Connecta amb nosaltres

BARÇA

Final Lliga Endesa: Barça-Madrid

La nostra prèvia de la final de la Liga Endesa entre Barça i Madrid.

Comparteix

Final Lliga Endesa: Barça-Madrid

Arriba una nova final de la Lliga Endesa i, dos anys després, tornem a tenir un Clàssic. Després de l’incís de la temporada passada, en el qual la Fase Final Excepcional va derivar en la sorpresa del Baskonia colant-se, i guanyant, la final, tornem a tenir els dos clients habituals en aquestes cites. El Barça de Saras Jasikevicius i el Madrid de Pablo Laso es veuran les cares en un nou format de 3 partits, quan en els darrers anys sempre s’havia fet al millor de 5.

Ferran Jodas – Barça 0-2

El primer en què en vull centrar és en el format al millor de 3 partits, perquè crec que és un dels factors que pot marcar la final. Sobre el paper, el Barça parteix com a favorit. El Madrid arriba en pitjors condicions a nivell de plantilla, a causa de les múltiples sotragades que ha hagut d’afrontar al llarg de la temporada (baixes de Campazzo i Deck i lesions per donar i vendre). Els blancs arriben en quadre, tot i que el reforç de Poirier ha donat un aire fresc al joc interior. Precisament els formats de competició a menys partits tendeixen a afavorir a l’equip, sobre el paper, més dèbil.

Tot i la pràcticament immaculada temporada que ha tingut el Madrid a la Lliga Endesa, arribant a la final amb només 3 derrotes entre lliga regular i Playoff, el Barça és un equip més fort. L’equip de Saras s’ha imposat en 4 dels 6 precedents aquesta temporada entre els dos equips. Els blaugranes han estat un equip netament superior als blancs durant tot l’any i ho han estat també en la majoria dels enfrontaments directes. Per aquest motiu i per les múltiples baixes dels madridistes, els catalans parteixen com a teòrics favorits tot i tenir el factor pista en contra.

Però el Barça, tot i la superioritat que ha anat mostrant al llarg de la temporada, no arriba en el seu millor moment. L’equip de Saras està al límit de forces, després d’una temporada duríssima a nivell de calendari. Des de la semifinal de la Final Four, els blaugranes han estat jugant cada 48 hores durant dues setmanes. També mentalment es troben en un moment complicat, ja que han hagut d’afrontar els Playoffs sense haver pogut digerir la derrota de la Final de l’Eurolliga contra l’Efes. Tot això s’ha transformat en un Barça que està acabant la temporada de forma irregular. Un equip que és capaç del millor i del pitjor. A la semifinal contra el Lenovo Tenerife, sense anar més lluny, l’equip va fer un primer partit on va jugar el seu millor bàsquet de la temporada, guanyant per 112-69. Dos dies més tard, van caure de manera estrepitosa per 12 punts, per acabar-ho sentenciant al Palau el divendres en un altre partit solidíssim. Dues cares massa marcades en un equip que pot acusar aquesta irregularitat contra un Madrid que competeix tots els partits. Si el Barça no està, el Madrid ho aprofitarà.

A nivell de jugadors, crec que s’ha de tenir el focus posat en diversos noms. Per part culer, els pivots han de resultar claus en l’eliminatòria. Si alguna cosa han demostrat els precedents entre tots dos equips, és que Saras sap com atacar a Tavares. Davies i Oriola es presenten claus per atacar en posicions exteriors al pivot madridista. També Pau Gasol, que ja estem veient que fa molt mal als pivots que s’enfonsen mitjançant el Pick & Pop. Per la seva banda, Nikola Mirotic es presenta com l’altre nom a seguir. L’hispano-montenegrí està passant per un final de temporada complicat i no està rendint com s’espera d’un jugador del seu nivell. Però segur que tindrà ganes de rescabalar-se i demostrar que segueix sent el líder de l’equip. En precedents anteriors, Mirotic ha atacat la poca capacitat de Garuba i Thompkins de defensar blocs indirectes, sortint a llançar. Aquesta qualitat del ‘4’ blaugrana es presenta imprescindible si vol sentir-se còmode sobre la pista i ser decisiu.

Per part madridista, crec que un dels noms que pot marcar la final serà Garuba. El jove interior merengue està creixent a passos de gegant, i pot ser un factor important en l’àmbit defensiu. Si Mirotic no li fa mal en sortides d’indirectes, Usman pot ser una peça clau en l’engranatge defensiu madridista. La seva capacitat per canviar en els blocs i anul·lar jugadors exteriors pot ser decisiva en una possible defensa de canvis de l’equip de Laso. Ja sabem que el Barça ha patit molt contra aquest tipus de defenses al llarg de la temporada, així que és bastant probable que la veiem durant la final, amb Garuba com a referent. Per altra banda, l’altre factor clau no és un nom propi sinó una derivació del joc: l’encert madridista des del triple. Els blancs compten amb una nòmina de llançadors envejable, capaços d’anotar en situacions inversemblants. El Madrid és un dels equips que més utilitza el llançament de tres, i està clar que les seves opcions de victòria augmentaran si tenen uns percentatges elevats en aquesta faceta.

Per últim, crec que el públic pot marcar diferències al llarg de l’eliminatòria. Per aquest motiu veig imprescindible guanyar el primer partit per part del Barça, ja que en cas d’haver-hi un tercer veuria molt complicat que el partit no fos pels blancs. Personalment, crec que el Barça imposarà el seu estil des de la pissarra i l’amplitud de banqueta, factors on crec que els blaugranes són superiors. Però no descartem mai al Madrid, equip que competeix siguin quines siguin les condicions. L’única cosa que tinc clara és que serà una eliminatòria igualada i amb moltes emocions pendents.

Artau Pascual- 1-2 Barça

És una final estranya. El Madrid hi arriba sense els dos jugadors més importants de l’inici de la temporada, amb rols invertits en la majoria de la rotació i amb jugadors clau tocats o lesionats. El Barça, per part seva, hi arriba amb diversos interrogants existencials i amb ambient enrarit per les convocatòries, però amb tothom disponible i amb la necessitat de guanyar per canviar la dinàmica històrica dels darrers anys. Si ens haguessin dit a l’inici de la temporada que els equips arribarien a la cita final amb les plantilles que ho faran, hauríem afirmat que el Barça seria considerablement favorit. I tot i això, hi ha factors que fan que certs sectios en dubtin.

És tan estranya que, de fet, ni tan sols estic d’acord amb la meva predicció. Tinc clar que el Barça és favorit i que tot el que no sigui una victòria global serà una decepció immensa i molt probablement un fracàs atesos els objectius marcats a l’agost i la dinàmica dels dos projectes, però al mateix temps tinc contradiccions. D’una banda, veig impossible que el Madrid se’n vagi de buit de la sèrie. De l’altra, tinc més o menys assumit que el Madrid no perd partits clau al WiZink davant de la seva gent, i menys encara en dies de vida o mort -com seria un tercer partit-. Finalment, també tinc clar que el Barça té molts elements a favor per endur-se l’eliminatòria i que els farà valdre. Conciliar aquests arguments per acabar arribant a una conclusió coherent és impossible. Al cap i a la fi, però, això és bàsquet.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu Adreça correu electrònic no será publicada.

BOTIGA
PATREON

Més a BARÇA

Tradueix »