L’Eurolliga 2022-2023 va acabar fa poc més d’una setmana i va coronar al Madrid com a campió d’Europa, destronant així al rei de les darreres temporades, l’Anadolu Efes. Els blancs van ser el millor equip del cap de setmana a Kaunas, després de ser tercers a la Lliga Regular i donar-li la volta a l’eliminatòria que tenia perduda contra el Partizan. Un cop finalitzada la millor competició del bàsquet europeu, toca analitzar quins jugadors més destacats ens ha donat de si aquesta temporada.

En una sèrie de 3 articles, que comença amb aquest, analitzarem per posicions als millors jugadors d’aquesta campanya. I no només parlarem un per un dels homes de la temporada, sinó que compararem el seu rendiment entre ells, per esclarir quins han estat els veritables jugadors dominants en diferents facetes del joc.

En el present article, toca parlar dels timons dels equips, els bases. Hem escollit 10 noms que han estat per sobre de la resta aquesta temporada: Lorenzo Brown, Darius Thompson, Mike James, Dante Exum, Vasilje Micic, Tomas Satoransky, Thomas Walkup, Kostas Sloukas, Chris Jones i Keenan Evans han estat els escollits.

Probablement estareu trobant a faltar noms destacats com Larkin, un dels dominadors de les darreres campanyes, o Campazzo i Napier. El cas dels dos últims, arribats a mitja temporada, és la baixa mostra de partits (9 i 12, respectivament) i el no assoliment dels objectius per part dels seus equips el que els deixa fora de la llista. Alguns també esperaran a jugadors com Baldwin, Laprovittola o Markus Howard, però per a la confecció de les llistes se’ls ha considerat escortes i, per tant, exteriors. Als seus equips juguen com a base Brown, Satoransky i Thompson.

Així doncs, entrem en matèria i comencem a analitzar als grans bases de la millor Eurolliga de la història.

Lorenzo Brown (Maccabi):

• Estadístiques: 16’4 punts, 5’5 assistències, 50% en tirs de 2 i 35% en triples.

La temporada de Lorenzo Brown ha estat la de la seva consagració definitiva com a una de les grans estrelles de l’Eurolliga. El progrés que ha experimentat el nacionalitzat espanyol aquestes últimes temporades ha estat molt gran. Ja a l’Eurobasket, va ser un dels jugadors més destacats del torneig, i a Tel Aviv s’ha confirmat com tota una estrella europea. Amb el Maccabi, ha esvaït qualsevol dubte sobre el seu encaix amb Wade Baldwin i entre tots dos han estat a punt de classificar als israelians per a una Final Four varies temporades després.

Brown, que ha estat el cinquè màxim anotador i assistent de la recent finalitzada Eurolliga, és un base total. Enorme finalitzador mitjançant la via del bloqueig directe (40% del seu volum de tirs total i 0’87 punts per possessió), a més, ha aconseguit anar estabilitzant el seu llançament exterior amb els anys, fet que li dóna més riquesa i imprevisibilitat al seu joc. A sobre, ha aconseguit tenir un rendiment defensiu força destacat. Tot això li ha valgut per fer-se un lloc dins el cinc ideal de l’Eurolliga 2022-2023.

Darius Thompson (Baskonia):

• Estadístiques: 12’6 punts, 6’7 assistències, 55% en tirs de 2 i 38% en triples.

Darius Thompson va arribar al Baskonia de ser el millor base de l’Eurocup, i, després d’una sola temporada a l’Eurolliga, ja s’ha consolidat com una de les grans estrelles exteriors actuals. A Vitòria, ha fet una temporada excel·lent, sent el líder espiritual d’un dels equips més divertits de veure. Tot i quedar-se amb la mel als llavis després d’estar pràcticament tota la Lliga Regular dins els Playoffs, el talent del base nord-americà no ha passat desapercebut i, molt probablement, Thompson farà les maletes aquest estiu rumb un dels equips contenders.

Thompson ha demostrat ser un molt bon anotador, però és un base que prioritza especialment la passada. Ha estat el millor director d’orquestra de l’Eurolliga, líder en assistències de la competició, i ha estat capaç de mesclar de forma genial amb altres generadors. La parella que ha fet amb Markus Howard és de destacar. Es podria dir que Darius és el Micic, mentre que Howard és el Larkin. Thompson ha fet un ús enorme del bloqueig directe a l’hora de finalitzar les seves jugades (50% de volum, i 0’85 punts per possessió), però on ha estat especialment efectiu és en situacions de rebre i finalitzar (9% de volum i 1’23 punts). Això li ha servit per aconseguir un lloc al segon cinc ideal de l’Eurolliga.

Mike James (Monaco):

• Estadístiques: 15’9 punts, 4’4 assistències, 45% en tirs de 2 i 27% en triples.

Mike James és el dolent d’una història mal explicada. El nord-americà té defensors i detractors a parts iguals, però és un jugador que no deixa indiferent a ningú. Però així són les coses, i un jugador del seu calibre no pot fallar en una llista com aquesta. Com sempre, el perjudiquen els percentatges d’encert, menors als de la majoria de jugadors, però això és habitual pel seu estil de joc i la tipologia de llançaments que pren. Mike és individualista com pocs, però té talent com ningú. La seva gran arma ofensiva és l’1 contra 1, la qual utilitza en un 26% dels seus llançaments, i aconsegueix uns destacables 0’99 punts per possessió. James ha estat el vuitè màxim anotador de l’actual Eurolliga.

Aquest any, a més, ha aconseguit portar al seu equip cap a la Final Four, la segona de la seva carrera, i ha amagat una mica l’etiqueta de mal líder i jugador no guanyador. Això sí, a Kaunas va quedar-se sense cap opció al títol després d’un tercer quart nefast que trigarem en oblidar (27 a 2 contra l’Olympiacos). Rodejat de més talent, ha aconseguit combinar-se amb dos jugadors com Okobo i Loyd per formar un trio molt difícil de defensar. Així doncs, Mike James és la cara visible d’un dels projectes més estimulants del bàsquet europeu i de les properes temporades. Escollit al segon cinc ideal de la competició, el controvertit base continuarà buscant el títol que el consolidi com un dels històrics de l’Eurolliga recent.

Dante Exum (Partizan):

• Estadístiques: 13’2 punts, 2’7 assistències, 59% en tirs de 2 i 39% en triples.

Va aterrar a Europa per jugar al Barça, on va tenir un curt però exitós pas, més per rendiment que per minuts disputats, ja que va acabar inexplicablement relegat de la rotació. Amb els blaugranes va jugar com a aler, però l’australià volia tenir la pilota a les mans, i per això va fer les maletes direcció Paritzan. El cangur volia ser base. A Sèrbia, jugant en aquesta posició però rodejat de talent exterior del nivell de Punter i Nunnally, ha aconseguit tenir un rendiment excel·lent. Exum ha esvaït tots els dubtes que hi podrien haver sobre el rol que ha de tenir i la posició a la qual ha de jugar. Amb la pilota, rendeix igual que sense ella.

Exum ha estat un valor enorme en la transició ofensiva del Partizan, i ha estat capaç de ser molt efectiu a les seves penetracions. Sobre bloqueig directe, ha assumit un 32% dels seus tirs amb 1’07 punts per possessió, i en 1 contra 1 un 12% amb uns besitals 1’33 punts. A més, ha progressat en el seu llançament sobre bot, i ha seguit sent mortal sobre recepció en estàtic (24% de volum i 1’33 punts). Les seves esmaixades ja són marca de la casa de l’Eurolliga.

Vasilje Micic (Efes):

• Estadístiques: 16 punts, 5’4 assistències, 53% en tirs de 2 i 35% en triples.

La temporada de l’Anadolu Efes ha estat per oblidar, però Micic no pot faltar en aquesta llista. L’equip d’Ergin Ataman ha fallat, però el serbi no. Micic ha estat, de nou, un dels millors jugadors de l’Eurolliga. L’MVP de les dues anteriors Final Four va ser un dels pocs jugadors dels turcs, juntament amb el fitxatge estrella, Will Clyburn, en estar a l’alçada de les expectatives que acompanyaven al projecte. Els dos cracs no van estar ben secundats per altres jugadors de referència com Larkin (molts partits de baixa per lesió) i Zizic o Polonara. Així doncs, els turcs no van assolir l’objectiu mínim que se’ls podia demanar.

Però l’Eurolliga 2022-2023 de Micic ha estat destacada, i per això el serbi no pot no sortir en aquest article. Ha estat el setè màxim anotador de la competició i el sisè màxim assistent. El serbi segueix sent el gran referent del bloqueig directe al bàsquet europeu. Ningú el llegeix com ell i cap jugador és una amenaça tan gran i amb tants recursos com ell. Micic ha llançat el 45% dels seus tirs en sortides de Pick & Roll i ha anotat 1’10 punts per cada possessió, una xifra fora del món dels mortals. Els Playoffs van trobar a faltar un jugador del seu calibre, tot i que segurament els equips classificats no ho van fer. Un Efes sense Playoffs és un alleujament per a qualsevol.

Tomas Satoransky (Barça):

• Estadístiques: 8’4 punts, 3’8 rebots, 4’3 assistències, 53% en tirs de 2 i 48% en triples.

L’impacte de Satoransky al Barça ha transcendit molt més enllà dels números, que ja de per si són notables. El txec ha imprimit més ritme sempre que ha pogut, a un Barça que en molts moments ho ha necessitat. A camp obert, Sato és mortal. Durant els primers mesos de la temporada, el txec semblava que no trobava el seu joc, inhibit dins el 5 contra 5 en estàtic de l’equip. Així i tot, la millor versió de Satoransky va coincidir amb el pic de forma dels blaugranes, just abans de la Final Four.

La seva temporada és de notable, però la sensació que deixa l’ex dels Wizards és que podria arribar a rendir a molt més nivell si el joc del seu equip es transforma una mica. Satoransky ha estat un bon valor amb pilota i ha generat bones situacions de tir des del bloqueig directe (29% del seu joc i 0’97 punts per possessió). Però on ha brillat ha estat sense ella. Sobre recepció, ha fet un 26% dels seus tirs, amb 1’38 punts per possessió, una xifra escandalosa. El txec ha obtingut el segon millor percentatge en triples de l’Eurolliga d’entre els jugadors que han anotat 1 o més per partit. A més, defensivament parlant, ha estat el líder del Barça. Encarregat de defensar als generadors rivals, Satoransky és el millor jugador d’Europa en aquesta faceta després del següent jugador de la llista: Thomas Walkup.

Thomas Walkup (Olympiacos):

• Estadístiques: 7’3 punts, 5’6 assistències, 54% en tirs de 2 i 33% en triples.

A Walkup li passa el mateix que a Satoransky: l’impacte que tenen als seus equips transcendeix dels números. El base nord-americà no és un jugador vistós, però és clau al seus equips. Walkup basa el seu joc en dos aspectes principals, on és el rei de la competició: el tempo i la defensa. L’ex de Zalgiris no és un jugador agressiu amb pilota, però sap que fer amb ella i com distribuir-la de la millor manera als seus companys. Té la millor ràtio d’assistències/pèrdues de la llista. Tercer màxim assistent de l’Eurolliga, és a més un jugador important en situacions de rebre i llançar (25% dels seus tirs, 1’13 punts per possessió).

Defensivament parlant, és el millor d’Europa sobre la pilota. De fet, ha estat dins el debat de millors defensors de la competició, on alguns jugadors s’han pronunciat per xarxes socials defensant la seva candidatura. Finalment, el guardó va ser per Tavares. Thomas Walkup ha estat peça clau en un Olympiacos que no ha guanyat l’Eurolliga de miracle. Ha estat el tercer jugador amb més minuts de l’equip, després de l’MVP de la competició, Sasha Vezenkov, i Kostas Papanikolaou.

Kostas Sloukas (Olympiacos):

• Estadístiques: 11 punts, 5’6 assistències, 53% en tirs de 2 i 32% en triples.

El següent jugador de la llista és company d’equip de l’anterior. L’altre base d’Olympiacos és l’inigualable Kostas Sloukas, un dels grans bases de la darrera dècada de l’Eurolliga. Aquesta temporada, un cop més, ha estat un d’ells. Sloukas és un jugador de dies grans. La seva sèrie de Playoffs contra el Fenerbahce és històrica. Pel record ja han quedat el seu Game 3, on va anotar 25 punts, amb cistella sobre la botzina inclosa, i el decisiu Game 5, on va liderar al seu equip amb 22 punts. A la Final Four, el grec no va fer el seu millor paper, condemnant en certa manera als grecs en un final a cara o creu contra el Madrid. Però sense Sloukas, l’Olympiacos no hagués arribat ni a Kaunas.

El grec ha estat el millor soci d’un Vezenkov llegendari. Timó i líder amb pilota dels del Pireu, ha estat el quart màxim assistent de l’Eurolliga 2022-2023, empatat amb el seu company Walkup. Ha tingut temporades on ha brillat més numèricament parlant, però mai havia estat tan important en un projecte que gairebé toca el cel. Si vols guanyar l’Eurolliga, Sloukas és un d’aquells jugadors que vols sempre al teu equip.

Chris Jones (València):

• Estadístiques: 13’4 punts, 4’3 assistències, 55% en tirs de 2 i 34% en triples.

Chris Jones ha estat el líder d’un València que, tot i no fer una mala Eurolliga en línies generals, se li ha acabat fent molt llarga la competició. El rècord final dels valencians, 15-19, va ser entelat pel 2-8 dels darrers 10 partits, en els quals van quedar-se sense unes opcions de Top-8 que tenien molt vives. La tercera temporada a l’Eurolliga de Jones ha estat la millor. Després d’un pas irregular al Maccabi, es va consolidar a l’ASVEL, i ha s’ha confirmat a València com un dels grans bases de la competició.

El nord-americà ha estat el cinquè base més anotador de l’Eurolliga, i també el 14è màxim assistent de la competició. Jones és un jugador desequilibrant i molt físic, aprofitant el seu cos i la seva explosivitat per fer de l’1 contra 1 la seva gran arma. Un 23% dels seus tirs arriben en aquesta faceta del joc, i anota 1’13 punts per possessió. Xifres espectaculars. A més, està consolidat com un defensor notable. La llàstima del nord-americà és que podríem no veure’l a la propera Eurolliga. Si es queda al València, on va renovar per tres temporades, disputaria l’Eurocup si els taronges no aconsegueixen la Wild Card de la competició. Però això no sembla importar-li molt, ja que després d’anys de moure’s d’equip en equip, Chris Jones ha trobat l’estabilitat que buscava a la ciutat del Túria.

Keenan Evans (Zalgiris):

• Estadístiques: 15’9 punts, 3’7 assistències, 56% en tirs de 2 i 45% en triples.

Podria sorprendre veure un jugador que només va disputar 17 partits en aquesta llista, però l’impacte d’Evans al Zalgiris va ser tan gran, que seria injust que es quedés fora. La duríssima lesió de creuats que va tenir el va deixar fora de les pistes al gener, però va ser el gran culpable que el seu equip arribés al Top-8. Evans va marxar del Maccabi buscant un projecte on pogués ser líder, i el va trobar a Kaunas. Allà, s’ha consagrat com un dels grans exteriors de la competició, sent el novè màxim anotador de l’Eurolliga en promig de punts per partit. A més, va tenir un encert exterior fora del comú, sent el jugador de tota la competició amb millor percentatge en triples d’entre els que havien anotat 2 o més per partit.

A Tel Aviv, Evans estava acompanyat d’altres generadors (Wilbekin, principalment), però a Kaunas va ser el director d’orquestra i base únic. Keenan ha estat un generador des de l’1 contra 1 bestial, anotant 1’33 punts per possessió en aquestes jugades, i ha estat mortal en tir sobre recepció (1’4 punts sobre un 11% de volum). La seva efectivitat anotadora va ser exagerada. Sense ell, el Zalgiris va aconseguir mantenir la consistència com a equip, però va perdre molt talent ofensiu que li hagués anat bé per posar en més dificultats al Barça als quarts de final. Si torna de la lesió en condicions, Keenan Evans serà un dels jugadors de l’Eurolliga a tenir en compte durant molts anys.

Comparativa ofensiva:

Entrant a comparar als jugadors de la llista per diferents facetes del joc, podem observar diverses gràfiques que retracten quin rendiment han tingut cada un d’ells. Hem separat el seu joc en tres accions principals tant ofensivament com defensivament, a més de calcular algunes variables a tenir en compte en un base com pot ser la ràtio assisències/pèrdues. Els resultats són esclaridors sobre quins han estat els jugadors més dominadors de la temporada en la posició de base.

Les gràfiques comparen el volum de tir amb l’efectivitat que han tingut els 10 jugadors de la llista, en cada un dels aspectes analitzats. Així, com més a dalt i a la dreta de la gràfica estiguin els jugadors, millors hauran estat en aquesta faceta del joc.

Bloqueig directe:

El bloqueig directe és l’arma principal de qualsevol generador de joc. Els bases, com a habituals generadors principals del seu equip, utilitzen els bloquejos ja sigui per passar a la continuació, a un tercer home, o finalitzar ells. La majoria dels bases de l’article són alguns dels reis de l’Eurolliga en aquesta faceta. Però un any més, el principal exponent del bloqueig directe a Europa ha estat Vasilje Micic. El serbi ha estat el jugador més efectiu en aquest aspecte del joc, i és un dels que més ús ha fet servir. Altres jugadors com Sloukas, Thompson, Evans, Jones o Brown, també han estat importants en l’anotació via Pick & Roll, però cap s’apropa al rei Micic.

Per altra banda, jugadors que han hagut de compartir més la pilota amb companys exteriors com poden ser Satoransky (amb Lapro), Walkup (amb el propi Sloukas), Exum (amb Punter) i James (amb Okobo i Loyd), tenen una xifra menor en quant a volum. El txec és el jugador de la llista amb menys volum de tir via bloqueig, però la seva efectivitat no és dolenta. L’australià ha estat molt efectiu, però no ha abusat del Pick & Roll, sabent que el seu fort és l’1 contra 1.

1 contra 1:

Pel que fa al mencionat 1 contra 1, aquí trobem una distribució molt diferent de la gràfica. Mike James, el gran especialista en la matèria, és sens dubte el que més ha explotat aquesta capacitat, tot i que la seva efectivitat no hagi passat de ser decent. Chris Jones també ha destacat molt atacant defenses rivals amb la seva duresa física, però els dos grans especialistes en la matèria han estat Exum i Evans. L’australià ha fet gala de la seva potència, mentre que el del Zalgiris ha exprimit al màxim la seva tècnica i llançament sobre bot, on és tot un especialista. Darius Thompson, per la seva banda, presenta números decents tot i el poc volum.

Per contra, jugadors que veiem destacats en l’anterior gràfica com Micic, Sloukas i Brown, no han estat tant efectius tot i haver tingut un volum de tir important en aquestes situacions de joc. Sorprèn especialment el cas del serbi. Per la seva banda, Walkup i Satoransky confirmen el seu rol ofensiu secundari, atacant poquíssim als seus rivals en l’1 contra 1, i preferint el joc més allunyat de la pilota, on ara veureu que han estat molt més efectius.

Spot Up:

Per últim, comparem les accions de llançament exterior en estàtic i sobre recepció. En els tirs en Spot Up, com es coneixen aquestes situacions de rebre i llançar, clarament tenim tres jugadors destacats per sobre de la resta. Dos d’ells, Satoransky i Walkup, no destaquen tant amb la pilota a les mans. Exum, per la seva banda, feia servir poc el bloqueig directe però si brillava també en l’1 contra 1. El cas del txec del Barça és per destacar, i és que el seu volum i efectivitat des del perímetre ha estat bestial. Gairebé 1’4 punts per cada tir exterior és una xifra elevadíssima. Per la seva banda, Evans i Thompson també han estat molt efectius, tot i que al absorvir molta pilota, el seu volum és menor.

Micic i Sloukas presenten números estàndard, sentint-se més còmodes amb la pilota a les mans, i Brown, Jones i James, no gaudeixen ni del volum ni de l’efectivitat per destacar-se en aquesta faceta. Comparant les diferents gràfiques, semblen clares dues tendències. Els jugadors que més pilota absorveixen baixen la seva efectivitat quan estan allunyats d’ella, mentre que passa el contrari amb els que comparteixen la pilota amb altres generadors de nivell.

Ratio d’assistències/pèrdues:

	Assistències	Pèrdues	Ràtio
T.Walkup	5’7	1’9	300%
K.Sloukas	5’6	2’1	266%
D.Thompson	6’7	2’7	248%
T.Satoransky	4’3	1’8	238%
Chris Jones	4’3	1’9	226%
Vasilje Micic	5’4	2’7	200%
Mike James	4’6	2’3	200%
Lorenzo Brown	5’6	2’9	193%
Keenan Evans	3’7	2’1	176%
Dante Exum	2’7	1’8	150%

La ràtio d’assistències/pèrdues també confirma algunes tendències. Walkup és el jugador més segur i fiable d’entre els bases, mentre que la tendència positiva ofensiva d’un Olympiacos brillant col·loca a Sloukas segon. Els dos bases dels grecs s’han combinat en una ofensiva brutal. Satoransky, el cas més similar a Walkup, també presenta bons números en aquesta ràtio. Per altra banda, els jugadors més esbojarrats com James o Brown baixen prestacions. Exum o Evans, jugadors que tenen poca tendència a compartir la pilota, són els que tenen una pitjor ràtio, degut al menor nombre d’assistències que han aconseguit.

Comparativa defensiva:

Pel que fa a la defensa, observem que no hi ha massa diferència en quant a punts rebuts entre els jugadors de la llista. Tots ells han defensat un alt percentatge de situacions de Pick & Roll rivals, coronant a Brown com al més efectiu en aquest tipus de defenses. El propi jugador de Maccabi i Sloukas són els que menys volum han tingut en aquesta situació, acostumats a defensar allunyats de la pilota (Walkup i Baldwin són els defensors principals dels generadors als seus equips). En canvi, Satoransky, Jones o Thompson són jugadors acostumats a defensar exteriors amb bot des del perímetre.

Pel que fa a les defenses d’1 contra 1, veiem números més disparatats. Exum presenta xifres d’efectivitat defensiva menors a les que es podrien esperar d’un jugador del seu estatus a camp propi. La resta, més o menys, obtenen unes xifres no molt allunyades. Satoransky, Brown o Jones, que en l’anterior gràfica sortien una mica més perjudicats, es consoliden com a millors defensors d’1 contra 1. I menció especial per Walkup. El base de l’Olympiacos no ha hagut de defensar pràcticament cap situació d’1 contra 1. Els rivals, sabent del seu rendiment en aquesta faceta, no intentaven jugar aquestes situacions contra el nord-americà.

Per últim, trobem la defensa més allunyada de la pilota. Aquí, en canvi, Walkup és el jugador que surt més perjudicat, seguit d’altres com Evans, James, Jones, Brown o Micic. La majoria d’ells solen defensar als generadors rivals, i pateixen més quan han de concentrar-se en situacions d’ajudes i puntejar tirs dels seus homes. Satoransky, en aquesta faceta, fa gala dels seus 201 centímetres per imposar-se com dl millor defensor d’aquest tipus de tirs.

---

I, per vosaltres, qui ha estat el millor base de l’Eurolliga 2022/23? Coincidiu amb la competició i li doneu el premi a Lorenzo Brown? O teniu un candidat més òptim?