Espanya i els Estats Units d’Amèrica (EUA) s’han enfrontat 18 voltes en competició oficial i els espanyols han aconseguit la victòria dues vegades. La primera al Mundial del 82 a Colòmbia amb les actuacions destacades de Epi (28 punts) i Fernando Martín (24 punts). La segona va arribar a Indianapolis en el Mundial del 2002 en un partit una mica descafeïnat en la lluita per la 5a posició. Aquest text pretén il·lustrar aquesta rivalitat a través de tres enfrontaments als JJOO, la competició en la que el conjunt americà tradicionalment ha centrat més els seus esforços.
El primer d’aquests partits es va disputar a casa nostra, durant les Olimpíades de Barcelona 92. Un partit al que el combinat espanyol arribava ja sense possibilitats de superar la fase de grups i sense una de les seves màximes estrelles: Juan Antonio San Epifanio, Epi. El resultat final fou de 122-81 a favor dels EUA. Una selecció americana que no era un més dels equips dominants que solen presentar, era el Dream Team. La major constel·lació d’estrelles mai més vista sobre una pista de bàsquet va arrasar amb qualsevol que es va posar per davant. Michael Jordan, Magic Johnson, Larry Bird, Patrick Ewing i Charles Barkley (entre d’altres) van restar emoció a la faceta competitiva, però hi van sumar una dosi d’espectacle del més alt nivell per als aficionats espanyols.
El roster al complet de l’anomenat Dream Team
Peguem un salt en el temps i en l’espai per arribar fins a Pequín 2008. La selecció espanyola arribava amb Pau Gasol consolidat ja a l’NBA i just arribat als Lakers per petició pròpia de Kobe Bryant. Un altre català de 18 anys seria titular en aquella final després de ser el jugador revelació a la Lliga ACB, Ricky Rubio. Va ser aparèixer i deixar petjada. El futur primera ronda del Draft 2009 va jugar un excel·lent partit demostrant la seua habilitat per a distribuir des del bot i per a repartir assistències. Fou un dels millors de l’equip espanyol que va acabar caient derrotat per 107-118 en el que alguns consideren el millor partit de l’historia dels JJOO.
Quatre anys després i en una nova final als JJOO de Londres 2012, ambdues seleccions es tornaren a enfrontar. Dues parelles marcaren tan aquest com l’anterior enfrontament: Pau Gasol (21p, 24p) – Juan Carlos Navarro (18p, 21p) i Kobe Bryant (20p, 17p) i Lebron James (14p, 19p). Una primera part fantàstica de Navarro des del llançament exterior i un Pau Gasol que s’aprofità a la segona de l’absència d’un pivot americà dominant van portar el partit fins a un igualat 107-100 final. Aquest partit tindria un convidat de luxe, un anotador compulsiu com Kevin Durant qui acabaria amb 30 punts. El jugador dels Thunder per aquells temps va estar molt encertat des del perímetre i va castigar la defensa en zona que va plantejar Espanya.
Mostra de la defensa zonal que va executar Espanya
El teòric pivot del quintet titular de l’equip dels EUA era Tyson Chandler, un equip baixet i fet per a amenaçar des de la línia de tres punts la defensa en zona de l’equip espanyol. Precisament Tyson Chandler es l’home alt dels Rockets de D’Antoni i el conegut com small ball. Aquest partit fou una mostra d’aquesta tàctica innovadora i creixent a l’NBA de hui en dia. El quintet americà que es va mantindre a pista més temps era el format per Kevin Duarnt com a home més alt i Kobe, Lebron, Carmelo i Chris Paul. Una desavantatge en centímetres que Serge Ibaka i els germans Gasol no van poder aprofitar per a donar al conjunt espanyol la primera medalla d’or a les Olimpíades.
Dos dels màxims exponents d’ambdues seleccions: Marc Gasol i Lebron James
Després de la victòria espanyola al Mundial 2019, es preveia que els EUA portarien als JJOO de Tokio 2020 una nova constel·lació d’estrelles per venjar-se y aconseguir la que seria la seua 16ena medalla d’or en aquesta competició. El temps ens dirà si l’aplaçament de les Olimpíades al 2021té algun impacte en el roster americà i si ens depara un altre enfrontament amb Espanya que mai deceb.
