Connecta amb nosaltres
Espanya

+BÀSQUET

Els dotze de Sergio Scariolo

Quina convocatòria portarà Espanya a l’Eurobasket? Parlem-ne.

Comparteix

Els dotze de Sergio Scariolo

L’Eurobasket començarà l’1 de setembre i Sergio Scariolo, seleccionador d’Espanya i tècnic de la Virtus Bologna, ha d’acabar de decidir quins seran els 12 homes que viatjaran fins a Georgia. La tasca no és fàcil i independentment del resultat final existirà, com a mínim, s’obrirà un bon debat sobre la convocatòria ja que és un torneig que significarà l’inici d’un relleu generacional.

Intentarem veure amb claredat quins jugadors poden conformar la plantilla per acompanyar a l’entrenador nascut a Brescia i guarnir la vitrina de trofeus del bàsquet espanyol amb una nova medalla. Tot un repte tenint en compte que Marc Gasol (retirat), Ricky Rubio (lesió) i el Chacho (retirat) no participaran a la cita europea d’aquest estiu.

Joventut i oportunitats

Òbviament hi ha diversos noms que no és possible dubtar de la seva presència en la llista final: Rudy Fernández, Sergio Llull, els germans Hernangómez, Lorenzo Brown (seria un gran i inesperat gir de guió que no formés part de la convocatòria finalment), Alberto Abalde i l’interior dels Houston Rockets Usman Garuba.

Entre aquests noms observem dues llegendes del bàsquet d’Espanya que continuaran aportant experiència a l’equip. Willy i Juancho són joves encara i, alhora, carreguen a l’esquena una bona pila de partits en aquesta mena de tornejos. Falta veure també com encaixarà Lorenzo Brown ja que no ha jugat mai amb cap possible company que pugui tenir i això crea certes preguntes: farà d’1 o de 2? Quin serà el seu rol: tindrà més estona la pilota a les mans que Llull o Abalde? D’entrada, el que sí que hem de tenir clar, és que és el millor passador d’entre els jugadors que poden formar part de la llista final.

Si pensem en clau perimetral  el conjunt espanyol disposa de Llull, Rudy, Abalde, Brown. Podem sumar a Juancho Hernangómez a la llista per  la seva forma d’anotar. I aquí apareix la primera incògnita: cal que Scariolo compti amb un director de joc o un jugador més anotador per completar les places exteriors?

Tot depèn dels rols de cadascú. Si Scariolo té pensat no utilitzar a Abalde de base podríem pensar en Alberto Díaz o Jaime Fernández. D’altra banda, si Lorenzo Brown serà el director de joc principal juntament amb el 23 del Madrid, potser hauríem de tenir en compte jugadors que puguin aportar punts fàcilment. Homes com Brizuela o Xabi López-Arostegui, el primer des de l’1 contra 1 i el talent per crear-se situacions pel seu compte i el segon partint d’un rol més clarament executor, serien opcions molt viables.

Si pensem en clau interior hi ha jugadors com Willy Hernangómez i Usman Garuba que donem per fet que figuraran entre els 12 protagonistes, tot i que no podem oblidar que el gran dels germans Garuba ha de guanyar-se un lloc a la rotació dels Rockets encara.

El dilema interior

Principalment ens referim a joves prometedors i consolidats ja a l’alt nivell com Joel Parra o Jaime Pradilla, Sebas Sáiz, Fran Guerra, Yankuba Sima i Pierre Oriola.

Tothom és conscient que el bàsquet espanyol passa per un període de canvi i adaptació. Adaptació als nous jugadors joves que arriben amb ganes i talent però sense perdre l’essència que tan exitosament ha funcionat des de fa molts anys.

La llista

Fa poques hores la Federació ha compartit la llista de 22 jugadors per a la preparació:

Exteriors

Quino Colom, Darío Brizuela, Xabi López-Arostegui, Alberto Abalde, Lorenzo Brown, Alberto Díaz, Jaime Fernández, Juan Núñez, Santi Yusta, Rudy Fernández i Sergio Llull.

Alers

Héctor Alderete, Jonathan Barreiro, Juancho Hernangómez, Miquel Salvó i Joel Parra.

Interiors

Jaime Pradilla, Usman Garuba, Fran Guerra, Willy Hernangómez, Yankuba Sima i Seba Saiz.

Veure aquesta llista em fa pensar en dues coses. La primera: Espanya no té res a envejar a altres paísos si parlem de futur competitiu a mig i llarg termini. La segona: els homes que omplin els forats restants no seran, majoritàriament, pivots grans. L’època de jugar amb els dos Gasol ja ha passat, no és possible que Espanya jugui amb dos pivots a pista en el mateix moment, ja que no disposa de dos jugadors alts tan dominants i el perfil dels convocats fa pensar més en equips dinàmics i versàtils.

Per tant, els jugadors que omplirien els últims espais serien exteriors amb capacitat d’anotar (Brizuela, López-Arostegui…) i 3-4’s que puguin aguantar a l’interior rival i, en atac, fer mal per dins i amenaçar per fora.

Immediatament penses en Jaime Pradilla, Jonathan Barreiro o Joel Parra. Però, si tenim en compte els 7 jugadors esmentats anteriorment que participaran segur a l’Eurobasket, queden 5 cadires a la banqueta per omplir.

L’aposta d’Esmaixada

Els meus 12 jugadors són:

Exteriors

Sergio Llull, Rudy Fernández, Alberto Abalde, Lorenzo Brown, Darío Brizuela

Alers

Juancho Hernangómez, Joel Parra, Xabi López-Arostegui

Interiors

Usman Garuba, Willy Hernangómez, Yankuba Sima

En el Mundial de Xina, Marc Gasol va promitjar 14,4 punts i 5,5 rebots, a part de la presència defensiva i intimidació. En el triple va ser més efectiu el respecte i por que genera que el percentatge d’encert (22,6%).

Òbviament, i potser la baixa que fa més mal, Ricky Rubio deixarà un espai difícil de tapar. En el Mundial 16,4 punts, 4,6 rebots, 6 assistències i 46% en tirs de dos i 38% en triples, a part de la gran defensa. Va ser el jugador més dominant de la selecció durant tot el campionat i del torneig en molts trams. Abans de la lesió estava en absoluta plenitud i l’estava fent notar amb escreix en l’entorn del bàsquet FIBA estiu rere estiu. La importància i pes que han d’assolir els jugadors exteriors en anotació ha de ser notablement superior a la dels últims 16 anys. No perquè s’hagi produït una gran quantitat de talent ofensiu perimetral sinó perquè un dels pilars més importants de les gestes de la selecció, els germans Gasol, ja no hi és.

Per tant, homes com Llull i Rudy hauran de ser més eficients i encara seran exigits quant a aportació ofensiva (no només fer punts) i Abalde i Juancho han de fer un pas endavant claríssim per sumar fàcilment. Lorenzo Brown aquí encaixa perfectament. Parlem d’un jugador més que capaç de generar les seves pròpies cistelles i prou bo en assistir als companys. Però si he de ser sincer, en moments calents jo donaria la pilota a Sergi Llull i no al jugador del Maccabi.

Xabi López-Arostegui ha promitjat aquesta temporada a Liga Endesa 9,1 punts 4,2 rebots i 1,1 assistències. Ha anotat 1,1 de cada 3,8 triples que ha intentat, estadística que equival a un 28,8%. És un percentatge pobre però recordem que parlem d’un Eurobasket. Clar que és important ser regular però potser és més important anotar en moments determinats.

I si parlem de la Mamba Vasca, aquí trobareu a un ferm defensor de l’escorta de l’Unicaja. Aquest curs a competició doméstica en 22 minuts: 13,8 punts 2,2 rebots i 2,3 assistències i 34,8% en triples, més que acceptable. Darío Brizuela és sense dubte un jugador que en cada possessió té el cércol entre cella i cella. El basc ha demostrat que pot tenir la pilota a les mans i anotar en moments importants i això és necessari perquè les defenses es centraran en Llull, Brown i Abalde i convé confiar en altres jugadors per aportar punts.

Els jugadors interiors que té Scariolo són d’un perfil més finalitzador i bloquejador i no pas tan generador. L’amenaça en el tir de tres que puguin despertar en els interiors rivals es pràcticament nul·la. És per aixó que opino que Espanya no crearà tan a partir del pal baix amb els seus interiors i sí més a partir de bloquejos directes i indirectes i d’obrir el camp el màxim possible Un aspecte en el que guanya aquesta nova plantilla de la selecció espanyola és en la capacitat de córrer la pista dels seus homes grans (Sima s’ha fet un fart d’anotar després de cistella o rebot amb el Manresa) i, per sort pel tècnic italià, la capacitat de conducció dels seus exteriors és manté quasi intacta.

També m’agrada força la capacitat de canvi en defensa d’Espanya. Es pot aconseguir diferents combinacions de jugadors que poden canviar i aguantar el desjaust en cada bloc directe i indirecte. Aquests dos avantatges venen gràcies a jugadors com Usman Garuba i Joel Parra, principalment.

Espanya haurà d’intentar produir punts a partir de possessions ràpides i contraatacs. En els pròxims torneigs internacionals la selecció haurà d’obtenir beneficis a partir de la defensa, més que en qualsevol altra ocasió del passat, doncs no gaudeix de tan nivell individual en el camp ofensiu.


Penso que poc es parla de la baixa de Víctor Claver per a Espanya. Un jugador que va ser molt clau en l’èxit del passat mundial. El paper del valencià l’hauran de fer homes com Juancho Hernangómez o Joel Parra, però requereix d’una adaptació a la funció que no s’aconsegueix d’un dia per l’altra. Com tot, serà fruit d’un procés gradual.

Comparteix
1 Comentari

1 Comentari

Deixa un comentari

Tu Adreça correu electrònic no será publicada.

BOTIGA
PATREON

Més a +BÀSQUET

Tradueix »