Connecta amb nosaltres

PENYA

EuroCup J17: Venècia, penúltim escull

La Penya visita una de les pistes més incòmodes.

Comparteix

EuroCup J17: Venècia, penúltim escull

Analitzem cada jornada del Joventut Badalona al llarg de la seva trajectòria a l’EuroCup. Després d’una primera volta on ha liderat el Grup A, arriba el moment d’encarar la segona part de la fase regular de la competició europea. Al partit de la primera volta, la Penya va derrotar a la Reyer Umana Venezia per un ajustat 90-87. Un autèntic partidàs que es va decidir amb triple al darrer segon de Henry Ellenson.
Pel Joventut van destacar Kyle Guy (15 pts), Joel Parra (23 pts) i Andrés Feliz (15 pts, 6 assistències i 5 recuperacions). Per part italiana, Spissu va ser un malson amb 27 punts, acompanyat per Granger (16 pts i 4 assistències).

Com arriba la Reyer Venezia

Després de l’arribada de Neven Spahija i d’alguns canvis de jugadors (sortida de Yankuba Sima i arribada de Kendrick Ray), sembla que el conjunt del nord d’Itàlia recupera les bones sensacions. Dues aclaparadores victòries a l’EuroCup el tornen a col·locar com a rival a tenir en compte en les eliminatòries. Van derrotar de 16 al Frutti Extra Bursaspor i de 26 al Germani Brescia.

Són un bloc que no destaca per anotar massa, sobrepassant ben just els 81 punts (han firmat +85 punts en 7 dels 16 partits jugats). On sí que han fet un pas endavant és en defensa, on recuperen 7.5 pilotes per partit i col·loquen 2.5 taps, assegurant el control del partit i evitar que els rivals anotin massa. Els deixen en 76 punts (segona millor defensa EuroCup), i no permeten que moguin bé la pilota en atac, concedint solament 15.9 assistències (segon millor registre EuroCup). A més, la seva pressió i col·locació al perímetre, deixant per sota del 32% en el triple als rivals.

Un autèntic mur que ha permès recuperar la identitat com equip. A la Lega tenen un balanç de 10-14, mostra de la seva irregularitat als darrers mesos. Els està costant molt treure els partits endavant, i sembla que se centraran amb la competició europea per tal d’intentar obtenir algun títol.

Com arriba el Joventut

El conjunt de Carles Duran ha guanyat els tres darrers partits d’EuroCup, i com al cas de Reyer Venezia, els darrers dos de forma molt clara (+23 punts al U-BT Cluj i +21 punts al JL Bourg). Aquesta bona dinàmica li permet afrontar la darrera sortida de la fase regular en cert optimisme.

El dubte a la plantilla és Andrés Feliz, que no va jugar gaire davant Fuenlabrada per molèsties físiques derivades d’un cop que va rebre el passat divendres i que no li permeten estar al màxim nivell segons paraules del mateix Duran.

El moment dolç de Birgander i Ellenson contrasten amb el de Brodziansky. L’eslovac no acaba de trobar el ritme, estan molt desencertant en atac des de la Copa, firmant als darrers 4 partits uns 4/12 en tirs de dos i 0/6 en triples. Unes mitges que estan molt lluny del que s’espera d’ell, deixant una sensació d’irregularitat i manca de presència física a l’equip que comença a preocupar.

Una altra bona notícia és la conjunció en pista de Guy i Ribas, on sembla que per fi encaixen i comparteixen espai sent molt productius per l’equip. El darrer partit contra el Fuenlabrada van firmar 18 punts, 12 assistències, 3 recuperacions i només 2 pèrdues entre els dos, assumint minuts com a base pur a causa de les faltes de Vives i la baixa de Feliz.

El Joventut mai ha perdut contra la Reyer Venezia (4-0), i per això el factor psicològic hauria de caure per la banda catalana.

Jugadors destacats

Un exverd-i-negre és el seu millor home. Derek Willis, aler pivot de 2.06, és un jugador molt elèctric, físic, que li agrada anotar i córrer per la pista. A la seva temporada de major rendiment obté 13.5 punts, 5.1 rebots, 52% en triples i 88% en tirs lliures.

Referent ofensiu en quasi cada jugada, es mou bé al pal baix, però destaca per utilitzar perfectament el pick&pop i culminar els contraatacs. Talla la zona amb decisió, on sol esmaixar o treure faltes als defensors. És actiu al rebot, sobretot defensiu, i cada cop més atent a les línies de passada per intentar interceptar la bola i poder iniciar la contra.

willis

Willis anotant una cistella

La parella interior de Willis i una icona de la ciutat -és la seva setena temporada- és el pivot Mitchell Watt. Un dels millors ‘5’ de l’EuroCup, un old school que no llença de tres mai, però que domina la pintura com pocs. Hàbil, intel·ligent i experimentat. Firma 12.8 punts, 4.8 rebots, 1.1 recuperacions i un 61% en tirs de camp. Busca sempre la zona esquerra de l’atac, on fa servir de forma acadèmica el fade away o la finta per buscar el tir de curta distància des de la part central de la cistella.

Mapa tirs Watt EuroCup 2022/23 – via 3StepsBasket

Jayson Granger és el timó del conjunt de Spahija, on dirigeix amb mà ferma. No està tenint una temporada massa notable en percentatges (37% en tirs de camp, 28% en triples), però troba sempre la manera d’anotar. Els seus números són de 9.6 punts, 4.1 assistències, 1 recuperació en gairebé 28 minuts per partit.

Però, casualment, els darrers dos partits sembla un All-Star: 18.5 punts, 7 assistències i 6/12 en triples. Caldrà vigilar que no agafi el ritme aviat, on la defensa de Guillem Vives hauria de refredar-lo.

La baixa de Marco Spissu es notarà, però segurament menys si Michael Bramos manté la punteria. El veterà aler va firmar 7/10 en triples en l’últim partit d’EuroCup. No és habitual que tingui tants tirs, però la baixa de l’italià li permet assumir més pilotes als esquemes ofensius. Els seus 7.2 punts poden quedar curts si continua assumint tirs. És un tirador (39% triples) que poques vegades toca la pintura.

Venezia

Bramos executant un triple – EuroHoops web

Com explotar les seves debilitats

L’Umana Reyer Venezia és un equip que juga bastant obert, amb una única referència interior en moltes jugades, fet que fa que no sigui un bloc que capturi massa rebots ofensius. No disposen de segons oportunitats, i si el Joventut tanca el cèrcol i pot sortir en contraatac agafarà descol·locats molts cops al conjunt italià, ja que no destaquen pel seu balanç defensiu.

Tenen problemes per controlar el costat dèbil de la defensa, pel fet que molts cops utilitzen la defensa individual massa temps. Si el rival fa servir bloquejos i mou bé la bola, acaba trobant un espai, normalment a prop de la cistella.

Les ajudes defensives no sempre les fan a temps, creant espais per on poden penetrar o doblar la pilota els jugadors rivals. Els seus interiors no gasten massa faltes, no mostrant suficient intensitat en certs moments, detall que hauran d’aprofitar els homes de Carles Duran.

A la seva pista han guanyat 6 de 8 partits. Les dues derrotes van venir d’equips que els van deixar per sota dels 76 punts (vs Jl Bourg per 73-79 i Prometey per 71-75). Si el Joventut frena la seva producció ofensiva, tindrà més opcions de guanyar.

En atac, el Reyer Umana Venezia sol concentar-se a la banda esquerra, on precisament domina molt el Joventut. Forçar que percudeixin per aquella zona pot provocar que baixin molt els percentatges dels seus jugadors, sobretot els interiors.
El Joventut per la seva part haurà de buscar més que mai la zona dretana del seu atac, punt dèbil del conjunt de Spahija. És la zona on domina Joel Parra, jugador que podria ser desequilibrant en el partit.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu Adreça correu electrònic no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Més a PENYA

Tradueix »