En els últims anys s’està tornant un costum pels Boston Celtics quedar-se a les portes de l’anell. En les últimes set temporades, els verds han arribat en cinc ocasions a les finals de conferència i en una ocasió a les finals de l’NBA. 

El projecte de la parella de Jays (Tatum i Brown) estava començant a produir cert sentiment d’estancament. Per això, la gerència de Boston ha decidit arriscar de cara al curs vinent, executant el traspàs que converteix a Kristaps Porzingis en jugador de la històrica franquícia de l’est i que envia a Marcus Smart a Memphis després de ser membre de la plantilla des del 2014. Aquest i altres moviments han confeccionat uns nous Celtics que buscaran nous èxits a les ordres de Joe Mazzulla.

Els últims moviments

Primer de tot, l’intercanvi Smart-Porzingis hauria de suposar un abans i un després en el joc i en els rols de Boston.

Per començar, el base va ser establert com a líder de vestuari i com a pilar defensiu exterior durant molts anys; ara aquestes dues facetes del joc les hauran de suplir. En la nova definició de rols dins el vestuari tindrà molt a veure la gestió de l’entrenador, que haurà d’acompanyar sobretot a Tatum, amb l’objectiu de convertir-lo en un referent dins i fora la pista per als seus companys. En termes de defensa exterior sí que serà complicat mantenir el nivell amb la marxa del base i, si volen seguir sent una defensa d’elit de la lliga, caldrà portar reforços.

Tot i això, Porzingis t’aporta tot un ventall de possibilitats noves i millora molt el nivell de la plantilla. Estem parlant d’un jugador que ha anotat amb molta eficiència aquesta temporada (50% en tirs de camp, 38,5% en triples i 85% en tirs lliures) i que està en el millor moment de la seva carrera. L’unicorn és capaç d’anotar de moltíssimes maneres. Ha millorat molt el seu joc interior en els últims anys (pal alt i pal baix) i és capaç d’anotar des del triple tant en situacions de rebre i tirar després d’una penetració, de circulació de pilota o de pick&pop. L’únic contra que li pots posar al seu atac és que, d’entre els millors interiors de la lliga, és dels menys efectius anotant des del pick&roll. No és una jugada que intenti molt i, a més, no té bons percentatges quan rep en aquestes situacions. Tot i això, en atac ofereix als Celtics un ventall d’oportunitats i d’opcions que, si Mazzulla pot maximitzar; permetran que Tatum, Brown i Porzingis siguin els protagonistes d’una de les millors ofensives de la lliga. 

Fora del seu nivell anotador, també ha anat millorant durant els últims anys la seva defensa. Els seus més de 2,20 metres d’altura i els seus més de 2,30 d’envergadura fan que sigui una peça genial per intimidar dins la zona. Sumant-se a altres grans defensors interiors dels Celtics com Robert Williams o Al Horford, poden convertir la pintura verda en un autèntic fortí. És especialment destacable la seva defensa del pick&roll, doncs és el quart interior de la lliga que permet menys punts quan es troba com a defensor del bloquejador en aquesta jugada.

També s’ha de parlar sobre la marxa de Grant Williams, una peça de rotació important que ha marxat traspassat a Dallas en un sign&trade, només a canvi de dues segones rondes. El moviment ha causat certa polèmica entre els fans dels verds, ja que des de la direcció de la franquícia s’ha prioritzat l’economia per sobre de la competitivitat. Els Celtics ja estaven per sobre del límit salarial i, si haguessin renovat a l’aler, haurien hagut de pagar molt més del que reflecteix el contracte a causa dels impostos de luxe. Per tant, el moviment està més centrat en el futur que en el present de l’organització, però també s’ha de tenir en consideració que el rol de Grant Williams amb l’arribada de Porzingis anava a veure’s molt reduït.

Els de Boston s’han reforçat durant aquesta agència lliure també, amb Oshae Brisset, un aler que segurament no comptarà amb massa minuts de qualitat, doncs la seva temporada amb els Pacers ha deixat molt a desitjar. Ha tirat únicament amb una eficiència d’un 38,6% en tirs de camp i d’un 31% en triples jugant menys de 20 minuts per partit. A més, tampoc destaca per ser un bon defensor. 

Situació actual

Tot i que encara tenen temps de fer més moviments durant el que resta d’agència lliure, la seva rotació actual de cara a uns potencials Play-Off és curta però d’un nivell molt elevat.

Pel que fa als exteriors, els minuts importants se’ls repartiran probablement Derrick White, Jaylen Brown i Malcolm Brogdon, tres homes més que vàlids per repartir-se els minuts de base i escorta. Caldrà veure si de cara al final de curs Payton Pritchard dona una passa endavant i Mazzulla confia en ell de cara a les eliminatòries de postemporada, o si inclús Jordan Walsh té un gran any de rookie, però sembla improbable que jugui minuts importants tan aviat.

En les posicions d’alers, Tatum i Porzingis seran els principals protagonistes. Altres peces a les ales que podrien tenir oportunitats durant la postemporada depenent del seu paper durant l’any serien el nou fitxatge Oshae Brisset o Sam Hauser.

Els minuts de pivot, com aquest any, se’ls repartiran Al Horford i Robert Williams, tenint en compte que s’obrirà la possibilitat de provar a Porzingis com a cinc, per tant, es podria veure reduïda en cert punt també la importància en la rotació dels interiors.

Això ens deixa una rotació de 7 homes molt competitiva, afegint-hi 3-4 jugadors que, tot i no estar al nivell de la resta, poden donar un bon paper. Veient l’equip, no hi ha dubtes en què seran un dels millors atacs de la lliga per tot el talent que hi ha en les tres estrelles i per com estan rodejades. En defensa haurien de ser extremadament bons protegint la pintura, però la baixa de Marcus Smart provoca que es generin certs dubtes en la defensa exterior. Serà important que no pateixin moltes lesions, sobretot els alers, per poder mantenir la competitivitat durant la temporada.

Què els hi falta?

Amb els últims moviments de la franquícia verda, queda clar que la plantilla necessita més profunditat i variables en certes posicions. Cal reforçar la posició d’aler per suplir a Grant Williams i també aniria molt bé algun escorta polivalent que llenci de 3 consistentment i pugui defensar. Per valorar les possibles opcions per reforçar-se que té Boston, cal tenir en compte que, qui vingui, haurà de firmar un contracte mínim, ja que els Celtics no es poden comprometre a pagar més diners. 

Els últims rumors apunten al fet que un dels assenyalats per complementar la plantilla seria Alize Johnson, un aler pivot que porta a la lliga des del 2018, però que mai ha tingut un rol important a cap dels equips en els quals ha jugat fins aleshores. Seria un jugador que arribaria per funcionar com a fons d’armari i que segurament no entraria en la rotació habitual.

Queden ja ben pocs jugadors interessants que podrien tenir pes en la plantilla dels Celtics i que vagin a acceptar un contracte baix. Com a escorta podria ser especialment interessant Terence Davis, peça de la rotació dels Sacramento Kings que aportaria cert llançament de 3 (37% en 4 intents per partit aquesta temporada) i que també oferiria certa defensa.

En els alers hi ha major varietat. Kelly Oubre seria un gran fitxatge, però segurament les seves exigències sobrepassaran el pressupost. Per altra banda, trobaria especialment enriquidor que es fitxés a Derrick Jones, un aler físic i atlètic que permetria córrer la pista i aportar opcions diferents des de les penetracions i des d’un ritme de joc més elevat per la segona unitat. 

Diferent plantilla, mateixes expectatives

Amb tots els canvis que han succeït durant aquesta agència lliure, podem dir que, tot i que les baixes de Marcus Smart i de Grant Williams seran especialment sensibles, el potencial de l’equip amb l’arribada de Porzingis s’ha disparat. Si Joe Mazzulla és capaç d’incloure’l bé en el sistema i d’esprémer al màxim les seves virtuts en l’ofensiva i en la defensiva, Boston serà més candidat a guanyar el campionat que l’any passat. L’objectiu seguirà sent aconseguir un anhelat anell de campions que fa anys que es resisteix, però que tard o d’hora arribarà si mantenen el seu nucli d’estrelles.