Connecta amb nosaltres

NBA

Prèvia de la final de l’NBA: Milwaukee Bucks vs Phoenix Suns

Analitzem les claus de la final de l’NBA: Milwaukee Bucks vs Phoenix Suns.

Comparteix

Prèvia de la final de l’NBA: Milwaukee Bucks vs Phoenix Suns

Ha estat una temporada accidentada. Amb lesions, brots de Covid, reivindicacions socials i anècdotes de tot tipus. De totes maneres, l’NBA és una lliga que sempre té el mateix desenllaç: la final de l’NBA. I aquest any, per si el que hem comentat us sembla poca cosa, la final seguirà la línia argumental de la temporada: un duel inèdit, format per dues plantilles integrades per jugadors que no han guanyat mai l’anell i, a més, marcat per la potent narrativa que sempre ho engloba tot en els moments decisius. Milwaukee Bucks i Phoenix Suns són els dos darrers supervivents de la temporada 2020/2021 i tenen a l’abast el premi gros. Un premi que per a molts jugadors, com el mateix Chris Paul, serviria per tancar un cercle.

Bucks i Suns arriben a la cita en situacions molt diferents. Els primers ja han aconseguit el més important: demostrar, en el primer any després de la renovació de Giannis Antetokounmpo, que la inversió ha valgut la pena. L’equip de Budenholzer ha superat tot tipus d’0bstacles: els -molt debilitats- Brooklyn Nets, els -molt sorprenents- Atlanta Hawks i els -decebedors- Miami Heat. La primera ronda de la fase final ja va servir de potent demostració dels punts forts de la nova plantilla, que ha trobat en Jrue Holiday el pas endavant perimetral a nivell ofensiu que buscaven i en PJ Tucker el connector ideal per al sistema defensiu. En el cas dels Phoenix Suns, ni de bon tros tenien el favoritisme que sí que atribuíem als Bucks a l’inici de la temporada: després d’una gran bombolla per concloure la 2019/2020, Monty Williams, Chris Paul i Devin Booker han aconseguit demolir el període de reconstrucció i inaugurar un cicle victoriós que no s’explicaria sense el base però que, independentment de com acabi, serà molt valuós a llarg termini per al bloc de joves que han tingut la sort d’aprendre de CP3.

És una final única de la qual gaudirem per una bona colla de condicionants però que, al cap i a la fi, és emocionant, rica en matisos i molt alegre. I és la prova viva que l’NBA, a diferència de la gran majoria de lligues de la resta del món, és imprevisible i no admet candidats eterns.

Com han d’enfocar la final els Milwaukee Bucks?

El plantejament dels Milwaukee Bucks està supeditat a una sola qüestió: la presència (o no) de Giannis Antetokounmpo. El grec va caure lesionat en el quart partit de la sèrie contra els Atlanta Hawks amb una hiperextensió en un genoll i no ha tornat a les pistes des de llavors. La lesió no inclou danys estructurals, que és una notícia excel·lent per al futur dels Bucks, però sense saber el seu estatus es fa molt difícil saber fins a quin punt la gerència, el tècnic i l’entrenador estarien disposats a arriscar-se en un escenari únic (!!) com és una final. Giannis Antetokounmpo és el millor jugador de l’equip en atac i en defensa, de manera que Budenholzer centra tot el seu pla en ell.

En atac, hi ha un factor que els Bucks han de controlar sí o sí i que no té una vinculació directa amb Giannis Antetokounmpo: l’encert en el tir en suspensió. Al llarg dels Play Off Milwaukee ha anotat tot just el 34% dels seus Pull Up, xifra que correspon a la cua de la classificació, i l’únic anotador sobre bot sòlid que tenen en plantilla és Khris Middleton, que al llarg de les sèries ha anat sempre de menys a més i que està condicionat a nivell de marcatges per l’absència d’altres suports. L’altra alternativa exterior en aquest àmbit és un Jrue Holiday que, si bé n’ha assumit un volum raonable, no ha reportat beneficis als de Budenholzer.

En defensa, el factor més rellevant és que el plantejament ha de canviar en funció de si Antetokounmpo juga o no. Com hem vist en el que portem de cicle de Budenholzer a Milwaukee, Antetokounmpo no només és clau pel que aporta ell com a individualitat sinó per la xarxa de seguretat que suposa per a un defensor molt menys dinàmic com Brook López, a qui el tècnic protegeix a través de la defensa drop per tal d’estalviar-li intercanvis amb exteriors i no allunyar-lo de la zona. En el darrer partit contra Atlanta, amb Bobby Portis al quintet titular en el lloc de Giannis, vam veure que durant alguns trams -sobretot primer temps- feien canvis a tots els emparellaments, tendència que no sabem si es mantindrà contra un equip que obre tants fronts perimetrals com aquests Phoenix Suns.

La lògica indica que, en clau Bucks, hauríem de veure els següents emparellaments defensius:

Jrue Holiday- Chris Paul

Khris Middleton- Devin Booker

PJ Tucker- Mikal Bridges

Bobby Portis/Giannis Antetokoumpo- Jae Crowder

Brook López- DeAndre Ayton

D’aquests emparellaments en podem rescatar un parell de coses interessants.

La primera és que, prestant atenció als anteriors partits entre Suns i Bucks de la temporada regular 2020/2021, l’equip de Budenholzer passava per darrere els bloqueigs directes a Chris Paul. La finalitat d’això era incitar-lo a llançar abans d’arribar a la mitja distància i negar-li la connexió amb DeAndre Ayton, que tampoc rebia cap marcatge específic ja que Brook López s’enfonsava decididament. Veurem què succeeix en aquesta sèrie.

La segona és l’alçada de Brook López en la defensa drop. Una de les variants de Milwaukee en la sèrie contra Atlanta va ser fer el mateix sistema defensiu de sempre, però amb Brook López esperant a la línia de triple en lloc d’al tir lliure. Contra Chris Paul i Devin Booker serà fonamental que medeixin l’alçada del bloqueig i s’adaptin a la capacitat de conducció de cada jugador. Més elèctric quan el porta Booker, més pausat quan ho fa Chris Paul.

Com han d’enfocar la final els Phoenix Suns?

La resposta és molt simple: sent ells mateixos. Així ho han fet per sobreviure al llarg de la temporada. Són un bloc que, esperonat per Chris Paul, mentor de tothom, ha aconseguit establir-se a un nivell constantment per damunt de les possibilitats que imaginàvem que tindria l’equip. I els ha valgut per ser un dels millors equips de la lliga i, per descomptat, el que millor joc ha desplegat.

Més enllà d’això, una qüestió clau:

  • La protecció de Devin Booker

Al Play Off de L’NBA és habitual buscar emparellaments amb exteriors menys hàbils en defensa. S’anomena “mode cacera”. Els Suns ho han patit al llarg de les seves sèries: LeBron James i Paul George van buscar constantment bloqueigs per emparellar-se amb Booker. Fins ara ha respost bé. La clau per aconseguir que no s’exposi és emparellar-lo amb l’aler menys dominant que, a més, tingui menor valor com a bloquejador. En aquest cas, l’home hauria de ser PJ Tucker o, en darrera instància, Bobby Portis quan jugui de 4. El Play Off de l’NBA és un joc d’aparences i de camuflatge de debilitats.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

PATREON

Més a NBA

Tradueix »