Connecta amb nosaltres
Barça

BARÇA

Els motius del gener perfecte del Barça

Analitzem el mes perfecte del Barça. Què ha fet canviar la dinàmica de l’equip blaugrana?

Comparteix

Els motius del gener perfecte del Barça

Diuen que la mala sort del comentarista existeix. Aquella mala sort que fa que quan un narrador diu que un jugador no ha fallat cap tir lliure, el següent llançament és errat. Mai havia cregut gaire en aquest ‘gafe’ fins que me l’he trobat de cara, en primera persona. El meu cas, però, no és el del comentarista sinó el del redactor. Fa unes setmanes, a principis del mes de gener, vaig escriure un article en el qual detallava els motius de la mala ratxa del Barça de Jasikevicius. Un anàlisi de les diferents situacions del joc que no acabaven de quallar, que feien que l’equip blaugrana finalitzés el maleït 2020 en el seu pitjor moment de la temporada. Des de finals de novembre i durant  tot el desembre, l’equip català va acumular una mala ratxa preocupant amb 7 victòries i 6 derrotes en 13 partits. Una irregularitat manifesta que s’augmentava encara més en Eurolliga, amb un rècord de 3-5, caient fins a la tercera posició de la taula. A més, l’equip acabava de perdre Mirotic per motius personals i Davies per lesió durant forces setmanes. Una situació d’allò més complicada.

Però va arribar el meu article i, amb ell, les victòries. Des de llavors, el Barça ha sumat un mes perfecte. 10 victòries en 10 partits, entre ells alguns tan complicats com a les pistes del totpoderós CSKA i l’Olympiacos de Bartzokas, o el sempre lluitador Zenit de Pascual al Palau. Aquestes victòries han servit per a recuperar la primera plaça de l’Eurolliga, en solitari, i refermar la segona a la Lliga Endesa, darrere d’un intractable Madrid. Però no només són les victòries, sinó el com s’han aconseguit aquestes. L’equip blaugrana, en aquests 10 enfrontaments, ha sumat una mitja de 88’1 punts anotats per partit, per 71’1 encaixats. Una diferència mitjana de 17 punts per partit. Una autèntica barbaritat. Tot i les baixes dels dos interiors referents durant gran part d’aquest període, l’equip ha sabut refer-se per encadenar genials moments de bàsquet amb grans victòries. Quines són les claus del mes perfecte del Barça?

Èxit defensiu

No puc començar a desengranar el mes blaugrana sense començar a parlar de la defensa. El sistema defensiu és un dels grans trets distintius del Barça de Saras. Una defensa molt agressiva, amb molta activitat per part dels pivots, i canvis constants en els bloquejos. Aquest tipus de defensa ha combinat grans moments, on era realment complicat atacar la teranyina blaugrana, amb moments de debilitat on el rival li agafava el punt i anotava amb comoditat. Doncs bé, en aquest mes de gener el sistema defensiu culer ha assolit el seu millor nivell.

L’equip s’ha consolidat com la millor defensa de l’Eurolliga, superant al Zenit que fins fa poc liderava aquesta categoria. 72’8 punts encaixats durant els 6 partits europeus dels catalans en aquest mes, que contrasten amb els 78’3 que va rebre durant el mes de desembre. Una millora substancial que s’ha refermat en una gran regularitat en aquest aspecte del joc. L’equip ha passat de rebre 96 punts d’Olympiacos al Palau, 90 del Bayern o 86 de l’Efes, a rebre’n un màxim de 81 durant aquest mes. Els va fer el Zenit, en un partit que tenia controlat el Barça al final del tercer quart, on guanyava de 19. Només un darrer període de poca tensió defensiva va fer que un rival fos capaç d’arribar-li als 80 punts al Barça en els darrers 10 partits.

Els blaugrana han aconseguit perfeccionar l’engranatge defensiu, fent d’ell un autèntic mur per moments. Oriola i Davies, que són claus per a desenvolupar aquest tipus de defensa, s’han sentit d’allò més còmodes, protagonitzant grans minuts al darrere. A més, hem pogut gaudir d’algunes alternatives defensives en bloquejos directes, que era un dels aspectes que vaig reclamar en l’anterior article. Han estat moments puntuals, però defenses com les que va rebre Pangos al Palau (negar-li la sortida a la mà dominant en el bloqueig i flat defensiu del pivot) són una bona mostra que l’equip també pot desenvolupar altres tipus de defenses segons el rival que tingui al davant.

Cory Higgins, el líder

Courdon Higgins, o com jo l’anomeno en cercles d’amistat propers, Don Cory, és un dels pals de paller d’aquest Barça. L’escorta nord-americà va arribar la temporada passada amb la missió de liderar el front exterior de l’equip blaugrana i, tot i que els seus números eren bons, no havíem acabat de veure una gran versió seva. En un dels moments on era més criticat, el fillol de Michael Jordan ha aprofitat la baixa de Mirotic i Davies per fer un pas endavant i assumir, juntament amb Calathes, el lideratge de l’equip. Les estadístiques parlen per si soles. Higgins ha promitjat a l’Eurolliga 16’3 punts durant el mes de gener. Una millora molt gran respecte els 11’4 que promitjava en els primers 17 partits de la competició. A nivell de percentatges, també ha pujat una barbaritat. 61’8% en llançaments de 2, respecte al 49’4% que va promitjar fins al gener. Tenint en compte la tipologia de llançaments que pren Higgins, el nivell d’encert és brutal. A més, també ha millorat ostensiblement els números en assistències i faltes rebudes.

Però la seva millora no només es basa en l’estadística. El seu rol, sense haver variat gaire respecte al que tenia abans d’aquesta ratxa positiva, ha pujat un esglaó en importància. Higgins es troba cada cop més còmode amb la pilota a les mans, generant amb llibertat. Està aconseguint trobar situacions òptimes per trencar i atacar la cistella amb menys tràfic del que es trobava anteriorment. A més, està sabent explotar com mai el llançament sobre bot a la mitja distància, un dels seus forts. D’aquesta manera, treu espai suficient quan penetra i pot decidir si anar cap a cistella o aturar-se en el mid-range. El cada cop millor spacing de l’equip blaugrana li genera més espais per decidir i, en aquesta tessitura, Higgins és letal.

No tot el que rodeja l’escorta americà és positiu ja que, sobretot en les darreres setmanes, ha anat arrossegant un problema d’encert en el llançament exterior. La major responsabilitat amb la pilota que ha assumit li ha generat molts llançaments de 3 sobre bot, que no són el seu fort. Higgins es troba còmode en triples sobre recepció (Spot Up), on és elit a Europa, però no sobre bot. D’aquesta manera, els seus percentatges des de la línia de 3 punts s’han ressentit lleugerament (27’2% entre Eurolliga i ACB). Si aconsegueix polir i explotar aquesta faceta del seu joc, estarem davant de la millor versió mai vista de Cory, una autèntica meravella de jugador.

Per fi estem veient el Higgins que tots esperàvem, el Higgins líder, el més alliberat, assumint més responsabilitats i pilotes. El millor ‘2’ d’Europa.

Cory Higgins, líder exterior

Nick Calathes, el cervell

A part de Higgins, l’altre blaugrana que ha fet un pas endavant en el lideratge de l’equip ha estat Calathes. El base grecoamericà va arribar al club català per aportar direcció i pausa al joc. No només ho està fent de luxe, sinó que ha demostrat ser una via d’escapament quan les coses no acaben de rutllar. Molts veien a Calathes com un problema, degut a algunes evidents mancances en el seu joc com el llançament exterior, però el cert és que està sent en molts moments la solució. Calathes ens ha brindat aquest mes grans exhibicions de joc, de temperament i de saber fer per desembussar moments de partit complicats. Estem parlant d’un jugador que en la seva primera temporada ja ha estat capaç de batre un rècord històric al club, el de més assistències en un sol partit d’Eurolliga, amb 15. Ha batut ja dues vegades la marca que havia fet en el seu dia el seu ja excompany Thomas Heurtel.

Si ens fixem en els números de l’internacional grec, el cert és que són boníssims, i aquest mes encara s’han maximitzat més. Calathes ha promitjat 10 punts i 8’8 assistències el mes de gener a l’Eurolliga. Xifres que superen amb escreix els 7’8 punts i 7’1 assistències que portava a finals de 2020. A més, ha baixat de 2’8 a 2’1 pèrdues per partit. El pas endavant de Calathes no només el trobem en les seves grans virtuts com la d’assistir als seus companys, sinó també en les mancances. Calathes ha anotat 7 dels 17 triples que ha llançat, un 41’1% d’encert. Unes xifres espectacularment bones pel que ens té acostumats. Si el grec és capaç de mantenir aquest nivell d’encert, sumat a la capacitat d’atacar a cistella i llegir les situacions que demana el joc que ja té de sèrie, estem davant d’un jugador clau per qualsevol equip guanyador. La pilota està en bones mans si la té Calathes.

Tiradors optimitzats

Després de la mala ratxa blaugrana, on el volum de llançaments des del triple es va reduir força, l’equip ha sabut trobar cert equilibri en relació a les posicions interiors i exteriors. L’absència en gran part del mes de dos interiors poderosos a prop de cistella com Mirotic i Davies ha ajudat a buscar altres alternatives en atac. L’equip, acostumat a buscar constantment pilotes interiors en mismatchs, ha sabut exterioritzar el seu joc més enllà de Higgins i Calathes, buscant molts sistemes pels seus tiradors especialistes. L’encert des de la línia de 3 ha estat força irregular, però certament l’equip ha sabut trobar més situacions per llançaments exteriors que en altres moments de la temporada. D’aquesta manera, hem tornat a veure les millors versions d’Abrines i Kuric, sobretot la de l’escorta d’Indiana.

Kyle Kuric ha fet un mes de gener brutal. Ha aconseguit anotar 18 dels 29 triples que ha llançat (62%). En Eurolliga el seu rendiment ha estat irregular, ja que ha tingut algun partit amb poc protagonisme. Tot i això, ha anotat 9/13 des de la línia de 3, una barbaritat. Cal destacar els enfrontaments contra el Khimki i el Zenit, amb 6/7 en llançaments de camp en cada un d’ells. A la Lliga Endesa, les seves prestacions han estat encara millors. El tirador blaugrana ha promitjat 18 punts per partit amb 9 de 16 en triples. És un autèntic canoner i és una benedicció tenir un jugador de les seves característiques a l’equip.

Pel que fa a Abrines, aquesta darrera setmana el seu rendiment s’ha diluït, amb lesió inclosa, però el seu rendiment les primeres setmanes de mes va ser brutal, recordant al d’inici de temporada. A les victòries contra València, Khimki i CSKA (tres partits consecutius) va anotar 15’3 punts de mitja amb 12/20 en triples. Aquesta versió d’Abrines contrasta amb el de fa uns mesos que, tot i el bon esforç defensiu, havia reduït força els seus percentatges. La tornada de l’Abrines més encertat va ser clau pel reviure blaugrana en les setmanes més complicades.

Kyle Kuric | ACB Photo

El fons d’armari rendeix

Gran part de l’exitós rendiment del Barça aquestes setmanes es deu a les aportacions del fons d’armari. A més de Calathes i Higgins en plan estrella, diversos jugadors han sumat des de la segona unitat. La plantilla blaugrana compta amb valors fiables com són Rolands Smits o Hanga, que han estat fent bona feina. En el cas de l’hongarès, ha hagut de jugar més minuts dels esperats a la posició de base, ja que encara s’espera una bona versió de Westermann. El base francès va disputant minuts, però per ara no acaba d’aclimatar-se. Hanga, tot i que les estadístiques no li fan justícia, està jugant a bon nivell amb importància en defensa, en la pressió als guards rivals. Oriola també ha fet un pas endavant, esdevenint-se un dels grans beneficiats de la presència de Calathes. Aquest gener ha aconseguit 4 partits amb més de 10 punts, que se sumen a la intensitat que el caracteritza.

I a tot això hem de sumar les bones versions de Davies i Mirotic en el seu retorn a les pistes després de diverses setmanes. Al ‘4’ hispano-montenegrí li ha costat agafar ritme, però ja està sumant els seus números habituals. Pel que fa a Davies, està tenint més impacte en el joc, amb molt bona feina als dos cèrcols i defenses claus com la que li va fer a Sloukas als darrers segons de partit el passat dijous.

A més, les àmplies victòries a l’ACB (gairebé 30 punts de diferència de mitjana) han permès a Jasikevicius rotar amb tranquil·litat. Aquest fet ha contribuït a poder veure minuts de qualitat dels jugadors menys habituals, amb rendiment molt positiu. Pustovyi ha sumat 10 punts i 5 rebots de mitjana en gairebé 20 minuts per partit. El futur NBA Bolmaro ha jugat més de 17 minuts per partit sumant gairebé 7 punts de mitja. Però el que ha tingut més protagonisme ha estat Sergi Martínez. El canterà blaugrana ha sigut el jugador que més minuts ha disputat a la Lliga Endesa en aquest període, amb 24 per partit. Ha sumat 8’3 punts i 4 rebots de mitjana en aquest temps. El creixement del de Rubí és, sens dubte, una gran notícia pel planter del Barça.

—————————————————————————————————————————————–

El Barça de Jasikevicius passa pel millor moment de la temporada. El lideratge de Higgins, Calathes i el bentornat Mirotic està sent clau per a l’equip català. Tot i això, estem veient el Barça més compacte, el més coral des de l’arribada del tècnic lituà. Els blaugrana estan aconseguint trobar i explotar de nou els seus punts més forts, a la vegada que camuflen els febles, que fins fa no tant predominaven sobre la pista. El nivell defensiu és excel·lent i s’està aconseguint un gran encert en atac, amb una gran bateria de sistemes. Saras està donant amb la tecla, i en aquest Barça les tecles sonen a victòria.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

PATREON

Més a BARÇA

Tradueix »