Connecta amb nosaltres

+BÀSQUET

Els vint moments més destacats de 2020

Repassem els 20 moments més destacats d’un any ple de dificultats.

Comparteix

Els vint moments més destacats de 2020

Els 20 moments de l’any per oblidar, que ens ha canviat les vides i la manera d’enfocar les coses. Tant de bo passi aviat tot aquest tema i els moments futurs siguin només coses positives i puguem tornar a jugar a bàsquet i omplir els pavellons. Per esmaixada.cat ha estat un any de creixement molt positiu amb el qual fem bona pinya per seguir endavant, i tot això sobre tot gràcies a tots els que ens seguiu habitualment però sobretot als nostres Patreons. Fem recapitulació d’aquest any també amb la mort de Kobe Bryant ben present a tots els nivells de l’esport que estimem. Aquest recull no va per ordre d’importància ni cronològic, la relació amb els números ja veureu que en alguns casos no té sentit però en altres té un component simbòlic pel que representen.

1- Competicions suspeses

A principis de març i amb la pandèmia en el seu moment àlgid, l’Eurolliga va decidir suspendre les competicions (Eurolliga i Eurocup) i deixar sense campió la temporada 2019-20. L’increment de risc de contagi i les complicacions per viatjar arreu d’Europa feien impossible continuar amb 6 jornades per disputar en el cas de l’Eurolliga. Així doncs l’Eurolliga, seguint les recomanacions de les autoritats sanitàries, va cancel·lar les competicions davant la complicació de reubicació de partits, veient la situació global incerta. També van quedar suspeses l’Eurocup i l’Eurolliga i Eurocup femenines. Una catàstrofe per molts equips amb projectes guanyadors i milionaris que han hagut de reduir el seu pressupost i ambició, fet inevitable.

2- Aplaçament JJOO Tokyo.

Al cap de pocs dies de la decisió de cancel·lar l’Eurolliga arribava una altra notícia sobre la fita que molts atletes estaven esperant: els Jocs Olímpics de Tokyo. Com que els jocs són cada 4 anys el COI, juntament amb les autoritats japoneses, van decidir ajornar-los per al 2021. Les circumstàncies feien irrealitzables els jocs sense posar en risc la salut dels atletes, àrbitres, voluntaris i tot el personal necessari per a la celebració dels jocs. Retardar la data un any complica les esperances de jugadors veterans amb passió de la disputa d’aquesta competició com Pau Gasol o Luis Scola. Tant de bo els puguem veure a la pista l’estiu vinent com a culminació de les seves respectives i exitoses carreres.

3- La bombolla valenciana.

Tots teniem una mica d’escepticisme respecte a la bombolla ACB de València, el canvi de format de la competició per poder-ho realitzar en els menors dies possibles i sense playoffs per al títol. Ens preguntàvem com haurien de jugar sense públic. València va ser el precedent de tot el que ha vingut després. Val a dir que l’organització i les instal·lacions de l’Alqueria van permetre un desenvolupament de competició únic. Una fase final excepcional.

Tan excepcional que el Madrid es va estavellar a la fase de grups amb una gran fita del San Pablo Burgos de Joan Peñarroya classificant-se per a les semifinals i el Barça es va encallar en una final aferrissada a pocs punts. La lliga finalment se la va endur el Baskonia en una final marcada per Higgins, que va errar el tir de la victòria, propiciant la destitució de Pesic i que el títol volés cap a Vitòria 10 anys després també amb Ivanovic a la banqueta.

4-  Saras al Barça

És el que tot culer estava esperant des de feia temps. L’arribada de Saras va crear il·lusió entre els socis i aficionats, però sobretot aporta crèdit. Jasikevicius és al cor de tot culer des de la seva etapa de jugador i, el seu creixement com a entrenador al Zalgiris, arribant a la final four amb un dels pitjors pressupostos de la competició, el feia el candidat a ulls de tot barcelonista. Després d’anys negres amb embolic a les banquetes Saras arriba per liderar un projecte amb un objectiu molt clar: guanyar l’Eurolliga. El projecte necessita temps per consolidar-se però amb l’exigència dels resultats veient la superioritat d’equip que té vers als seus rivals.

5-  Adéu Eric Surís, hola Alfred Julbe

Sorprenentment i d’un dia per l’altre després de la novena jornada de lliga, Èric Surís va deixar de ser entrenador de l’Uni Girona sent substituït per Alfred Julbe en el càrrec. Surís va ser cessat deixant una gran llista d’èxits en un moment d’inici de temporada una mica incomprensible. 4 anys després, s’acaba el cicle de Surís a Fontajau. De moment el canvi ha sortit bé al Girona, que ha continuat amb la dinàmica guanyadora, també gràcies a les grans jugadores que té a la plantilla.

6- La Penya creix per ser candidata a l’Eurocup

Aquesta temporada la Penya ha fet uns reforços de molt nivell per intentar fer un salt endavant a la Lliga Endesa, però amb el principal objectiu de fer un bon paper a l’Eurocup, de la qual des d’Esmaixada sempre hem dit que n’és candidata. I és que no n’hi ha per menys: amb les incorporacions de Bassas i Ribas van seguir fomentant la idea identitària del club i amb Tomic i Brodziansky són un reforç de luxe per al joc interior. Finalment el serial Neno Dimitrijevic va acabar amb el jugador a les files de la Penya en forma de bones notícies per a Carles Duran, que a més a més compta amb l’explosió de Lopez-Arostegui, en constant creixement i amb partits de molt mèrit aquesta temporada. En bona sintonia com estan, tot i haver patit una aturada per culpa de la Covid, els jugadors de la Penya ho donaran tot per l’Eurocup.

7- El Facu a l’NBA

La marxa de Facundo Campazzo a l’NBA era qüestió de temps. El Facu amb més espais serà més letal encara i farà millors als seus companys. Denver ha encertat de ple amb l’arribada de l’argentí, que deixa el Madrid orfe de l’estrella que havia demostrat ser en les darreres temporades, sent el líder i termòmetre de l’equip. Com sobreviurà el Madrid?

Un altre jugador que podíem veure en la passada Eurolliga amb un lloc a l’NBA és Anthony Gill que aquest estiu tenia moltes nòvies a Europa però va decidir apostar-ho tot a l’NBA i els Washington Wizards li han firmat una temporada en la qual Gill haurà de demostrar que val al costat de Westbrook i Beal per poder tenir minuts i mantenir-se a la lliga.

8- Kobe

La catàstrofe amb la que començava l’any i que no preveia res bo va ser la mort de Kobe Bryant en accident d’helicòpter. La commoció en el món basquetbolístic va ser inmensa i encara dura. Jugadors deixant de lluir el número 8 en el seu honor són només alguns dels molts homenatges que la Mamba va rebre i encara rep. Els homenatges que li vam rendir a esmaixada van ser diversos: les llàgrimes per Kobe, les 14482 errades i les gràcies per tot van ser el dol de tots nosaltres. Encara se’m posa la pell de gallina quan hi penso per escriure aquestes línies. Kobe ens acompanyarà per sempre a tots amb la gran petjada que va deixar en el nostre esport.

9- Ricky Rubio torna a Minnesota

Els trades del dia del draft van propiciar moviments per al base català. Primer, dos dies abans del draft, va ser traspassat de Phoenix a Oklahoma City en el traspàs per Chris Paul, i després la nit del draft va acabar recalant als Wolves, la franquícia que el va escollir amb el pick 5 al 2009 i li va donar la primera oportunitat a l’NBA. Ricky torna a casa en un entorn amb D’Angelo Russell, Karl Anthony Towns i el flamant número 1 del draft Anthony Edwards, amb la il·lusió de poder col·locar de nou Minnesota al mapa dels playoffs, però amb l’oest tant ferotge segur que no serà fàcil.

10-Black Lives Matter

El context de discriminació racial als Estats Units van fer aflorar el moviment social Black Lives Matter, amb voluntat de conscienciació i igualtat entre persones. Tots els jugadors amb samarretes de Black Lives Matter, agenollats davant la solemnitat de l’himne eren missatges amb força.  En motiu dels continus casos de violència de policies contra ciutadans negres a les manifestacions BLM d’arreu del país van provocar que els jugadors fessin boicot. L’ajornament del primer partit de playoffs donada la vaga  dels jugadors va ser comandada pels Milwaukee Bucks després d’abusos policials amb la mort d’un home al seu estat. Els jugadors i la lliga es van asseure per decidir si seguir o no amb la competició perquè el cas era força greu, després de la plantada es va decidir seguir però intentant donar la màxima visibilització possible al problema. La plantada va fer que la crida per les igualtats socials i el moviment Black Lives Matter  es propagués una miqueta més arreu del món.

11- El següent nivell del València

El València va fer una aposta molt seriosa aquest estiu fent reforços de molt nom i nivell per pujar l’esglaó que volien assolir de poder disputar títols nacionals i, sobretot, de pujar en l’Eurolliga i consolidar-se com un dels 8 millors equips de la competició. Derrick Williams, Nikola Kalinic, Klemen Prepelic, Martin Hermannsson i el jove pivot Jaime Pradilla completen una plantilla més sòlida que la de l’anterior temporada tot i la baixa sensible d’Alberto Abalde a qui no estan trobant a faltar. Jaume Ponsarnau ha sabut encaixar les peces en poc temps i fer-les funcionar. Tret de Hermannsson, a qui encara l’hem de veure en plenitud, Williams, Prepelic, Pradilla i sobretot Kalinic, tenen clara la idea de l’equip, factor importantíssim. Abans de començar l’Eurolliga ja es veia a venir però a dia d’avui podem dir que el València és un clar candidat als playoffs.

12- Cassoleta

La nostra aventura als directes de twitch va començar amb la bombolla ACB, fent els postpartits del Barça i repassant l’actualitat de la competició que es disputava en aquell llavors a València. Després d’un estiu amb diverses complicacions per tornar-hi, ho vam preparar per fer-ho amb més força. Des de principis de novembre que el Cassoleta diari de dilluns a divendres ha arribat per quedar-se. Estem encantats amb la rebuda que estem tenint als nostres directes i esperem que mica en mica anem creant comunitat per parlar d’allò que més ens agrada, el bàsquet. Moltes gràcies a tots els que ens seguiu a twitch i als que encara no ho feu us animo a seguir-nos en directe de dilluns a divendres a les 16h. O si no pots ho pots veure en diferit o escoltar-ho per ivoox o spotify, ho pengem a totes les plataformes perquè no t’ho perdis.

A part d’això aquest any també hem fet un canvi d’imatge, hem engegat el patreon amb molt bona rebuda, hem fet la guia de l’eurolliga, ja tenim més de 4000 seguidors a twitter i més de 1000 a instagram. Seguim creixent, gràcies a vosaltres.

13- Els partits sense públic

Al principi li buscàvem la part positiva donat que podíem sentir els jugadors i amb detall el que deien els tècnics però fan que les competicions tinguin un punt descafeïnat. El fet de no tenir públic fan que perdi aquest extra als partits de casa, el fet que no hi hagi reacció de la grada ho converteix gairebé en un camp neutral. Els primers partits van ser més aviat freds, sense el so ambient habitual i encara ho és força tot i que per desgràcia ens hi estem acostumant. Els qui més pateixen aquest fet són els equips petits que normalment compten amb l’afició com a 6è home. Esperem que tot prosperi i mica en mica puguem omplir els pavellons.

14- Marc Gasol als Lakers

Una de les bombes del mercat NBA d’aquest estiu. No ha estat el mercat més mogut dels darrers anys però hem tingut diversos moviments en forma de trade, com el de Jrue Holiday a Milwaukee per intentar convèncer a Giannis que firmi l’extensió, o els fitxatges en agència lliure com el de Gordon Hayward per Charlotte a raó de 120 milions per 4 temporades. Rob Pelinka es va moure amb intel·ligència per incorporar als Lakers un reguitzell de bons jugadors per fer millorar l’equip. 4 noms són els més destacats: Dennis Schröder i Montrezl Harrell, assegurances des de la banqueta, i Wesley Matthews i Marc Gasol, dos veterans que complementaran molt bé la plantilla de Frank Vogel. L’encaix de Marc Gasol als Lakers sembla evident i la curiositat que fos l’equip que el va draftejar, amb el que el seu germà va guanyar dos anells, on juga el rei i on s’aspira a l’anell de campió, factors clau per decidir-se per Los Angeles. El gran avantatge del pivot català era no haver d’escollir equip en funció del contracte, així doncs es va decidir pels Lakers, en qui ens fixarem encara una mica més aquesta temporada.

15- Entrevista a Marc Gasol

Enllaçant amb el punt anterior, per nosaltres aquest 2020 té un component especial per l’entrevista que li vam poder fer a Marc Gasol el mes de novembre. Una meravella poder compartir una estona amb el bo d’en Marc amb totes les facilitats del món. Així és molt plaent, a més, poder parlar tranquil·lament sobre tot el que li volíem preguntar, la seva decisió pels Lakers, la seva estada a Toronto, Memphis, la selecció i el test esmaixada final per fer-lo mullar una mica. Va ser un autèntic plaer i ara, en volem més Marc. Impossible no ser de Marc Gasol. Tan si no la vau poder veure com si la voleu recuperar ho podeu fer aquí.

16- Les bombolles: NBA i WNBA

La temporada s’havia de disputar i després d’infinitat de reunions es va acordar el tema d’Orlando en el cas de l’NBA i a la IMG Academy de Florida en el cas de la WNBA. Podríem dir que en un format totalment nou va ser un èxit total a nivell esportiu, potser no tant a nivell humà on els jugadors i jugadores havien de matar el temps dins del complex i no sempre tenien les millors condicions alimentàries com van mostrar els jugadors en els seus propis comptes de les xarxes socials.

A la de l’NBA vam viure 8 partits abans que comencessin els playoffs, on Devin Booker i els Suns van ser l’únic equip de fer un balanç de 8-0 i no classificar-se per als playoffs. També vam viure el play in, una petita eliminatòria entre el 8è i el 9è classificat per saber qui seria definitivament el que s’enfrontaria al 1r classificat. Els Blazers comandats per Damian Lillard van ser capaços de vèncer als Grizzlies i, fins i tot, donar-li un primer ensurt als Lakers.  La bombolla NBA ens va fer gaudir de grans actuacions de Jamal Murray, Donovan Mitchell o Damian Lillard o la caiguda d’equips que aspiraven al títol com els Clippers o els Bucks.

17- L’anell dels Lakers

10 anys després que Kobe Bryant i Pau Gasol aixequessin l’anell de campió, els Lakers aconseguien tornar a tocar el cel després d’anys de travessia pel desert. 10 anys sense finals, 6 anys consecutius sense playoffs. Finalment amb l’arribada de Lebron James i Anthony Davis, formant una parella letal, han estat imparables en el seu camí amb molt bona lectura dels partits per part de Frank Vogel. Lebron va aixecar el 17è anell de campions dels Lakers, igualant així als Celtics, l’etern rival. Lebron també es va endur un MVP molt merescut encara que Anthony Davis en mode bèstia també n’era clar candidat. En aquest any tan convuls, amb la mort de Kobe, l’anell per als Lakers ha sigut el millor homenatge.

18- Feel the Heat

La grata sorpresa dels playoffs NBA va ser l’aparició dels Heat a les finals. Primer carregant-se als Bucks a les semifinals de conferència per després fer el mateix amb els Celtics a la final de l’est. Jimmy Butler va comandar els homes d’Spoelstra fins al següent nivell però les baixes de Dragic i Adebayo van ser molt substancials per enfrontar-se als Lakers. Al primer partit de les finals tot semblava que els Lakers guanyarien fàcil la sèrie però els Heat van aconseguir guanyar un partit i lluitar els demés, posant contra les cordes a Lebron i companyia. L’explosió de jugadors sense experiència en playoffs NBA com Duncan Robinson o Kendrick Nunn, ambdós no draftejats, més el rookie Tyler Herro amb uns playoffs increibles, van fer dels Heat uns dignes campions de l’est i finalistes, amb la llàstima del què hagués passat sense les baixes.  Sens dubte s’ha de considerar als Heat per aquesta temporada a punt de començar.

19- Les retirades

Aquesta temporada atípica també té retirades sonades, potser la que més ressò té és la de Vince Carter, que es retira amb 43 anys i 22 temporades a l’NBA. Es retira Air Canada, la llegenda de les esmaixades, amb 1541 partits i sent el darrer jugador que quedava en actiu draftejat abans de l’any 2000. Un altre mite candidat al Hall of Fame que plega sense tenir un anell al seu palmarès, això sí, serà recordat per ser un dels millors esmaixadors de la història.

Altres retirades NBA a tenir en compte la de Marvin Williams, tota la seva carrera entre Atlanta i Charlotte i la temporada passada va anar a provar sort a un contender, jugant els payoffs amb els Bucks. El dia després de caure eliminats va anunciar la seva retirada. Un altre il·lustre que no podia faltar a aquesta llista és el pivot australià Andrew Bogut, número 1 del draft de 2005, que es retira amb 36 anys i un anell de campió de l’NBA amb els Warriors el 2015.

Pel que fa al bàsquet d’aquí dos jugadors que van tenir el seu prime durant la primera dècada dels 2000 i que encara estaven donant-ho tot a les pistes diuen pengen definitivament les botes. Dos pivots amb qualitats ben diferents però amb una cosa en comú, tots dos van ser draftejats l’any 2005 i mai van arribar a jugar a l’NBA. Amb el número 11 els Orlando Magic van escollir Fran Vázquez del Barça i amb el 52 els Denver Nuggets van triar Axel Hervelle, del Real Madrid. Avui en dia tots dos es retiren amb unes llargues i exitoses carreres. Amb la curiositat que en aquesta finestra de traspassos NBA els Knicks encara rebien els drets d’Hervelle.

20- Draft 2020

La nit del draft la vam viure molt intensament a esmaixada.cat. Perfils previs amb anàlisi dels jugadors, seguiment en directe, podcast d’anàlisi de la nit, més els posteriors encaixos a cada plantilla. El top 3 el teniem clar abans de començar però no en sabiem l’ordre exacte, finalment amb el número 1 els Minnesota Timberwolves van escollir Anthony Edwards, amb el 2 els Golden State Warriors van escollir James Wiseman i amb el 3 els Charlotte Hornets de Michael Jordan van escollir Lamelo Ball.

Pel que fa als europeus, quan tot semblava que Avdija sortiria en el top 5, el primer europeu en sortir va ser Killian Hayes, el base francès sortia en el pick 7 escollit pels Detroit Pistons. Poc després amb el 9 els Washington Wizards sí van escollir l’aler israelià Deni Avdija. Altres eleccions europees van ser Aleksej Pokusevski escollit pels Timberwolves en 17a posició però enviat en traspàs als Thunder. Theo Maledon (PHI 34), Vit Krejci (WAS 37) i Marko Simonovic (CHI 44) van completar la llista d’europeus en 2a ronda. Un altre conegut que va sortir escollit en 23a posició va ser el jugador argentí del Barça Leandro Bolmaro, seleccionat pels Knicks però traspassat a Minnesota a canvi dels picks 25 i 33.

Com a jugadors interessants a seguir n’hi ha molts però en volem destacar 3 en especial: el primer Obi Toppin (8) dels New York Knicks, l’equip de la seva infància i on pot trobar l’ecosistema ideal per a ser rookie de l’any si s’ho proposa. Continuem amb Devin Vassell (11) escollit pels San Antonio Spurs, un bon tirador amb alts percentatges en catch and shoot però també es pot crear els seus llançaments, interessant veure l’encaix en el marc Popovic. Acabem amb Cole Anthony (15) base escollit pels Orlando Magic, on arriba per ocupar el buit que deixa DJ Augustin i per revolucionar la lliga amb la seva electricitat.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

PATREON

Més a +BÀSQUET

Tradueix »