Nova edició de la simulació del Draft de l’NBA de 2021 d’Esmaixada. En aquest cas, però, de simulació ja en té poc, ja que ja sabem quin serà l’ordre d’elecció per la nit del 29 de juliol. Amb totes les cartes damunt la taula, és un bon moment per començar a concretar una mica més les nostres idees sobre les necessitats, preferències i circumstàncies de cada franquícia. El mock que presentem compta amb traspassos i justificació de cada elecció de la primera ronda. Esperem que us agradi i que la sort us somrigui!

1- DETROIT PISTONS- Cade Cunningham (Oklahoma State, Ball Handler, Freshman)

És una elecció gairebé indiscutible. Cade Cunningham és el millor jugador d’aquesta generació i, a més, encaixa perfectament en la reconstrucció dels Detroit Pistons en tots els sentit. D’una banda, que la temporada passada Troy Weaver escollís en primera ronda un base, un aler i un pivot permet tenir una visió clara de l’esquelet actual i entendre quines són les pròximes necessitats sense que se solapin amb les decisions a curt termini. De l’altra, ni Killian Hayes, ni Saddiq Bey ni Isaiah Stewart seran peces angulars d’un equip d’elit a mig termini, mentre que en el cas de Cade Cunningham les possibilitats augmenten considerablement. Si a això li sumem que a l’NBA és molt freqüent ajuntar diversos generadors -Hayes i Cade- i que això permet tenir estructures ofensives més imprevisibles, el resultat és una elecció orgànica i coherent amb tot allò que reclama Detroit.

Sobre l’encaix entre Killian Hayes i Cade Cunningham: aquesta temporada ja hem vist que de cara a l’NBA Killian Hayes és un jugador que ha de créixer en l’execució sobre bot i que s’ha dedicat principalment a assistir i defensar, i això es potenciarà millor amb la presència d’un anotador brillant en situacions d’1 contra 1 i 2 contra 2 que, a més, aquesta temporada (NCAA) ha registrat més d’un 40% d’encert en triples. Entre això que comentem i la versatilitat defensiva, que és fonamental també per a entendre com es vol dur a terme la construcció dels Detroit Pistons, Cade Cunningham és l’elecció més lògica que es podria fer tenint el pick 1.

COMPARACIÓ: Luka Doncic/Shai Gilgeous-Alexander

2- HOUSTON ROCKETS- Evan Mobley (USC, Center, Freshman)

Aquí comença el ball de bastons. De la segona elecció a la quarta elecció es pot admetre qualsevol ordre segons talent, criteris de necessitat i confecció de la rotació. El que està clar és que en aquestes posicions del Draft els equips generalment necessiten trobar-hi peces que revitalitzin la franquícia i que tingui possibilitats de ser una peça fundacional del projecte. Menys d’un any després de l’adéu de James Harden, els Houston Rockets necessitaran trobar un jugador que sigui capaç d’aportar tot el que hem comentat. Evan Mobley, pivot d’USC, és un dels homes indicats.

Capacitat defensiva inigualable en aquesta generació -el millor interior defensiu sortit via Draft dels darrers anys-, facilitat per crear-se els seus propis llançaments des del bot i creixement sostingut com a passador. Fins i tot se l’ha vist conduir transicions en algunes fases de la temporada. Evan Mobley formaria una parella interior molt interessant amb Christian Wood ja que en atac ambdós poden alternar posicions perimetrals i pròximes al cèrcol i responen, en certa manera, al motlle d’unicorn, La diferència principal entre els dos és que Mobley seria la referència defensiva dels Rockets immediatament. Donaria sentit a l’estructura de Stephen Silas i potenciaria la faceta generadora de Kevin Porter Jr, que la temporada vinent completarà la transició a la funció de generador principal i haurà d’envoltar-se de bons executors. Seria un pas més en la revolució interior de l’NBA i un gir de guió a les darreres tendències dels Rockets quant a confecció del joc interior. Si la parella funciona, Houston tindrà un eix de projecte. Si calgué trencar-la, Christian Wood és encara una peça amb cartell i té contracte poc prometedor.

COMPARACIÓ: Anthony Davis

3- CLEVELAND CAVALIERS- Jalen Green (Ignite, Wing, 19 anys)

Important: aquesta elecció està supeditada a que penso fermament que el pròxim pas en el projecte dels Cavaliers, més enllà de prescindir de jugadors com Kevin Love i altres que ja no tenen utilitat al context de la franquícia, una decisió que prendrà Cleveland serà trencar la parella que formen Collin Sexton i Darius Garland. El que es quedaria seria el segon, que sota el meu punt de vista és un dels bases joves amb projecció per ser All Star de l’NBA a hores d’ara, i Collin Sexton faria les maletes cap a -Philadelphia?- per deixar el lloc d’anotador a l’aposta dels Cavaliers: Jalen Green. Renunciar a un TOP 20 d’anotadors de l’NBA (22 anys, 24.7 punts per partit) no ha de ser senzill, però els Cavaliers necessiten ser valents.

Jalen Green encaixaria molt bé a Cleveland. Purament quant a talent possiblement sigui el segon millor jugador del Draft a hores d’ara, i això per a una franquícia com els Cavaliers és un bri d’esperança important. És l’exterior més explosiu de la fornada, té uns instints ofensius brutals, es crea amb facilitat tirs exteriors des del bot i és sensacional rectificant i absorbint contactes en penetració. També se l’ha vist molt còmode anotant en transició i ha exhibit un primer pas d’elit absolut. Si és capaç de créixer en termes de distribució de pilota i creativitat orientada als companys, sens dubte, serà un dels peixos grossos de l’NBA pels pròxims anys. Si no n’és capaç, continuarà sent un anotador excel·lent. L’encaix amb un Darius Garland que aquesta temporada s’ha convertit en la clau de l’engranatge de l’equip i que habilita bé a qualsevol tipus d’executor seria molt natural. En defensa requereix d’un desenvolupament especial.

COMPARACIÓ: Zach LaVine

4- TORONTO RAPTORS- Jalen Suggs (Gonzaga, Ball Handler, Freshman)

Als Raptors els ha tocat la loteria. Literalment. Havent-se consoldiat al TOP 4 del Draft 2021 no només han aconseguit garantir-se la possibilitat de fer-se amb qualsevol dels quatre noms estructurals de la generació -el restant, en aquest cas- sinó que han accelerat l’inici del que hauria de ser la reconstrucció. A les portes de l’adéu de Kyle Lowry, imaginant que Pascal Siakam té data de caducitat i donant per fet que Masai Ujiri necessitarà caçar talents que a banda de ser determinants reforcin el vincle amb l’afició de la franquícia, escollir Jalen Suggs hauria de ser una obligació clamorosa.

Jalen Suggs és un base completíssim: atlèticament és molt poderós -influència del futbol americà-, tàcticament diu molt a favor seu la resposta que ha tingut al sistema ofensiu de Gonzaga -el més similar a un sistema NBA d’entre els que trobarem al bàsquet universitari- i quant a jerarquia i producció cal que tinguem clar que podria haver fet molt més si no fos per la convivència amb peces de major bagatge a Gonzaga. Tot i això, ell marcava els punts d’inflexió de l’equip i exercia de líder comunicatiu en moments delicats. Ha d’acabar de consolidar la consistència en el llançament, però ja té mecànica sostenible de cara al bàsquet professional i rang de tir NBA assimiliat. En defensa complirà amb escreix i podrà integrar-se perfectament a un sistema amb múltiples generadors com el que, segons el que jo tinc al cap, hauria d’intentar promulgar Nick Nurse. Jalen Suggs ha de ser el Kyle Lowry dels nous Toronto Raptors.

COMPARACIÓ: Brandon Roy

5- ORLANDO MAGIC- Jonathan Kuminga (Ignite, Wing, 18 anys)

Jonathan Kuminga és un dels jugadors més difícils d’estudiar d’aquesta fornada. Si bé és cert que té un dels millors marcs físics imaginables i que té tot just 18 anys -un dels jugadors més joves de la present generació-, a dia d’avui la seva relació amb la pilota està poc definida. Ens ha ensenyat flaixos interessants com a creador en transició via passada i ha demostrat que a camp obert és un finalitzador amb potencial per ser excel·lent -tot i que la producció numèrica en la seva estada a la G-League (0.8 punts per possessió sobre 42 possessions) és de dubtosa eficàcia-, però la sensació que desprèn és que quan el joc no s’accelera no sempre processa bé el que està passant al seu voltant. Si a aquests dubtes respecte del feel for the game els sumem que té poca sensibilitat a l’hora de fer el toc de canell per llançar des de qualsevol distància i que no canalitza bé el llançament des del tronc inferior, el producte resultant és un jugador que en paràmetres tècnics requereix d’una profunda remodelació.

Dit això, els jugadors amb projecció física bestial agraden a Orlando. Kuminga ha rebut la denominació de millor jugador després del TOP 4 de manera gairebé unànime -consideració que no comparteixo, per cert-, i per tant a dia d’avui és l’elecció més lògica en la cinquena posició. Orlando va poblar el joc exterior la temporada passada amb Cole Anthony i RJ Hampton i encara compta amb Markelle Fultz, actualment lesionat, mentre que també va fer-se amb Wendell Carter Jr. en el traspàs per Vucevic i espera que es recuperin de les lesions que arrosseguen Jonathan Isaac i Chuma Okeke. Sí que és cert que d’aquí poc temps començaran a solapar-se els jugadors amb projecció, però argumentar l’opció Kuminga és relativament senzill: al llarg de les darreres temporades els despatxos dels Magic han confeccionat equips cenyint-se a criteris d’envergadura i desenvolupament físic al joc interior, i si estirem aquest fil seria coherent que l’any vinent es donés una oportunitat al trident Kuminga-Isaac-WCJ amb Okeke esperant la seva oportunitat fent relleus al 3 i al 4. Kuminga és un jugador de cocció lenta, i la reconstrucció dels Orlando Magic no serà ràpida. S’hauria accelerat, això sí, si haguessin aconseguit una plaça al TOP 4.

COMPARACIÓ: OG Anunoby

6- OKLAHOMA CITY THUNDER- Josh Giddey (Adelaide 36ers, Ball Handler, 18 anys)

Un dels problemes que et presenta un Draft amb tantes eleccions com el dels Oklahoma City Thunder és que el plantejament d’un sol pick et condiciona els perfils que has de buscar en d’altres, i aquí és exactament el que m’ha passat. Tenia gairebé decidida l’elecció d’un altre jugador, però finalment he pensat que Josh Giddey és el major talent disponible a aquestes instàncies, que pot agafar en certa manera el rol que se li hauria demanat a Cade Cunningham -és el jugador més similar a ell d’aquesta generació- i que, com que a partir de la quarta elecció aquest Draft és molt obert, quedar-se amb l’australià és una opció lícita i més que justificable.

Josh Giddey respon al perfil de creador de joc alt i acostumat a fer lectures en situacions de 2 contra 2. En gestió dels ritmes presenta certes similituds amb Shai Gilgeous-Alexander perquè viu molt de la desacceleració, però el contrast entre els dos és evident quan veiem quina és la prioritat de cadascun d’ells. Giddey és un habilitador excel·lent que en el millor dels casos freqüentarà el triple-doble a l’NBA, mentre que SGA és un recurs ofensiu que garanteix punts a qualsevol nivell. Oklahoma és amant d’ajuntar diversos generadors en els seus quintets, i Presti ha de tenir present que reunir aquests dos jugadors amb Aleksej Pokusevski i fins i tot Darius Bazley pot ser l’origen d’un quintet de morfologia única que, en l’escenari més optimista, comptaria amb una gama infinita de jugadors capaços de jugar el bloqueig directe com a generador o com a bloquejador -sublimació del pick and roll invertit-, amb molts recursos sobre bot i farcit de sensibilitat per la passada.

COMPARACIÓ: Kyle Anderson

TRASPÀS

7- TORONTO RAPTORS (via GSW)- Scottie Barnes (Florida State, Ball Handler, Freshman)

Segons la nostra simulació, els Toronto Raptors accelerarien la reconstrucció de manera brutal. Masai Ujiri és un executiu molt agressiu que no dubta a l’hora de fer moviments radicals -Marc Gasol, Kawhi Leonard-, i en aquest cas iniciaria el nou projecte de la franquícia canadenca incorporant fins a tres talents de loteria i fent-se amb un pivot de reconeguda projecció -James Wiseman- a canvi de dos jugadors que ja estan més que amortitzats: Chris Boucher ha aportat molt més del que s’esperava en un inici gràcies a la tasca de desenvolupament dels auxiliars dels Raptors i Pascal Siakam ja ha participat de la consecució d’un anell i ha liderat l’equip un parell de temporades. El seu cicle a Toronto hauria d’acabar en cas de pas enrere en termes competitius, i Golden State Warriors és una franquícia que es pot permetre dur a terme un moviment com aquest ja que la seva prioritat és el present i no el futur.

Els Raptors es farien amb Scottie Barnes. És un jugador d’estrcutura física relativament similar a la d’OG Anunoby i té virtuts que agraden molt a Nick Nurse: capacitat per defensar en 4 o 5 demarcacions diferents, agilitat en la lectura amb la pilota a les mans i desplegament per potenciar les transicions. El cas dels Raptors és particular: Lowry no seguirà -en principi-, i la idea és que la temporada vinent Anunoby faci un salt com a creador de joc mentre Fred Van Vleet -teòricament- augmenta el valor per a entrar en un traspàs i els rookies -de moment Jalen Suggs i Scottie Barnes- creixen. La parella Barnes-Anunoby seria letal en defensa i permetria, fins i tot, apostar per un small ball temible en paràmetres de dinamisme i físic. Scottie Barnes ha de polir l’execució en el tir exterior i haurà d’entregar-se a un rol de bloquejador en situacions d’atac organitzat per tal de posar a disposició de l’equip la seva vocació d’interpretació de les continuacions curtes. Els Raptors són l’equip que millor desenvolupa el talent de l’NBA i sabrien fer-se càrrec d’un jugador com Barnes.

COMPARACIÓ: Draymond Green

8- ORLANDO MAGIC- Moses Moody (Arkansas, Wing, Freshman)

Els Magic tenen, de nou, un dilema. Recuperem la tesi d’abans: inqüestionablement la reconstrucció té molt marge de millora, però encara hem vist poc de molts dels jugadors que tenen a la plantilla. El talent restant, almenys en l’escenari d’una vuitena elecció, tampoc té res que sigui especialment captivador. Així doncs, decisió salomònica: si a l’equip hi ha jugadors de grans dimensions per fer una rotació sencera i exteriors d’alt ritme dependents de la pilota, el més convenient és incorporar un jove que pugui alternar les posicions de 2 i 3, que sigui solvent en el joc sense pilota i que reuneixi els criteris físics que demanen a la gerència de la franquícia de Florida. La silueta correspon a Moses Moody.

Moody és un jugador sobri. Tindrà recorregut a l’NBA com a triplista, és un defensor més que correcte que podrà fer-se càrrec de generadors que no tinguin el centre de gravetat excessivament baix -i que, segons com, podria crear-se llançaments mitjançant un o dos bots. És un complement fiable.

COMPARACIÓ: Mikal Bridges

9- SACRAMENTO KINGS- Franz Wagner (Michigan W., Wing, Sophomore)

Els Kings són una altra de les franquícies que es troben en una situació complicada. Tenen un projecte vertebrat amb peces de certa projecció que de moment no ha donat resultats i, per tant, ni es poden tancar la porta per competir ni tampoc poden prémer el botó que faci implosionar la reconstrucció anterior i n’iniciï una de nova. En aquest escenari, la situació és la següent: el joc exterior (Fox-Haliburton) funciona bé, Harrison Barnes és complidor, Richaun Holmes és un bon pivot que demanarà molts diners aquest estiu -i Sacramento segurament acabi firmant l’acord- i hi ha dos jugadors que haurien de ser les pròximes peces en baixar del vaixell: Buddy Hield i Marvin Bagley.  Els Kings necessiten un talent que difícilment trobaran a aquestes instàncies de la loteria, així que l’alternativa ràpida hauria de ser tapar forats amb un bon two way capaç d’assumir diverses responsabilitats. Els assignem Franz Wagner.

Franz Wagner és un dels millors defensors de la fornada. Partint de la base que ha crescut en una de les universitats més sòlides de l’NCAA i que a més té influència europea, els seus fonaments són sensacionals. Bon joc de peus, gran control de la horitzontalitat per no fer concessions addicionals als generadors que es creen espai sobre bot, complexió física sòbria per fer front a emparellaments contra jugadors que no siguin marcadament interiors al pal baix i facilitat per lluitar per damunt del bloqueig directe. En atac necessita acabar de guanyar efectivitat en el tir a peu parat, que serà clau per al seu desenvolupament, però és un bon organitzador a mitja pista i es projecta com un jugador que -sense arribar al nivell d’estrella- podrà anotar consistentment als tres nivells. Sacramento necessita jugadors que ofereixin mínims alts, i Wagner n’és un.

COMPARACIÓ: Deni Avdija

10- NEW ORLEANS PELICANS- Corey Kispert (Gonzaga, Wing, Junior)

Els Pelicans encara no opten a lluitar per l’anell, però tenen clar que la pedra angular del seu projecte és Zion Williamson. En conseqüència, el que necessiten al seu voltant és evident: un generador de joc que l’habiliti, perfils desequilibrants des del bot amb rang de tir, un interior amb poca necessitat de trepitjar la zona en atac i, sobretot, especialistes en el tir exterior que li permetin ser ell mateix de manera eficient i raonada. Pendents de la renovació de Lonzo Ball -amb Kira Lewis a la llista d’espera-, amb ganes de veure qui surt traspassat de la plantilla actual -Eric Bledsoe, Steven Adams…-, expectants pel rol d’Ingram i intrigats per saber qui serà el pròxim tècnic de la franquícia, el que actualment és més evident és que han de comptar amb un canoner d’impacte immediat. I aquest paper podria interpretar-lo perfectament Corey Kispert.

Corey Kispert és un dels grans tiradors del Draft. Ha estat del 90 en amunt en tots els percentils del tipus de tir i es perfila com un jugador d’impacte instantani a la lliga. Els Pelicans són un equip haurà d’aplicar conceptes de mà a mà per desenvolupar correctament Zion Williamson, i incorporar a l’operació un jugador amb els instints de Kispert podria ser ideal per augmentar exponencialment el grau d’amenaça d’aquestes accions. Defensivament no seria una peça estructural, però encara hi ha marge per trobar aquesta fortalesa en altres incorporacions contrastades. Si bé és cert que és un jugador de quart any i que segurament és qui té menys sostre de tot el TOP 10, els picks de valor són cada vegada més freqüents a la lliga i són altament aplicables en el cas de tiradors. Hauria de ser un jugador habitual a les llistes de 40% o més d’encert en triples. Quant val això en una agència lliure?

COMPARACIÓ: Joe Harris

11- CHARLOTTE HORNETS- Usman Garuba (Madrid, Center, 19 anys)

Els Charlotte Hornets han format un bloc alegre i desinhibit, carregat d’exteriors i marcat per la predilecció de James Borrego per jugar amb quintets petits, molt dinàmics i capaços d’obrir-se. A nivell ofensiu els Hornets han estat una de les grans sensacions de la temporada 2020-2021 gràcies al retrobament de Hayward i la brillant presentació en societat de LaMelo Ball, però ara els cal fer un pas més en competitivitat, entrega i capacitat defensiva. Si aquest pas esperem que es faci seguint una línia argumental lògica, un home molt interessant per al joc interior dels de Carolina és Usman Garuba.

Usman Garuba no té projecció d’estrella, però actualment ja és una realitat defensiva contrastada amb utilitat clara a l’NBA i un jugador que en atac té clares les seves limitacions i, sobretot, les vies d’aportació que podrà utilitzar: el creixement en els triples des de la cantonada, la consolidació de l’agilitat en la lectura de la continuació curta per redistribuir i la càrrega del rebot ofensiu. En qualsevol cas, hem de remarcar que el seu principal punt fort és l’àrea defensiva: resoldrà la defensa del bloqueig directe de l’equip que l’esculli i, a més, ja hem vist a l’Eurolliga que té el centre de gravetat prou baix com per fer-se càrrec per defecte (!!) de generadors desequilibrants a tota la pista. Serà un jugador molt solvent.

COMPARACIÓ: PJ Tucker

12- SAN ANTONIO SPURS- Keon Johnson (Tennessee, Wing, Freshman)

El cas de Keon Johnson és especial: és un dels jugadors amb sòl més baix de la loteria i el seu desenvolupament genera moltes incògnites, però al mateix temps té un upside que pocs poden igualar a aquestes instàncies de la primera ronda. Necessita caure en un context que no li exigeixi rendiment immediat, que trobi el marge per fer-lo créixer quant a tècnica individual i atenció general del que succeeix al parquet i, sobretot, que comprengui la seva estructura física. Si DeRozan fa les maletes i els San Antonio Spurs s’entreguen definitivament a la reconstrucció, la franquícia entrenada per Greg Popovich podria ser l’entorn ideal que buscàvem fa poques línies.

Keon Johnson té un físic descomunal. Ha batut rècords històrics del Draft Combine i ha deixat grans vols al llarg de la temporada universitària. El motlle és NBA, però ara cal farcir-lo: ha d’augmentar el rang de llançament, ha de fer un gir bastant important a la mecànica de tir, ha de convertir en alguna cosa més sòlida els flaixos d’anotació després de bot que ens ha ensenyat al llarg del darrer any i ha de mirar de tenir alguna incidència creativa positiva per als seus companys. Són aspectes que requereixen de molt temps de desenvolupament, però que si acaben arribant a bon port el convertiran en un jugador de molt alt nivell de l’NBA. Ha de canalitzar l’explosivitat, principalment.

COMPARACIÓ: Victor Oladipo

13- INDIANA PACERS- Shariffe Cooper (Auburn, Ball Handler, Freshman)

Els Indiana Pacers es troben en un procés de reinvenció. La firma de Rick Carlisle confirma que no estan disposats a enterrar les aspiracions de competitivitat, però de totes maneres és inqüestionable que necessiten connectar amb un punt d’inflexió que els permeti fer un pas endavant quant a talent i projecció. A l’agència lliure serà difícil perquè els peixos grossos no hi entraran, via traspàs tampoc és una opció factible perquè Pritchard ja ha demostrat que no és amant dels grans moviments i, finalment, a la plantilla actual tampoc hi ha cap jugador en un segon pla que potencialment pugui canviar el curs de la franquícia. Així doncs, l’hauran de buscar al Draft.

I l’home que busquen podria ser perfectament Shariffe Cooper. Fins ara l’havíem tingut una mica apartat del TOP 20 per les limitacions físiques que li pressuposàvem, però al Draft Combine va acreditar que medeix més que el que s’esperava. Shariffe Cooper, d’Auburn, és un base molt prometedor: excel·leix com a passador en situacions de 2 contra 2, té un canvi de ritme diabòlic que en una lliga amb més espais com l’NBA serà potencialment demolidor i pren decisions sorprenents amb freqüència. Hi ha dos grans dubtes respecte d’ell: si serà capaç d’expandir el seu rang de tir al triple -cosa que el convertiria en una amenaça letal en atac- i si serà o no un desajust constant en defensa -sent més alt del que esperàvem, la perspectiva sobre això millora substancialment-. D’entrada ja sabem que força molts tirs lliures -amb bon encert-, que fa coses diferents i que és un talent polaritzant.

COMPARACIÓ: Ish Smith

14- TORONTO RAPTORS (via GSW)- Alperen Sengün (Besiktas, Center, 18 anys)

Tercera elecció de loteria dels Toronto Raptors, que segons la nostra loteria haurien fet un pas endavant importantíssim en la reconstrucció. Si voleu el background del moviment explicat, us remetem al primer paràgraf de la setena elecció. En aquest cas, l’aposta és per un jugador totalment diferent.

Alperen Sengün és l’antítesi del que plantejàvem anteriorment per escollir Scottie Barnes. No s’ajusta al ritme frenètic de Suggs-Barnes, no respon al prototip de jugador que pot encaixar en un quintet petit i, a més, té virtuts que casen poc amb l’NBA actual. De totes maneres, en qualsevol etapa, en qualsevol esport, hi ha un denominador comú que fa que un jugador funcioni indepdentnment dels temps que corrin: la productivitat. I Sengün, a Europa, en un context competitiu i amb coses en joc d’alta rellevància, ha demsotrat que és el jugador més productiu d’aquesta fornada.

Bon joc al pal baix, alguns brots esperançadors d’encert en el tir exterior i visió de joc diferencial al pal baix. Sengün és un jugador que haurà de redefinir-se una mica i necessitarà perfeccionar la lateralitat -assumint que no serà un defensor intercanviable sinó de drop/flat-, però si l’equip que l’esculli és capaç de potenciar-lo al màxim tindrà virtuts suficients per opacar qualsevol mancança. És una amenaça important en pick and roll.

COMPARACIÓ: Nikola Vucevic

15- WASHINGTON WIZARDS- Kai Jones (Texas Longhorns, Center, Sophomore)

Els Washington Wizards han de decidir qui serà el nou tècnic, però això no ens ha d’allunyar de la realitat: fins a nova ordre, és el projecte de Russell Westbrook i Bradley Beal (o al revés). Això vol dir que qualsevol decisió que prengui la gerència, sens dubte, l’ha de prendre pensant en facilitar la vida de les seves referències. Això vol dir principalment omplir buits de la rotació i trobar peces experimentades amb una finalitat clara.

Kai Jones casa perfectament amb la idea de joc vertical de Russell Westbrook i la confecció de la rotació dels Wizards, que requeriran la presència d’un company que pugui obrir-se freqüentment a la línia de tres punts per brindar els espais necessaris als generadors. Kai Jones ha orientat la majoria de les seves accions cap a la finalització en transició aquesta temporada -ideal per al ritme que proposen els Washington Wizards- i és hàbil per llançar triples i trencar des del bot contra rivals de dimensions similars o més pesats. En defensa serà un as de la defensa de canvis i farà un molt bon ús de les mans per actuar d’element disruptiu de l’atac rival via taps i recuperacions (candidat a l’1-1 a l’NBA). És un jugador que, veient com ha patit en molts moments Washington per tenir solidesa en la protecció del cèrcol i trobar resposta als canvis d’assignació, serà de gran utilitat per al nou tècnic.

COMPARACIÓ: Nic Claxton

16- OKLAHOMA CITY THUNDER (via BOS)- Isaiah Jackson (Kentucky, Center, Freshman)

És un dels picks que més m’ha costat d’encarar ja que encara vaig a contrapeu per l’elecció de Josh Giddey, però de totes maneres aquí el deixo: Isaiah Jackson com a referència defensiva del joc interior dels Oklahoma City Thunder. La franquícia dirigida per Sam Presti disposa de moltes eleccions per fer i desfer, i arribats al punt actual és possible que el que més els interessi sigui acabar de complementar la plantilla actual amb un intimidador capaç d’executar per damunt del cèrcol, algun especialista en el tir exterior i altres jugadors destinats a recursos específics. De moment, ens quedem amb Isaiah Jackson, que acceptaria la primera responsabilitat que mencionàvem.

Isaiah Jackson és un jugador molt simple. És dependent del 2 contra 2, no té eines per incidir sobre bot de cara al cèrcol ni moviments de capçalera al pal baix i, per descomptat, tampoc pot iniciar per a companys. De totes maneres, a Shai Gilgeous-Alexander i Josh Giddey els aniria molt bé tenir al seu servei un finalitzador, i tenint en compte que OKC ha traspassat Al Horford i Moses Brown és previsible que un dels objectius abans de començar la nova temporada sigui un interior. Caldrà que agilitzi el joc de peus per entrar en dinàmica de defensa de canvis, però ja dona garanties en distàncies pròximes a l’àrea restringida. Producte de John Calipari. Tenint en compte que no ha assistit al Draft Combine, el més probable és que ja tingui una promesa d’alguna franquícia.

COMPARACIÓ: Nerlens Noel

17- Memphis Grizzlies- James Bouknight (UConn, Wing, Freshman)

Els Memphis Grizzlies són una franquícia que, des de l’arribada de Taylor Jenkins, sota la batuta de Zach Kleiman, han apostat per envoltar Ja Morant de jugadors de tall competitiu i impacte immediat. Fa dues temporades va ser Brandon Clarke, i en l’anterior van ser Desmond Bane i Xavier Tillman, que ja s’han consolidat a la rotació. Veient que gràcies a aquest criteri el projecte continua creixent i que la repercussió en les aspiracions de l’equip és clarament positiva, no tindria sentit renunciar tot just ara a aquesta filosofia.

Analitzades les circumstàncies, James Bouknight seria l’home ideal. Memphis ha de trobar un nou anotador sobre bot que pugui ajudar a Ja Morant i que al mateix temps no necessiti ser el centre d’atenció des del moment que l’equip creua la pista -ja que inicia Morant-, i l’escorta de UConn respon a aquestes característiques. Li agrada molt partir de situacions de mà a mà amb un bloqueig indirecte a sota, és bo connectant amb el continuador en lectures ràpides i domina el pull up des de la mitja distància -la mecànica fa que pensi que podrà extrapolar l’encert al triple a mig termini-. Per fer un salt de qualitat més en atac a mitja pista i descarregar progressivament de responsabilitats a Ja Morant, Bouknight seria una bona opció.

COMPARACIÓ: Bradley Beal

18- OKLAHOMA CITY THUNDER (via MIA)- JT Thor (Auburn, Wing, Freshman)

Un dels grans ascensos respecte de l’anterior mock que vam publicar. JT Thor, aler de la universitat d’Auburn, ha crescut al llarg dels darrers mesos i ho farà encara més durant el procés de Combine, entrenaments i reunions. Té un potencial físic enorme, a nivell defensiu ha demostrat que es pot emparellar amb qualsevol i en atac ha deixat flaixos interessants encapçalats per una mecànica de llançament elevada, amb la trasnferència d’energia correcta i prou veloç per a l’spot up.

És un pick molt de l’estil dels Thunder. Encara tardarà temps en fer els 19 anys, té característiques atlètiques molt prometedores i a nivell tàctic i tècnic disposarà del temps que faci falta per evolucionar. En les proves de velocitat va donar resultats tan sols una dècima de segon pitjors que els de Derrick Rose en el seu Draft i, si se l’interpreta com un conjunt de maneres, el més normal seria que una franquícia pacient amb múltples eleccions de primera ronda cregui en ell.

COMPARACIÓ: Pascal Siakam

TRASPÀS

19- CLEVELAND CAVALIERS (via NYK)- Jalen Johnson (Duke, Wing, Freshman)

Els Cavaliers s’han desfet de Collin Sexton per fer lloc a Jalen Green com a anotador i ara, en conseqüència, necessiten marge per refer la plantilla d’acord amb les condicions del nou executor i la funció que d’ara endavant tindria Darius Garland. Per fer-ho, més enllà de l’agència lliure, tindra aquesta elecció i una altra de la primera ronda. Fent un cop d’ull a les necessitats de la plantilla, i veient quins jugadors tenen contracte i perspectiva de futur, el més convenient és escollir una peça de frontcourt versàtil de característiques diferents de les d’Isaac Okoro que, a poder ser, aporti creació secundària i activitat sense pilota. Una bona aposta que se cenyeixi a aquestes virtuts és Jalen Johnson.

Jalen Johnson és un cas especial d’aquesta generació. Hi ha gent que el considera un membre clar del TOP 10 i altres -jo mateix- que vivim tranquils fent-lo baixar una mica més. La seva temporada a Duke va estar marcada per la lesió, el brot de Covid i el mal moment que passa la universitat, i totes aquestes raons van acabar derivant en un abandonament de l’equip. Durant els partits que va disputar va exhibir capacitat per generar en transició, bona lectura de talls cap a cistella sense pilota i algunes lectures interessants com a passador a mitja pista, però va transmetre la sensació de no ser especialment ràpid sobre bot i de tenir molt verds aspectes tècnics com el llançament o el posicionament defensiu en situacions d’1 contra 1. Jalen Johnson podria ser perfectament el 4 dels Cavaliers amb opcions d’exercir de 5 en small ball com a relleu de Jarrett Allen si s’afronten correctament les mancances esmentades i, per descomptat, podria ser un molt bon contrapunt a un Isaac Okoro que és prou antagònic a l’aler de Duke quant a plantejament global. Fins a cert punt, hi ha qui podria veure l’elecció de Jalen Johnson al pick 19 com una aposta pel BPA (millor jugador disponible).

COMPARACIÓ:

20- ATLANTA HAWKS- Davion Mitchell (Baylor, Ball Handler, Junior)

Els Atlanta Hawks es troben en l’agradable tessitura d’haver de canviar de criteri respecte de Drafts anteriors. Haver fet un camí llarg al Play Off de 2021 constata que el projecte ja és una realitat i que la base és sòlida. Travis Schlenk, d’ara endavant, haurà de trobar peces de rendiment immediat que facilitin la vida de Trae Young, i un dels perfils més necessaris a hores d’ara és el d’un segon generador exterior amb capacitat defensiva gairebé estructural i habilitat per crear-se puntualment punts des del bot que limitin l’exposició de l’estrella i que el descarreguin de responsabilitat en la presa de decisions. Que Davion Mitchell hagi caigut fins al pick 20 és una benedicció per als que considerem que Atlanta necessita aquest tipus de jugador.

Davion Mitchell aportaria minuts de qualitat des del primer moment a la rotació de Nate McMillan. Ha crescut en el context d’una universitat acostumada a jugar amb tres exteriors que assumien totes les responsabilitats com a generadors i això li ha permès desenvolupar-se a nivell d’anotació autònoma, sí, però també com a intèrpret d’espais i executor en catch and shoot. En defensa tot i que és petit pot fer-se càrrec d’exteriors dominants ja que té el centre de gravetat molt baix i, a més, és possible que estiguem parlant del millor anticipador d’aquesta fornada.

COMPARACIÓ: Jrue Holiday

21- Cleveland Cavaliers (via NYK)- Jaden Springer (Tennessee, Ball Handler, Freshman)

Els Cavs tornen al compte enrere. En aquest cas, pel pick 21. El Draft que han fet fins ara és sòlid: Jalen Green i Jalen Johnson. La lògica indica que el que toca ara és acabar de redefinir el joc exterior incorporant un 1-2 capaç d’alternar responsabilitats amb i sense pilota que aporti un to defensiu important. Aquesta descripció, casualment, coincideix amb el repertori d’un dels jugadors més joves d’aquesta fornada. Un jugador que, a més, penso que té sostre més alt que diversos dels que han sortit fins ara: Jaden Springer.

L’exterior dels Volunteers encaixaria bé amb Darius Garland. Els Cavs serien un equip de ritme baix quan ells dos compartissin pista ja que cap dels dos és capaç de conduir transicions amb freqüència, però Springer sumaria control del joc a partir del 2 contra 2. El que més ha mostrat aquesta temporada a la universitat és una gran sensibilitat pel control dels temps i per jugar amb el cos contra el defensor i això serà traslladable a una lliga amb més espais com és l’NBA, que també li permetrà arribar al cèrcol amb més freqüència. Cal veure com respon a un augment de volum en llançament, ja que el seu paper a Tennessee ha estat molt limitat per l’abundància d’exteriors a la plantilla, però el talent hi és i la relació conceptual amb el joc de l’NBA també. El podria veure, fins i tot, fent-se càrrec d’alers en defensa.

COMPARACIÓ: Kyle Lowry

22- LOS ANGELES LAKERS- Chris Duarte (Oregon, Wing, Senior)

Aquesta elecció és molt fàcil de justificar: els Lakers necessiten tir i rendiment immediat al voltant de LeBron James i Anthony Davis per tal d’allargar el projecte. Chris Duarte, de 24 anys, aporta aquestes dues coses. Aquesta temporada ha anotat el 42% dels seus triples. Si evoluciona com a defensor d’home a home, sens dubte, farà una carrera llarga a l’NBA. És un jugador d’impacte instantani a la rotació d’un equip competitiu.

No oblidem que els equips de LeBron James gairebé sempre traspassen la seva elecció de primera ronda.

COMPARACIÓ: Danny Green

23- HOUSTON ROCKETS- Trey Murphy (Virginia, Wing, Junior)

Els Rockets es troben a l’inici de la reconstrucció i per tant, de moment, un component important de la confecció de la plantilla passa per no tenir en nòmina jugadors amb projecció o valor futur que se solapin. En aquesta línia, el que els falta per completar el joc interior és un especialista en el tir de tres punts que a més, si és possible, tingui valor afegit per altres raons. Trey Murphy és un molt bon triplista i a més, amb total seguretat, és un dels millors defensors de 3-5 de la fornada. A Evan Mobley li anirà molt bé tenir un complement que no desajusti la defensa i, a més, en atac faci de xinxeta.

Trey Murphy també facilitaria el desenvolupament de Kevin Porter Jr., que per incrementar la seva xarxa assistencial necessita executors a tots els nivells. Murphy és un jugador amb menys marge de millora que molts d’altres, però a curt/mig termini és altament fiable i serviria per, d’aquí uns mesos, obrir-li la porta de sortida a un Kelly Olynik que serà realment atractiu per a equips amb aspiracions.

COMPARACIÓ: Robert Covington

24- HOUSTON ROCKETS- Cam Thomas (LSU, Wing, Freshman)

Els Houston Rockets han tingut en Eric Gordon una font de punts autònoma al llarg de l’etapa de James Harden, però tot indica que és qüestió de temps que surti de la franquícia i posi rumb a alguna destinació que tingui aspiracions més elevades per aportar-hi un valor real. Aquesta teoria obre una porta a la necessitat dels Rockets d’incorporar un jugador perillós a nivell ofensiu per a la segona unitat, i en aquesta generació pocs noms s’associen millor a aquest perfil que Cam Thomas.

Cam Thomas és un dels millors anotadors de tirs complexos de l’NCAA. Té tot just 19 anys i les estadístiques reflecteixen uns percentatges discutibles, però en gran part això s’explica per una presa de decisions en el llançament un pèl erràtica i per la capacitat que sap que té per ser productiu a qualsevol nivell. És un as arribant a l’àrea restringida per forçar faltes (88% d’encert, a més!) i domina perfectament la creació d’espai amb passos enrere o passos laterals. Amb marge per equivocar-se, sens dubte, Cam Thomas pot ser una bomba.

COMPARACIÓ: Jordan Clarkson

25- LOS ANGELES CLIPPERS- Tre Mann (Florida Gators, Ball Handler, Sophomore)

Els Clippers tenen dues àrees amb diverses vacants ara mateix: la primera, la del base que pugui administrar possessions de manera continuada. Reggie Jackson brilla com a executor, Rajon Rondo té un pes residual i Patrick Beverley no satisfà aquesta necessitat. La segona, la del pivot que pugui aportar coses més compatibles amb el bàsquet de fase final que Ivica Zubac o DeMarcus Cousins. Per resoldre la primera, a aquestes alçades del Draft haurien de continuar estant disponibles diversos bases solvents. Nosaltres ens quedarem amb Tre Mann.

No és especialment ràpid, no arriba a l’àrea restringida i no té potencial estructural com a defensor, però és un anotador sobre bot molt solvent a dos nivells gràcies a la bomba i el triple sobre bot i a més pot adaptar-se a la convivència amb altres generadors.  Excel·leix serpentejant el pick and roll i controla perfectament la contemporització del ritme per guanyar distància amb els rivals. Al March Madness ja vam comprovar que la pressió no li fa males jugades. Pot haver-hi dubtes sobre la seva visió de joc, sí, però no hem d’oblidar que la gama de finalitzadors dels Gators era molt i molt limitada. Notarà el salt de qualitat de l’entorn.

26- DENVER NUGGETS- Jared Butler (Baylor, Ball Handler, Junior)

Jared Butler és un dels meus jugadors favorits d’aquesta classe. Si no fos pels impediments per continuar amb les proves que li van detectar a l’inici del Combine, de fet, possiblement seria un TOP 20 d’aquest Draft. I potser estaria per damunt de Davion Mitchell, també. En qualsevol cas, com va passar amb Robert Woodard la temporada passada, és possible que la incertesa sobre el seu estat faci que caigui algunes posicions. Continua sent talent de primera ronda.

Jared Butler ha estat el millor jugador de Baylor en molts moments. Es planteja com un combo guard adaptable a la convivència amb altres generadors i, ja en clau Nuggets, seria un element de rotació ideal mentre no hi sigui Jamal Murray (i també quan torni) per no deixar Nikola Jokic orfe de socis en el mà a mà. A nivell defensiu és notable pressionant generadors i molt astut per intercedir en línies de passada. Destaca per la seva activitat. Anotador a dos nivells sobre bot molt sòlid. Cal veure si a l’NBA ho té millor per atacar l’àrea restringida amb més freqüència. Té molt bona bomba, que és una característica comuna dels bons atacants de dimensions similars a les seves.

COMPARACIÓ: George Hill

TRASPÀS

27- SAN ANTONIO SPURS (via Nets)- Ziaire Williams (Stanford, Wing, Freshman)

Els San Antonio Spurs continuen enfocant la reconstrucció. En aquest cas, ho fan mitjançant un traspàs que els permeti adquirir un altre jove amb potencial que ha caigut diverses posicions respecte del que s’esperava: Ziaire Williams. Parlem d’un aler que aquesta temporada ha sofert quan no ha estat el centre d’atenció però que reuneix característiques físiques i tècniques interessants per ser un jugador rellevant a l’NBA.  Arribats a aquestes alçades de la primera ronda, i sense cap pressa per (tornar a) guanyar, el risc que els Spurs assumirien és molt baix.

La manera de desenvolupar talent dels Spurs beneficiaria molt a Ziaire. Passar un temps a la G-League amb sistemes destinats a la seva execució seria ideal ja que aquesta temporada no ho ha tingut a l’abast sempre. Cap dels dos joves que ha draftejat San Antonio a la nostra simulació és de rendiment immediat.

COMPARACIÓ: Jaden McDaniels

28- PHILADELHPIA 7ERS- Nah’Shon Hyland (VCU, Ball Handler, Sophomore)

Els Philadelphia 76ers van fer una molt bona temporada regular, però als Play Off han demostrat què els falta. A grans trets, el més necessari és que trobin un jugador capaç de sumar punts pel seu compte a mitja pista i que, de retruc, descarregui de pressió creativa a un Ben Simmons que quan no estigui jugant transicions hauria de tendir urgentment cap a les funcions de 4. Morey pot permetre’s, a més, incorporar un punt d’anarquia a l’equip, i aquest concepte té nom i cognom: Nah’Shon Bones Hyland.

Hyland és en essència un anotador. Té rang de tir il·limitat, molt bon tacte i capacitat de creació de tirs pel seu propi compte al perímetre. Prop del cèrcol és un finalitzador imaginatiu, amb recursos per evitar el contacte -a dia d’avui no l’assumeix bé- i àgil per rectificar. A l’NBA farà el salt al següent nivell com a anotador si és capaç de créixer en aquest darrer àmbit.

COMPARACIÓ: Immanuel Quickley

29- PHOENIX SUNS- Miles McBride (West Virginia, Ball Handler, Sophomore)

A Phoenix hi estan vivint un somni, però quan acabi la temporada James Jones tindrà un problema important: decidir sobre Cameron Payne. Ha passat de tenir un peu i mig fora de l’NBA a anotar una trentena de punts en un partit de finals de conferència, i això farà que l’agent i el jugador vegin una oportunitat important de sumar el contracte més lucratiu -en teoria- de la seva carrera. Serà una subhasta, i Phoenix, que el coneix, faria bé d’autoimposar-se límits. Una bona manera de posar-se la bena abans de la ferida seria incorporant un base al Draft.

Miles McBride és experimentat, sòlid a nivell defensiu, apte per prendre decisions en un atac dinàmic que no li exigeixi ser el centre de tot partint de bloqueig directe i prou intel·ligent com per interpretar els espais més còmodes per a executar. És un jugador que encaixa perfectament al trencaclosques de la lliga i que seguiria la línia que ha establert James Jones al llarg dels darrers anys -exceptuant Jalen Smith- d’escollir peces de rendiment immediat al Draft. Seria una alternativa vàlida per part dels d’Arizona que, potencialment, els allunyaria d’un problema important.

COMPARACIÓ: Malcolm Brogdon

30- UTAH JAZZ- Greg Brown (Texas Longhorns, Wing, Freshman)

Els Utah Jazz es troben davant d’un punt d’inflexió del seu projecte. La temporada 2020-2021 ha estat una temporada de canvi, però ha tingut el transcurs de sempre: temporada regular excel·lent, fase final amarga. Donovan Mitchell no és etern -a nivell de paciència i contracte- i Rudy Gobert ja sabem qui és i com funciona, així que la franquícia ha de buscar alguna cosa que li permeti avançar. Segurament serà via agència lliure o traspàs, però amb el pick 30 també poden intentar fer alguna petita revolució. Una bona manera de començar-la seria apostant pel potencial a llarg termini de Greg Brown.

És un jugador que està molt verd i que a nivell de producció no ha donat bons resultats, però que té un potencial inqüestionable. A dia d’avui, si evoluciona amb la pilota a les mans, pot ser un tres que desequilibri, i si no ho fa pot acabar sent un cinc de quintets petits que treballi per damunt del cèrcol. Utah es podria permetre, fins i tot, treballar-lo per ser una alternativa radicalment de Gobert pels minuts sense el francès. És un jugador que actualment no dona cap garantia de fiabilitat però que, si creix adequadament, té un lloc a l’NBA. Segur

COMPARACIÓ: Aaron Gordon