Connecta amb nosaltres
Espanya

BÀSQUET FEMENÍ

Espanya – França, un nou episodi del clàssic europeu

La prèvia d’un nou partit entre Espanya i França.

Comparteix

Espanya – França, un nou episodi del clàssic europeu

L’atzar ens ha regalat un altre enfrontament èpic entre dues seleccions que estan vivint les millors èpoques basquetbolísitcament parlant. Després que Espanya hagi passat invicte i amb una línia de joc ascendent, França serà el seu rival al classificar-se com a millor tercer del grup tot i les incerteses que ha deixat pel camí.

No són pas poques les vegades que s’han vist els combinats espanyols i francesos en els darrers anys. Tant en bàsquet masculí com femení. Aquesta vegada, s’obre un nou capítol en aquest clàssic del bàsquet que donarà accés a les

Espanya

Font: FIBA.

semifinals dels Jocs Olímpics de Tokyo en disciplina femenina. Són d’aquests partits on sempre es tenen moltes ganes els uns als altres. Sigui amistós o no. I, en aquest cas, sent en el torneig amb més notorietat que pot jugar un atleta, encara més.

Com a valor afegit al duel, podem dir que serà la cinquena vegada que es vegin les cares les dues seleccions en el transcurs de l’estiu. Les dues primeres vegades es van saldar amb victòria francesa com a mode de preparació per l’EuroBasket jugat a València mentre que les dues últimes s’han repartit amb una victòria per cadascú on l’objectiu era arribar en forma a la cita olímpica. Per tant, de moment, el balanç és clarament favorable a França (3-1). Tot i no ser partits de competició oficial, les noies de Lucas Mondelo arribaran a les fases eliminatòries amb un doble objectiu moral que té el mateix final: anivellar aquest balanç amb les de Garnier i treure’s l’espina clavada de l’europeu on no van passar de quarts. Tenir l’accés a poder competir per una medalla -encara que sigui de bronze- seria el premi idoni perquè Laia Palau pugui tancar la seva darrera cita internacional amb una medalla penjada al seu coll.

Claus i sensacions d’Espanya

El campionat pel combinat espanyol ha anat en línia ascendent en el transcurs dels dies. La seva estrena contra Corea del Sud no va deixar molt bones sensacions on, només, la qualitat d’Astou Ndour i el caràcter de Cristina Ouviña van ser les notes positives d’una victòria que va generar molts dubtes entre els seguidors. Enmig del primer i segon partit, va succeir l’escàndol fora de les pistes de la base aragonesa que es va saber sobreposar a la pressió i les crítiques per tornar a ser una de les líders de l’equip juntament amb la pròpia Ndour i Alba Torrens i Maite Cazorla per acabar derrotant a Sèrbia. En la darrera jornada de la fase de grups, la mateixa parella que va aparèixer enfront el conjunt asiàtic va a tornar a ser clau perquè Espanya superés a Canadà i acabés amb molt bones sensacions aquest primer tram de competició on la fluïdesa del joc va anar a l’alça des del descans del segon partit.

Espanya

Font: FIBA.

Per poder superar França, veig vital fer un petit canvi en el quintet inicial per fer la segona unitat més potent i compensada al mateix moment que es millora el cinc inicial. Posar a Maite Cazorla em semblaria un encert per emparallar-la amb Gabby Williams. La base canària gaudeix d’una excel·lent defensa perimetral als seus 24 anys. A més de saber llegir molt bé el joc, té un gran poder anotador ja sigui en penetració o en tir exterior – un bon exemple en són els cinc triples anotats contra Sèrbia en sis intents-. Qui desplaçaria a la segona unitat seria Sílvia Domínguez per intentar potenciar més el joc de Raquel Carrera. Tant una com l’altra saben executar a la perfecció el seu rol en el dos contra dos i poder disposar de dues jugadores d’aquest calibre per la segona unitat ho trobo tot un luxe per Lucas Mondelo.

Pel que resta, no tocaria moltes coses més a part de donar alguna oportunitat a Leo Rodríguez per obrir pista aprofitant el seu bon canell de tres – encara no ha debutat aquests Jocs Olímpics-. Queralt Casas pot resultar una bona opció per tapar a Marine Johanéss que sol liderar la segona unitat francesa. Les qualitats atlètiques de la de Bescanó i el seu saber fer en defensa pot ser una de les coses a tenir en compte pel duel de dimecres.

Astou Ndour i Laura Gil tindran una nova baralla als cèrcols davant monstres del calibre de Sandrine Gruda i Endene Myiem mentre que Raquel Carrera se les haurà de veure amb la jove Iliana Rupert que ve de fer un gran partit contra Estats Units. Pel que fa a la canària i la murciana, estan sent una de les parelles interiors més solvents i completes de tota la competició. La feina bruta de Laura Gil combinada amb el poder d’intimidació i alt rendiment ofensiu de Ndour fa que es puguin complementar a la perfecció als dos costats de la pista.

Pel que fa a Alba Torrens, no està tenint el seu millor torneig amb la seva selecció però no per això se li ha de treure importància al seu rendiment i bagatge. Consolidada com a una de les millors jugadores espanyoles de la història – o la millor-, la balear tindrà dificultats per sentir-se còmode en el partit davant França. Penso que seria interessant treure-li suc en un rol de més executora per aprofitar el seu canell amb una mecànica bastant ràpida.

Claus i sensacions de França

Arribant, també, com a una de les favorites a pujar al podi olímpic, França va començar amb una ensopegada inesperada davant el conjunt amfitrió que ja va fer saltar les alarmes degut al poc marge de reacció que hi ha en aquest nou format de competició. No obstant, es van refer i van superar amb credencials a una trista Nigèria que ha trobat a faltar generadores exteriors més enllà del seu poder físic per poder fer un millor paper a Tokio. Ja a la darrera jornada, es van haver de veure les cares davant Estats Units. La gran favorita. Un equip replet d’estrelles com Breanna Stewart, Dianna Taurasi o Tina Charles va haver de suar de valent per superar a la selecció francesa que va demostrar poder donar guerra a qualssevol equip que se li posi per davant.

Així doncs, França afronta el partit a vida o mort contra Espanya amb certs dubtes per haver acabat amb balanç negatiu aquesta primera fase dels Jocs Olímpics tot i les bones sensacions comentades al paràgraf anterior tenint com a rival el combinat americà. No estava dins els plans començar la cita olímpica amb derrota davant Japó però l’ampli marge de punts en el partit contra Nigèria els hi ha servit per poder classificar-se com a millors tercers.

Espanya

Font: FIBA.

En el cas de França veig alguna carència més per intentar aturar els punts forts d’Espanya tot i veure l’eliminatòria molt anivellada.  Començant pel cervell de l’equip, Alexis Duchet que destaca més per les seves qualitats ofensives que per altra cosa haurà de rebre ajudes continues en l’intent d’aturar a Cristina Ouviña. La base aragonesa és una de les millors directores de joc d’Europa. Anota, reparteix, reboteja, es sacrifica i, sobretot, té molt talent. Per fer-la sentir incòmode en pista pot ser clau buscar fer-li dos contra un d’una forma mesurada en situacions de PnR o quan estigui en cantonades on té menys espai per crear joc.

Al joc interior veurem una autèntica lluita de molts quilats. Sandrine Gruda i Endene Myiem tindran un repte molt difícil per davant. El joc interior d’Espanya, si per una cosa destaca, com bé he dit abans, és per la seva eficiència als dos costats de la pista. Anular-les, defensivament parlant, és un factor quasi impossible però en atac serà necessària l’ajuda de les exteriors desquiciar a la referent ofensiva, Astou Ndour en els seus moviments a cistella i la seva envergadura que li permet capturar un gran nombre de rebots ofensius (3,7 per partit). És la tercera que en captura més només per davant de les asiàtiques Yueru Li (4) i Ji Su Park (4).

Si amb Ouviña és important no deixar-la respirar gaire, amb Alba Torrens i Maite Cazorla, tres quarts del mateix. La jugadora de l’Ekaterinburg reuneix un conjunt d’habilitats ofensives que la fa ser imprevisible. Aquí, l’ex de l’Uni Girona Gabby Williams segurament sigui la seva parella de ball per treure-la del partit. Respecte Maite Cazorla, pot patir més la selecció francesa. Amb Lucas Mondelo està ocupant la posició d’escorta i, allà, ni Sarah Michel ni Marine Johanéss destaquen precisament per ser gran defensores. Sobretot la segona, que té molta més reputació pel seu repertori ofensiu.

Predicció

Penso que serà el partit més igualat de l’eliminatòria i em decanto per una victòria espanyola molt treballada des de la defensa. A la fase de grups van saber anular a Sèrbia en una segona part màgica per les de Mondelo. Tenen talent defensiu de sobre per repetir la mateixa fita davant un equip que, això sí, gaudeix de més recursos ofensius que les actuals campiones d’Europa.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

PATREON

Més a BÀSQUET FEMENÍ

Tradueix »