Connecta amb nosaltres

DRAFT 2020

ESMAIXADA MOCK DRAFT: Versió nadalenca -part 1-

Presentem la primera part del mock del draft 2020.

Comparteix

ESMAIXADA MOCK DRAFT: Versió nadalenca -part 1-

Siguem sincers: molts fans de l’NBA ja hem tirat la tovallola pel que fa a les aspiracions de les nostres franquícies. El rendiment dels jugadors està sent decebedor, els resultats no acompanyen i la inèrcia és negativa. La solució a aquests problemes no fuig del bàsquet: és el draft de l’any següent. Si hem de reconstruir, els jugadors joves són de necessitat vital.

És per això que portem a Esmaixada la primera versió del mock del draft 2020. Farem servir l’ordre de classificació del dia 27 de desembre, respectant els traspassos de pick i intentant ajustar-nos a les necessitats i al potencial al mateix temps que premiem l’aleatorietat d’aquest tipus de cerimònies.

1. ATLANTA HAWKS – James Wiseman

Tot i que ja no el tornarem a veure amb la samarreta dels Memphis Tigers per culpa de la sanció que li ha imposat l’NCAA, James Wiseman ja està destinat a ser el gran nom de la fornada. Més enllà de tot el cúmul de circumstàncies extraesportives que ha generat, el potencial del pivot és un dels dos més alts del pròxim draft.

James Wiseman és tot el que voldria ser un interior jove actual: té una envergadura monstruosa, és dominant en ambdós cèrcols, sap explotar al màxim les situacions de pick and roll i té una capacitat per córrer la pista a nivell elit que el fa ser molt perillós. Convindrà que treballi el llançament exterior, però la seva mecànica és esperançadora: si bé no té una habilitat natural per crear-se el llançament després de bot, sí que és previsible que acabi sent un tirador acceptable en situacions de pick and pop o de catch and shoot alliberat.

Atlanta està en un moment difícil: el projecte corre el perill d’entrar en un bucle negatiu i escassegen els punts d’inflexió. Trae Young ja és una estrella irrebatible de l’NBA i John Collins és un escuder de luxe, però la rotació no és prou profunda i els joves Cam Reddish i DeAndre Hunter segueixen un procés de cocció lent. L’arribada de James Wiseman a Atlanta serviria per matar diversos pardals d’un tret: incorporarien un nou jugador amb fusta d’estrella, solucionarien bona part dels problemes defensiu i dotarien Trae Young d’una arma més per desplegar el seu ventall de passades sense necessitat de disminuir la velocitat dels partits.

2. GOLDEN STATE WARRIORS – Anthony Edwards

Anthony Edwards pot ser el gran beneficiat de la decisió de James Wiseman. L’exterior de Georgia és el segon projecte més interessant d’aquest draft i no deixa cap dubte com a anotador: té una gran gama de recursos sobre bot, és capaç de conduir en transició i té un físic ideal per encarar la cistella. Com sol passar en el cas d’aquest tipus de projectes, és més important veure que el jugador en qüestió té potencial per convertir-se en un anotador de volum eficient que que ja ho faci en aquest moment (l’exemple més clar és el seu 32% sobre 7 triples per partit).

Anthony Edwards seria molt interessant per a aquests Golden State Warriors. Tot i que ni ell ni Klay Thompson són alers naturals, el seu encaix físic i tàctic seria senzill gràcies a la seva condició corporal privilegiada. Per altra banda, podria posicionar-se des d’un primer moment com a nou protagonista del rol que va deixar Kevin Durant -a estadis i nivells totalment diferents-: el d’anotador. Anthony Edwards podria desenvolupar les seves virtuts en un escenari molt generós, ja que el pes de la victòria no recauria sobre ell i el fet de jugar en una disposició com la que proposa Kerr li permetria millorar moltíssim en la interpretació del joc a mitja pista.

3. NEW YORK KNICKS – Cole Anthony

És una de les eleccions més complicades. Si bé els Knicks continuen en un estadi molt precari i sembla difícil que puguin revertir la situació a curt termini a no ser d’una irrupció sorpresa o d’un gir de guió de la gerència, el fet de continuar comptant amb picks alt del draft els dona moltes boles extra. En aquest sentit, doncs, NY té l’oportunitat de trobar talent en una font inesgotable.

Tenint en compte la situació de la franquícia, els Knicks no han de buscar ni un PF (Randle i rotació), ni un C (Mitchell Robinson funciona) ni un exterior del mateix tall que RJ Barrett. És per això que, si seguim descartant, queden dues opcions damunt la taula: un aler, que no és cap garantia en aquest draft, o un exterior que pugui fer de combo. Per això escollim Cole Anthony.

El de North Carolina, tot i el darrer entrebanc en forma de lesió, ja ha demostrat que té un perfil molt interessant per a l’NBA. És un geni creant-se llançaments a partir del bot, pot adaptar-se a la presència d’un generador més pur o d’un altre conductor i, tot i que té molts defectes en la lectura de joc, té potencial per evolucionar cap a alguna cosa semblant a un generador primari en situacions puntuals (a llarg termini). La seva parella amb RJ Barrett podria ser molt fructífera a llarg termini ja que, d’alguna manera, dotaria NY de dues peces desequilibrants al backcourt preparades per habilitar els interiors i per generar superioritats centrant defenses.

4. NEW ORLEANS PELICANS – LaMelo Ball

Que LaMelo Ball iniciï la carrera NBA al costat del seu germà i lluny del seu pare sembla poesia (sempre segons el nostre mock). LaMelo, ara lesionat, ha fet una temporada interessant a Austràlia i s’ha convertit en una plataforma comercial útil per als Illawara Hawks. El seu veritable somni, però, és l’NBA.

LaMelo Ball seria una adquisició interessant per als Pelicans, però la reconstrucció de NOLA es troba en un moment decisiu. L’estrella és Zion (que encara no ha debutat), Ingram s’ha guanyat el lloc, Jrue Holiday està condemnat a acabar sortint del projecte, Nickeil Alexander Walker necessita una oportunitat si no vol fer-se malbé, Jaxson Hayes brilla perquè no hi és Zion -el seu rang d’acció és molt similar- i Lonzo Ball està en un segon pla per les lesions i per la llibreta de Gentry. Hi ha un overbooking de talent pendent de ser ubicat que Griffin haurà d’ordenar abans d’acabar l’any.

La incorporació de LaMelo Ball donaria lloc a un projecte amb, posem per cas, el següent plantejament: Lonzo-LaMelo-Ingram-Zion-Hayes (?). El petit dels LaMelo, tot i que avui encara és molt erràtic, aportaria una gran capacitat per jugar a un altre ritme i un contrapunt interessant amb Lonzo Ball (tot i que tenen algunes similituds). En el millor dels casos, Lonzo es convertiria en el metrònom de l’equip i el seu germà -el nostre protagonista- acabaria de convertir-se en un generador més autòtrof que dotés l’equip d’un poder d’anotació perimetral que a dia d’avui no tenen. La gran pregunta, que avui encara no té resposta, és en quin tipus de generador vol convertir-se LaMelo Ball. I quin és el calibre de les errades que pot permetre NOLA als seus perimetrals.

5. WASHINGTON WIZARDS – Jaden McDaniels

Si els Wizards se’n van del draft de veritat amb Jaden McDaniels, podran considerar-se un dels grans guanyadors de la nit. El forward dels Huskies, la universitat del mateix estat, ja ha demostrat que és un dels perfils més potents de la fornada i que pot esdevenir un factor determinant a llarg termini si treballa adequadament.

Jaden McDaniels és un prodigi físic. És monstruosament llarg, molt ràpid i molt coordinat. Té una capacitat per carregar el llançament des d’on vulgui que ens recorda mínimament a un jugador que no podem mencionar i una manera d’abarcar espais i córrer la pista que també ens recorda a un jugador que no podem mencionar. Com els passa als jugadors així, però, la diferència entre una estrella i un Caboclo (portant-ho a l’extrem, per entendre’ns -agafeu el símil amb pinces-) és la gestió que se’n fa tan bon punt fan el salt. I Washington Wizards no és massa fiable.

La base del futur és el que quedi de John Wall, el rendiment de Bradley Beal, l’evolució de Rui Hachimura, la productivitat de Thomas Bryant i el pick de l’any que ve. La lògica, doncs, diu que aquest pick hauria de ser un quatre. La versatilitat i potencial anotació a tres nivells de Jaden McDaniels, que a més aportaria una presència defensiva molt palpable, podria ser l’eix d’un futur més esperançador d’una de les franquícies més desestructurades de l’NBA.

6. CLEVELAND CAVALIERS – Obi Toppin

Els Cleveland Cavaliers de John Beilein han d’acabar de fer neteja abans d’encarar la part final -i més difícil- de la reconstrucció. No hi ha cap intocable més enllà de Darius Garland i Kevin Porter Jr (i Collin Sexton amb algun matís), així que els pròxims moviments de Koby Altman seran molt agressius.

Atès que el backcourt dels Cavaliers en principi ja està tancat i que hi ha dos jugadors que estan destinats a tenir minuts a la posició d’aler (Dylan Windler i Kevin Porter Jr), Cleveland ha de centrar-se en escollir algun jugador que agafi el lloc de Tristan Thompson o de Kevin Love, que possiblement -especialment el segon- no acabin la temporada a la disciplina dels d’Ohio. L’home ideal seria Obi Toppin, el forward de la universitat de Dayton.

Obi Toppin és un jugador ideal per al bàsquet actual. Pot ocupar qualsevol posició del frontcourt en circumstàncies concretes, té un físic espectacular per crear-se superioritats de cara a cistella i al pal baix i podria treure molt suc a una idea de joc que premia la rapidesa i la incisivitat dels jugadors (Sexton i Garland gaudeixen del vertigen). El fet de conviure amb potencials habilitadors li permetria a Toppin créixer en l’execució des d’un pla molt constructiu. En defensa, a més, Toppin és frenètic: és a tot arreu i pot mantenir el pols a qualsevol rival dins d’uns paràmetres raonables.

7. MINNESOTA TIMBERWOLVES – Nico Mannion

Tants caps, tants barrets. Els Wolves necessiten un base, i Nico Mannion és una de les certeses del draft que queden en la posició de PG a aquestes alçades. L’equip de Ryan Saunders necessita competir si no vol perdre Karl Anthony Towns i desmotivar de nou Andrew Wiggins, però això no treu que la gerència ha de pensar en el futur i que no han d’oblidar que ni Jeff Teague ni la rotació d’homes petits és garantia de res a dia d’avui.

Nico Mannion abraçaria des d’un primer moment el rol de generador primari dels Wolves, que a dia d’avui se’l reparteixen un Culver molt verd, un Wiggins que està responent però que preferiria crear-se les situacions per a ell mateix i un Karl Anthony Towns que no deixa de tenir el rang que ja coneixem i que, tot i que està completament “aleritzat”, no s’adiu purament al rang d’acció dels generadors perimetrals. El d’Arizona, doncs, serviria per dues coses: dotar de criteri l’atac dels Wolves i afegir una nova peça de projecció a la plantilla.

Mannion és talent. Té una gama de recursos després de bot molt atractiva, començant pel tir, que fa que els rivals hagin d’avançar la defensa tan bon punt rep la pilota. Si se l’educa bé i se l’envolta de perfils físics, que els Wolves sí que els tenen, el recorregut del base italià pot ser fantàstic.

8. PHOENIX SUNS – RJ Hampton

Els Suns han d’escollir pensant en competir. La base que tenen és sòlida: tenen un bon entrenador, una estrella consagrada, un jugador que amenaça amb ser un dels millors interiors del futur de l’NBA, una gama de tiradors i jugadors de rol experimentats que molts voldrien i un aler capaç d’aportar intangibles. Així doncs, el projecte està encaminat ja.

L’escollit, doncs, seria RJ Hampton. Parlem d’un projecte de combo que actualment juga a la lliga australiana (en un equip diferent del de LaMelo Ball) i que ja ha deixat alguns moments interessats. No té un repertori tan cridaner com el del seu rival ni ha demostrat potencial com a malabarista, però ha fet de la versatilitat i la resolutivitat un punt de partida molt interessant per al seu stock.

RJ Hampton donaria una nova velocitat als Phoenix Suns, ja que és un bon conductor en transició i agraeix el joc vertical. En estàtic, a més, podria servir de bombona d’oxigen per a Devin Booker i Ricky Rubio: al mateix temps que és un jugador que pot camuflar-se i trobar opcions a partir de la circulació (està progressant en el catch and shoot i en la interpretació dels espais), també està demostrant una capacitat interessant per llegir el joc per parelles i per dividir a base de penetracions. Seria, doncs, un comodí de luxe.

9. DETROIT PISTONS – Theo Maledon

Els Pistons estan esgotant les darreres possibilitats d’un cicle farcit de decepcions i fracassos. Ni l’era Drummond, ni l’arribada de Griffin ni els intents de ressurrecció de Dwane Casey han servit per realçar les aspiracions d’un projecte condemnat al fracàs. Amb recances i amb la llosa de contractes difícils de superar, la franquícia de la ciutat del motor ha d’encarar el draft com l’oportunitat de redimir-se i de dissenyar el futur amb il·lusió.

Detroit necessita jugadors perimetrals. Griffin difícilment abandonarà el vaixell (valor marcat per les lesions i salari desorbitat), Drummond no està en posició de sortir a buscar un nou contracte -traspàs és una altra història-, Derrick Rose brilla com a sisè home i Reggie Jackson és un malson que no val la pena mantenir. El pla passa, doncs, per apostar per Kennard -lucidesa i triples- i per buscar un base que completi el backcourt. Theo Maledon, d’ASVEL, seria molt interessant.

Theo Maledon és un jugador en construcció, però ja ha deixat diverses pinzellades sobre el que pot ser a llarg termini. És un base que, sense tenir un gran canvi de ritme, posseeix armes suficients com per dominar a camp obert, de la mateixa manera que també és un jugador que en estàtic té més mentalitat distributiva i dinamitzadora que agressiva, així que podria fer bon tàndem amb LaVine o amb Coby White. El seu gran punt fort seria la defensa, ja que Maledon és un jugador molt versàtil i intel·ligent que ajudaria a corregir molts dels problemes de la plantilla dels Bulls, que més enllà de Wendell Carter i Kris Dunn troba a faltar jugadors amb fonaments.

10. BOSTON CELTICS (via Memphis)- Deni Avdija

És una elecció complicada perquè, en primer lloc, Boston és un equip que ja competeix per l’anell i que està farcit de joves. Així doncs, l’encaix d’una nova peça talentosa pendent de desenvolupament seria una mica més difícil que els anteriors (així successivament). Si a això li sumes que Avdija, el nostre escollit, ocupa una demarcació plena de jugadors a Boston, tot és encara més difícil.

Avdija, de Maccabi, és un aler polifacètic que destaca especialment en l’atac a mitja pista amb la pilota a les mans. Els seus millors minuts a Europa han estat quan ha tingut marge d’error i un company per jugar el 2 contra 2. Avdija no és particularment explosiu ni té una gran acceleració; es genera les superioritats a partir del bot i gaudeix interactuant amb companys. Té força similituds, curiosament, amb la versió actual de Gordon Hayward (el base funcional dels Celtics).

Hi ha molta feina pendent amb Avdija. Ha d’estabilitzar els seus percentatges de triple (la mecànica és bona), ha d’acabar de fer-se fort físicament i ha d’adaptar-se al nou context competitiu, però l’any amb Sfairopoulos l’ha posat a les portes de la professionalitat amb tota la credibilitat del món. A Boston li aniria bé, pensant en el llarg termini i tenint en compte l’ús que fan dels bases (Walker, Irving, IT), que Avidja aprengués de Hayward i es convertís, en el millor dels casos, en un point forward de referència.

Sobre el pick de Boston, hi ha dues coses que hem de tenir clares: Boston té un marge d’error considerable i, el que és més important, el pick no deixa de ser un asset que Boston, havent elegit o havent encara d’elegir, pot fer servir per millorar les prestacions de la plantilla. En el cas d’Avdija, el ventall seria molt ampli: segur que no donaria rendiment immediat (bé, molt segurament), seria un nou obstacle per a un altre generador on the ball com Romeo Langford i, ves a saber, potser necessitaria un any més a Europa (draft and stash). El més probable, des del meu punt de vista, és que aquest pick no estigui a la plantilla de Boston la temporada que ve.

11. CHICAGO BULLS – Precious Achiuwa

És un pick que no m’agrada, però Chicago no pot fer massa més. Si la base del projecte és la parella perimetral de Coby White i Zach LaVine i la parella interior de Wendell Carter Jr i Lauri Markkanen, el que li falta a Chicago és un aler. Amb la incògnita de l’estat d’Otto Porter Jr i la poca projecció que se li intueix a Chandler Hutchison, GARPAX ha de buscar desesperadament un aler de rotació.

Achiuwa, com a prospect, deixa alguns dubtes. No té un tir consistent (de fet el seu impacte des del triple és nul), l’aplicació del seu físic (fantàstic) és dubtosa perquè té pocs fonaments tècnics i tàctics i tardarà en adquirir la maduresa. El seu gran punt fort, però, es correspon concretament amb la principal flaquesa dels Bulls: el desplegament defensiu i rebotejador. És un forward excel·lent per fer-se càrrec dels alers dominants dels altres equips i té una cultura del box out que ajudaria a créixer a la 28ena pitjor franquícia rebotejant de l’NBA. A més, també seria una bona excusa per pujar el pace dels Bulls ja que Achiuwa basa gran part de la seva producció en les transicions pels carrils laterals i en els desajusts interiors.

12. SAN ANTONIO SPURS – Isaiah Stewart

Els Spurs enfocaran el draft amb una estranya sensació que serà fruit del còctel de la buidor i el desconeixement. Molt possiblement no entraran als play off per primera vegada en dues dècades i sentiran la necessitat de fer front a allò que porten temps eludint: la reconstrucció. S’ha acabat el fugir endavant (?).

Isaiah Stewart tindria des del primer moment l’etiqueta d’interior angular dels Spurs. La mediocritat de Poeltl -pendent de renovació-, l’edat d’Aldridge i els dubtes sobre la resta d’integrants del frontcourt deixen el terreny en un estat ideal per a la seva irrupció. Els Spurs a dia d’avui tenen un joc que ja no dona resultats i no és segur que Popovich romangui al capdavant de la disciplina, així que la integració dels joves girarà al voltant de nous conceptes.

Isaiah Stewart aportaria desplegament sota els cèrcols (és molt dinàmic en rangs d’acció curts) i també una major capacitat per augmentar el ritme de joc dels texans. És un interior amb pocs recursos fora de la zona en atac, però en transició sap constituir-se com una amenaça i arribar bé a la cistella.

13. SACRAMENTO KINGS – Aaron Nesmith

Els Sacramento Kings estan al llindar entre els Play off i un nou any de loteria, de manera que el projecte continua avançant en una direcció incerta. De’Aaron Fox és el líder de l’equip i l’explosió de Marvin Bagley III acabarà fent que la plantilla faci un nou salt de qualitat, però les lesions i el brusc i forçós canvi de rumb en la identitat de joc dels de Walton estan fent que la temporada 19/20 estigui sent complicada a Sacramento. Per això, a dia d’avui, tenen el pick 13.

Nesmith és, possiblement, el millor tirador d’aquesta fornada. Està en un 50% en triples llançant-ne 8’5 per partit i ja ha demostrat que té una interpretació dels espais excel·lent. Sense ser una rèplica de Buddy Hield (que està en un moment complicat, per cert), el canoner de Vanderblit aportaria molta més riquesa a l’espaiat dels de Walton. Aaron és molt bo llançant després de bloqueig indirecte i jugant des del pindown (tot i que aquest darrer àmbit no l’estan explotant desmesuradament), cosa que li podria anar molt bé a un equip com Sacramento, que no té un interior tradicional ni un joc de pnr que condicioni els moviments dels tiradors.

Per altra banda, Nesmith també ajudaria en defensa. És un jugador amb una envergadura considerable per a un exterior (6’9) i pot fer-se càrrec de rivals des de l’1 fins al 3 petit. Si Walton i Divac busquen un jugador altament capacitat per produir amb poc volum a curt termini, Nesmith podria ser el seu home.

14. CHARLOTTE HORNETS – Onyeka Okungwu

Els Charlotte Hornets ja tenen la parella exterior definida (Terry Rozier-Devonte Graham), acabaran de donar una oportunitat a Malik Monk i tenen en Miles Bridges un aler que, per ara, funciona. Així doncs, han d’acabar d’omplir vacants: ara toca buscar un pivot que serveixi pel futur, no com Byombo ni Willy Hernangómez.

El perfil físic d’Okungwu és molt prometedor. És un jugador apte per treballar per damunt del cèrcol, té fonaments per reduir espais en defensa i la seva presència, ja de per si, intimida. Tècnicament transmet força dubtes, però serà cosa de Borrego i els desenvolupadors de talent dels Hornets convertir-lo en un jugador aprofitable per més coses que per a fer feina fosca i executor.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu Adreça correu electrònic no será publicada.

BOTIGA
PATREON

Més a DRAFT 2020

Tradueix »