Amb la recent celebració del primer congrés d’analítica aplicada al bàsquet, entrenadors i analistes d’alt nivell van exposar la siutació actual de la integració i ús de les dades en el bàsquet contemporani. Així mateix, al llarg del transucrs del congrés es van formular algunes preguntes que van quedar sense resposta. Una de les qüestions que va quedar a l’aire plantejava si resulta convenient que els equips petits redueixin el ritme de partit per tal de poder competir amb equips més grans.

La raó intuïtiva que hi ha darrere la formulació de la pregunta és que, per exemple, si l’equip gran és capaç d’anotar de mitjana 1.2 punts per possessió i l’equip petit tan sols 1.1, aleshores, aparentment, quantes més possessions es juguin (i per tant com més ràpid sigui el joc), més gran es farà la diferència entre l’equip gran i l’equip petit.

El següent article pretén mesurar precisament això. D’ara en endavant considerarem “equip petit” com aquells equips que no van poder classificar-se entre els 8 primers de l’ACB (NO Playoffs) aquesta temporada.

Relació Ritme – Anotació

En el món del bàsquet definim el ritme (pace) com el nombre de possessions que disputa l’equip per a cada 40 minuts jugats. És evident doncs, que com major sigui el ritme que imprimeixi un equip, major serà el nombre total de punts que aconseguirà anotar aquest al final del partit. Precisament això és el què reflecteix el següent gràfic, que relaciona, per a cada “equip petit”, el seu ritme de joc amb els punts totals anotats en els diferents partits que ha disputat contra un equip del TOP 8.

La línia groga representa la tendència esperada. A nivell general, en qualsevol dels equips observem que, com major és el ritme, major és el nombre de punts que acaba anotant l’equip en qüestió. Però amb això no estem descobrint absolutament res.

Ara bé, una cosa que pot sorprendre més és que el pendent de les diferents línies no sigui el mateix per a tots els equips. Un pendent elevat i positiu, com el del Manresa, implica (com ja hem comentat abans) que el fet de jugar més possessions per cada 40 minuts disputats repercuteix en un increment dels punts totals anotats. D’altra banda, un pendent més aviat pla com el de Bilbao o Múrcia ens indica que, tot i que l’equip està jugant més possessions per cada 40 minuts disputats, el nombre de punts finals anotats augmenta més aviat poc. Això és evidentment dolent i implica que a mesura que l’equip incrementa el ritme de joc comença a ser menys productiu en atac.

El casos de Múrcia i Bilbao són dels més evidents, però no són els únics! La realitat és que, quan la majoria d’equips petits augmenten el ritme en partits davant d’equips més grans, la seva productivitat ofensiva s’estanca o cau en picat. La següent gràfica mostra com evolucionen els punts per possessió a mesura que cada equip augmenta el ritme.

Adonem-nos que els casos de Manresa i Obradoiro són molt particulars. Tan sols per a ells dos, el fet de córrer més repercuteix en una millora de la seva productivitat ofensiva.

La pèrdua de productivitat ofensiva davant d’un increment del ritme de joc ha estat una cosa generalitzada en tota l’ACB aquesta passada temporada. La següent gràfica, que recull les dades de tots els equips (inclosos equips Playoff) (excepte del Manresa), ho reflecteix clarament:

Relació Ritme – Defensa

A nivell defensiu la relació que esperem és totalment la inversa a la de l’atac. A major nombre de possessions disputades per cada 40 minuts, s’espera que el nombre de punts que encaixi l’equip sigui major. El següent gràfic evidencia el què ja de per sí és evident:

Però el què a nosaltres ens interessa és conèixer com es comporta cada equip en termes de punts per possessió. Per a això, caldrà parar més atenció en el següent gràfic:

Centrar-nos en l’estudi d’aquest gràfic ens permet adonar que, en general, per als equips de la zona baixa, imprimir un ritme més o menys alt de joc, no ha provocat aquesta temporada grans diferències en el nombre de punts per possessió encaixats davant d’equips de Playoffs. Això és una qüestió molt rellevant a tenir en compte; especialment per a aquells equips en què el fet de córrer afavoreix la seva productivitat ofensiva (Manresa i Obradoiro).

Sí davant d’un increment del ritme de joc un equip és molt més productiu en atac i, alhora, no es veu perjudicat en denfesa, convé que aquest equip elevi el seu nivell de pace.

Relació Ritme – General

La gràfica següent combina les dues representacions que hem comentat prèviament. Novament doncs, tenim un gràfic que ens relaciona el ritme de joc i els punts per possessió (PPP). Aleshores, la línia de color rosa pàlid fa referència als PPP encaixats per a cada respectiu equip. La línia verda, en canvi, fa referència als PPP anotats. Interpretar el comportament i l’evolució de les dues simultàniament en funció del ritme de joc imprès ens permet extreure un seguit de conclusions interessants.

Per exemple, en el cas de Girona, s’observa que, a mesura que s’augmenta el ritme de joc, els PPP encaixats augmenten. De la mateixa manera, a major velocitat impresa, els PPP que és capaç d’anotar Girona disminueixen substancialment. En la darrera temporada, al Bàsquet Girona no li convenia un ritme alt de joc en partits davant d’equips Playoff.

L’escenari que planteja el BAXI Manresa és totalment l’oposat. A mesura que s’incrementa el pace les dues línies tendeixen a convergir. Al Manresa sí que li convenia incrementar el ritme.

Casos similars que ens ofereix el gràfic són Obradoiro o Saragossa. Tanmateix, a continuació ens centrarem exclusivament en el club bagenc per a estudiar amb més detall la seva situació.

El cert és que, per al Manresa, la tendència que acabem de veure no tan sols s’aplica davant de rivals “TOP”, sinó que la relació es manteix independentment del rival del qual parlem. El darrer gràfic que us presento crec que és bastant significatiu a l’hora de determinar si al Manresa li convenia o no córrer aquesta passada temporada.

En blau queda reflectida l’evolució dels punts per possessió que encaixava el Manresa en funció del nivell de pace davant de qualsevol rival. En vermell, l’evolució dels PPP anotats. Dues tendències clarament oposades que ens porten a afirmar que l’èxit del Manresa anava lligat a un ritme de joc elevat.

Sovint s’ha afirmat doncs que les possibilitats d’èxit dels equips petits davant de rivals Playoff estan vinculades a jugar partits de baix ritme. Aquesta temporada la correlació entre el ritme i el percentatge de victòries ha estat de -0,36 (resultat influït en gran part per l’esperpèntica temporada de Fuenlabrada). Això implica que aquest any hi ha hagut un estret lligam negatiu entre el ritme de joc d’un equip i el seu percentatge de victòries final.

La realitat, en general, pot ser aquesta, però per a determinats equips, l’avantatge comparativa que suposa aprofitar el perfil de jugadors per a imprimir un ritme de joc més elevat pot arribar a ser superior.