Amb un record de set triomfs i tres derrotes i amb un lideratge efímer de la conferència Est, els Sixers són una de les grans sensacions de la temporada. L’equip entrenat per Doc Rivers ha demostrat ser un conjunt molt sòlid als dos costat de la pista en aquests primers deu partits de la temporada. Una solidesa que li  ha permès, per mèrits esportius, liderar l’NBA en aquesta fase inicial de la temporada.

Aquesta bona dinàmica grupal i esportiva ha quedat en suspensió els últims dies per l’aflorament de diversos casos de Covid-19 al si de l’equip. Al positiu detectat poc abans del partit contra Nets de Seth Curry, hem de sumar-li el de diversos jugadors per confirmar. Una situació que pot suposar la pèrdua o la no-disputa de partits per part de la franquícia de l’amor fratern.

Són diverses les claus que expliquen aquest bon inici dels homes de Doc Rivers. Tan en l’àmbit esportiu, com en l’àmbit mental. I, segons el meu entendre, no es perdran malgrat els condicionats imposats pel brot de Covid-19 que ha aparegut a l’equip.

Doc Rivers i el treball psicològic

Una de les claus més importants per entendre aquests nous Sixers de Doc Rivers és, sens dubte, la mentalitat competitiva. A Doc Rivers sempre se l’ha considerat un reputat motivador, un aspecte clau a l’hora d’afrontar una temporada tan exigent esportivament com és l’actual. En aquest context, els Sixers s’han mostrat en línies generals com un equip molt sòlid en l’aspecte mental, aixecant diferencies o gestionant avantatges de dobles dígits contra rivals com Raptors o Wizards. Però també hem pogut veure uns Sixers descentrats, és el cas per exemple de les dues derrotes contra Cavs i Nets.

En aquest sentit, l’impacte mental de l’arribada de Doc Rivers s’ha vist reflectit en diversos jugadors de l’equip. El primer d’ells, i que ja li ha valgut el reconeixement de la lliga, el trobem en la figura de Tobias Harris, un jugador molt qüestionat i que ha començat la temporada de menys a més, una tendència premiada amb el premi de jugador de la setmana anterior.

Aquest treball mental també s’ha vist reflectit en les dues referències de la franquícia. En el cas de Ben Simmons, l’hem vist sent més agressiu en el tir exterior. El point forward ha realitzat diversos intents més enllà de la línia de tres punts, anotant-ne un contra els Magic. En el cas de Joel Embiid, el camerunès ha millorat ostensiblement els seus números i és un candidat ferm a l’MVP. Ha mostrat a més una gran maduresa en les seves expressions a pista, deixant de fer el borinot cada cop que en tenia l’oportunitat.

El rendiment superlatiu de la banqueta

Una de les notícies més positives d’aquest primer tram de partits la trobem a la banqueta. Després de ser durant els últims anys una sort de mal endèmic, els Sixers compten amb una banqueta de garanties en gairebé totes les posicions. La banqueta dels de Philadelphia és una de les més productives de la lliga, situant-se dins del top 10 d’aportació.

Si posem èmfasi en els jugadors de rotació, tres noms agafen protagonisme. És el cas de jugadors com Shake Milton. Tyresse Maxey i Dwight Howard, els tres jugadors s’han convertit en la punta de llança de la banqueta dels Sixers. Milton i Maxey han estat dos dels jugadors més dinàmics de la plantilla, aportant punts i revertint males dinàmiques en diversos partits. Especialment notòria l’aportació de Milton, que ha demostrat sentir-se molt còmode en el rol de sisè home. Respecte a Howard, el veterà també ha mostrat un bon rendiment i predisposició a bregar-se a la zona.

El brot de Covid detectat en aquests últims dos últims partits ha de suposar una oportunitat a diversos jugadors no habituals. El primer partit amb l’equip sota mínims contra Denver va ser la carta de presentació de jugadors com Isaiah Joe i Paul Reed. Dos jugadors que haurem de seguir amb atenció els pròxims partits, ja que podrien entrar en rotació si destaquessin.

Joel Embiid, candidat ferm a l’MVP

Segurament el jugador més beneficiat de la remodelació de la plantilla dissenyada per Daryl Morey hagi estat Joel Embiid. El pivot camerunès ha realitzat en aquest primer tram de deu partits diverses actuacions que li han valgut per ser considerat el primer candidat a l’MVP. Demostrant que amb una plantilla que maximitza el seu talent, el camerunès pot ser un jugador diferencial.

Embiid està firmant uns 24,6 punts, 12,3 rebots i 3 assistències per partit en poc més de 32 minuts. Els números no són espectaculars certament, però sí que ho són en termes estadístics i d’eficiència. El camerunès està en màxims de percentatge d’encert de la seva carrera, amb un 52,3%, mentre que el 63,3% de TSP ens demostra que Embiid no només està en màxims de producció, sinó que a més, el seu joc és més eficient que mai.

https://www.youtube.com/watch?v=Q-PdvVKSJ4E&ab_channel=Z.Highlights

També és d’assenyalar que el seu rati d’ús ha reculat. Embiid ja no “reté” la pilota i comença a llegir millor les situacions de 2vs1 tan comunes al llarg de la seva carrera. Això li permet influir en el joc a escala d’MVP sense perjudicar l’equip. Si a més Embiid té els companys adequats al qual delegar arribat el moment, veiem que no té la necessitat de forçar jugades.

En aquests Sixers tan corals, Embiid és la peça central d’una orquestra que interpreta al ritme d’un Ben Simmons, més còmode que mai distribuint. I aquesta comoditat, també li permet deslliurar-se de les seves reticències a treballar sense pilota. Per primera vegada en molt de temps, podem veure una sort d’harmonia entre la coexistència de les dues ànimes dels Sixers.

Malgrat tot l’exposat, és encara aviat per fer valoracions en una temporada tan atípica com l’actual. Ara bé, si Embiid és capaç de mantenir aquest excel·lent nivell de joc de manera sostinguda en els mesos que venen, podem estar segur que el veurem competint pel guardó al final de temporada.

La defensa com a senya d’identitat

El gran pilar de l’èxit d’aquest Sixers en aquest inici de la temporada el trobem en la faceta defensiva. La franquícia de Pennsilvania ha demostrat saber treure profit de la seva fortalesa defensiva per emportar-se els partits. Un aspecte que Doc Rivers va situar com a prioritat abans de començar la temporada, en contrast a una ofensiva que requeriria molt més treball. En aquest sentit, el treball col·lectiu en el costat defensiu dels Sixers ha estat excepcional.

Els Sixers compten amb una plantilla de grans defensors, tan en perfil exterior com en l’interior. Les incorporacions de la pretemporada i del draft no han suposat una pèrdua notòria de fortalesa defensiva, un fet prou destacable. En aquest sentit, novament, hem de destacar el paper de Ben Simmons, l’australià és un dels millors defensors perimetrals de la lliga (probablement el millor). Acompanyant a Simmons, trobem un Danny Green, que malgrat el seu magre rendiment ofensiu, defensivament segueix realitzant un treball excepcional. La zona segueix regida per un Embiid que segueix oferint un rendiment notable de protecció dels taulers, escudat per un Harris més còmode com a “4”.

Els números no enganyen. El Sixers es situen segons en punts encaixats per llançament (105,2), només per darrere d’uns sorprenents Cleveland Cavaliers. Dotzens i tretzens en rebots capturats i pèrdues forçades. Només no destaquen en faltes comeses, sent un dels conjunts que més els xiulen i una assignatura pendent a millorar.

Brots verds en la vessant ofensiva

El sostre d’aquest Sixers el marcarà la seva capacitat de generar punts. En aquests primers partits, els Sixers han mostrat diversos trams de molt bon joc i d’una ofensiva fluida. En aquests moments la franquícia de l’amor fraternal se situa en el dinovè lloc en producció ofensiva, amb uns 109,5 punts anotats per partit. Situant-se anteriorment en la catorzena posició abans del brot de coronavirus.

En aquest sentit, el pes ofensiu principal segueix sent Joel Embiid, seguit de prop per Tobias Harris, Seth Curry i ja més distanciat, Ben Simmons. A la banqueta, la producció ofensiva la lidera Shake Milton amb gairebé 12 punts per partit. A la banqueta també trobem les aportacions de Maxey (10,1) i Howard (6,7). Un dels punts a favor de la banqueta, és que el marge de creixement anotador dels suplents, especialment de Thybulle, Korkmarz, Joe i Scott és perfectament plausible.

Malgrat tot, cal seguir assenyalant també el mal endèmic de les pèrdues, que malgrat anar-se corregint, encara segueix sent una gran llosa. Un altre punt negatiu és que el brot de la Covid pot frenar les dinàmiques de diversos jugadors com Milton, Harris o Thybulle. Jugadors claus per seguir creixent en l’apartat ofensiu de l’equip.

Optimisme malgrat les circumstancies

El brot de coronavirus a la plantilla ha deixat als Sixers en una situació esportiva francament precària. L’equip continua coliderant l’Est amb un record de 7-3, però és evident que aquest rècord empitjorarà dràsticament les properes jornades. Una situació que esportivament resulta injusta, però que donada l’actual context de pandèmia és mostra com inevitable. Els Sixers han treballat i han fet la seva feina aquests primers deu partits, aprofitant un calendari que sense ser molt complicat, presentava les seves complicacions.

I amb això penso que ens haurem de quedar, amb la sensació que els dubtes i els records han de quedar condicionats als efectes dels brots. Els Sixers han demostrat ser un conjunt sòlid, amb un ampli marge de millora encara per seguir creixent esportivament parlant. Cal doncs seguir confiant que amb aquesta rotació al més pur estil Play off es podran competir els següents compromisos. Un d’ells, especialment clau contra els Miami Heat i els Boston Celtics (aquests últims també amb falta d’efectius).

Els Sixers, doncs, hauran de saber sobreviure a aquests condicionats imposats. Si poden treure el màxim rendiment a uns joves motivats que es troben davant l’oportunitat de guanyar-se un lloc a la rotació, els Sixers sortiran reforçats del mal tràngol. Encara queda molt bacallà per tallar.