Connecta amb nosaltres
Eurolliga

EUROLLIGA

Tres estadístiques curioses de cada equip de l’Eurolliga

Intentem explicar el rendiment de cada equip de l’Eurolliga a partir de tres estadístiques curioses.

Comparteix

Tres estadístiques curioses de cada equip de l’Eurolliga

Ja ha passat un terç de la fase regular de l’Eurolliga, i cada equip es va situant al lloc on li pertoca. Comenca a haver-hi sorpreses, però també decepcions. Des d’Esmaixada, hem fet una recerca de diferents estadístiques avançades de cada un dels equips que competeixen a l’Eurolliga, per intentar explicar el rendiment positiu o negatiu dels mateixos en base als números. El resultat és, sens dubte, curiós.

Totes les dades que s’han recollit per a l’article són de la Jornada 1 a la Jornada 11 de la competició, i els equips estan ordenats pel seu lloc actual a la classificació.

1. FC Barcelona (10-2)

Un Barça old-school. Des de l’arribada de Saras, la tònica de l’equip sempre ha sigut la d’atacar molt més la cistella que el triple. L’equip llança 21 triples per partit i 39 tirs de 2. És el setzè equip en triples llançats i el quart en tirs de 2. Els percentatges, però, indiquen que podria ser millor canviar la tendència. El Barça és el segon millor equip en percentatge de  3 (39%) i el 7è en T2 (54%) de l’Eurolliga. Tot i així, malament no els va als culers en atac, ja que és l’equip amb un millor rating ofensiu (punts per cada 100 possessions) de tota la competició, amb 115.

La utilització dels bases a la segona meitat. És curiós, ja que tothom podria pensar que els millors minuts del Barça en Eurolliga són amb Calathes a pista, però res més lluny de la realitat. Els dos jugadors de la plantilla blaugrana que tenen un millor ± en segones meitats són els altres dos bases, Laprovittola, amb un +62, i Jokubaitis, amb un +48. Calathes, per la seva banda, té un ± negatiu (-8). Laprovittola, a més, és el jugador culer amb un millor ± de tota la plantilla (+102), seguit de Davies (+90), Kuric i Smits (+64) i el propi Jokubaitis (+57). L’únic de la plantilla que té un ± negatiu en el global del partit és Oriola (-12).  El fet que explica aquesta curiositat pot ser que Calathes sol jugar els minuts finals dels partits igualats, mentre que els altres dos ho fan en els partits que ja estan sentenciats.

Mirotic i Davies, els monstres del pal baix. La tendència del Barça de jugar-se possessions al pal baix s’accentua a l’últim quart. En aquest període, el Barça busca als seus dos interiors per a que es juguin les pilotes calentes sota cistella. Els resultats són prou bons: Brandon Davies acredita un 14/20 en aquestes situacions (70%), mentre que Mirotic ha anotat 7/11 (63%). El fet curiós és que Mirotic, un tirador consumat (22/43 aquesta temporada en triples), no trepitja la línia de 3 al darrer quart. Només ha llançat 2 dels seus 43 triples en aquest període. En funció del moment de partit, l’hispano-montenegrí és buscat per unes coses o per altres.

2. Real Madrid (10-2)

Heurtel, protagonista als tercers quarts. La utilització d’Heurtel per part de Laso varia molt en funció del quart. El seu USG (percentatge de possessions que es juga un jugador respecte el total de l’equip) és d’un 20% en els altres tres quarts.  Concretament en el tercer, la xifra puja fins al 29%, un número força elevat. El francès disputa gairebé 7 minuts dels 10 possibles d’aquest quart cada partit i ho fa amb gran protagonisme, assumint pilota. El tercer quart és també en el que més punts i assistències fa respecte als altres. Per contra, és en el qual llança de 3 amb els pitjors números (23%). És curiós, doncs, que en el darrer quart només juga 3 minuts de mitjana, ja que Laso prefereix tancar els partits amb Llull a pista.

Tavares, dominant als dos cèrcols. El capverdià és tota una referència quan és a pista. Els seus ratings parlen per si sols: en Eurolliga, amb ell a pista, el Madrid anota 131 punts per cada 100 possessions i en rep només 89. Sorprenentment, Tavares no és protagonista al darrer quart. Disputa menys de 4 minuts en aquest quart amb un baix 15% d’USG ofensiva (en total té un 20%). Només ha llançat 8 vegades a cistella en el darrer quart, en un total de 34 minuts de joc.

Rudy i Causeur, els guerrers del clutch time. Al tram final dels partits Laso busca experiència, per aquest motiu els dos veterans estan habitualment a pista. Juguen 8 i 7 minuts de mitjana dels 10 possibles en aquest quart en Eurolliga, respectivament. No són especialment protagonistes (18 i 17% d’USG) ni els que assumeixen els tirs, però sempre es troben a pista. Rudy anota els triples decisius: als tres primers quarts, acredita un pobríssim 18% en triples, sobre 27 intents. Al darrer quart, en canvi, el balear anota un 34%, sobre 23 intents. A més, tant un com l’altre són claus en defensa per a que al Madrid triomfi. Causeur té un rating defensiu de 112 en els 3 primers quarts i baixa fins a 102 en el darrer. Rudy, per la seva banda, té 108 als tres primers i acaba amb un rating defensiu de 89 punts.

3. Olympiacos (8-4)

De triple en triple a l’inici de partit. L’Olympiacos de Bartzokas és ell millor equip de l’Eurolliga als primers quarts. Té el millor rating ofensiu de tots, amb 127. I un ± de +48 al primer període. En aquest primer quart, a més, llancen un total de 7 triples de mitjana, sent l’equip que més en llança, i amb el quart millor percentatge de tots (39%). També és l’equip que millor carrega el rebot en aquest quart, amb 3’3 captures ofensives. Els grecs comencen forts!

Quart quart, minuts de la brossa? Per contra, en els darrers quarts d’Eurolliga, els del Pireu són el tercer pitjor equip en rating ofensiu (100) i tenen percentatges molt millorables. Són els penúltims en percentatge de triples (26%) i els setzens en tirs de 2 (49%). Si en el primer quart aconsegueixen carregar el rebot amb èxit, en els últims són el quinzè pitjor equip. El fet que hagin tingut 5 partits amb diferències per sobre dels 15 punts en aquest quart (4 victòries i 1 derrota) pot ser un dels motius pels quals passi això. La falta de tensió no ajuda.

Vezenkov, el fantasma del darrer quart. Consagrat ja com un dels grans aler-pivots de la competició, l’ex-blaugrana no és protagonista als darrers minuts. És a pista gairebé sempre (juga 8:30 dels 10 possibles), però passa pel quart com si no hi fos, amb només un 13% d’USG (1’8 punts). Similar al que passa amb Mirotic, Vezenkov només té influència positiva prop de cistella (5/8), ja que no li entren els triples (1/10). Llança poc a cistella perquè els llançaments se’ls reparteixen els tres exteriors habituals en els finals de partit. Sloukas té un 25% d’USG, Dorsey un 30% i McKissic un 22%.

4. Armani Milà (8-4)

Devon Hall, de més a menys. Devon Hall està sent una de les sorpreses de la temporada. El rendiment del nord-americà en Eurolliga, però, va de més a menys a mesura que el partit avança. El seu USG es redueix amb el pas dels quarts. El primer quart té un elevat 24%, mentre que al segon ja baixa fins al 19%. A la segona meitat, la seva utilització es segueix reduint fins al 17%. El seu volum de tir baixa molt a mesura que passen els minuts. Ha llançat 33 vegades al primer quart, 26 al segon, 20 al tercer i només 16 a l’últim quart. A més, al darrer quart és on pitjors ratings ofensius i defensius té (84 ofensiu i 113 defensiu).

Gigi Datome, l’home dels ratings. Datome és un jugador capital sobre la pista del Milà, i home clau a les segones parts. No destaca especialment estadísticament (3’4 punts en 7 minuts dels 20 possibles), però el seu rating ofensiu i defensiu a pista és bestial (151-98). A l’últim quart, la xifra està totalment fora del normal. Els minuts que és a pista el rating ofensiu és de 193, per 97 en defensa. Quan el Milà va fitxar a Datome va fitxar un jugador guanyador.

Optimitzant els triples. Aquest any en Eurolliga estem veient al Messina més adaptat al bàsquet actual. El seu equip és el segon que més triples llança de tota l’Euroliga (26,2) i és el quart millor en percentatge (36%). En defensa, a més, defensa molt bé els triples rivals. És l’onzè equip a qui menys li llancen (24,5) i segon amb pitjor percentatge dels rivals (30%). Al darrer quart, però, la defensa del triple de Milà empitjora molt. Als 3 primers quarts tenen un 26% d’encert en contra, sent el millor percentatge de la competició. Al darrer, els rivals tenen un 38% (deixant al Milà com el tercer pitjor equip en aquest aspecte).

Olympiacos i Milà són dos dels equips que millor optimitzen els triples | Euroleague Photo

Olympiacos i Milà són dos dels equips que millor optimitzen els triples | Euroleague Photo

5. Zenit Sant Petersburg (8-4)

Qui domina el rebot domina el partit. El Zenit de Pascual està destacant aquesta temporada en una estadística molt concreta en Eurolliga, la dels rebots. Després del Madrid, acredita les millors xifres de tota la competició en aquest àmbit. Han capturat 70 rebots més que els seus rivals a pista (394 a 324), que fan un diferencial de 6 per partit. El Zenit captura gairebé 36 rebots per partit, mentre que els seus rivals no arriben a 30. Xavi Pascual ha fet seva la frase de Sakuragi a la sèrie que dóna nom a aquesta pàgina “Slamdunk, la gran esmaixada”: qui domina el rebot domina el partit.

Inicis ofensius, finals defensius. Sorprèn veure al Zenit, un equip amb un ritme de joc lent, entre els equips que més anoten als primers quarts de l’Eurolliga. Concretament, té el segon millor rating ofensiu de la competició a l’inici del partit (122). Els russos han anotat 223 punts en aquest període, amb una mitjana de gairebé 21 per quart. Per contra, són els quinzens pel que fa a rating defensiu (118). Han rebut 215 punts en primers quarts, que fan una mitjana de gairebé 20. Per contra, quan arribem als minuts finals del partit, amb el marcador collant, els partits dels russos es tornen més defensius. Són els segons millors en rating defensiu (98), i els quinzens en rating ofensiu (100). Xifres totalment inverses a les dels primers quarts. Anoten 17’5 punts en el darrer quart, sent el pitjor equip en percentatge de triples (24%) i en reben també 17.

Interiors infrautilitzats. L’equip de Pascual és un equip que depèn dels seus exteriors. Destacant sobretot Loyd, Frankamp i Baron, que tots ells tenen un USG superior al 25%, els russos són un equip que depèn molt del que generin els seus exteriors. Els interiors, per la seva banda, no tenen més funció que finalitzar les passades dels exteriors. I no arriben pilotes sovint. Cap dels interiors de l’equip (ni Gudaitis, ni Poythress, ni Mickey, ni Zubkov, ni tan sols Kuzminskas), passen del 20% d’USG. El jugador que es troba més fora de sistema és Mickey, que és l’únic que arriba a aquest 20% i l’únic que té pissarres per jugar-se pilotes al pal baix (70% de tirs de 2 no assistits). A la resta, els toca esperar el seu moment. I encara falta per tornar Napier…

6. Unics Kazan (7-5)

John Brown, un lladre de guant blanc. John Brown recupera 2’7 pilotes per partit. És el jugador de tota l’Eurolliga que més pilotes roba, a molta distància del segon (1’8), el seu company d’equip i de cognom Lorenzo Brown. Des de la temporada 10/11, amb Chuck Eidson, que un jugador no promitjava tantes pilotes recuperades per partit com ell (3’1). En tot el segle XXI, des que l’Eurolliga es diu així, cap jugador interior ha aconseguit ser el jugador amb més recuperacions de la competició. Ho aconseguirà el ‘4’ de l’Unics?

Un equip potent defensivament. Tenint als dos millors lladres de la competició, està clar que l’Unics és l’equip que més pilotes recupera (9’5 per partit). També és el segon que menys assistències concedeix als rivals, amb 13, i el tercer que pitjor % de 3 concedeix (30,6). Ja que no són un equip especialment poderós en atac (74 punts per partit), es fan forts al darrere (73 punts encaixats).

SuperMario, millor no llancis de 3. Mario Hezonja està fent una bona campanya. Convertit en el líder d’aquest imprevisible Unics, es troba còmode com a generador principal de l’equip (13 punts per partit amb un 25% d’USG). Però si alguna cosa li està fallant a l’ex-blaugrana és el llançament de la llarga distància. El croat acredita un 24% d’encert sobre gairebé 5 intents per partit. L’única posició des de la qual anota amb certa consistència és des de la posició central (4/8). Des del costat dret de la pista ha anotat 6 dels 23 intents (26%). I des del costat esquerre, la xifra és de 2 de 17 (11%). El més curiós és que des de la mitja distància està anotant amb molta regularitat (12/24, 50%). Acosta’t uns metres a cistella, Mario.

Carta de tir de Mario Hezonja | Basket News

Carta de tir de Mario Hezonja | Basket News

7. Maccabi Tel Aviv (7-5)

D-Will, fiabilitat extrema al darrer quart. Si per alguna cosa no ha destacat Derrick Williams al llarg de la seva carrera és per ser un jugador fiable. La irregularitat ha marcat el seu dia a dia. A Maccabi, acompanyat de bons generadors, està sabent explotar millor que mai la seva faceta de finalitzador. Està llançant amb un 54% en tirs de 2 i 47% en triples, xifres molt destacables. Però on més està rendint, per sorpresa de tots, és al darrer quart. Els seus percentatges, ja de per si bons, pugen encara més en els minuts decisius. 9/14 en tirs de 2 (60%) i 7/11 en triples (63%). Qui ens ho havia de dir a l’inici de campanya…

Wilbekin, clutch player de manual. És ben sabut que a Wilbekin li agraden els finals calents, i els seus números així ho demostren. Llança un pobre 24% en triples (9/37) a la primera meitat, on té un USG de 23%, anotant 5’6 punts abans del descans. A la segona meitat, el nord-americà nacionalitzat turc entra en calor. Anota un 47% dels triples que llança (21/44), amb un USG del 28% i 9’3 punts anotats a la tornada del descans.

Els millors minuts, amb Zizic a pista. Dels 4 pivots que ha utilitzat aquesta temporada Sfairopoulos, només amb un l’equip té un ± positiu a pista. Ni Sorkin (8 minuts per partit i -13), ni Lessort (ja tallat, 11 minuts per partit i -4), ni Reynolds (18 minuts per partit i 0 en el ±), tenen un ± positiu. Amb Zizic, l’equip està en un +32, en els 20 minuts per partit, que són els que disputa el pivot croat.

8. ASVEL Villeurbanne (7-5)

El lideratge d’Okobo. Élie Okobo és un dels grans destacats d’aquest inici d’Eurolliga. És l’absolut líder de l’ASVEL, i la seva utilització a pista així ho indica. El francès té un 34% d’USG, xifra elevadíssima només superada per Baldwin (40%). Per fer-nos una idea del que suposa aquesta xifra, Alexey Shved rondava el 35% d’USG en el seu pas pel Khimki. Larkin, en la seva millor temporada (19/20), tenia un 29%. Micic, la temporada passada, un 27%. La xifra d’Okobo és encara més elevada al darrer quart, on té una influència bestial sobre el seu equip (41% d’USG). A més, el seu impacte és brutalment positiu en aquests darrers minuts de partit. Si bé als tres primers quarts acredita un interessant 50% en tirs de 2, al darrer quart la xifra puja fins un 74% d’encert, números altíssims per un exterior.

Youssoupha Fall, el rei del rebot ofensiu. L’ex-baskonista té un percentatge de rebots ofensius capturats d’un 25% quan és a pista. Al primer quart de partit, on juga la majoria dels seus minuts (5 dels 11), la xifra augmenta fins a un bestial 36’8%. Si el repartiment de rebots fos equitatiu, cada jugador sobre la pista hauria de tenir un 10% de rebots capturats, així que les xifres del gegant senegalès són increïbles. Òbviament, Fall és el jugador que més rebots ofensius per minut captura. La xifra és de 7’1 rebots ofensius per cada 40 minuts de joc, la més elevada de tota la competició, seguida de Poirier (6’8).

Grans diferències entre els pivots. L’equip de TJ Parker nota molt la diferència ofensiva depenent de quin dels 3 pivots tingui a pista. Mentre que els francesos tenen dos pivots que es limiten a finalitzar a l’àrea restringida (encert del 91% tant de Fall com d’Antetokoumpo), també tenen a Gist, un jugador que té més dificultats a l’hora de finalitzar (54%), però que la seva distribució de tirs és major (ha llançat més de 20 vegades des de la curta i mitja distància). Amb un format de generadors petits, Gist està disputant més minuts que Fall i Antetokoumpo, però l’equip ataca millor amb un dels dos finalitzadors purs a pista: el rating ofensiu amb Anteto a pista és de 133, amb Fall és de 116 i amb Gist només de 100.

9. CSKA Moscou (7-5)

Se’ls fan llargs els partits. Els últims quarts del CSKA d’Itoudis són dramàtics. Són el pitjor equip en rating defensiu (128), i tercer pitjor equip en rating ofensiu (100). El seu ± en el darrer quart és alarmant (-53). Tot es basa en els percentatges. Els russos llancen un 43% en tirs de 2, mentre que el rival ho fa en un 64%. El rendiment del CSKA en el darrer quart xoca amb el tercer, ja que tot i que defensivament no destaquen (tretzens en rating defensiu amb 113), tenen el millor rating ofensiu en aquest quart (120).

Voigtmann, una triple amenaça constant. Els números en el llançament de Voigtmann són bestials. Domina els tres plans d’anotació amb una gran facilitat: 14/15 (93%) en tirs de prop de cistella, 5/9 (55%) en tirs de mitja distància, i 21/49 (42%) en triples. El tercer quart és on l’alemany brilla especialment, ja que és el quart on més llança (26 tirs) i amb els millors percentatges (85% en tirs de 2 i 47% en triples). En aquest tercer quart, destaquen sobretot els 14 punts que va anotar contra el Barça, però també els 8 punts contra el Milà o l’Efes.

Will Clyburn, triplista irregular. Ningú dubta que Clyburn és un jugador top, probablement el millor aler de l’Eurolliga, però no és el llançador més regular. Des del perfil dret de la pista, anota de 3 amb molt encert (14/25, 56%). Des de la posició central i el perfil esquerre només ha anotat 4/27 (14%). Els números són molt dispars. Faria bé el nord-americà en optimitzar millor les zones de tir…

Carta de tir de Will Clyburn | Basket News

Carta de tir de Will Clyburn | Basket News

10. Anadolu Efes (6-6)

I’ts raining threes. És ben sabut que l’equip d’Ataman abusa dels triples. A mesura que avança el partit, els turcs cada cop llancen més triples. Als primers quarts llancen una mitjana de 10 tirs de 2 i només 5 triples, als segons quarts 8 tirs de 2 i 5 triples. Als tercers quarts llancen 6 triples i 8 tirs de 2, mentre que al darrer quart és quan més triples llancen, amb 8, per 8 tirs de 2. Resumint, comencen llançant el doble de tirs de 2 que de 3 i acaben llançant per igual. L’estratègia de llançar cada cop més triples els funciona, ja que quan més llancen de 3 més còmodes es troben, perquè els millors números ofensius dels d’Ataman arriben al darrer quart.

El descans dramàtic. Als turcs no els senta bé el descans. Són el quinzè equip en rating ofensiu i defensiu al tercer quart (101 i 114), i el setzè en percentatge de rebots (46%). Pel que fa al ±, tenen un -26 en aquest quart. Aquestes xifres contrasten amb el darrer quart, on tenen un +69 en el ± i són el tercer millor rating ofensiu i el millor defensiu. El descans no els va bé, però les estrelles apareixen als minuts finals.

Rodrigue Beaubois, l’home que no perd pilotes. Beaubois està sent un dels protagonistes ofensius de l’actual campió (25 minuts per partit i 11 punts de mitjana), sent un dels seus principals generadors. Aquestes xifres podrien portar a pensar que és habitual veure’l perdent pilotes, a causa de la gran quantitat de possessions que es juga. Res més lluny de la realitat, ja que Beaubois només ha perdut 4 pilotes en el que va de competició. La seva ratio d’assistències/pèrdues és de 5’8 (el que significa que reparteix gairebé 6 assistències per cada pilota que perd). De les pilotes que ha perdut, cap ni una és al darrer quart, on juga 7 minuts de mitjana. Ha disputat 70 minuts de joc en quarts quarts i no ha perdut cap pilota.

11. AS Mònaco (5-7)

Will Thomas, l’etern infrautilitzat. El ‘4’ nord-americà és un jugador que sol estar en segon pla als seus equips. Aquesta temporada, al Mònaco, està tenint només un 13% d’USG, el més baix de la seva carrera a l’Eurolliga. Històricament ha promitjat un 16%. Sempre ha estat un jugador de molts minuts però amb un volum de llançaments baix. En el que va de temporada, Thomas ha llançat només 47 vegades en 8 partits, que són poc més de 5 llançaments en 22 minuts de joc. Els seus percentatges, però, no són gens dolents, ja que acredita un 56% en tirs de 2 i un 33% en triples.

Donta Hall, rebotejador implacable. Donta Hall és un altre dels grans descobriments de la temporada a l’Eurolliga. La seva principal qualitat és el control del rebot, ja que és el quart màxim rebotejador de la competició, amb 6’6 captures per partit. Després de Poirier, és el segon millor jugador en rebots per minut disputat. Controla bé tant el rebot ofensiu com el defensiu, ja que té uns percentatges de captures molt elevats (23% de rebots defensius i 14% d’ofensius). A més, és molt productiu quan captura un rebot ofensiu, ja que anota 1’8 punts per possessió en finalitzacions després de rebot ofensiu (putbacks). Sens dubte, Hall és un jugador a tenir molt en compte de cara al futur.

El pitjor Mike James de la seva carrera Eurolliga. Mike James no està fent una bona campanya. Està fent els pitjors percentatges de 2 de la seva carrera (44%),  i els tercers pitjors percentatges de 3 (25%). Només anotava menys punts per partit que aquesta temporada durant la seva estada al Baskonia (però allà jugava 20 minuts per partit i al Mònaco en juga 29). A més, està tenint el seu segon pitjor USG de la seva carrera (27%), que tot i que és una xifra força elevada, al CSKA va arribar a tenir pics del 34%. El seu fitxatge va ser una de les grans bombes del mercat Eurolliga, però, per ara, no està sabent liderar l’ambiciós projecte monegasc.

Mike James no està liderant el projecte del Monaco. Okobo, en canvi, sí el de l'ASVEL | Euroleague Photo

Mike James no està liderant el projecte del Monaco. Okobo, en canvi, sí el de l’ASVEL | Euroleague Photo

12. Bayern Munic (5-7)

El descans els va bé. Els inicis de partit dels bavaresos no són bons. Tenen un -52 en el ± al descans, mentre que els seus rivals han agafat 22 rebots més que ells i han repartit 30 assistències més. Tenen el pitjor rating defensiu (121) de la primera meitat i són els desens en rating ofensiu (106). A més, són els setzens en percentatge de 3 (31%) i els quinzens en tirs de 2 (49%). L’equip canvia molt després del descans. L’esperit lluitador de Trinchieri els ajuda a competir sempre i surten al tercer quart revitalitzats. Tenen el segon millor rating ofensiu a les segones meitats (116) i el cinquè millor defensiu (105). Tenen el millor percentatge de 3 (42%) i el cinquè millor en tirs de 2 (54%). A més, tenen un +37 en el ± en segones meitats. Sens dubte, les xifres són molt millors en la segona meitat que en la primera.

Lucic, diana des del perfil dret. La carta de tir de Lucic ho diu tot. El crack serbi, consolidat com un dels millors alers del continent, està fent una gran temporada, però els seus percentatges varien molt en funció d’on llanci. Des del perfil dret, el seu encert està sent molt positiu. En canvi, no acaba de sentir-se còmode llançant des del perfil esquerre. La seva influència en el joc, però, és molt positiva. És difícil anotar més punts amb un percentatge d’USG menor (12’9 punts per partit amb un 19% d’USG). Optimització màxima la del serbi.

Carta de tir de Vladimir Lucic | Basket News

Carta de tir de Vladimir Lucic | Basket News

DeShaun Thomas, com més lluny pitjor. És ben conegut de Thomas que és un dels jugadors amb millors fonaments al pal baix. Una gran combinació de força i classe el caracteritza. Els seus números prop de cistella així l’avalen (28/45, 62%). De mitja distància tampoc està acreditant mals números (9/22, 41%). Tot i ser un tirador bastant funcional, aquest any no acaba de sentir-se còmode amb el llançament de 3 (9/31, 29%). La seva campanya és, per ara, prou bona, però ha de ser més consistent quan la seva influència s’allunya de la cistella.

13. Estrella Roja (4-8)

Inicis per oblidar. Els serbis tenen el pitjor rating ofensiu a la primera meitat (94). Les 4 victòries que han tingut fins ara han estat les úniques 4 mitges parts on han acabat per davant. Si acaben la primera part pel darrere o empatats en el marcador, l’equip acaba perdent el partit. Els números no són bons: en 7 primeres parts han anotat menys de 33 punts. A les segones parts canvien la cara, ja que només en dues han anotat menys de 33 punts i tenen el quart millor rating ofensiu (114). Sovint, però, no els dóna per arribar a guanyar els partits.

Kalinic, més fiable al tram final. Nikola Kalinic és un aler fiable. Als darrers quarts anota amb percentatges excel·lents: 8/11 en tirs de 2 (72%) i 4/10 en triples (40%). Així i tot, als tres primers quarts no acaba de trobar la regularitat, ja que només llança amb un 47% i 27% d’encert en tirs de 2 i triples, respectivament (23/48 i 6/22). Kalinic no té mals números des de la mitja distància 6/13, però només ha llançat un cop des d’aquesta distància al darrer quart. Als minuts finals només se’l busca de 3 o al pal baix.

Nate Wolters, penetracions imparables. Wolters ha tornat a l’Eurolliga després d’una temporada a Eurocup amb l’Unics i ho està fent amb èxit. Per ara, té el segon millor percentatge de 2 de la competició pel que respecta a bases i escortes (67%), només superat per Macon Jr. Els seus números als primers quarts són una barbaritat, ja que ha anotat un 91% dels tirs de 2 que ha intentat (11/12). És el quart en el qual té un USG més elevat, un 23%.

14. ALBA Berlin (4-8)

L’ALBA es desconnecta als segons quarts. Els alemanys han perdut 9 dels 12 segons quarts que han jugat i tenen un ± de -61. Els seus percentatges en aquest quart ho diuen tot (44% en tirs de 2 i 30%), mentre que els dels rivals són molt millors (62% i 44%). L’ALBA té el pitjor rating defensiu de la competició en aquest quart i el tercer pitjor ofensiu (100 i 128). És curiós, ja que durant els altres tres quarts els competeixen bé: al primer quart tenen un ± de +2, al tercer tenen un +9 i al quart un -15.

Maodo Lo es refreda als 3Q. Lo és un anotador cada cop més fiable, però aquest any està tenint problemes per destacar a la sortida del descans. 4/11 en tirs de 2 i 3/16 en triples (36% i 18%) són els seus percentatges en aquest quart, en el que disputa una mitjana de 6 dels 10 minuts possibles. Fins a 6 tercers quarts s’ha quedat sense anotar i el ratings de l’equip amb ell a pista són nefastos (83 ofensius i 118 defensius). Als altres tres quarts del partit, Lo destaca molt més, anotant un 50% dels seus tirs tants de 2 com de 3 (23/46 en T2 i 21/42 en T3). El descans li passa factura a l’alemany!

Jaleen Smith no troba el seu lloc. L’americà va arribar a Berlin després de ser un dels jugadors més destacats de la lliga alemanya amb el Ludwigsburg, però la seva primera experiència Eurolliga no està sent positiva. Anota 5’9 punts per partit però amb percentatges desastrosos. No troba la regularitat en cap dels tres plans d’anotació. No està sent consistent prop de l’anella (14/31, 45%), de mitja distància els seus percentatges són baixíssims (3/19, 15%) i de 3 ha anotat 10 dels 42 intents que ha fet (23%). Arribava com un jugador il·lusionant, però no està rendint com s’esperava. Només cal veure la seva carta de tir…

Carta de tir de Jaleen Smith | Basket News

Carta de tir de Jaleen Smith | Basket News

15. Bitci Baskonia (4-8)

Molt marge de millora. El Baskonia no aixeca el cap. L’equip basc té el pitjor rating ofensiu de la competició (102) i segon pitjor defensiu (116). A més, tenen el segon pitjor percentatge en tant en tirs de 2 com en triples (50% i 30%, respectivament). Tenint un equip amb noms com Fontecchio, Giedraitis, Marinkovic i fins i tot interiors amb bona mà com Costello o Enoch, la xifra és impensable. Aquests números només poden millorar-se.

La inconsistència de Baldwin als 3 primers quarts. Baldwin és el gran protagonista de l’equip quan és a pista. El seu USG és bestial (40%) al llarg de tot el partit. Tot i així, només troba certa consistència anotadora als darrers quarts (12/23 en tirs de 2 i 3/6 en triples). Els seus percentatges als 3 primers quarts són ínfims (27/59 en tirs de 2, 45% i 2/20 en triples, 10%). Els seus ratings durant els primers 3 quarts són nefastos (87 l’ofensiu i 120 el defensiu), mentre que al darrer quart l’equip rutlla millor amb ell a pista (110 i 103). Wade Baldwin ha de guanyar molta regularitat si vol ser el líder que el Baskonia espera que sigui.

Sedekerskis, fiabilitat lituana al servei baskonista. Tadas és el jugador de l’equip amb un millor diferencial de ratings (116 l’ofensiu i 97 el defensiu). És l’únic jugador del Baskonia que té un rating defensiu inferior a 100, la qual cosa demostra que l’equip només rendeix en defensa quan el lituà és a pista. Tadas és tot un especialista defensiu. El seu percentatge d’atur dels rivals és dels més alts de tota l’Eurolliga (78’9%), i és també l’àncora rebotejadora de l’equip, amb 4’1 rebots defensius i un 30% de captures seves quan és a pista, una xifra digna d’un pivot.

16. Fenerbahce Beko (3-9)

Aquí no hi ha qui ataqui! Els partits del Fenerbahce de Djordjevic s’estan caracteritzant per ser partits a molt pocs punts. L’equip turc és un equip molt fluix en atac, demostrant pocs recursos tot i la gran qualitat de la seva plantilla (De Colo, Vesely, Booker, Polonara, Guduric, etc.). El Fenerbahce té el segon pitjor rating ofensiu de la competició (103), sent el quart equip que menys punts anota (71’8). Per contra, és un bon equip defensiu, rebent només 73 punts per partit (cinquè equip que menys i sisè millor rating, 104).

Anotar de 3 és cosa d’altres. A més de ser partits defensius, els enfrontaments del Fenerbahce amb els altres equips es caracteritzen pels errors en el triple. L’equip turc és dels pitjors de la competició en aquest apartat del joc (són el segon equip que menys triples llança, amb 20), i el tercer amb un pitjor percentatge (31%). Els rivals, però, tampoc els castiguen des del triple. Tot i que són l’equip a qui més triples els llancen, amb 28, el rival ho fa amb un percentatge d’encert molt millorable (30%).

Sense un bon De Colo no vas enlloc. Amb el pobre rendiment de Pierria Henry, el Fenerbahce depèn massa de la seva estrella exterior. El fitxatge del base nord-americà va ser  pensat per descarregar al francès d’importància en el sistema. No està sent així, ja que De Colo segueix sent el protagonista número 1 del joc ofensiu de l’equip turc. Però el crack francès no està rendint com s’espera d’un jugador del seu calibre. Anota 10’5 punts amb un pobre 31% en tirs de 3 (mai havia estat per sota dels 14 punts i un 40% des de la temporada 2010/11). El seu USG és força alt (27%), però no es troba còmode sobre la pista i el seu equip troba a faltar la seva millor versió. Si De Colo canvia la cara el Fenerbahce hauria de lluitar pels Playoffs, és ja massa tard?

De Colo no està tenint la seva millor temporada | Euroleague Photo

De Colo no està tenint la seva millor temporada | Euroleague Photo

17. Panathinaikos (3-9)

Norma del darrer quart: no llançar de 2. El Panathinaikos de Priftis és un dels equips que pitjors números està acreditant aquesta temporada. Solen arribar als trams finals de partit per darrere en el marcador, i el seu entrenador deu pensar que per remuntar, millor sumar de 3 en 3. Per aquest motiu, els grecs són l’equip que menys llançaments de 2 intenta al darrer quart, només 6’5. En canvi, són el tercer equip que més triples intenta, amb 7’1. Els seus percentatges, però, no són massa efectius: 50% en tirs de 2 (quinzè millor) i 32% en triples (onzens). La tàctica, doncs, no els serveix de gaire, ja que tenen un -17 de ± en el darrer període. A més, tenen el segon pitjor rating defensiu en aquest quart (125). Hauran de canviar de fórmula si volen guanyar més partits.

Papapetrou, el maratonià que no anota des del perfil dret. Ioannis Papapetrou és un dels líders del Panathinaiko en Eurolliga. És el jugador de l’equip que més minuts juga, amb gairebé 31 per partit. Però, a més, és el jugador que més minuts totals ha disputat de la competició, amb 334, seguit de ben a prop per John Brown i Shavon Shields. Igual que li passa a altres jugadors que hem comentat en l’article, com Clyburn o Lucic, el crack grec no es troba còmode llançant des del perfil dret. Només ha aconseguit anotar 4 dels 30 llançaments (13%) que ha fet des d’aquesta zona de la pista (4/24 en triples i 0/6 en llançaments de mitja distància). Des de la resta de zones de la pista els seus percentatges no són tampoc espectaculars, però són més decents: 12/33 en triples (36%), 6/14 des de la mitja distància (42%) i 30/49 en tirs de prop de cistella (61%).

Macon Jr, l’altra cara de la moneda. Si els percentatges de Papapetrou no són per llançar coets, els grecs poden estar més que satisfets amb els números de Macon. El nord-americà, que va ser un fitxatge sorpresa, s’ha adaptat de manera increïble a l’equip i a l’Eurolliga, acreditant uns números brutals. Amb un USG força elevat (25%), el base es troba d’allò més còmode atacant la cistella, no en va és l’exterior amb millor percentatge de 2 de tota la competició (70%). Ha anotat 20 dels 30 llançaments de prop de cistella que ha intentat. Però no només se sent còmode atacant la cistella rival, també té bons números en el llançament exterior. Ha anotat 8 dels 10 des de la mitja distància i 28 dels 63 triples (44%) que ha intentat. Números molt ressenyables. Sens dubte, un dels descobriments de la temporada Eurolliga. Macon és un anotador total.

18. Zalgiris Kaunas (2-10)

El pitjor equip de l’Eurolliga. El Zalgiris és cuer a l’Eurolliga amb només dues victòries, i ho és també numèricament. L’equip lituà és la pitjor defensa de la competició, amb 81 punts encaixats per partit i un rating defensiu de 116. En atac, però, la cosa no va gaire a millor, ja que l’equip anota poc més de 71 punts per partit, sent el tercer pitjor atac i el tercer pitjor rating ofensiu de la competició, amb 104. Un diferencial de 12 punts és massa elevat en aquestes dues estadístiques . L’equip perd, però ho fa habitualment per una distància àmplia. El Zalgiris ja no és aquell equip que sorprenia a tots.

Lekavicius, més desencertat que mai. Les sortides de Grigonis, Jokubaitis i Walkup han fet pujar el nivell d’importància de Lekavicius. El seu USG en Eurolliga és prou elevat (27%), però no troba l’encert que el caracteritzava. La temporada passada va tenir un 22% d’USG, i els seus números van ser millors. Els seus percentatges ho diuen tot, 43% en tirs de 2 i un pobríssim 23% en triples (6/26). La xifra espanta, ja que Lekavicius és un jugador que històricament ha tingut sempre bona mà (41% en triples a la seva carrera de l’Eurolliga). Sense anar més lluny, l’any passat va tenir un 50% (25/50). Però aquest any tampoc es troba còmode en la mitja distància (4/14, 28%) i ni tan sols atacant la cistella, on està per sota del 50% (24/51). Les baixes sensibles dels lituans han posat el focus a Lekavicius, que no s’està adaptant a ser un dels referents exteriors de l’equip.

Josh Nebo, una esperança en forma de pivot. És difícil trobar una esperança dins la limitada plantilla lituana, però sens dubte Nebo ha estat un dels descobriments de la temporada. De tota la plantilla del Zalgiris, només 3 jugadors tenen un diferencial positiu en el rating ofensiu/defensiu. El pivot nord-americà és un d’ells, juntament amb Strelnieks i Milaknis. Sense tenir un USG elevat (17%), Nebo està sent tota una presència a la zona a les dues pistes, destacant per ser un enorme rebotejador (20% de captures defensives i 13% de captures ofensives, el cinquè millor registre de tota la competició). A més, està destacant per ser un molt bon finalitzador en situacions properes a cistella, on acredita un 90% d’encert (27/30). Per altra banda, pateix una mica més en situacions una mica més allunyades, entre la curta i la mitja distància (8/22, 36%). Tot i així, Nebo és una sorpresa positiva en un trist Zalgiris en Eurolliga.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

PATREON

Més a EUROLLIGA

Tradueix »