Connecta amb nosaltres

NBA

La Conferència Est de la pròxima temporada, la més dèbil dels últims anys?

Kawhi, Butler… els equips top segueixen perdent estrelles

Comparteix
Keith Allison (Wikimedia Commons)

La Conferència Est de la pròxima temporada, la més dèbil dels últims anys?

La Conferència Est de l’NBA ha estat considerada, últimament, la més dèbil de les dues que conformen la Lliga. Mentre que l’Oest mostra una inacabable llista d’equips candidats i grans estrelles, sembla que el seu equivalent oriental cada cop té menys talent. Sense anar més lluny, aquesta mateixa temporada s’han necessitat 48 victòries per entrar a “Playoff” a la meitat occidental del país, mentre que, per l’altre banda, els Pistons van entrar-hi amb només 41.

La fuga de talents cap a la conferència forta és una tendència cada cop més clara a l’NBA. LeBron James, Kawhi Leonard, Paul George… tots han acabat marxant a l’Oest. Cert és que també hi ha hagut moviments en sentit contrari, com Jimmy Butler, Gordon Hayward i Kevin Durant -per ara lesionat-, però és evident que la balança no s’acaba d’igualar. Amb aquest escenari, doncs, ens preguntem el següent: és la Conferència Est de la campanya 2019-20 la més fluixa dels últims anys?

Per respondre-ho, hem agafat els principals candidats a quedar a les posicions altes a l’Est, i hem analitzat la seva trajectòria en els darrers dos anys. A més, també fem un cop d’ull als conjunts que podrien tancar la llista dels Playoff, i als de la zona baixa.

 

Milwaukee Bucks

Sembla bastant clar que, si no passa res estrany, els Bucks lideraran la Conferència l’any que ve. Amb una progressió brutal, comandada per l’MVP Giannis Antetokounmpo, els de Budenholzer ja han estat el millor equip de la temporada regular aquesta passada campanya. La quasi perfecció del sistema basat en l’estrella grega els va portar a les Finals de Conferència, però no van poder amb Kawhi Leonard i companyia.

Aquest estiu han perdut al prometedor jove Malcom Brogdon i a Nikola Mirotic, que ha posat rumb a terres catalanes, però el nucli Giannis-Middleton s’ha mantingut. A més, han arribat Kyle Korver, Wesley Matthews i Robin Lopez, entre d’altres.

El veredicte: Els Bucks són, probablement, l’única franquícia “top” de l’Est que ha mantingut gairebé tot el seu “core” guanyador i, per tant, el seu nivell hauria de ser similar al d’aquest any. Hem de tenir en compte, també, que la fam de millora d’Antetokounmpo podria suplir els forats deixats per Brogdon i Mirotic sense problema. La campanya 2019-20 suposa una gran oportunitat per ells. Objectiu? The Finals!

 

Philadelphia 76ers

Els Sixers han tingut un estiu força mogut, però podrien aconseguir la segona o tercera plaça a l’”East” sense masses problemes. Tot i així, les baixes de J.J Redick, que encaixava perfectament amb les qualitats Ben Simmons i, sobretot, la de Butler, que era la major arma competitiva del conjunt als Playoff, els podrien complicar la vida a la part important de la temporada. Per contrarestar-ho, s’han fet amb els serveis del veteraníssim Al Horford.

El més probable, comptant amb la progressió d’Embiid i de  Simmons, és que es mantinguin al voltant de les 52 victòries, com les dues últimes temporades. Si fan un salt endavant, per això, segurament haurà de ser gràcies al segon, al base australià, a qui hem vist estancar-se, en certa manera.

El veredicte: Probablement aconsegueixin quedar a dalt de l’Est, però la marxa de Butler significa una pèrdua de competitivitat clara de cara als Playoff. No obstant, segueixen tenint un gran cinc inicial, amb l’All-Star Tobias Harris renovat, i realment tenen una bona oportunitat de plantar-se a les Finals, més per falta de competència que per progressió. Ara per ara, però, tot sembla indicar que són pitjor equip que la campanya passada, com a mínim en opcions de títol.

 

Boston Celtics

Els Celtics han completat una temporada 2018-19 ben estranya. Víctimes de la sobrepoblació de líders al conjunt i d’una química més que qüestionable entre companys, els de verd i blanc han fet la temporada més decebedora de l’era Brad Stevens. Si l’any passat van estar a punt d’eliminar els Cavaliers de LeBron James sense Kyrie ni Gordon Hayward, enguany la regressió ha estat evident. Ni les grans estrelles han funcionat del tot, ni els joves de qui s’esperava un gran salt, com Tatum, han tingut la responsabilitat que demanaven.

A tot això se suma la marxa d’Al Horford a Philadelphia, un dels grans responsables dels èxits dels de Boston i màxima extensió d’Stevens a la pista. Com a mínim han pogut desfer-se d’Irving, compromís del qual ha quedat en evidència. Per substituir-lo ha vingut Kemba Walker, una nova estrella d’estil similar però millor caràcter… esperem. Kanter arriba també per ser el pivot titular i, tot i que té grans virtuts ofensives, no és Horford.

El veredicte: Millorar els 49 triomfs d’enguany no hauria de ser difícil, especialment si Hayward troba el fil de la regularitat. S’ha demostrat que quan ell juga bé els Celtics guanyen i, sense Horford, haurà d’agafar més responsabilitat (l’Artau Pascual ho explica detalladament en aquest article). Fa dos anys, però, van guanyar 55 partits, pel que és difícil afirmar que l’equip ha millorat en aquest període. Ho veurem al final de temporada. De moment els deixem com a equip que ha empitjorat lleugerament.

 

Toronto Raptors

Els canadencs van arriscar amb Kawhi, els va sortir bé (un anell val sempre la pena) i ara s’han quedat sense gran estrella. Sens dubte són un dels grans perdedors de l’agència lliure, però no creiem que els sàpiga gaire greu després del títol. Tot i així, han pogut mantenir a Marc Gasol, i segueixen comptant amb el “Most Improved Player” Pascal Siakam i amb un Lowry redimit. Difícilment seran candidats de nou, però el seu nucli és encara decent per lluitar per, com a mínim, 45 victòries.

El veredicte: Venint de 59 i 58 victòries les dues últimes campanyes, la sotragada serà forta. Ningú dubta, ara per ara, que els Raptors són un dels -anteriors- candidats que ja no és a la lluita pel títol.

File:1 kyle lowry 2019.jpg

Lowry haurà de sobreviure sense una gran estrella al costat aquesta temporada vinent – Chensiyuan (Wikimedia Commons)

 

Indiana Pacers

Els Pacers venen de dos anys lluitant per les posicions altes de la Conferència Est, però aquest estiu no ha estat gens bo per ells. Amb Oladipo lesionat, els de Nate McMillan han perdut, a més, a Bojan Bogdanovic, Darren Collison, Thaddeus Young i Tyreke Evans en qüestió de setmanes. En contraposició, s’han fet amb el jove base Malcom Brogdon, però els problemes de profunditat són evidents.

El veredicte: Els d’Indianapolis porten dos anys seguits guanyant 48 partits, i s’han caracteritzat pel bon joc col·lectiu. Aquest d’alguna manera pal·liava la falta de talent, i inclús sense Oladipo han seguit guanyant a una ràtio força decent. Però la pèrdua de qualitat d’aquest estiu farà inevitable que el conjunt faci una passa enrere, i de cap manera suposen l’amenaça que suposaven quan van portar a Lebron a un setè partit fa tot just 14 mesos.

 

La mitja taula guanya poder

Si bé hem vist que els candidats a l’anell dels últims anys han tendit a perdre pistonada, els equips de mitja taula semblen haver-se reforçat millor. El cas més evident són els Brooklyn Nets, que s’ha emportat a Durant i a Irving en una agència lliure de bojos. Amb el primer lesionat, la progressió del nucli jove i l’arribada d’”Uncle Drew” podrien donar-los una embranzida a l’espera que torni ”Durantula”. Sense Kevin és difícil que pugin molt amunt, però sens dubte aspiren a superar equips com els Pacers, o Toronto.

Un altre dels beneficiats d’aquesta zona de la classificació són els Miami Heat. Els de Florida s’han fet amb els serveis de Jimmy Butler i, tot i perdre Whiteside, faran un salt competitiu prou remarcable. S’han quedat sense Playoff enguany, però superar les 38 victòries no els hauria de ser difícil amb la seva nova estrella a la plantilla. Altres inquilins de la zona mitja, com els Orlando Magic i els Pistons, tornaran a rondar la zona si no passa res excepcional.

A part d’aquests conjunts, també existeixen franquícies incògnita. Falta per veure si l’evolució dels Atlanta Hawks de finals de l’any passat es pot materialitzar en uns Playoff, fet que no seria tan descabellat. Un altre equip que guanyarà més partits que enguany seran els Knicks que, tot i la decebedora agència lliure, s’han acabat reforçant bé, amb jugadors com R.J. Barret (via Draft), Julius Randle, Taj Gibson o Elfrid Payton, entre d’altres. Els Bulls, si mantenen a LaVine i Markkanen sans, també podrien entrar a la lluita per les últimes places de la fase eliminatòria, com a mínim els primers mesos.

 

Fora de combat

Hi ha tres equips que segurament tornin a quedar-se sense PlayOff. Els Cavaliers, que la primavera passat lluitaven per un anell, segueixen en hores baixes sense LeBron. De moment els toca desenvolupar els joves, ja que no tenen cap peça esperançadora que els pugui catapultar, a part d’un Kevin Love que quadra poc amb el rumb actual de l’equip. Igualment, els Wizards, pendents si Beal continua a Washington, i els Hornets, que han perdut a Kemba Walker, ho tenen difícil per ser transcendents.

 

Veurem l’Est més fluix dels últims anys, doncs?

Sí i no. M’explico. Pel que fa a les posicions altes de la Conferència, als candidats purs, és evident que hi ha hagut una fuga de talent important. Ni Kawhi ni DeRozan segueixen a Toronto, LeBron va marxar a l’Oest i els Sixers han perdut a un Butler que gairebé els porta a les finals de l’Est. Els Bucks segurament seguiran al mateix nivell, però en general l’“East Coast” ha perdut potència de campionat, especialment quan tenim els Clippers, Lakers, Rockets, Warriors, Nuggets i fins i tot els Jazz o els Blazers a l’Oest. Els Celtics són una incògnita, però difícilment faran un gran salt sense Horford si Hayward no acaba de despertar.

Però no tot és tan negre. Aquesta aparent falta de qualitat dels de dalt -encara per confirmar- s’ha compensat d’alguna manera amb una zona mitja i baixa que s’ha enfortit. Els Nets i els Heat són guanyadors de l’agència lliure, i amb les seves noves estrelles faran una passa endavant segur, amenaçant les places d’equips desinflats com els Pacers. Orlando i Pistons seguiran rondant les 40 victòries, probablement, i conjunts com els Knicks, els Hawks o els Bulls podrien fins i tot arravatar alguna 8a posició.

I és que la zona baixa, en principi, no serà tan desastrosa com els últims anys.  Si fa uns mesos veiem als mateixos Hawks, Bulls, Knicks i Cavaliers prop de les 20-25 victòries, ara tots s’han reforçat (potser els de Cleveland els que menys) i sobre el paper haurien de guanyar bastants més partits. A part tenim els Wizards i els Hornets que, sense tenir un projecte gaire definit, si es proposen competir no haurien de ser un desastre tan gran com el que hem vist a la cua de la Conferència aquests últims anys. El talent a l’Est s’ha repartit.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Més a NBA

Tradueix »