La generació eslovena és brillant. Encapçalada per Luka Doncic, envoltat d’executors brillants i d’un equip tècnic que sap escollir molt bé a qui “premia” amb passaports que els concedixin la nacionalitat, és impossible no considerar-los candidats seriosos per obtenir places d’honor en cada competició en la qual participen. Comptant amb un talent generacional del calibre de Luka Doncic, format al Madrid i destinat a ser història del bàsquet europeu i l’NBA, pair un cop com la retirada oficial del bàsquet nacional d’un emblema com Goran Dragic és més senzill. Bàsicament perquè amb la nova estrella, indiscutiblement, el sostre és més alt que quan el líder era ell. Un mal menor que, de retruc, ens demostra que ens fem grans i que les promeses del nostre bàsquet ja són realitats contrastades.

L’estrella- Luka Doncic

Candidat a MVP perenne de l’NBA durant la pròxima dècada. No cal que afegim res més. Va segellar el pas d’Eslovènia als JJOO amb un triple-doble sideral contra Lituània. Que els anys que porta a l’NBA no ens facin oblidar que ha mamat bàsquet FIBA des de ben jove i que pocs líders transmeten millor que ell la cultura guanyadora als seus companys. Defineix molt les necessitats de l’esquelet que el tècnic ha de construir al seu voltant.

La segona espasa: Klemen Prepelic/Mike Tobey

El primer és el vers lliure. Assumirà galons com a generador secundari amb responsabilitat en l’anotació i com a líder de la segona unitat. El segon arriba nacionalitzat i serà l’interior de referència. Al llarg del preolímpic ja va demostrar una química excel·lent amb Doncic en accions de bloqueig i continuació. Anota des de dins i des de fora. És possible que acabi les Olimpíades amb ofertes d’equips millors que València o, fins i tot, de l’NBA. Doncic et facilita molt les coses.

El tapat: Jaka Blazic

Aquesta temporada ha renascut a Cedevita. Ha polit molt l’arsenal ofensiu i és un triplista correctíssim. Un jugador que, a més, serà una garantia absoluta en defensa. Blazic serà un gos de presa que Doncic, de ben segur, agrairà tenir al seu equip.

Punts forts i punts febles

El principal punt fort d’Eslovènia és que sobre el paper és molt difícil trobar-los flaqueses clares. Tenen una estrella dominant -possiblement l’estrella més dominant a nivell FIBA-, un bloc de jugadors complementaris que cobriran les necessitats de l’estrella als dos costats de la pista i un fons d’armari solvent que tampoc posarà grans complicacions quan la rotació s’escurci. El grup d’Eslovènia no és senzill i el període d’adaptació és limitat ja que els JJOO no fan presoners, però el sòl de la plantilla és altíssim. Aquest és, sens dubte, el seu gran punt fort: no necessiten rendir a un nivell especialment elevat per ser sòlids i marcar diferències. Els seus mínims seran els màxims de molts.

El principal punt feble és el temps que porten jugant junts. És una selecció que no va compartir pista al Mundial perquè no es van classificar, i a l’Eurobasket del 2017 les jerarquies eren unes altres. Caldrà veure com es compensa això en partits contra equips amb tanta química com Argentina o Espanya, que fa un decenni que tenen blocs molt reconeixibles.

Rotació i estil de joc

Les pautes seran molt simples. Doncic prendrà decisions com a gairebé únic catalitzador del joc col·lectiu i alimentarà els executors del seu voltant. Bloqueig directe, alçada elevada, jugadors oberts al seu voltant i espaiat al voltant del perímetre. Fórmula Mavs.

El més interessant serà veure qui exerceix de generador amb la segona unitat i com s’alternen les responsabilitats. Segurament veurem Luka Rupnik als comandaments i escalonament amb Vlatko Cancar o el mateix Prepelic per fer de suport.

Aspiracions

MEDALLA.