Connecta amb nosaltres
draft

DRAFT 2020

ESMAIXADA MOCK DRAFT 3.0: edició de maig

Presentem la versió 3.0 del mock del draft de 2020. Qui serà el número 1?

Comparteix

ESMAIXADA MOCK DRAFT 3.0: edició de maig

Presentem la tercera edició del mock draft d’Esmaixada. Pocs picks repetits, algunes sorpreses i raonaments extensos. Loteria simulada i a especular.

1. Detroit Pistons- Killian Hayes

La primera elecció del draft de 2020 és Killian Hayes. El francès arribaria als Detroit Pistons amb una missió: ser la primera peça angular de la reconstrucció de la Ciutat del Motor. Sense Drummond i amb un Blake Griffin que no ofereix garanties de salut i que ha d’estar sí o sí a la porta de sortida, la franquícia entrenada per Dwane Casey necessita designar un referent. I qui millor per ser la cara de l’equip que un jugador que té el ritme NBA interioritzat.

Killian Hayes és un generador amb capacitat per catalitzar el joc de l’equip i per ser autosuficient. Està per veure si pot esdevenir un jugador amb potencial estructural en atac, però Detroit li proporcionaria el context ideal per gaudir d’oportunitats per créixer i tenir un equip que orbiti al voltant de la seva filosofia de joc. Parlem d’un exterior potent, de grans dimensions i que, tot i que té un domini de pilota més efectiu que efectista, domina molt bé el pick and roll i sap i imprimeix una bona velocitat a l’equip.

Els Pistons crearien, a més, una identitat francesa molt interessant a nivell de projecció comercial. Hayes s’ajuntaria amb Sekou Doumbouyia, l’elecció de l’any passat, que durant el tram final de la temporada ha deixat molt bones sensacions. A Doumbouyia també se li pressuposa un marge de millora realment interessant i una capacitat per jugar en ritmes alts molt compatible amb la identitat de Killian Hayes.

2. New York Knicks- LaMelo Ball

LaMelo Ball porta escrit al front el nom dels New York Knicks. Parlem d’un jugador que ja és una marca, que està molt ben assessorat a nivell de projecció internacional i que no tindria cap problema per fer front al pànic escènic que implica formar part d’una institució tan desestructurada com la de James Dolan. L’ex dels Illawara Hawks, un dels diamants per polir més prometedors del bàsquet americà, seria el nou emblema dels New York Knicks.

A nivell exclusivament esportiu, els Knicks i LaMelo Ball també comparteixen similituds. Nova York necessita incorporar talent, preferiblement en forma de jugador que sàpiga organitzar en pick and roll per proveir Mitchell Robinson i que pugui accelerar el joc. Aquestes dues característiques les aglutina LaMelo: s’ha format a Austràlia, que té un ritme de joc molt similar a l’NBA, i és el millor base de la fornada en producció assistint en bloqueig directe. LaMelo descarregaria de pressió RJ Barrett -cal veure com convergirien en la resta d’aspectes- i dotaria de sentit l’estructura dels New York Knicks.

Personalment no ho veig així, però és legítim creure que LaMelo Ball és el millor talent del draft.

3. Cleveland Cavaliers- Anthony Edwards

Els Cavaliers es troben en una situació curiosa. Ja tenen l’estructura de l’equip orientada a les necessitats del backcourt -Garland i Sexton- i compten amb dos interiors contrastats -Love i Drummond- que la temporada que ve tindran contracte, així que tenen les mans lligades a l’hora d’escollir -estem evitant fer traspassos-. El rol que els falta omplir, el de forward, és precisament el més pobre de la fornada.

Tenint-ho tot en compte, Cleveland es faria amb Anthony Edwards. Aquesta temporada, a Georgia, Anthony Edwards ha estat jugant de 2, però per potència i complexió podria fer de 3 -molt- petit a l’NBA. Edwards és un anotador impetuós, que tendeix a abusar de situacions que no li donen bons resultats com la mitja distància i que té vocació de jugador de futbol americà. Si l’entrenador dels Cavaliers és capaç de convèncer-lo de que ha de ser un anotador que se centri en els triples i en les penetracions i els especialistes li cuiden meticulosament aspectes com el pes o el domini de pilota, podríem estar presenciant els primers passos d’un jugador estructural.

Cleveland té una estructura ofensiva anàrquica i no ha estat capaç de crear principis de sistema que solidifiquin el creixement dels joves, així que d’entrada és raonable dubtar sobre l’evolució dels joves allà. Si a això li sumem que Anthony Edwards entraria a la franquícia desnaturalitzant-se parcialment -la reconversió- i que el seu major enemic és la presa de decisions, la conclusió és que caldrà anar amb peus de plom a l’hora de valorar la seva evolució.

4. Chicago Bulls- Aaron Nesmith

Aquesta elecció requereix una justificació precisa i extensa. Abans, però, deixeu-me fer una apreciació: els Bulls, arribats si tenen el pick 4, podrien plantejar-se perfectament fer un trade down si volen adquirir Aaron Nesmith. El draft de 2020 és molt volàtil i incert, de manera que els GM hauran de decidir qui draftegen fent una relació encara més accentuada que de costum entre la flexibilitat, la necessitat i el potencial. Si Karnisovas considera, tal com s’entén de les declaracions que ha fet des de l’arribada a la franquícia, que no val la pena fer un gir de timó de 180 graus i que l’aposta encara és per Zach LaVine, Markkanen, Wendell Carter i companyia, el tirador de Vanderbilt seria el jugador que millor encaixaria al sistema.

Aaron Nesmith només ha disputat 14 partits a l’NCAA aquesta temporada per culpa d’una lesió, però ha registrat unes xifres descomunals: 52% en T3 sobre poc més de 8 intents. Aquesta dada és la millor del segle a l’NCAA i el reforça com a candidat a integrar-se amb naturalitat a qualsevol sistema. Els Bulls ja tenen dos generadors de punts i han de centrar-se en resoldre altres problemes com poden ser, per exemple, el dinamisme del sistema, la profunditat dels alers i l’execució. El darrer, de fet, és un dels més sagnants de tota l’NBA i el que millor podria resoldre Aaron Nesmith, ja que els Bulls han estat durant gran part de la temporada un dels tres pitjors equips de l’NBA en encert en tirs oberts. Aquells que costen partits.

Aaron Nesmith aportaria als Bulls producció mitjançant un volum limitat, molta interpretació del joc i versatilitat funcional i defensiva, ja que pot fer de 2 i de 3 amb total naturalitat. Si els Bulls aconsegueixen resoldre els problemes de salut d’Otto Porter Jr i incorporen un canoner del perfil de Nesmith a l’equip, els problemes de profunditat i repartiment d’espais seran més senzills de resoldre.

5. Golden State Warriors- James Wiseman

Tenim molt poques pistes sobre James Wiseman. El jove pivot ha jugat molt pocs partits a Memphis i, d’ençà de la sanció, amb prou feines l’hem pogut veure en clips retallats d’entrenaments. Dit això, i sabent de l’hermetisme de les franquícies a l’hora d’establir i filtrar preferències, pocs jugadors encaixen millor en les necessitats dels Golden State Warriors que James Wiseman.

Wiseman és un interior de tall atlètic, fet per dominar en ambdues zones com a àncora i com a finalitzador i capacitat per córrer la pista amb agilitat i coherència. No se’l veu especialment habilidós amb la pilota a les mans i és difícil creure que pugui desenvolupar a curt o a mig termini un skillset perimetral interessant, però la seva constitució el fa ser ideal per jugar en un equip que simplement necessitarà que intimidi, que corri i que culmini. Justament el que necessiten els Golden State Warriors del seu pròxim pivot.

Wiseman té una envergadura monstruosa de 7’6 peus i una aura de perfil abominable des de l’institut que ha causat furor a l’entorn NBA. A expenses de saber quin feedback hi ha entre les franquícies sobre la seva conducta externa i integració als vestuaris, no hi ha dubtes sobre el seu motlle. 

6. Minnesota Timberwolves- Onyeka Okongwu

Abans d’endinsar-me en aquesta elecció vull fer una apreciació: he redactat tot el mock basant-me en els meus gustos i percepcions, excepte aquest pick. Onyeka Okongwu és un jugador que em genera molts dubtes per l’NBA i que al Big Board que publicaré caurà força, però arribats al punt actual tinc el convenciment que és el jugador que escolliria Minnesota si la loteria transcorregués com ha transcorregut la nostra. M’explico.

Els Wolves ja tenen estrelles i projecció ofensiva. D’Angelo Russell, Karl Anthony Towns i els jugadors que renovin formen una base prometedora que necessitarà complements que dotin l’estructura de sentit i coherència al seu voltant. Karl Anthony Towns necessita un jugador agressiu en el desplaçament al seu costat en defensa, per això no escollim Obi Toppin -que té una lateralitat dramàtica-. Ens quedem, doncs, amb Onyeka Okongwu.

https://twitter.com/DXContent/status/1259955273789140992?s=20

Onyeka té un rang de tir limitat, però seria un corrector ideal en defensa per a l’estructura de Ryan Saunders i aportaria tot el rim protecting que li falta a l’equip. Si és capaç de sincronitzar-se amb D’Angelo Russell, a més, pot acabar tenint una producció interessant en la finalització. 

A l’entorn NBA hi ha sectors que confien molt en Okongwu. Hi ha gent que el considera un projecte d’Adebayo i altres que creuen que no tindrà problemes per expandir el seu rang d’acció. Si els scouts de Minnesota també ho consideren, l’elecció prendrà encara més força.

7. Atlanta Hawks- Devin Vassell

Devin Vassell és un dels jugadors més intrigants del draft. En la seva segona temporada a Florida State s’ha convertit en molt més que un executor fins al punt que, des de la meva perspectiva, és un dels millors two way de la fornada.

Devin Vassell pot anotar sense dependre del bot, pot exercir puntualment de generador en pick and roll, és un dimoni amb una producció descomunal en transició i combina intel·ligència i propietats físiques suficients com per ser un defensor contundent a l’NBA. Aquest còctel de virtuts és precisament el que necessita una franquícia com Atlanta, que ja té un generador invasiu, una idea de joc més o menys consumada i perfils per vertebrar el joc. Vassell seria el comodí perfecte per ajudar Trae Young en defensa, prendre responsabilitats distributives en moments determinats i integrar-se al sistema com a finalitzador a dos ritmes quan mani el de sempre.

Devin Vassell seria, a més, el desencadenant d’un nou format de segona unitat. Els Hawks l’any que ve segurament comptaran amb Jeff Teague i, assumint que Cameron Reddish, John Collins (sí?) i Clint Capela formaran el frontcourt, hauran d’enviar Kevin Huerter o el mateix Vassell a completar la rotació. Fins i tot en això, doncs, per simple encaix del trencaclosques, Vassell ajudaria a equilibrar les coses a Atlanta.

8. Charlotte Hornets- Cole Anthony

El rang d’elecció de Cole Anthony és extremament complex. En el seu cas has de posar en una balança l’eficiència mostrada i les maneres. En el meu cas, tenint en compte la recta final de la temporada, les inclemències que hem viscut i la pitjor UNC de l’etapa de Roy Williams, em quedo amb les maneres.

Cole Anthony és un jugador amb uns grans instints per la generació autòtrofa, unes condicions físiques -tronc inferior- descomunals per crear-se el tir a la línia de tres punts i per absorbir el contacte a la zona i uns problemes preocupants a l’hora de jugar el pick and roll amb els interiors que el fan ser, de fet, el pitjor ball handler assistint en pick and roll dels bases que figuren a la part alta del draft. Per tot això que hem descrit és convenient creure que Cole Anthony a l’NBA serà combo i no base pur sense obviar que, evidentment, en una lliga amb més espais i millors executors podrà créixer com a passador.

Els Hornets van fer-se amb Terry Rozier a l’estiu sense comptar amb la irrupció de DeVonte Graham. Graham ha esdevingut un dels millors triplistes de l’NBA i un director més que correcte i ha eclipsat Rozier, que tot i que ha exhibit un bon rendiment ha perdut sentit. Posant-me en la pell del GM dels Hornets, no tindria cap dubte sobre el pròxim pas de la franquícia en cas que la loteria se’ls plantegi com se’ns ha plantejat a nosaltres: escollir Cole Anthony i valorar opcions de traspàs per Rozier. El fit de Cole -que per cert ha jugat l’NCAA al mateix estat- amb un generador que en funció de l’evolució li podria deixar més o menys màniga ampla seria sensacional.

9. Washington Wizards- Isaac Okoro

Els Wizards, sobre el paper, la temporada vinent hauran de competir. Bradley Beal està en plenitud, John Wall tornarà de la lesió amb la responsabilitat de justificar el contracte astronòmic que va firmar fa una eternitat i a Scott Brooks se li esgota la credibilitat. Si a aquest trident li sumem la presència d’un sophomore madur i competitiu com Rui Hachimura, la possibilitat de renovar un dels millors tiradors de l’NBA (Davis Bertans) i la presència d’un interior com Thomas Bryant, que compleix, la franquícia “només” haurà d’escollir una peça complementària al draft i reforçar la segona unitat.

Isaac Okoro és la nostra aposta. El forward d’Auburn pot ser 3 0 4, té una ètica defensiva que pertany a l’elit de la fornada, ha mostrat una capacitat de desplegament físic descomunal i si treballa acabarà sent un bon executor posicional i un slasher decent. Okoro és un dels jugadors més joves del draft però al mateix temps, per simple complexió física, és un dels perfils més NBA ready de la loteria. Els Wizards, que darrerament estan abonats al mínim esforç i a les concessions en defensa, agrairien la presència d’un jugador de poc volum en atac i prometedor a l’altre cèrcol. En clau competitiva, sens dubte, seria l’elecció ideal.

10. Phoenix Suns- Tyrese Haliburton

És un draft molt desagraït per als Phoenix Suns, que per altra banda últimament ens tenen acostumats a eleccions particulars. La base del projecte ja està definida, hi ha un All Star que s’encamina cap al millor moment de la seva carrera, un interior amb uns recursos brutals que es proveeix d’un base amb un feel for the game descomunal i un aler que cohesiona l’equip. Si això fos poc, també hi ha un tècnic que en sap molt de bàsquet i que fa que l’equip ataqui bé. Què falta ara? Doncs el de sempre: resultats.

L’escollit per completar la rotació seria Tyrese Haliburton. Ens quedem amb Haliburton per raons de present i de futur. Les de present són simples: és un jugador que pot ser més o menys invasiu en funció de qui l’envolti, que pot accelerar el joc i que té uns percentatges en catch and shoot sensacionals a més d’un nivell defensiu molt decent. Haliburton seria un excel·lent primer canvi de l’equip, ja que podria entendre’s i complementar-se amb Devin Booker al mateix temps que no deixaria orfe de direcció l’equip entrant per Ricky Rubio.

Pel que fa al futur, Haliburton seria un jugador altament flexible. Per una banda, sense la responsabilitat de ser el jugador que canviï el rumb de la franquícia, Haliburton podrà definir-se com a jugador amb tranquil·litat. Si té un impacte positiu com a suplent però no mostra upside, sempre que hi hagi resultats satisfactoris, l’entorn de Phoenix el veurà amb bons ulls. Per l’altra, en cas d’explosió, ajudarà a relativitzar el pròxim contracte de Ricky Rubio i obrirà noves perspectives a l’equip. Haliburton és d’aquell perfils de bases que, com Lonzo Ball, tarden dues o tres temporades en explotar.

11. San Antonio Spurs- Deni Avdija

A dia d’avui es fa molt difícil saber quina idea de futur a curt termini té la gerència dels Spurs i quin valor tindran els jugadors aglutinats draft rere draft durant els últims anys, però si ens guiem dels precedents recents hem d’assimilar que el protagonisme serà molt gradual i que el cos tècnic preferirà esgotar les darreres bales guanyadores -si és que encara en conserven-.

Atès l’ordre de la nostra loteria, l’opció Deni Avdija és l’opció que més sentit tindria per part dels San Antonio Spurs. El jugador del Maccabi Tel Aviv té unes necessitats molt flexibles: pot passar una temporada a cavall entre la G League i la banqueta en cas que els Spurs apostin pel continuïsme i, si Popovich desitgés concedir-li des del primer moment un paper important, podrà rendir ja que ja està acostumat a jugar minuts de qualitat en l’àmbit competitiu. Si a aquesta circumstància li sumem que Avdija és un jugador que té una ètica de treball extraordinària i que això és clau en el context dels San Antonio Spurs, acaba de consolidar-se pick força còmode.

Avdija ha passat una temporada lluny de la creació de joc en un sistema, tot sigui dit, molt diferent del dels Spurs en fons i formes. En la seva hipotètica arribada a San Antonio podria alternar les posicions de 3 i 4 i adaptar-se a un rol d’executor o de generador en funció del que se li demani amb, esperem, una naturalitat digna de la seva maduresa. Deures clars: consistència en el tir exterior i completar el procés de maduresa que qualsevol jugador ha d’afrontar.

12. Sacramento Kings- Precious Achiuwa

Precious Achiuwa no és un projecte de present amb la pilota a les mans, però pot aportar solucions a Luke Walton en la seva recerca per delimitar la rotació dels Sacramento Kings. El jugador format a Memphis té un potencial atlètic bestial que li permet ocupar qualsevol demarcació del frontcourtdes de tres molt alt fins a cinc en sistemes kamikaze.

A dia d’avui, Achiuwa es perfila com un jugador fet per viure en transició i per exercir de quatre o de cinc al costat d’una parella dinàmica que li permeti trepitjar la zona i viure a prop del cèrcol en estàtic i en transició. És molt potent i pot generar-se superioritats en situacions d’1 contra 1 sense pilota des de la força i l’explosivitat, però necessita depurar el bot i augmentar el volum i la consistència del llançament exterior si vol convertir-se en una amenaça creïble en altres àmbits.

Els Kings han de decidir on visualitzen Marvin Bagley i quin volen que sigui el ritme de l’equip. Si l’aposta és coherent amb la identitat del base referència (Fox) i amb la potencial estrella emergent (Bagley), Achiuwa tindria a Sacramento un escenari propici per madurar.

13. New Orleans Pelicans- Tyrell Terry

Tyrell Terry és la primera sorpresa considerable d’aquesta proposta de mock draft. El menut exterior de Stanford accedeix a la primera ronda per la porta gran i se situa a la loteria. Qui el drafteja és New Orleans Pelicans, una franquícia que ara mateix té una quantitat molt abundant de talent i que ha d’intentar evitar saturar-se de projecció en les pròximes decisions que prengui.

Terry és un dels jugadors més especials del draft. Té un rang il·limitat i un feel for the game extraordinari, però a dia d’avui no té ni el físic ni la capacitat on ball per fer-se un lloc de ple dret a l’NBA. Així doncs, a no ser d’una explosió descomunal i immediata en el segon aspecte, s’intueix que necessitarà un període de cocció a foc lent abans de consolidar-se.

El motiu pel qual l’escull NOLA té múltiples reminiscències. Les principals, però, són dues: el potencial brut del jugador, que és dels més alts del draft si se’n fa una gestió adequada, i la compatibilitat dels membres actuals de la franquícia amb el propi Tyrell Terry. Els de Gentry ja tenen diversos generadors: Jrue Holiday i Lonzo Ball poden ser directors més o menys invasius en funció de qui els acompanyi, Brandon Ingram és un jugador de pick and roll col·lectiu i individual espectacular i Zion Williamson anirà a més. Tyrell aportaria a aquests Pelicans molt dinamisme, amenaça en la sortida de bloqueigs indirectes i rang de tir.

Tyrell Terry seria, en principi, un perfil que començaria produint -a no ser de l’explosió descomunal que citàvem- amb un volum relativament limitat i sent merament un executor. En aquest sentit, doncs, tindria un mentor excel·lent: JJ Redick. Mentre acumula hores de gimnàs, poleix el domini de la pilota i l’explosivitat (dos inconvenients que s’accentuen per la poca solidesa física que té), podria aprendre d’una de les millors amenaces off the ball de l’NBA i preparar-se per ser, segons com, el relleu del mític canoner quan aquest esgoti el contracte. 

Tyrell Terry seria un talent no existent a la plantilla, podria créixer en un segon pla i aportaria virtuts inèdites amb upside decisiu. Així doncs, gastar un pick 13 en un draft com aquest en un perfil com el seu, si ets els Pelicans, pot valdre la pena.

14. Portland Trail Blazers- Obi Toppin

Obi Toppin és el jugador que més baixa respecte de l’anterior edició del mock: passa del pick 3 al pick 14. El motiu és simple: havent tingut força més temps per indagar, he vist en ell un jugador amb problemes greus de lateralitat, incapacitat defensiva per desajusts i enfrontaments amb perfils dinàmics i certa rigidesa en la construcció del tir. Toppin és un jugador robòtic: té una verticalitat molt pronunciada, és potent en direcció frontal i fort en el contacte directe, però té poca agilitat gestual i capacitat per rectificar. I això, a l’NBA,  és clau.

Els Blazers serien uns afortunats si els arriba Obi Toppin al pick 14. Tenint en compte que a la franquícia li serà difícil per incorporar via traspàs o agència lliure cap peix gros, tenir la possibilitat d’afegir una potencial amenaça seriosa ofensiva a l’equip en una posició que fluixeja mitjançant el draft seria una notícia sensacional. Toppin tindria un encaix delicat en defensa amb Nurkic i amb l’aler de torn -que haurà de multiplicar-se en les seves tasques de corrector-, però reforçaria encara més el desplegament ofensiu de l’equip i donaria oxigen a McCollum i a Lillard.

15. Orlando Magic- Kira Lewis Jr

Els Orlando Magic són un equip particular. Parteixen de la minimització de riscs en atac amb l’objectiu de controlar els partits i procuren que els jugadors de la plantilla, per cortesia de John Hammond, tinguin la millor envergadura possible. Clifford és un tècnic que es fia dels veterans i que prioritza la defensa i, al mateix temps, és l’artífex de les dues temporades consecutives (compto l’actual) accedint a la fase final de l’NBA. Com s’ha vist aquest any amb Markelle Fultz, però, Orlando necessita un accelerador que complementi la visió més pausada de Nikola Vucevic per créixer i tenir més variants. Si a aquesta circumstància li afegim que DJ Augustin encara ha de renovar -no hauria de ser difícil- i que s’apropa inevitablement l’hora del relleu generacional, l’escollit és Kira Lewis Jr.

Kira Lewis és un jugador molt lleuger i veloç, amb recursos ofensius per desequilibrar en transició i un tir de tres punts que acabarà sent consistent i fiable. Difícilment serà un generador pur, ja que és molt bon conductor en transició però en situacions de mitja pista és millor explotant el catch and shoot i integrant-se a sistemes dinàmiques que creant des del 2vs2 o canviant el ritme de joc des de la distribució primària. En aquest sentit, doncs, i deixant a una banda el pròxim contracte d’Evan Fournier, Orlando podria plantejar-se en un futur a mig termini apostar per la parella Kira Lewis-Markelle Fultz.

16. Minnesota Timberwolves (via Brooklyn Nets)- Patrick Williams

No us mentiré: tenir aquest segon pick m’ha aportat una flexibilitat especial pel que fa als Wolves a l’hora de confeccionar el mock. En una classe fluixa de forwards a la part alta, tenir la potestat per elegir fora de la loteria és ideal quan necessites un perfil com el de Patrick Williams.

Patrick Williams, de Florida, és un perfil en construcció. No ha estat titular aquesta temporada i ha mostrat més esbossos que materialitzacions: se li veu una bona mecànica, però no ho corrobora amb els percentatges; se li intueix una capacitat interessant per generar en 2vs2, però el volum no és suficient; té un físic ideal per augmentar el ritme a l’NBA, però cal veure si el pot traslladar adequadament. I els Wolves, que sense Wiggins es trobaran per primera vegada amb la responsabilitat de reforçar la posició d’aler, poden permetre’s donar-li una oportunitat per consolidar-se.

Minnesota podrà posar-lo on més li convingui. En un món ideal ell seria 4, però encara es pot treballar per reconvertir-lo en cas que fos necessari. Té un potencial intrigant.

17. Boston Celtics (via Memphis Grizzlies)- Paul Reed

Paul Reed és un dels jugadors “sota el radar” del draft que podria irrompre en, en la meva opinió, una autèntica bomba. És un jugador amb cert bagatge a l’NCAA que, tot i que no ha protagonitzat seqüències espectaculars ni ha emplenat portades i articles, sí que ha fet una molt bona feina i s’ha exhibit com un jugador consistent en absolutament totes les facetes del joc.

Paul Reed pot ocupar qualsevol funció del frontcourt –precisament per això el posem a Boston-. Brad Stevens podria fer meravelles amb un perfil que obre bé la pista, que té capacitat per desequilibrar des del bot, que carrega molt bé el rebot ofensiu i que en defensa és difícil de superar al perímetre (vegeu les seves estadístiques simples). Veient com ha funcionat l’aposta per Daniel Theis, una bona sublimació de la funcionalitat dels Celtics seria -a llarg termini- fer-li un bot de confiança a Paul Reed. Rendiment immediat i un potencial latent monstruós.

18. Dallas Mavericks- Tyrese Maxey

Tyrese Maxey ha patit una lleugera caiguda en aquesta edició del mock, però el seu potencial i stock romanen intactes. Parlem d’un jugador molt llarg, amb una gran habilitat per exercir de slasher i un recorregut intrigant a l’hora de crear-se llançaments exteriors des del bot. Encara no té efectivitat en el tir de tres punts, però la mecànica i els temps d’execució conviden a l’optimisme.

Tot i que és possible que per la fama de Kentucky -seguretat- desenvolupant talents i per la muntanya russa que és aquesta classe a la pròxima edició del mock torni a ascendir, de moment el deixem a Dallas.

Tyrese Maxey encaixaria prou bé amb Doncic. L’ajudaria en defensa, exerciria de bombona d’oxigen quan l’eix del sistema s’embussi i el corregiria en defensa. Tyrese Maxey és un jugador que, per altra banda, també podria assumir la funció de sisè home anotador amb garanties. Seria un comodí que, en mans de Rick Carlisle, segur que evolucionaria correctament.

19. Milwaukee Bucks- Theo Maledon

Theo Maledon ha baixat lleugerament en aquesta edició del mock. El jove base francès d’ASVEL Villeurbanne, amb experiència a l’Eurolliga, pertany al perfil de jugador que encaixa en pràcticament totes les franquícies gràcies a la seva vocació natural per dinamitzar el joc i per ser solvent en ambdós costats de la pista, però el seu sostre genera certes inquietuds.

Theo Maledon seria un complement excel·lent per als Milwaukee Bucks. En la línia de George Hill, DiVicenzo i els exteriors que ha tingut l’equip des que qui mana és Giannis Antetokounmpo, Maledon s’adaptaria amb naturalitat a la necessitat de l’equip en cada moment: pot fer puntualment de generador en pick and roll o d’executor poc invasiu segons qui l’acompanyi. Si a aquestes característiques ofensives els hi afegim la constitució física del basem, el resultat és un perfil versàtil i atractiu per a aquells que el puguin fer créixer sense

20. Brooklyn Nets (via Philadelphia 76ers)- Saddiq Bey

Els Nets de la temporada vinent seran un equip diferent. Si durant l’era Atkinson es basaven en el moviment de pilota, les passades i el dinamisme, amb Kevin Durant i Kyrie Irving passaran a tenir un plantejament altament dependent de l’ISO i del repartiment d’espais.

Saddiq Bey és un dels millors canoners disponibles en aquesta fase del draft i un jugador amb cultura guanyadora. A Villanova ha crescut molt i ha esdevingut un dels jugadors més productius de l’NCAA a mitja pista. Té perfil de triplista de volum com a conseqüència del sistema i podria aprofitar molt bé els espais que generin els jugadors desequilibrants.

A més, Brooklyn tindria potencialment un dels millors tàndems per anotar tirs en moviment. Joe Harris i Bey són dos tiradors potencialment letals en situacions com aquestes i enriquirien el sistema dels Nets, tot i que ni Jarrett Allen ni DeAndre Jordan són jugadors que explotin freqüentment el bloqueig indirecte.

Un parell d’apunts més: el primer és que Saddiq Bey no és un jugador inepte després de bot. A Villanova se l’ha vist fer ús d’un bon primer pas i d’una verticalitat considerable per absorbir contactes i penetrar que a l’NBA, si se li permet ser incisiu, pot ser valuosa. L’altre apunt és defensiu: caldrà que faci molta feina quant a fortalesa física si no vol ser un presumpte desajust.

21. Denver Nuggets (via Houston Rockets)- Josh Green

Josh Green és un jugador molt interessant en defensa i unidimensional en atac. El seu joc a l’NBA, bàsicament, hauria de ser oferir línies de passada al triple en estàtic i alimentar la profunditat en transició de manera constant. Les esperances de l’entorn en una evolució ofensiva de Josh Green estan dipositades en un progrés en el tir a peu parat i en que desperti la capacitat per passar pantalles i rebre en altres circumstàncies.

El motiu pel qual en aquest mock l l’escull Denver és la fortalesa defensiva. Té una vocació similar a la de Gary Harris en la defensa al triple i destaca en la persecució del generador, característiques que Malone ha trobat a faltar des d’inicis de febrer en el dia a dia del seu equip.

L’aptitud de l’australià per fer-se càrrec de qualsevol tipus d’exterior i per fins i tot produir en la defensa al pal baix podria servir-li per enrolar-se a les files d’un contender que necessita jugadors generosos en el desplegament i poc invasius en termes ofensius.

22. Philadelphia 76ers (via Oklahoma City Thunder)- Immanuel Quickley

Immanuel Quickley és una altra de les sorpreses d’aquest mock. El sophomore de Kentucky s’ha guanyat el pas a la primera ronda gràcies a diverses característiques que conflueixen: la reputació de canoner consistent, la velocitat d’execució i la necessitat de Philadelphia d’adquirir jugadors que amenacin des de la línia de tres punts buscant situacions en moviment. Quickley és un triplista a dos ritmes que pot solventar diversos dels problemes que ha tingut la plantilla de Brett Brown aquesta temporada.

https://twitter.com/DXContent/status/1249682627751108609?s=20

Quickley és hipotèticament un base, però es fa molt difícil pensar que a l’NBA podrà produir amb la pilota a les mans. Els objectius que hauria de tenir Philadelphia fixats per al jugador en cas d’escollir-lo haurien de ser consolidar la seva activitat defensiva -està atent però a vegades té problemes per materialitzar les accions-, ensenyar-li la llibreta de hand off i valorar si en un moment determinat es podria emparellar amb els tresos dels rivals.

Les necessitats de Phila en la present finestra de draft + agència lliure són clares: un altre generador i un tirador. Si aposten per Quickley (43% en T3 sobre 4’8 intents), només els faltaria el generador complementari.

23. Miami Heat- Tre Jones

Si per una cosa ha servit el fragment de temporada que hem viscut és per corroborar per enèsima vegada que Eric Spoelstra fa autèntics miracles. Ha agafat una plantilla farcida de noms que no figuraven entre l’elit de l’NBA i l’ha convertit en una de les referències de l’est. Partint d’aquesta premissa, Spoelstra podria fer bestieses amb pràcticament qualsevol jugador.

En aquest cas, segons el nostre mock, l’escollit seria Tre Jones. El base de Duke ha completat una segona temporada molt positiva a l’NCAA i s’ha situat entre els millors universitaris de la generació. Ha fet de la fiabilitat i l’entrega un punt de partida innegociable i ha aconseguit que l’entorn se’l cregui com un jugador amb potencial per fer carrera a la lliga.

Tre Jones és un jugador correcte. No és estrident, no té sortides de to i s’adapta amb facilitat al rigor tàctic dels entrenadors. El seu sostre no és particularment alt, però sap interpretar diversos papers de l’auca basquetbolística i en un esquema que requereix jugadors dinàmics i intel·ligents abans que encasellaments concrets hi tindria un encaix senzill. Spoelstra valora els jugadors que no són egoistes, que no s’apoderen permanentment de la pilota i que no es converteixen en un desajust defensiu constant. Seria un jugador de rotació vàlid.

24. Utah Jazz- Jalen Smith

Jalen Smith és un jugador molt interessant per al bàsquet actual. És un interior amb capacitat per adaptar-se al perímetre, té el tir de tres punts en un estadi atractiu per als equips amb interiors àncora (Utah) i en defensa pot exercir de protector amb desimboltura i eficàcia. Si a això li sumem que és lleuger i es mou bé, el resultat és el complement perfecte per al joc interior dels Utah Jazz.

Jalen Smith necessitarà hores de gimnàs i de treball tàctic per convertir-se en una alternativa sòlida, però des del primer moment seria un jugador que facilitaria la feina a Quinn Snyder. Pot alternar les posicions de quatre i de cinc segons el que reclami el context i, malgrat que té un sostre incert, les seves virtuts són fàcilment encasellables en qualsevol rol. Parella de Gobert per definició.

25. Oklahoma City Thunder (via Denver Nuggets)- Aleksej Pokusevski

Els Oklahoma City Thunder han de prendre una decisió important sobre el seu futur a llarg termini. L’experiment amb Chris Paul ha funcionat i la franquícia competeix, però la longevitat del projecte és una incògnita i el reguitzell de picks i assets acumulats fan que Sam Presti no pugui descartar cap escenari. L’única certesa és que Shai Gilgeous Alexander, la joia de la corona, és innegociable.

Les eleccions dels Thunder de l’etapa Presti han seguit un patró concret: escortes o alers atlètics, amb potencial defensiu i poca projecció ofensiva. Darius Bazley, Terrance Ferguson, Hamidou Diallo o fins i tot el repescat Luguentz Dort en són exemples. Amb aquest perfil ple i amb la necessitat de començar a trobar talent en noves demarcacions, Aleksej Pokusevski seria una elecció interessant.

Pokusevski, un jugador que pròximament haurem d’analitzar al detall, és un -inserta la posició que vulguis- que juga a l’Olympiakos, que amb prou feines ha tingut protagonisme a l’Eurolliga i que medeix 2 metres i 10 centimetres. És un dels jugadors més enigmàtics del draft perquè és capaç de fer-ho tot en atac en una pista de bàsquet: té rang de tir, és un passador sorprenent i té un atletisme prometedor. El dubte és el de sempre en aquest tipus d’unicorns: en farà prou amb el cos que té per exportar el seu joc a l’NBA? Podrà ser ell mateix en un context molt més competitiu?

En un draft tan volàtil com el que portem mesos estudiant Pokusevski ho tindrà “fàcil” per enamorar scouters que busquin perfils particulars. El seu cas és fascinant perquè no sabem quin tipus de cocció necessitarà i tampoc sabem en quin estadi es troba ara, però sí que tenim clar que és sinònim de diversió.

26. Boston Celtics- Xavier Tillman

És una de les eleccions més difícils de tot el mock. Segurament els Celtics faran algun traspàs per pujar o per adquirir altres peces contrastades, així que estem condemnats a l’errada. Dit això, Xavier Tillman encaixaria bé a Boston.

El de Michigan sap passar la pilota, és un amant dels intangibles, és intercanviable amb facilitat, té sentit del dinamisme i mica en mica va creixent en volum de tir exterior. Hi ha molt camí per recórrer i té la limitació de les dimensions, però parlem d’un interior sumament intel·ligent i amb ADN guanyador. Si Boston resol l’overbooking de picks i interiors de perfil discret alleugerint la nòmina de la plantilla, Xavier pot ser una alternativa interessant.

27. New York Knicks (via Los Angeles Clippers)- Jaden McDaniels

Jaden McDaniels continua en caiguda lliure als Big Boards i al nostre mock. És un dels jugadors que, de ben segur, més desitja que hi hagi workouts i combine per poder demostrar en un context individual les prestacions i projecció que amb prou feines ha exhibit aquesta temporada amb la samarreta dels Washington Huskies.

Dit això, el pick 27 el té una franquícia que no pot permetre’s renunciar al talent i que es trobaria amb una oportunitat d’or si Jaden McDaniels estigués disponible a aquestes alçades. Al nostre mock els Knicks han escollit LaMelo Ball amb el pick 2 i continuen tenint Kevin Knox a la posició d’aler, així que tindrien el deure de buscar un upgrade per altres vies. Escollir McDaniels amb el pick 27 limita molt el risc de l’aposta i situa en uns paràmetres més assequibles la consideració d’èxit. El problema que tindria McDaniels seria que, independentment de quan l’escullin, l’entorn dels Knicks és invariable.

28. Toronto Raptors- Leandro Bolmaro

El cas de Leandro Bolmaro és especial. No ha tingut massa protagonisme al Barça i és difícil calibrar el seu impacte en lligues d’alt voltatge però sí que està clar que, si hi ha un draft en que valgui la pena jugar-se-la, sens dubte és aquest.

A Bolmaro li pot jugar en contra la suspensió de la temporada i la probable abolició forçosa dels entrenaments privats ja que haurien estat bones oportunitats per convèncer els observadors, però tot i així reuneix condicions intrigants. Les seves dimensions, multiposicionalitat i la seva versatilitat defensiva són virtuts que podrien encaixar molt bé en qualsevol cultura de l’NBA.

Si sortís bé, Bolmaro podria ser una adquisició valuosa dels Toronto Ra`tors. Pot adaptar-se a qualsevol posició exterior com a comodí i amb el temps estabilitzarà el llançament perimetral (la consistència, no el volum), de manera que la seva integració en un sistema que premia la intel·ligència com el de Nick Nurse seria relativament senzilla.

Els Toronto Raptors són una de les franquícies que millor treballa la G League de tota l’NBA. En aquest sentit, doncs, la perla argentina cauria en un context que sabria donar-li continuïtat i protagonisme en cas que no tingués lloc al primer equip i tindria les eines suficients per no deixar-lo en un pla residual. Masai Ujiri és un expert del món de les apostes a llarg termini.

29. Los Angeles Lakers- Grant Riller

Grant Riller, de Charleston, és un altre dels jugadors que fa el salt a la primera ronda del draft en aquesta edició. Parlem d’un base amb una gran capacitat anotadora: penetra molt bé, absorbeix contactes i coneix les propietats del seu cos. Porta quatre anys a l’NCAA i està preparat per fer el salt a l’NBA. És un dels jugador que, sens dubte, podria tenir una aportació consistent en una rotació competitiva.

Per contrast i habilitats, Grant Riller és el tipus de base que LeBron necessita a la rotació dels seus equips. Amb perfil de gama baixa, un sòl reconeixible i responsabilitats concretes, Riller aportaria als Lakers un perfil d’exterior incisiu que no tenen. Com passa en qualsevol contender, caldria veure fins a quin punt seria capaç de guanyar-se una plaça a la bateria principal i fins a quin punt seria capaç de justificar la seva presència des del primer moment. És un pick que, centrant-nos exclusivament en el rendiment immediat, és ideal.

30. Boston Celtics (via Milwaukee Bucks)- Nico Mannion

Nico Mannion ha estat una de les grans decepcions de la temporada. Ha passat de ser un TOP 5 de la fornada amb reconeixement global a ser un jugador molt intel·ligent però amb massa limitacions. Tenia l’etiqueta de tirador fiable, però té menys d’un 40% en TC i d’un 32% en T3.  Se’l considera un bon passador, però comet massa errades per la complexitat del seu joc. Entén bé el joc, però transmet certa apatia i rarament es guanya la posició contra perfils més forts en les lluites off the ball. Així doncs, és difícil ser positiu sobre les seves possibilitats.

Remetem-nos al raonament sobre Xavier Tillman, però: parlem dels Boston Celtics i de Brad Stevens. Com que ens neguem la possibilitat de fer traspassos, el màxim argument per justificar aquesta elecció és la intel·ligència de Mannion. L’italoamericà hauria de poder integrar-se a un sistema dinàmic i que no l’obligui a ser excessivament invasiu. En cas que arribés al pick 30 (jo penso que estarà entre el 25 i el 40), seria un caramel interessant. Creixement en segon pla, G-League, competència i gimnàs.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Més a DRAFT 2020

Tradueix »