Connecta amb nosaltres

+BÀSQUET

Eurocup J3: El Cedevita a la baixa rep un Joventut a l’alça

La Penya viatja fins a Eslovènia per la seva segona sortida europea.

Comparteix

Eurocup J3: El Cedevita a la baixa rep un Joventut a l’alça

Analitzarem els rivals en Eurocup del Joventut Badalona aquesta temporada en una prèvia dels partits. A la tercera jornada, el conjunt verd-i-negre viatja a Ljubjana on es trobarà un Cedevita a la baixa. Després del regust amarg de la derrota en terres turques, els homes de Carles Duran arriben amb millors sensacions després de guanyar a l’Unicaja a l’Olimpic.

Duel de dos equips que aspiren a quedar en el Top3 del seu grup, i que tenen l’irregularitat per bandera en aquest inici de la temporada. El Joventut hauria de treure rèdit de l’ansietat del conjunt local.

Com arriba el Cedevita Ljubljana

El conjunt eslovè està en un moment de forma molt irregular. A la Lliga Adriàtica tenen un balanç 2-1 i a Eurocup de 0-2. A la seva competició domèstica han anotat per sobre dels 94 punts els dos dels tres partits. En canvi, a Europa, no superen els 76 punts; com tampoc han fet en la derrota davant Buducnost.

L’explicació es podria deure al fet que a Eurocup tant l’intensitat com el nivell dels rivals és superior. Però és que no hauria d’agafar de nou jugar dos partits per setmana, ni la pressió de la competició europea. La temporada passada van obtenir un balanç d’11 victòries per 7 derrotes, caient a quarts de final davant el que acabaria sent el subcampió, Frutti Extra Bursaspor.

Els homes de Golemac viuen una constant muntanya russa. No tenen estabilitat i pel que s’ha vist en aquest inici, confia poc en alguns reserves, forçant a tenir una rotació limitada. Als partits no sabem quina versió veurem de certs jugadors, com si adoptessin la personalitat de Dr Jeckyll en uns moments i de Mr Hyde en altres. La necessitat imperiosa d’aconseguir un triomf en Eurocup els pots motivar en accés o fer-los caure en l’ansietat. La seva afició serà un element molt important i segurament provocarà més d’una decisió arbitral dubtosa.

Com arriba el Joventut

Amb l’integració de Jarrod Jones, la millora de Parra i Feliz, el conjunt verd-i-negre comença a trobar la sintonia entre el que vol i el que pot oferir. Sens dubte, la victòria davant la seva afició enfront Unicaja és un reforç i una vitamina per anar a Eslovènia amb les piles carregades.

L’últim reforç ha demostrat en els tres partits amb la samarreta verd-i-negre que es pot comptar amb ell (10.6 pts, 4.6 rebots). Jones disposa d’una gran experiència a Europa i, precisament, ha jugat a les files de Cedevita Olimpia, pel que conèixer part de la plantilla i l’afició pot ser un punt a favor per la Penya.

EUROCUP

Jarrod Jones, foto de Cristina Ruiz

Feliz i Parra van ser els millors, juntament amb Tomic, al darrer partit davant Unicaja. El base dominicà va anotar 13 punts al darrer període per assegurar la victòria a un Olímpic que va donar ales als seus en tot moment. Per part del jugador formant a les categories inferiors de la Penya, va firmar 14 punts amb 6/6 en tirs. No és gens senzill, i mostra el nivell de confiança en el que es troba. Els homes de Duran van recuperant sensacions per moments i, tot i ser un conjunt poc sólid, es veuen millores. El que no acaba de recuperar el nivell és Pau Ribas, peça clau als esquemes de Duran i que sembla perdut els últims partits.

Extremadament erràtic en el tir, poc incisiu en atac, necessita tenir un parell de bones actuacions per apujar el nivell col.lectiu.

JOVENTUT

Andrés Feliz, davant Unicaja (foto Joventut Badalona)

Apendre dels errors i tornar a sortir endollats després del descans, on els 3Q són la taca a l’expedient del Joventut. També han de potenciar els sistemes per trobar Kyle Guy alliberat i aconseguir que anoti amb certa comoditat. Si el balanç ofensiu torna a estar desequilibrat entre el joc exterior/interior, la Penya esgotarà recursos per treure endavant el partit.

Jugadors destacats

Yogi Ferrell és el timó del Cedevita. És un jugador amb àmplia experiència NBA i amb un currículum excel·lent a la seva etapa universitària (Hoosiers, 17 punts i 5 assistències en el seu darrer any). Aquesta és la segona temporada a Ljubjana on està fermament adaptat. Ha millorat les prestacions fins als 18.3 punts, 5.3 assistències i 38% en triples aquest curs. Va ser l’MVP de la Supercopa, guanyada recentment pel Cedevita.

CEDEVITA

Yogui Ferrell (foto web Cedevita Ljubjana)

Els seus 180 cm enganyen. És potent, intel·ligent, ràpid i persistent. A l’NBA va anotar 9 triples en un partit, detall que hauria de servir per ajustar bé la seva marca.

Utilitza molt bé el cos a les penetracions per protegir la bola; on fa dues variants: si decideix anar fins a la cuina, força molts 2+1, ja que deixa anar la safata a l’últim moment. Si prefereix tirar, aprofita el seu primer pas potent per fer una parada i tir a la zona de tir lliure, jugada tan característica d’altres bases com Sasha Djorjevic o Chacho Rodríguez. El seu rang de tir és molt ampli -triples des de 8 metres amb stepback-. No és un gran defensor, tot i saber posar les mans per robar pilotes. 

Edo Muric és el franctirador per excel·lència. Elegant, efectiu (55%) i ràpid. És la cinquena temporada a la ciutat del Dragons i ha demostrat en desenes d’ocasions que si crema la bola, pot assumir galons pels tirs decisius. Sang freda en moments claus.

CEDEVITA

Edo Muric (foto web Cedevita Ljubjana)

Alterna les posicions de ‘3’ i ‘4’ (2.02 i bon tren inferior). No és un gran rebotejador (tot i els sorprenents 9.5 de mitja a Eurocup) però sap defensar cos a cos absorbint els contactes. La seva implicació tàctica és vital pel Cedevita.

Trepitja poques vegades la zona, habitant molt les cantonades, on té uns alts percentatges d’encert. Això també li permet estar atent al rebot ofensiu.

Alen Omic és el gegant -2.16 mts- del Cedevita. Vell conegut per l’afició verd-i-negre (2019/20). El seu domini a la Lliga Adriàtica és clar (11.5 pts i 10 reb), però a Eurocup baixa la seva presència (sobretot en rebots). Al jugar amb quatre oberts, li generen molt espai i rep moltes pilotes, tenint molts tirs còmodes fent que la seva efectivitat sigui altíssima (70%). Ofensivament, és la tercera-quarta arma del conjunt eslovè, però d’una manera o altre acaba firmant partits bons.

EUROCUP

Alen Omic (foto web Cedevita Eurocup)

Els interiors del Joventut haurien de poder frenar-lo i fer-lo sortir de la zona, on perd molt potencial, a més sabent que té bastantes desconnexions durant els partits.

Josh Adams sol jugar d’escorta tot i els seus pèssims percentatges de tir: 33% d’encert en tirs de camp. On resideix el seu potencial és al físic. Penetrador decisiu, és fort als contactes i sap buscar l’1c1 -on és diferencial-.

CEDEVITA

Josh Adams (foto web Cedevita Eurocup)

Deixa que sigui Ferrell qui anoti amb fluïdesa mentre ell lidera el grup en assistències (6.0 de mitja). La seva fortalesa és un actiu molt valorat al Cedevita, on planta cara a qualsevol aler a la captura de rebots (5.7 de mitja); sent un fet que hauran de vigilar molt els exteriors de Carles Duran si no volen perdre la guerra al rebot ofensiu.

Amar Alibejovic és el ‘4’ titular. Envergadura (214 cm) i bona mà des del triple. No abusa del llançament exterior (4/8, 50%), però és un recurs que sol utilitzar durant els partits. Bon taponador, sap agafar la posició per sumar rebots ofensius. La temporada passada va guanyar l’ Eurocup sent jugador de la Virtus Bologna (8.5 punts, 4 rebots, 43% triples), formant part de la rotació important a la fase final.

Com explotar les seves debilitats

El conjunt balcànic no troba la seva personalitat en aquest inici de curs. Una de les claus que pot explotar el  Joventut és la falta de potencial físic als interiors del conjunt de Golemac. Aquest fet, afegit a que juguen molt oberts, els deixa amb poques opcions pels rebots ofensius. En aquest apartat ha millorat el Joventut, i hauria de tenir en compte que posiblement és el rival que menys carrega la cistella rival dels que s’ha trobat fins ara. Si va resistir davant Real Madrid, Bursaspor i Breogan haurien de ser capaços de controlar els taulells a la seva segona sortida en panorama europeu.

Seguint al joc interior, la zona l’ocupen relativament poc jugant quasi únicament amb Omic. Tant l’ex verd-i-negre com Alibejovic són jugadors que no es creen les jugades, que ‘viuen’ de que els facin arribar la pilota des de l’exterior. Aquest dèficit el podrà aprofitar la Penya si  tanca les línies de passada, pressiona al seu base o incorpora la defensa zonal poden treure molt avantatge i sortir en contraatac.

A més, tenen una rotació bastant curta (sobretot en posicions interiors, on només solen optar per tres jugadors). Amb l’arribada de Jones, hauria de ser un factor molt positiu per Carles Duran, alternant quatre jugadors sense haver de forçar el minutatge. El seu balanç defensiu és dolent i es nota en aquesta dada: reben 1.43 punts per possesió per cada transició rival.

En canvi, en estàtic, juguen fort, i saben defensar bé els pick&rolls, on només reben 0.78 punts per possesió. En atac s’ha d’evitar deixar-los lliures de marca, on l’efectivitat en catch&shot és molt alta (1.27 punts per possesió).

Cedevita no té un ratio elevat en forçar pèrdues als rivals, però sí mouen molt la pilota (22 assistències de mitja). Una de les claus per frenar el seu ritme és evitar que trobin tirs oberts còmodes, perquè després pateixen darrere i, si encadenen diversos atacs sense anotar, es surten del partit.

Dada increïble: han perdut els 8 quarts (2 partits) que han disputat a Eurocup. Si no entren al partit, no l’aixequen. Aquesta flebesa mental ha de ser una arma per el Joventut.

En un camp complicat, molt calent, la Penya ha de ser ella mateixa. Si ho aconsegueix, sumarà la seva segona victòria.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu Adreça correu electrònic no será publicada.

BOTIGA
PATREON

Més a +BÀSQUET

Tradueix »