i Kent Bazemore, en un volum limitat a menys de tres intents triples per partit, ha anotat un 40% dels tirs. El valor dels dos primers serà sobretot en defensa des de costat feble, mentre que Bazemore, juntament amb un Talen Horton Tucker que analitzarem en un altre article perquè mereix un cas a part i Russell Westbrook, haurà de fer-se càrrec de generadors rivals amb freqüència.