L’Espanya de Lucas Mondelo va necessitant un rentat de cares complet per tal de que el futur de la selecció vagi coincidint amb els últims anys de les icones nacionals.

Enmig dels Jocs Olímpics i amb una evident eufòria pels aficionats a la selecció espanyola femenina, el partit de Sèrbia corresponent a la fase de grups és un signe evident del que necessita el combinat espanyol per seguir entre les millors seleccions del món.

Les recents retirades de Marta Xargay, Laura Nicholls o Anna Cruz ja van sent alguns dels noms que es van apartant del bàsquet d’elit per començar un nou episodi de la seva vida. A més, estem davant els últims jocs de Laia Palau (41 anys) i, potser, de Sílvia Domínguez (34 anys).

Aquests cinc noms han estat vitals perquè la selecció espanyol hagi aconseguit fer-se respectar arreu del món. La multitud de medalles dels diferents metalls aconseguides durant les dues últimes dècades serveix per ratificar una generació de llegenda dins el bàsquet mundial.

El fracàs de l’EuroBasket de València ha de servir com a primer avís per Lucas Mondelo de que hi ha de començar a haver-hi cares rejovenides a les futures convocatòries per tal de que el llegat sigui el menys dolorós i més eficient possible. Hi ha jugadores que es troben en la seva segona cita olímpica ja però la importància que els hi atribueix el tècnic català dins l’equip fa impossible imaginar una plantilla sense algunes de les dues bases catalanes.

Alba Torrens i Cristina Ouviña com a líders de la selecció del futur

Trobant-se en el seu moment màxima maduresa basquetbolística, la balear i l’aragonesa estan en la seva segona i primera cita olímpica. Les dues gaudeixen del nivell i el caràcter necessari per ser les líders dins i fora de les pistes d’Espanya.

Alba Torrens porta entre les dotze jugadores de la selecció des de 2009. Des de llavors ha aconseguit quatre bronzes, dues plates i dos ors. Per molts, ja és considerada una de les millors jugadores de la història de la seva selecció. La seva multitud de recursos ofensius i una trajectòria en equips de primera línia avalen el fet de que pugui estar dins aquest prestigiós i petit grup d’icones espanyoles.

Per la seva part, Cristina Ouviña va tardar quatre anys més en entrar en convocatòries sèniors de la selecció. No obstant, no ha estat tot el regular que es requereix per poder tenir un medaller similar al de l’Alba Torrens. Amb un bronze i dos ors, la base del Valencia s’ha sumat a la lluita pel títol de “millor base d’Europa” gràcies a les actuacions que porta fent des de que va aterrar a terres valencianes.

Laura Gil, Queralt Casas, Leonor Rodríguez, Tamara Abalde, Laura Quevedo i Leticia Romero són altres jugadores que van afrontant el seu punt àlgid de rendiment i que han de fer la passa endavant necessària en els pròxims compromisos internacionals. Per això, però, també s’ha de comptar amb la confiança del seleccionador que, de moment, sembla no creure gaire en elles a part de Laura Gil. Més enllà de si tenen el nivell suficient per substituir a les seves predecessores, s’han de sentir importants pel tècnic per tal d’evitar que la seva motivació per anar a la selecció vagi en línia descendent. Fins ara, les quatre primeres han anat convocades amb regularitat però només la primera, com bé he dit abans, té un paper important dins l’equip.

Astou Ndour, Maite Cazorla i Raquel Carrera són les promeses a tenir en compte

Tant la jugadora del Reyer Venezia, com la del Perfumerías Avenida i la del Valencia Basket estan demostrant estar el suficientment capacitades per ser la base d’aquest relleu. Amb 24 -les dues primeres- i 19 anys se’ls hi ha pogut veure, en vàries ocasions, el lideratge i la serenitat ideals com per estar a l’alçada de les expectatives en els moments on més sang freda s’ha de tenir. Els recitals ofensius contra Corea del Sud i Sèrbia, els tirs lliures que van donar el primer títol europeu al conjunt valencià o els quatre triples fets al tercer quart contra la selecció liderada per Vasic i Brooks són alguns dels moments on han aparegut les joves promeses per posar-se tot un equip i un país a les espatlles.

Per sort d’Espanya, el bàsquet formatiu no para de treure jugadores que fàcilment poden estar en pròximes convocatòries per afrontar els següents reptes amb la selecció. Aquí, un llistat: Laia Flores, Aina Ayuso, Alba Prieto, Ariadna Pujol, Laura Peña, Paula Ginzo, Irati Etxarri, Txell Alarcón o María Araújo són alguns dels noms que ja estan brillant en l’actualitat amb els seus equips i que, en futur, ho podrien fer representat el seu país.

El retorn de María Conde a les pistes va ser heroic després de recuperar-se d’una greu lesió als lligaments del seu genoll. Amb el Praga va deixar actuacions imperials que feien pensar en que podria ser clau en aquest relleu però ni a l’EuroBasket ni als Jocs Olímpics -de moment- no està aprofitant les escasses oportunitats que li ofereix Mondelo com per poder tenir minuts importants en la rotació de l’equip. La seva evolució també ha de ser vital perquè aquest relleu es faci amb altes garanties d’èxit si no s’acaba de confiar amb les que, teòricament, els hi toca per edat.