Analitzarem els rivals a Eurocup del Joventut Badalona aquesta temporada en una prèvia dels partits de la competició europea. El Lietkabelis Panevezys es troba en una dinàmica negativa el mes de desembre acumulant un balanç global de 1-4. A EuroCup (4-4) estan imbatuts a casa, però a la lliga lituana LKL (8-6) acumulen tres derrotes seguides.

El Joventut tot el contrari. Cinc victòries consecutives a Lliga Endesa i un balanç global de set triomfs durant els darrers nou partits. A més, ha recuperat als lesionats Guillem Vives i Simon Birgander i les rotacions són cada cop més amplies.

Com arriba el Lietkabelis

A Europa és un equip on ha sigut capaç de guanyar tots els partits com a local. Visitar terres lituanes sol sortir car a tots els rivals fins ara. Just és dir que no han rebut, com a locals, cap dels primers classificats en el grup A.

A la seva lliga domèstica encadenen tres derrotes consecutives després d’obtenir una targeta de cinc victòries seguides. Han entrat en una espiral de dubtes en el joc, de falta de rigor defensiu, on juguen a anotar més que el rival per intentar aconseguir les victòries. Són un bloc que té bons tiradors (43.8% global), però fa unes setmanes que tenen la mira desviada (3/19 davant Bursaspor i 7/20 contra Brescia). Mai han sigut un equip que es busquin massa en atac, però últimament solen resoldre les ofensives en accions individuals, sent tres dels cinc màxims anotadors jugadors de perímetre.

Tenen dues versions diferents segons les competicions que juguen. A la lliga lituana LKL anoten 92 punts amb un 44% en triples. En canvi, en EuroCup, firmen 79.5 punts amb un 34% en triples. Utilitzen rotacions constants i àmplies, jugant 10 jugadors per sobre dels 13 minuts per partit. Molts cops l’efecte que genera tant moviment és contraproduent, desestabilitzant l’equip i no donant continuïtat al ritme de joc.

Com arriba el Joventut

Els homes de Carles Duran només han perdut dos partits des del retorn a les competicions després de les finestres FIBA. Firmen cinc triomfs consecutius en ACB i van guanyar al Reyer Venezia a l’Olímpic al darrer partit. L’estat anímic i de joc és probablement el millor de la temporada, fet que volen aprofitar per continuar sumant.

Continuen tenint la baixa de William Howard, però sembla que Duran ha aconseguit tenir una rotació estable de 9-10 jugadors que li permet no necessitar la figura del ‘4’ francès. Un reajustament en certes posicions i un esforç extra global per part de la plantilla fan que no es notin les absències ni es resenteixi el joc col·lectiu.
Feliz, Parra, Tomic segueixen en un gran moment de forma i Guy ha trobat l’estabilitat, juntament amb la presència de Pep Busquets que aporta a les dues cistelles.

Haurà de prendre nota Duran del partit jugat fa un any en terres lituanes. El Lietkabelis va guanyar 87-77 i el millor del Joventut va ser Guillem Vives. Precisament seria una bona oportunitat perquè el base català donés un pas endavant i trenqués amb el gris moment de joc que presenta aquesta temporada.

Jugadors a seguir

El millor anotador que tenen és l’escorta Jamel Morris. Gràcies a la seva alçada (193 cm) juga bastants minuts com base, sent un combo guard. Esquerrà, habita molt poc temps a la zona, utilitzant molt el tir exterior. Firma 15.4 punts, 2.7 assistències, 40% triples a la seva primera temporada al Lietkabelis.

Defensivament, no mostra intensitat, no sol col·laborar a les ajudes. Si se l’ataca frontalment li costa parar les penetracions, fet que fa que segons el rival alterni la posició i en pista jugui o bé amb Stefan Peno o amb Kristian Kullamae, per intentar pal·liar les carències.

Contra rivals d’entitat no acaba d’estar a l’altura, quedant relegat a un segon pla. Se’l pot castigar enviant-lo a la línia de tirs lliures, ja que no supera el 71% d’encert.

La parella exterior titular de Lietkabelis la completa Kristian Kullamae. El base estonià és un jugador que fa una mica de tot, com es pot veure amb els seus 14.6 punts, 3.6 rebots, 3.6 assistències i 36% triples. Durant la seva estància pel San Pablo Burgos la temporada passada no va poder demostrar gaire, segurament degut a la seva edat (23 anys).

Com passa amb Morris, ocupa minuts la posició d’ escorta, i aprofita els seus 194 centímetres per postejar, defensar escortes rivals o anar fort al rebot. Té una bona mecànica de llançament, i sol ser molt regular en les seves actuacions.

El poder interior recau en un altre lituà, Gabrielius Maldunas. En un moment òptim de forma (29 anys, 2.06) està sent dels millor valorats en el Lietkabelis gràcies als 7.3 punts, 5 rebots, 3.4 assistències i 1.5 recuperacions.

És un pivot passador, a l’estil Tomic, que sap veure els companys desmarcats amb una facilitat que no té res a envejar a molts bases. Fa poques setmanes va repartir 6 passades de cistella, mostra de la visió de joc.

El seu punt dèbil són els tirs lliures, on acredita un 52% d’encert. Per contra, va molt fort al rebot ofensiu (2.1), forçant faltes i donant segons opcions al seu equip. És un interior mòbil, potent, que sap córrer la pista i que sempre està atent a les ajudes defensives.

Un dels jugadors que més temps al Lietkableis és el veterà aler lituà Vytenis Lipkevicius. A EuroCup està amb 27 minuts per partit, amb 9.2 punts, 4.6 rebots i excel·lent 39% en triples. Als seus 33 anys i sent la cinquena temporada a l’equip encara té corda per temps i si no està encertat de cara a cistella ajuda en el rebot.
Compren molt bé el seu rol, i viu essencialment de tirs exteriors des de les cantonades, on aprofita els espais per llençar. Tot i que actualment està erràtic (2/10 en dos partits), és un especialista i s’ha de tenir controlat. No dubta a penetrar si finta el tir, amb un bon primer pas potent de cara a cistella.

Com aprofitar les seves debilitats

Defensivament, tenen moltes carències que fan que perdin partits que podrien guanyar. Els costa aguantar als interiors rivals, on reben molts punts. Tampoc estan massa atents als contraatacs i solen tenir un mal balanç defensiu.

Si el partit s’ajusta, una idea tàctica és enviar-los a la línia de tirs lliures, ja que acrediten un 72% d’encert. I sota pressió solen errar bastant.

La seva banqueta no aporta massa solucions, tot i que tinguin una bona rotació. No es troben en un moment massa estable de joc i això fa que no puguin mantenir la intensitat durant massa minuts.
Aquest fet hauria de ser un punt a favor pels homes de Carles Duran, que sí té una segona unitat molt completa i que sol invertir el ritme del partit si va per sota en el marcador.