Analitzarem els rivals en Eurocup del Joventut Badalona aquesta temporada en una prèvia dels partits. El Ratiopharm Ulm no està trobant la seva regularitat. És capaç del millor i del pitjor a cada jornada. Amb un global total de 4-7 (2-2 en EuroCup i 2-5 en Basketball Bundesliga), el conjunt que va eliminar precisament al Joventut a vuitens la temporada passada és una ombra del que era.

La Penya, per la seva part, té millor ritme de competició i millor balanç (7-5 al global). L’inesperada, però merescuda victòria davant el F.C.Barcelona ha reactivat la moral del conjunt badaloní, i espera poder continuar-se mostrant com veure un equip bastant sòlid en competició europea.

Com arriba el Ratiopharm Ulm

Van poder treure tot el potencial i guanyar al Frutti Extra Bursaspor en un partit molt complet. Però va ser un miratge. Acumulen tres derrotes com a locals, mostrant les seves debilitats i una irregularitat preocupant. La defensa és gairebé nul·la en molts moments. Encaixen 86 punts per partit tant a Bundesliga com EuroCup, i així és complicat que guanyin partits. Han encaixat més de 80 punts en el 80% dels partits disputats. Només tenen la capacitat d’obtenir victòries a través del poder ofensiu: anotar més que el rival. Una clara mostra és el seu últim partit (106-96 guanyat amb pròrroga inclosa).

Els seus percentatges són correctes: 54% en tirs de 2, 34% en triples i 77% en lliures. El principal problema és que no compten amb segones oportunitats per què no són efectius al rebot ofensiu (7.8 de mitja) ni ser ‘generosos’ (17.5 assistències). El Ratiopharm Ulm és un equip poc treballat tàcticament.

Defensivament, observem que no forcen recuperacions (5.8 per partit) i cedeixen 12.3 rebots ofensius als rivals. Tampoc tenen presència intimidatòria ni pivots com a referents més enllà del que pugui aportar Joshua Hawley. Només quan apugen el nivell físic i aconsegueixen sortir en contraatacs poden anotar i frenar els rivals. Pateixen molt al joc estàtic, on quan se’ls plantegen atacs treballats i buscant moviments solen encaixar parcials negatius.

Com arriba el Joventut

Els homes de Carles Duran afronten el partit amb una càrrega important d’energia després de guanyar al F.C Barcelona. El pes que es treuen de sobre és gran, i deixa la Penya en posicions virtuals de Play-Off ACB. Han aconseguit encadenar 5 triomfs dels últims 6 partits. A més, sembla que recuperen el nivell, homes com Pau Ribas i Joel Parra, que fins ara havien estat molt intermitents (i diversos partits completament desubicats).

El Joventut pateix molt fora de l’Olímpic (només 1 victòria en 5 desplaçaments), i ara li venen 3 sortides que marcaran el calendari: Ulm, Manresa i Fuenlabrada. Mantenir l’statu quo a la Lliga, continuar amb la recuperació de jugadors i anar mostrant detalls positius és una prioritat pel conjunt verd-i-negre. Han de demostrar-se a ells mateixos que aquesta temporada es pot aspirar a competir contra gairebé qualsevol rival.

Jugadors destacats

El jugador més complicat de marcar i l’ànima del Ratiopharm Ulm és Yago Dos Santos. El baixet (1.79) i jove (23 anys) base brasiler passa per un moment molt dolç: 19.6 punts, 12/28 triples i 4 assistències als últims 4 partits disputats amb el Ratiopharm Ulm. És el seu debut a Europa i va camí de ser una de les sensacions de la competició europea.

Va deixar a la cuneta al Bursaspor en una actuació brillant de joc i encert. Es complementa molt bé amb Robinson i a vegades juga amb Núñez (ex Real Madrid), desplaçant-se a la posició de ‘2’. Físicament, és potent, sap defensar 1c1 sense problemes, i fa córrer, sempre que pot, a l’equip, ja que és perfectament conscient que si volen guanyar han d’anotar molt.

Obté 10.8 punts i 3.5 assistències en EuroCup i 11.3 punts i 4.4 assistències a la competició domèstica. En termes de ràtio de pilotes perdudes i al mirar a cistella, se’l veu molt més còmode quan juga competició europea. Hauran de vigilar de prop els bases del Joventut si volen controlar el partit.

Karim Jallow té més perfil de jugador de futbol americà que de bàsquet. L’aler titular (198 cm) és la potència i l’agressivitat personificada. Habitual veure-li fer ‘coast to coast’ durant diferents moments de cada partit, gràcies a la seva força per capturar el rebot i la seva decisió per anar cap a la cistella rival.

És molt estimat per l’afició (és alemany, segona temporada a l’equip), i es creix als partits com a local. Les seves mitges: 11.1 punts i 5 rebots a Bundesliga i 7.3 punts i 3.3 rebots en EuroCup no acaben mostrant tota la seva importància que té en bloc teutó. Tot i ser un exterior, el triple mai ha sigut el seu fort (29%, amb 2/12 en últims 4 partits). Li costa crear-se els seus propis tirs, sent clarament un finalitzador (portes enrere, contraatacs, catch&shot). Fa una setmana va firmar 14 punts i 12 rebots i a l’últim partit 20 punts i 7 rebots. Mostra de la seva intensitat i potència.

Devin Robinson és un aler-pivot de 2.03 molt atlètic, sense tenir un gran físic. És la seva primera experiència a Europa -ha jugat quasi sempre a E.E.U.U., excepte una breu escapada a Puerto Rico-. La millor peça que tenen els alemanys a la pintura, sol multiplicar-se per fer de tot: 14 punts, 4.4 rebots, 1.6 taps en competició domèstica i 9.6 punts, 6 rebots i 54% en tirs en EuroCup.

Es mou prou bé en atac, sabent jugar al pal baix i tenint un tir acceptable a mitja distància. La seva potència li permet jugar molt per sobre el cèrcol. Té un primer pas molt llarg i ràpid.

Defensivament, tot i col·locar força taps, pateix molt. Deixa espais, no arriba a les ajudes o les fa massa llargues. La seva zona és per on més punts anoten els rivals, fet que treballen sempre per deixar-lo lluny de la cistella o amb un jugador més petit per crear espai a la zona pel ‘4’ rival per anotar.

El tirador letal del Ratiopharm Ulm és l’austríac Thomas Klepeisz. Firma 10.6 punts i 4.2 assistències (42% triples), però a les darreres dues setmanes està molt afinat (18.5 punts i 14/21 als últims quatre partits), que a més està aprofitant la baixa de Matt Mobley per absorbir més joc i més tirs. Les cantonades són un hàbitat que li agrada molt per poder descarregar el canell.

Sap tallar per la zona i deixar anar ‘bombes’ amb encert. Juga tant amb Núñez com amb Dos Santos, alternant la posició de base o d’escorta. Quasi no perd pilotes, fet que valoren molt els companys als moments clau. Ha decidit partits des del tir lliure o en triples finals.

Com explotar les seves debilitats

Ratiopharm no té uns mínims defensius per aguantar els rivals 40 minuts. Encaixen, com he comentat abans, 86 punts per partit. Després de deu jornades no han trobat mecanismes per frenar els rivals, siguin de Bundesliga o EuroCup.

Se’ls pot castigar amb senzills pick&roll, ja que els seus interiors no aguanten els bloqueigs i els seus exteriors no saben passar-los. La zona restringida (2.5 metres de la cistella) és una autopista en molts moments. La falta de potència i envergadura en el seu joc interior facilita el treball als rivals.

Una altra errada que solen cometre és que no estan atents al costat dèbil de la seva defensa. Si el rival pot fer cinc passades, troben segur un jugador desmarcat per poder llençar. En estàtic fan ajudes llargues i descuiden molt les esquenes.

No tenen grans tiradors, més enllà del seu especialista; Thomas Klepeisz. Evitar que ell trobi posicions còmodes i que Santos o Christen ‘entrin en calor’ ajudarà molt a que Carles Duran pugui somriure amb un triomf al final del partit.

Si els dos equips juguen com ho estan fent fins ara, la Penya té bastantes opcions de tornar a Badalona amb el 4-1 en el global. Però les sortides lluny de l’Olímpic no se li posen massa de cara i farà bé de plantejar el partit com van fer davant Cedevita: rotacions, pressió defensiva i evitar que corrin.