Analitzarem els rivals a Eurocup del Joventut Badalona aquesta temporada en una prèvia dels partits de la competició europea. L’Umana Reyer Venezia arriba en un gran moment de forma en Eurocup (sumen 5 victòries consecutives) i vol continuar sumant per optar a la primera plaça.

La Penya vol girar les males sensacions fora de Lliga Endesa, on ha firmat dues derrotes seguides i l’aparten del lideratge del grup A. La bona sintonia a l’ACB -quatre triomfs seguits- ha d’influir als jugadors, tot i que les múltiples lesions afecten el ritme de competició.

Com arriba el Reyer Venezia

El conjunt italià està molt fort a EuroCup. Ha aconseguit 5 victòries seguides, mantenint una defensa forta i un bon bloc de rotacions.
Fins a 10 jugadors disputen més de 9 minuts per partit, permeten tenir la tensió a la pista la majoria del temps. A la seva lliga, però, les coses van diferents. Duen un balanç de 5-5 i han perdut dos dels últims tres partits. Són capaços de guanyar a rivals de molta entitat per després perdre per 12 punts contra equips de la zona mitjana de la Lega. Aquests alts i baixos són comprensibles en equips que juguen les dues competicions.

Són un equip físic, que pressiona molt, que sap jugar molt bé en estàtic. Són els cinquens millors en recuperacions de l’EuroCup, fet que caldrà anar molt amb compte perquè aprofiten aquest detall per sortir al contraatac.
No són un bloc que destaqui en quasi cap apartat en concret. A línies generals, són la zona mitja/alta a la majoria d’aspectes del joc. Llavors, com pot ser que hagin guanyat 5 partits seguits?

La pregunta es podria respondre amb una paraula: lideratge. I aquest prové de la banqueta. Walter De Raffaele és un veterà entrenador que se les coneix totes. Gestiona els minuts de forma notable i sap fer arribar el joc en cada moment al jugador més encertat.
Una mostra d’això és que en els tres últims partits d’EuroCup, han sigut tres jugadors diferents els més destacats: Willis 19 punts i 13 rebots davant Bursaspor, Freeman 22 punts davant Brescia i Watt 19 punts i 8 rebots davant Lietkabelis.

El Reyer Venezia és un equip sòlid, on els interiors tenen pes i envergadura, on els exteriors tenen encert des del perímetre, on les ales compleixen amb els que se’ls demana. Fora de casa anoten 80.3 punts, pel que serà important evitar anar a marcadors molt alts si el Joventut vol controlar el partit.
Defensivament són un dels millors equips d Europa. Apunto tres estadístiques destacades: són la 2a millor en EuroCup (72 punts encaixats); només concedeixen 9.1 rebots ofensius i provoquen 15 pèrdues als rivals per partit.

Com arriba el Joventut

Després de guanyar al Lenovo Tenerife a casa, els ànims són alts. Si a més compten que també van guanyar al F.C.Barcelona i al Baxi Manresa fa pocs dies, encara es poden pujar més amunt. Però la realitat a EuroCup és que han sumat dues derrotes, i no pas agradables. En la disputa del lideratge davant el JL Bourg, L’Olímpic va veure com s’escapava el partit i el conjunt francès tornava a casa amb triomf i lideratge en solitari. La segona, a Cluj, tot i les baixes de Birgander, Howard i Vives, va ser bastant clara enfront un rival teòricament inferior.

Per tant, la tessitura que es troba Carles Duran no és senzilla. Ha forçat els minutatges de Parra i Tomic per intentar seguir amb el bon fer, però és un peatge -i ell ho sap- que pot pagar caríssim a curt termini.

Dins de les baixes i la necessitat de sumar de nou, apareixen homes com Andrés Feliz, Pep Busquets i Yannick Kraag que poden fer un pas més endavant i sumar-se als que estan liderant el bloc (Parra, Tomic, Ribas, Ellenson). També es nota millora al joc de Kyle Guy, que tot i no tenir encert des del triple (4/15 en els darrers 3 partits), sí està aportant anotació i gestionant millor la seva presència a la pista.

Duran limita els minuts de forma que només 8 jugadors tenen més de 9 minuts de mitja. Veure’m com arriben Guillem Vives i SImor Birgander, i si juguen algun minut. En cas que no apareguin vestits de curt, el Joventut haurà de tornar a comptar amb Jordi Rodríguez (escorta 1.99, excels tirador) i Miguel Malik Allen (2.03, aler físicament destacat), per tal de completar els roster verd-i-negre.

Jugadors destacats

Totes les mirades es dirigiran a DereK Willis. No tan sols per ser un exjugador de la Penya, i molt apreciat per l’afició, sinó també per ser un dels millors jugadors de la plantilla italiana. L’aler pivot nord-americà està jugant a un gran nivell, aportant en les dues zones, sent un dels millors jugadors de la competició.

Aporta 13.7 punts, 6.3 rebots i 0.9 recuperacions amb un 50% en triples i un 87% en lliures, amb una dosi d’energia i verticalitat que sempre fan aixecar els aficionats dels seients.
Ha millorat la seva posició des del triple, col·locant millor les mans i orientant el cos, fet que el fa ser molt més precís -i perillós pels rivals-.

El seu joc al pal baix és bo. Sap girar-se per acabar amb un fade away o fintar per anotar a cistella passada si el pivot rival pica en la finta. En transició és quasi imparable i sap tallar molt bé la pintura per anotar des de mitja distància, assistir als alers oberts o finalitzar amb una esmaixada.

La seva parella interior és un dels millors pivots dels últims anys a EuroCup. Mitchel Watt afronta la seva sisena temporada a Venècia, on és tota una institució. Sempre ha estat molt regular, firmant temporades notables tant en anotació com en rebots. Aquest curs té mitjanes de 12.4 punts, 5.4 rebots, 1.9 assistències i 58% en tirs de dos en competició europea.

Té bona mà des de mitja distància, recurs que utilitza sovint per anotar. També té moviments de qualitat al pal baix, i sol encarar frontalment la cistella. Va bé al rebot defensiu. El seu ràpid primer pas li permet guanyar metres per obtenir l’avantatge suficient per anotar. Defensivament, aguanta bé els contactes, i té mobilitat per arribar a les ajudes.

Allerik Freeman és l’escorta titular (1.91, 28 anys) i té experiència a Europa jugant a l’ASVEL i al Frutti Extra Bursaspor abans d’arribar a Itàlia. Però ha patit lesions a l’últim any que no li han permès recuperar el gran nivell que va presentar a Turquia.
Ja no és el jugador explosiu que anotava 20 punts per partit (49% triples) fa uns mesos, però encara té qualitat per decidir.

12.3 punts (40% triples) i 2.3 assistències en EuroCup el fan el complement exterior més perillós del Reyer Venezia. Sap trobar les situacions adients per poder llençar en bona posició, aprofitant que els pivots són bons passadors. Però s’ha tornat bàsicament un tirador, a causa del fet que ja no té el físic de va algunes temporades. Si està encertat pot ser determinant, com contra el Brescia (22 punts 6/12 tirs de camp, 7/7 lliures).

Tot i que si parlem de tiradors, hem d’anomenar a Marco Spissu. El base ha tornat a Itàlia aquesta temporada després d’una breu aventura en l’Unics Kazan. Havia estat les quatre anteriors al Sassari, fent mèrits per ser internacional.

Està llençant molt millor a la Lega que a EuroCup (48% en lloc de 25% en triples), acumulant un 0/9 en triples en competició europea. A la resta d’apartats és gairebé un calc en ambdues competicions (7.7 punts, 4 assistències , 1.2 recuperacions).

Compleix amb el prototip italià: impulsiu, dur, enèrgic, constant. Amb la seva amenaça al tir exterior provoca que els bases rivals no el flotin, fet que sol aprofitar per jugar pick&roll amb Willis o Brooks de forma molt efectiva. Contra l’U-BT Cluj va firmar el seu millor partit: 18 punts (3/5 triples) i 7 assistències.

Com aprofitar les seves debilitats

Per aconseguir derrotar al conjunt italià s’ha de jugar molt bé. Perquè lluiten fins al final. De les set derrotes que tenen en tota la temporada, quatre s’han donat per un marge de tres punts o menys.

A marcador baix es troben còmodes (6 victòries deixant per sota de 74 punts als rivals), pel que s’ha de trencar el seu ritme anotant per sobre dels 84 punts. I això s’aconsegueix si cedeixen rebots ofensius o se’ls provoquen pèrdues. Si passen de la seva mitja habitual perden el guió del partit i és allà on es pot fer mal.

Els seus interiors no són grans intimidadors, i segurament l’envergadura de Tomic i Ellenson siguin un avantatge pel Joventut. Els seus alers no solen tancar bé la zona, per on Busquets, Parra o algun base en un pick&roll podria trobar camí.

El Joventut és dels millors equips des de el tir lliure, fet que hauria d’aprofitar si els minuts finals el marcador s’estreny. El Reyer Venezia ha perdut 4 dels 5 partits quan els últims dos minuts el diferencial era +/- 4 punts. La pressió el pot, i jugant a l’Olímpic, hauria de ser un factor extra.