Ara que ens trobem en els últims instants de l’any toca fer repàs. Rememorar el camí recorregut fins el punt on ens trobem. Rebobinar per recordar els deu moments més importants del 2022 a l’Eurolliga.
La competició europea ens ha deixat gaudir de gran instants, grans partits, de la intel·ligència dels entrenadors i de jugadors que sempre recordarem per molt que passi el temps.
Sense més espera, us presentem els deu moments que van marcar l’Eurolliga el 2022:
10. Retirada de Paulius Jankunas
L’Ala-pivot lituà es va retirar (amb 38 anys) al final de la passada temporada (21-22) i ho va fer amb tots els honors. Honors més que merescuts ja que la llegenda del Zalgiris va debutar com a adolescent en el llunyà 2003.
En les dinou temporades que ha passat en el parquet Jankunas ha aconseguit ser: el màxim rebotejador històric de l’Eurolliga (2.010 rebots), el jugador amb més partits (392) i el vuitè màxim anotador (3.241).
El 2018 va arribar a la Final Four amb el club de la seva vida i la temporada 17-18 va ser inclós en el millor equip de la competició.
9. Retirada de Georgios Printezis
Una altra llegenda del bàsquet europeu va acomiadar-se ( amb 37 anys) al final de l’últim curs. Després de vint temporades com a professional (17 amb Olympiacos), la carrera de Printezis està a l’altura dels millors de sempre.
És el segon que més partits ha jugat a (375), el quart que més punts ha anotat (3.599) i el sisé màxim rebotejador (1.452).
La temporada 16-17 va ser escollit per formar part del millor equip de l’Eurolliga. En la dècada del 2010-2020 va ser un dels dos jugadors que van registrar 2.500 punts i 1.000 rebots i, tot això el va ajudar per entrar a l’equip de la dècada de l’Eurolliga.
Col·lectivament va guanyar dos títols amb l’Olympiacos (2012-2013).
Però Printezis sempre serà recordat pels moviments al pal baix i pel seu mític floater amb el que va donar l’Eurolliga de 2012 a l’equip grec a falta de poquíssimes dècimes contra el CSKA de Moscou.
8. L’explosió de Sasha Vezenkov
En les dues últimes temporades el búlgar ja va fer un salt impensat en el nivell de joc, les estadístiques i la maduresa però en el que portem de 22-23 ha demostrat que té nivell per ser el millor jugador de la competició.
El curs passat va promitjar 13,7 pts / 5,9 reb / 1,5 ast, aquesta temporada és el líder de l’Olympiacos i promitja 19,2 pts / 7,2 reb / 2 ast. En vuit dels quinze partits ha anotat vint o més punts i només en dos duels ha baixat dels quinze punts.
Abans del partit contra l’Estrella Roja, Vezenkov portava 275 punts a l’Eurolliga havent botat només 26 vegades la pilota.
Ha estat l’MVP del mes de Novembre en la millor competició continental i tot apunta a que tindrà opcions per ser MVP al final de curs.
Ja va ser un dels homes principals l’any passat pel seu equip i van arribar a la Final Four, aquesta temporada ha millorat i, fa l’afecte de que l’Olympiacos té opcions per estar de nou entre els quatre millors d’Europa.
7. Mirotic, MVP
En la temporada en que el Barça aconseguia arribar a la final a quatre per segon cop consecutiu, Nikola Mirotic es va fer amb el premi de jugador més valuós del curs.
El principal competidor era el serbi Vasilije Micic però els nùmeros del jugador del Barça també eren d’escàndol i l’equip català va acabar la temporada regular en primera posició.
En la 21-22 l’hispano-montenegrí va promitjar 16,9 punts i 6,2 rebots i 20,1 de PIR amb uns percentatges de bojeria: 65.5% T2 / 46.3% T3 / 87.6% TLL.
Mirotic ha estat fins a cinc vegades a la F4 però mai ha pogut aixecar el trofeu de campió d’Europa. Potser a la sisena va la vençuda.
Mirotic persegueix la seva primera Eurolliga @Euroleague
6. Virtus i Partizan tornen a l’Eurolliga
Dos històrics d’Europa han tornat a veure’s les cares en un partit d’Eurolliga. Problemes econòmics i males organitzacions van condemnar a aquests dos equips a seprar-se de l’elit del basquetbol.
Quasi vint anys han calgut perquè s’enfrontin de nou i tornin a ser on mereixen dos clubs de tanta importància pel bàsquet europeu.
Dos clubs històrics tornen a l’elit @Euroleague
L’emoció estava justificada. A part de l’historial d’ambdós clubs, tant Virtus com Partizan tornaven a la millor competició amb dos entrenadors que són llegenda: Zeljko Obradovic dirigint als serbis i Sergio Scariolo als italians.
Comptant tots els seus enfrontaments, l’equip italià surt com a guanyador amb un rècord de 12-4 però en el match que han disputat aquesta temporada, va ser l’equip serbi el que va guanyar (90-62).
5. Olympiacos – Mònaco: Final Four, famosos i bengales
L’Olympiacos i el Mònaco ens van regalar una sèrie de Playoffs emocionant i espectacular.
En la primera temporada post Spanoulis i en l’última de Printezis, els grecs havien de tornar al més alt nivell en plena transició. Van formar un equip equilibrat, guerrer i talentós i aconseguiren la segona plaça en temporada regular.
En Playoffs tocava el Mònaco, equip revelació i imprevisible. Tant que la sèrie va viatjar fins al port d’Atenes igualada a dues victòries. El partit decisiu es jugava al Pavelló de la Pau i l’Amistat i, com era d’esperar, l’ambient era meravellós pels locals, incòmode i motivador pels visitants.
Olympiacos celebrant el tiquet per la F4 @Euroleague
Kevin Durant i l’actriu Emma Stone van aprofitar que eren a la capital grega (un per recolzar al seu amic Mike James, l’altra perquè rodava una pel·lícula) per presenciar la victòria de l’Olympiacos i la festa i invasió de camp dels entregats aficionats.
Els dos equips ens van regalar una sèrie trepidant i excitant que recordarem durant molt temps.
4. Obradovic reviu al Mònaco
El cinquè partit versus l’Olympiacos no hauria arribat si no fos per Saša Obradovic.
El tècnic serbi va arribar al principat i va agafar les regnes d’un equip que havia guanyat sis dels primers diset partits i el qual l’estrella (Mike James) no es portava bé amb l’antic entrenador (Zvezdan Mitrovic).
Des de la seva arribada el Mònaco va guanyar tretze dels setze següents partits. Es va classificar pels Palyoffs i va arribar a la final de la lliga francesa.
L’any passat van ser l‘equip revel·lació del campionat i, aquesta temporada, ‘La Roca Team’ opta a tots els títols.
Obradovic va guiar el camí cap als Playoffs després del mal inici @Euroleague
3. Final de l’era Laso
Un dels moviments més comentats va ser l’adéu de Pablo Laso.
L’entrenador que va tornar al Madrid a la grandesa va sortir per la porta del darrera i amb males sensacions. Si fem memòria, Laso deixa de ser el coach blanc per problemes cardíacs (Laso va patir un infart) que impedien que realitzés la seva feina mab seguretat, això és el que va dir el club.
Però, el propi Laso va comentar que el seu metge li havia dit que podia tornar a la feina sense cap gran preocupació. Tot va apuntar a una decadència paulatina de la relació entre Pablo Laso i Juan Carlos Sánchez, encarregat de la secció de bàsquet del Real Madrid, que hauria aprofitat els informes mèdics per fer fora a l’entrenador.
Laso va deixar de ser entrenador a final de temporada @Euroleague
2. Micic elimina a l’Olympiacos a l’últim segon
L’estrella sèrbia va empescar-se un triple d’autèntic crack per portar l’Anadolu Efes a la segona final consecutiva.
La semifinal contra l’equip grec va ser molt dura, a pocs punts i patida però els campions estan fets d’una altra pasta. Partit empatat a 74, queda defensat per Vezenkov després d’un canvi, l’encara, es fa espai i clava un triplàs guanyador.
A la final el base balcànic va aconseguir el seu segon MVP de la final d’Eurolliga.
1. Efes repeteix campionat
Ara mateix és el rival a batre, bé, de fet ho és des de fa dos anys.
El combinat d’Istambul ha guanyat les dues darreres edicions de l’Eurolliga i amb l’addició de Will Clyburn tenen tots els números per endur-se el trofeu per tercera campanya seguida.
Efes busca la tercera Eurolliga seguida @Euroleague
Les dues finals les ha disputat contra Barça i Madrid i tothom té la sensació que, sigui qui sigui el rival, Efes acabarà victoriós.
De moment van novens (8-8) però aquest equip ja ens ha demostrat que sempre està als Playoffs i, quan cal, treu la seva millor versió.
Bon any nou i bona Eurolliga!!!
