Ja només queda un partit. Un llarg camí que ha portat al Gran Canària i al Turk Telekom a la final després de vèncer en els darrers segons als seus rivals en semifinals (Joventut i Prometey respectivament). Dos dels millors conjunts buscaran un bitllet per Eurolliga, un premi extra a més del títol.

El conjunt canari és el favorit per dues raons de pes: 12-0 com a local i líder de la fase regular. Però no es pot descartar al conjunt d’Ankara, que ha demostrat que pot batre qualsevol rival en la seva pista (7-3 fora de Turquia). A més té jugadors experimentats.

Com arriba el Turk Telekom

L’equip otomà té un equilibri notable entre l’atac i la defensa. Anoten 83.6 punts i encaixen 77 punts (segona millor EuroCup), controlen bé el rebot defensiu (25.8) i perden poques pilotes.
A la fase regular han obtingut +8.6 Net Rating, destacant l’eficiència en els percentatges de tir (57% globals). No destaquen per ser jugadors col·lectius, amb una ràtio d’assistències menor que altres equips (18.7), però seleccionen bé les posicions per llençar i anotar. A més, eviten perdre pilotes en condicions desfavorables, gestionant de forma notable les pérdues.
La bona presència física de certs jugadors (Jones, Sestina, Grant) provoca que els rivals capturin menys rebots defensius i que no puguin sortir en contraatac en gaires ocasions.

Tenen fins a cinc jugadors que anoten per sobre dels 10 punts, diversificant la responsabilitat i buscant anotar des de qualsevol espai. El mapa de tirs de la temporada mostra clarament com ocupen totes les zones i com saben aconseguir punts en totes.

En el seu partit de semifinals, els petits detalls van permetre la victòria. Van controlar el rebot defensiu (25 vs 21), van tenir grans percentatges en triples (11/23 Telekom, 12/39 Prometey) i van estar intensos en defensa (4 taps per 0 dels locals). Jerian Grant va obtenir 15 punts en la segona meitat, sent el factor decisiu. El 74-76 final va ser en part gràcies al bon 2Q, amb el parcial de 13-25, que acabaria sent irrecuperable pel Prometey.

Com arriba el Gran Canària

L’equip dirigit per Jaka Lakovic està invicte (12-0) en aquesta EuroCup. Té el dubte del seu millor home ofensivament parlant, John Shurna. L’ex verd-i-negre arrossega molèsties a l’esquena i ja no va jugar en el darrer partit de Lliga ACB.

La diversificació en atac passa per gairebé tota la plantilla. Un dia és Brussino, un altre Albicy, o Bassas o Inglis. Qui es troba encertat, rep més pilotes. Així ho han fet i sembla que funciona.
El Gran Canària té +11 punts en NETRating, mostra del seu potencial tant ofensiu com defensiu. Han guanyat diversos partits amb rentes superiors als 15 punts, fent valer el factor pista al màxim rendiment.

Gran part del seu potencial ofensiu es basa en el triple. Són bons tiradors i de diferents perfils (tenen jugadors de qualsevol posició capaços d’anotar-ne). Les defenses rivals acaben perdent la marca amb la bona circulació de pilota (20.5 assistències) i generant espais en el costat dèbil pels tiradors. No permeten gaires rebots ofensius (9), tot i que a vuitens i quarts van patir moltíssim (15 de mitja). Saben apujar el nivell físic en moments de partit que permeten ofegar al rival i treure rèdit gràcies a jugadors com Albicy, Diop o Inglis.

En el partit de semifinals van tenir uns percentatges increïbles: 51.7% en tirs de dos, 39.1% en triples i 84.2% en tirs lliures. Sota pressió van poder treure la seva millor versió i tancar un partit que en els darrers segons se’ls hi va complicar molt, fins al punt que Guy va poder forçar la pròrroga amb un triple que no va entrar. El tercer quart va ser molt favorable als locals (23-13), que va ser determinant per sufocar l’últim esforç del Joventut en el tram final. Les pèrdues (només 8) i la seguretat en els tirs lliures van valer el seu pes en or.

Jugadors a seguir

GRAN CANÀRIA

Andrew Albicy (base, 1.78) va firmar el seu millor registre anotador (17 punts) contra el Joventut. Fins i tot es va permetre firmar dos triples impressionants que van donar ales als locals i trencar el partit. Els seus 17 punts (4/6 tirs, 6/6 lliures) van venir acompanyats per una bona defensa i una bona circulació de pilota. Dividir la zona per obrir als exteriors va ser una constant. Com a curiositat, des de la zona esquerra de l’atac és on fa mal, amb un 42.9% des del triple.

Perd poques pilotes (2.1), sent un base solvent, dur, intel·ligent i hàbil. Fort físicament, no es deixa superar fàcilment pels rivals. L’equip canari té un diferencial de 6.1 amb ell a pista (+3.5 quan hi és, –2.6 quan descansa), sent molt més important en l’impacte global que els altres exteriors.

Nico Brussino (aler, 2.01) va recuperar la confiança i el ritme just a temps. En els darrers tres partits estava lluny del seu gran moment de joc mostrat durant tota la temporada, sobretot en els percentatges de tir. Però en la segona part del partit de semifinals va mostrar el seu potencial. Vital gràcies als seus 14 punts (2/5 triples, 8/9 lliures), 5 rebots i 5 assistències, fent gala de la seva polivalència que tant ha ajudat al Gran Canària aquest curs.

No és un jugador que utilitzi la mitja distància ni el pal baix. Però si penetra amb molta solvència i apareix en el costat dèbil tallant la zona per anotar senzill sota cistella. Les cantonades són el seu hàbitat per castigar des del triple les defenses rivals.

Khalifa Diop (pivot, 2.08). El poder interior i un jugador que intimida a qualsevol rival. En el partit més rellevant en la seva curta carrera fins ara, davant un pivot de la magnitud d’Ante Tomic, no es va arrugar: 9 punts, 6 rebots i 3 taps, amb un +10 en pista. Sempre atent en el rebot, sobretot en atac (2.3 rebots ofensius per partit). Defensivament, lluita en el cos a cos amb qualsevol pivot. També arriba a les ajudes, aprofitant la seva gran envergadura.

TURK TELEKOM

Jerian Grant (base/escorta, 1.96) prové d’una família d’exjugadors NBA. El seu oncle és Horace Grant, mític company de Michael Jordan i Shaquille O’Neal en els 90. El seu pare (Harvey Grant) també va jugar a l’NBA, igual que el seu germà Jerami, actualment als Portland Trail Blazers.

Jugador capaç d’ocupar tres posicions, però sent la de base on millor es mou. Una envergadura espectacular, l’ ex Olímpia Milano ha crescut en la seva segona temporada a Europa. Anotador (14.8 punts), assistent (6.2) i atent en defensa (1.3 recuperacions).

Termòmetre per saber les opcions de Turk Telekom passen per les seves mans. Dues exhibicions seves a ¼ i ½ van catapultar els d’Ankara a la final.
És dels millors de la competició en la ràtio assistències+recuperacions/pèrdues (2.7). No destaca des del triple, però penetrant i jugant al pal baix treu uns percentatges excel·lents (62%). També és un tirador des de l’esquerra, com Albicy. Anota el 40.5% dels triples en aquella part de la pista.

Axel Bouteille (aler, 2.00). Vell conegut de l’aficionat ACB pel seu pas per Bilbao i Màlaga, es troba en un moment dolç. Sobretot des del triple (8/14 en dos partits).
Anotador compulsiu (17.8 punts, 44.8% triples), ha demostrat en aquesta temporada que pot aportar en diferents facetes. En rebot (4.8) i en ajudes (0.7 recuperacions) ha sigut important per equilibrar el bloc, treballant tots a una per treure els partits endavant. Prova del seu esforç són els 7.5 rebots i les 1.5 recuperacions en els darrers dos partits d’EuroCup, molt per sobre de les seves mitges.

Intel·ligent a la pista, sap trobar posicions de tir i buscar alternatives per anotar. Firma 1.26 punts per possessió, una ràtio altíssima per un jugador exterior. En el seu mapa de tir podem veure la versatilitat i l’eficiència que té Bouteille de cara a cistella.

Tyrique Jones (pivot, 2.06) és un colós en la zona. Pivot de la vella escola, no surt a tirar des de més enllà de 3 metres. Intensitat, molt bon joc de peus, domini del rebot. Firma 12.5 punts, 7.8 rebots, 1.2 recuperacions amb 69% en tirs de camp. On té un impacte determinant és en el NETRating, aportant +14 per cada 100 possessions del Turk Telekom, i amb un +6.7 directe amb ell en pista.

En les eliminatòries ha dominat als rivals, amb actuacions destacades (20 punts, 6 rebots i 9/11 tirs contra Ratiopharm Ulm i 14 rebots amb 5/7 en lliures vs Prometey). Serà interessant veure com Diop s’aparella amb ell, buscant-se les febleses mútues en atac i controlant la defensa.

Claus importants del partit

Dominen la zona de tir de 2 punts, sent dels millors de l’EuroCup. Troben molt bones posicions de tir i tenen interiors que dominen a prop de cistella. Té més potencial interior el conjunt de Lakovic, que pot disposar de tres pivots (Diop, Inglis, Balcerowski) per desgastar Jones. Per part turca, necessitaran que l’aler pivot Nathan Sestina aporti en defensa i en el rebot (10.6 punts, 4.6 rebots) com va fer en ¼ contra Ulm.

Des del triple són dos conjunts similars. Si bé els canaris tenen millor percentatge (37% per 36%), el volum de tirs és gairebé idèntic. El conjunt canari necessita convertir més des del 6.75 per assegurar les victòries, sent no tan vital per part otomana.

Les rotacions condicionen el ritme, l’encert i poder arribar al final del partit amb forces. Aquí gestiona molt millor Jaka Lakovic, tenint fins a 10 jugadors en forma i rotació, pels 7 que sol utilitzar en aquestes eliminatòries Turk Telekom. Un exemple clar és Jerian Grant, que va jugar els 40 minuts davant Prometey.

La velocitat per moure la pilota també pot pesar en el ritme i l’encert. Són dos equips que perden molt poques boles, fet que podria decantar la balança qui forci més errors al rival. En assistències, el Gran Canària és millor, però també pot ser un detall que amagui un punt a favor dels turcs.
Les individualitats, els 1c1, poden afavorir-los si es complica el partit. La no necessitat de jugar amb extra pass pot afectar als locals si no troben espais, havent de recòrrer a accions heroiques per anotar amb jugadors que no estiguin tan habituats.

Els tirs lliures. Fins a semifinals, Gran Canària duia un 67%. Contra el Joventut, 84%. En el cas de Turk Telekom, firmaven un 81%, però, en contra, Prometey va estar en un 58%. Els nervis, el cansament, el volum de faltes, tot pot influir en el percentatge i acabar donant un extra a l’equip més sòlid.