La temporada regular de l’Eurolliga és llarga i trepidant, plena de sorpreses i decepcions, d’històries d’èxit i relats de tristor. Cada curs hi ha jugadors, equips i entrenadors que roben el cor de tot aficionat i, alhora, jugadors, equips i entrenadors que no acaben de satisfer les exigències del públic, dels qui manen ni les pròpies.
A continuació, us presentem les dues cares de la moneda del què portem de competició. Haver viscut, pràcticament, la meitat de partits ens dona un cert context per elaborar opinions amb arguments i dades.
Us presentem les sorpreses i decepcions de la millor competició europea:
Abans de començar cal dir que no les hem posat totes per un tema de llargària.
Sorpreses
1- La navalla suïssa del líder
L’ex blaugrana ha tornat a mostrar la seva millor versió i, a sobre, jugant de manera més madura sota la direcció de Dimitris Itoudis.
El Fenerbahce és líder per molt factors però, en part, gràcies a l’aportació de Hayes-Davis. La seva condició física fa que pugui defensar a pràcticament totes les posicions i, això, li va de meravella a l’equip turc per a la seva defensa de canvis.
Una fiabilitat acceptable en el triple, la possibilitat de jugar d’esquena i l’atleticisme que suma al grup han fet que sigui una de les sorpreses positives de la temporada.
Perquè ens fem una idea més acurada de la seva importància per l’equip turc, Nigel Hayes-Davis ha jugat els 14 partits i és el jugador que més minuts promitja (26:37), per sobre de jugadors com Calathes o Wilbekin.
Nigel Hayes-Davis amb el Fener @Eurolliga
Dades
En 26 minuts per partit: 9,5 pts / 3,5 rebots / 1,1 ast / 1,3 recuperacions
55,3% en tirs de dos / 40% en triples/ 81% en tirs lliures
2- Fa bon temps a les altures
La nova muntanya berlinesa, Christ Koumadje, ha estat una de les grans sorpreses de la temporada regular. El gegant (223 cm) del Txad va fitxar per l’Alba de Berlin el febrer de 2021 i en aquesta edició de l’Eurolliga ja ha demostrat que pot causar pànic durant molts anys.
L’expressió “tot i” la seva alçada no seria correcte en aquest cas, doncs, Koumadje aprofita perfectament la seva superioritat en centímetres i ho combina amb una agilitat sorprenent per les seves dimensions. A més, cal tenir en compte que juga en l’equip que té el pace més alt de la competició (73,9). A priori, aquest fet hauria d’anar en contra seva però l’africà s’ha adaptat fantàsticament al joc de l’equip alemany.
Els punts, òbviament, els aconsegueix gràcies a la seva alçada però mostra ser un pivot amb una bona capacitat espai-temporal, bon tacte i bons moviments al pal baix.
Dades
En 16 minuts per partit: 7,8 pts / 4,6 reb / 1,5 taps
80% en tirs de dos / 53,8% en tirs lliures
3- Mathias ‘La-sort’ del Partizan
Mathias Lessort està sent un dels millors pivots d’Europa i sembla que per fi es consolida com a gran jugador.
De la mà de Zeljko Obradovic, el pivot francès viu una nova oportunitat per ser a l’elit dels interiors del vell continent.
Gràcies a la seva imponent força, la millora en la presa de decisions i el control de les emocions, Lessort és un dels que ha de guiar l’equip serbi cap als Playoffs. La seva voracitat i capacitat a l’hora d’anar al rebot ofensiu dota al Partizan de força possessions extres cada partit.
Ha polit els recursos sota cistella i la seva energía i fe continuen intactes. En resum, una autèntica bèstia que amenaça en trencar més d’un taulell.
Dades
En 32 minuts per partit: 12,8 pts / 7,8 reb / 1,8 ast / 1,4 taps
69% en tirs de dos / 74% en tirs de camp
4- La “Cobra Kai” grega
Giannoulis Larentzakis és un dels noms propis de l’Olympiacos i una de les narratives curioses de l’inici de temporada.
Energia, intensitat, jugador d’equip i tirador letal, així es pot resumir el que és Larentzakis. L’internacional greg, a part de ser un dels jugadors que millor anota en els últims quarts i moments calents de partit, aporta equilibri, seguretat i sempre saps que no intentarà res que no sàpiga fer. Podríem dir que és el jugador que tot entrenador vol.
Sacrifici i eficiència.
El sobrenom de Cobra Kai és perquè quan llença el braç queda en forma de serp.
Giannoulis Larentzakis, el grec de moda @Eurolliga
Dades
En 18 minuts per partit: 9,9 pts / 1,3 reb / 1,6 ast
55% en tirs de dos / 47,7% en triples / 82% en tirs lliures
Decepcions
1- El Milà ja no està de moda
Ningú esperava l’inici de l’equip d’Ettore Messina (4-10) ja que semblava un dels canidats més potents per ser a la Final Four. Una dada que fa molt mal a l’equip de Llombardia és la del rècord de 0-6 a casa. Els fitxatges i els jugadors que a hi eren no aconsegueixen dominar els partits en atac, ho mostra la paupèrrima dada de 68.9 punts de promig (números que semblen d’una altra època). Un fet positiu pels italians és que són el segon equip que menys punts rep per partit (76), només darrere el Barça (75,3).
Han encadenat nou derrotes consecutives, cinquanta-sis dies sense guanyar i sensacions horribles que han sembrat els dubtes sobre l’equip de Milà. Però el senyor Armani confia en Messina i el club ja ha confirmat que seguiran amb el veterà entrenador fins 2024, quan finalitza el seu contracte.
Dades
47% en tirs de dos / 33% en tirs de tres / 75% en tirs lliures i és el pitjor equip de la competició en valoració (71,2)
2- Encara no és temporada de “Klementines”
Klemen Prepelic està tenint un inici de curs per oblidar. Un dels pistolers més ràpids i mortífers de l’Eurolliga no aconsegueix aniquilar al rival des de la distància i el València ho pateix. En l’ùltim curs que va jugar l’Eurolliga (20-21), l’eslovè promitjava un 56% en tirs de dos i un molt bo 42% en triples.
Des de la lesió de colze l’escorta no ha tornat a ser el mateix però, al menys a Esmaixada, mai posarem en dubte la capacitat de Prepelic per anotar.
Òbviament no ha marxat tot el talent que tenia a les mans, és més, fa l’efecte que és un tema mental i no pas físic o de integració en el sistema del nou entrenador.
Tot i les males sensacions del tirador, el València es troba a una victòria i a una derrota (dels rivals propers) per col·lar-se a posicions de Playoffs.
Dades
En 18,8 minuts per partit: 5,8 pts / 0,8 reb / 2,4 ast
38,9% en tirs de dos / 21% en triples / 90% en tirs lliures
3- Vladimir Lucic no està lúcid
L’aler i estrella del Bayern de Múnich no passa pel seu millor moment. Jugador que cada estiu és desitjat per tots els gran d’Europa fa temporades que va trobar la seva casa a Alemanya, però el cert és que aquest curs les coses no van gaire bé, ni per a ell ni per l’equip.
Els bavaresos es troben tercers per la cua amb un rècord de 5-9. Hi ha hagut fitxatges, lesions i problemes però tothom esperava que fossin l’os dur de pelar que són casi cada any.
A nivell individual el serbi s’ha perdut quatre partits dels catorze disputats. Però el que més crida l’atenció és el poc volum de tir que té aquesta temporada: 3,4 tirs de dos i 2,8 triples per partit.
El més normal seria que a mesura que avança la competició tant Lucic com el Bayern tornin al nivell mostrat temporades anteriors.
Vladimir Lucic ha de ser el líder dels bavaresos @Eurolliga
Dades
En 28 minuts per partit: 8,7 punts / 2,7 reb / 1,2 ast
38% en tirs de dos / 43% en triples / 96% en tirs lliures
4- Anadolu “F”
El vigent campió ja ens té acostumats a començar malament la competició europea i després remontar i acabar a la Final Four. Però a un equip que ha guanyat dues edicions consecutives i que posseïx jugadors tan determinants se l’ha d’exigir des del dia u.
Amb un rècord de 7-7 ocupen la setena plaça a la classificació. Després d’iniciar l’Eurolliga amb 2-5 han espavilat i ja són en posicions de Playoffs, i sens dubte qualsevol equip gran el vol evitar abans de la final a quatre però, compte!
Compte perquè aquest any la competició és més igualda que mai i inclús l’ùltim equip et pot guanyar de pallissa si tens un mal dia o no fas la feina com s’ha de fer.
La sensació és la mateixa que la de cada any: van sobrats de talent i per això arranquen a mig gas però si no apreten de valent poden anar perdent partits i quedar en una posició en la que es poden trobar a equips com Fener, Barça, Mònaco o Madrid a primera ronda. I la tàctica de deixar la feina pels ùltims dies no sempre surt bé.
BONUS TRACK
Dusko i el revifar de l’Estrella Roja
Des de l’arribada del coach balcànic l’equip serbi va guanyar sis partis consecutius i, a part, el primer derbi de Belgrad en la història de l’Eurolliga contra el Partizan. Ara es troben amb un balanç de 7-7 impensable si recordem que abans de Dusko estaven amb un pobríssim 1-6.
Baskonia-Peñarroya-Howard
L’equip vitorià ha tornat a meravellar amb un joc ràpid, descarat i sense por. El Baskonia de Joan Peñarroya torna a poder competir contra els més grans d’Europa i aspira a col·lar-se a Playoffs després de tres temporades.
El Baskonia busca estar als Playoffs @Eurolliga
Ara mateix es troben sisens a la classificació amb un il·lusionant 9-5. I diem il·lusionant perquè l’equip del tècnic català ha guanyat a rivals tan potents com el Fenerbahce, l’Efes (a terres turques els dos) i el Maccabi.
El fitxatge de Markus Howard ha permès a l’equip basc ser imprevisible en atac i poder remontar partits que semblen molt complicats. Howard, un dels millors anotadors de la temporada, ha aconseguit anotar 20 o més punts en 4 partits i 5 triples o més en 3 partits.
