Connecta amb nosaltres

NBA

El final de l’Oracle Arena no és el final dels Warriors

L’Oracle Arena deixarà de ser el pavelló dels Warriors. Ens ha deixat grans moments i un mal final.

Comparteix

El final de l’Oracle Arena no és el final dels Warriors

L’Oracle Arena, santuari del bàsquet des de fa una pila d’anys, no podia viure un comiat més desagradable. La lesió de Kevin Durant, icona de les tres últimes temporades dels Warriors, ja va ser un cop molt dur (a nivell esportiu, emocional i salarial). El d’aquesta matinada, però, encara ho ha estat més: han perdut la sèrie i, en conseqüència, l’NBA. Però també han perdut Klay Thompson, i això encara fa més mal al cor d’una afició que ha viscut una muntanya russa d’emocions i que, des d’ara, des de la incertesa més absoluta, haurà de veure com Bob Myers pren decisions dràstiques. Siguin les que siguin.

Tindrem temps per posar en una balança la gesta dels Raptors, el futur de l’oest i el canvi de rumb de l’agència lliure. També tindrem temps de considerar què passarà amb el fons d’armari dels Warriors l’any vinent i quins camins traçarà Kawhi Leonard. Ara, però, toca centrar-se en la branca emotiva de la final. Que és molt extensa.

Una nit per oblidar. La frase d’Iguodala, el rostre de Curry i l’agraïment de l’Oracle Arena

Que els Warriors són una família ben avinguda és un fet que s’ha demostrat aquest mateix any. Hi ha hagut un cúmul d’adversitats immens: els dits dislocats de Curry, la duresa dels Rockets, les anades i tornades de DeMarcus Cousins, la fractura de Looney i les lesions que ja sabem. I entre tots aquests elements, que han ocupat les planes principals de tots els noticiaris NBA, trobem una frase d’Iguodala que sintetitza el valor del jugador que és, segons podem entendre, l’ànima dels Warriors: Stephen Curry.

Zero MVP’s en finals de l’NBA, certs sectors del periodisme casual de l’estat decidits a restar valor a les seves actuacions i una bona colla d’aficionats que el desacrediten. Què passa, però? Que no s’ha amagat. Curry, essència dels Warriors, ha estat el denominador comú de totes les eliminatòries i ha estat també el jugador que s’ha vist engabiat en una defensa mai vista (o molt rarament a l’NBA): la caixa i 1 (més valor conceptual que tàctic). I tot i això, Stephen Curry ha donat la cara.

El problema que té l’opinió pública amb Curry és que es queden amb dos detalls que no el defineixen com a jugador: el primer, evidentment, el triple fallat a l’últim instant que podria haver donat la victòria al seu equip. El segon, com tampoc podria ser d’altra manera, les estadístiques simples. No ho oblidem: en uns PO, les estrelles tendeixen a ser molt més protagonistes i a sumar amb més “egoisme”. El problema és que els Warriors no són això, i Curry encara menys: si la circulació no flueix i els receptors no estan actius, la filosofia es desnaturalitza. De Klay, KD i Green a Cook, Looney i un DeMarcus Cousins deplorable.

Els Warriors s’han desfet de la manera més cruel possible. L’últim partit a l’Oracle abans de marxar cap a SF havia de ser una festa: més enllà del resultat final, que esperaven que fos una victòria -evidentment-, la gent tenia ganes de fer un bany de masses a Curry, Klay, Draymond Green, Iguodala i companyia. Ho mereixien absolutament veient tot el que han aconseguit durant els darrers anys. La nit, però, ha estat tenebrosa.

La lesió de Klay Thompson, pel seu vincle i per la manera de succeir, és molt dolorosa. Més enllà de la situació contractual, que mereixerà ser analitzada amb calma i serenor, Klay és un dels emblemes del projecte. Prescindir d’ell seria prescindir d’un tros molt gros de la cultura que han forjat i, sobretot, prescindir del compromís. Perquè sí: es va trencar el genoll, però el que ell deia era veritat. Hauria tornat al cap de dos minuts, sens dubte.

24/41 en triples, un missatge a Kevin Durant i molt sentit comú. Qui avui no entengui que el valor de Klay Thompson va més enllà de tot el que té a veure amb la pilota dins i fora de les pistes, francament, té un problema. El millor spacer dels temps recents. I el més eficient de la història.

La millor nit de la història dels Raptors

Toronto, el Jurassic Park i tots els indrets de Canadà (amb la infinitat de “mini Jurassic Parks” que han nascut els últims dies) respiren ambient de festa des de fa unes hores. La sensació del primer anell és equivalent, evidentment, a tocar la glòria per primera vegada. De la mà (immensa) de Kawhi Leonard, el conjunt canadenc ha escrit la primera pàgina important d’un llibre d’història que, depèn de com, pot necessitar un o més volums aquest estiu. Ara no és moment de parlar-ne, però.

La primera vegada sempre és especial. I Kawhi Leonard és una d’aquelles persones que tots desitjaríem tenir dins de la nostra rutina: té aquell caràcter que, sense transmetre res concret, sí que t’assegura èxit (no hem d’associar-lo a l’anell). Com qui no vol la cosa, Kawhi ha liderat el canvi cultural dels Toronto Raptors recollint una herència corprenedora però limitada de DeMar DeRozan i ha convertit la pressió en motivació. Mai, abans del final del Game 6, vam veure cap somriure. Després de guanyar, això sí, eufòria.

I Marc Gasol. Marc és un dels grans noms de la final. Més enllà del valor sentimental que té per als aficionats estatals, el petit dels Gasol (NBA) és l’artífex dels millors moments de joc del conjunt canadenc. Marc, point center per excel·lència, dona criteri al joc i farceix de categoria els buits argumentals de qualsevol plantejament.

El gran nom, però, és el de Masai Ujiri. El GM dels Raptors va fer una aposta: tot al 2. I de moment, es quedi o no Kawhi Leonard, ja li ha servit per portar l’anell. Competir a curt termini, si tens opcions de guanyar, és millor que qualsevol reconstrucció. Bé, portem-ho a l’extrem: si sempre guanyes, reconstruir és innecessari. I convertir aquesta consigna en premissa bàsica, vulguis que no, també és un projecte. L’NBA és freda: qui més mereix l’anell, desafortunadament, ha hagut de veure’l des de l’altra punta d’Estats Units amb una tristor que mai l’abandonarà. Però són les normes del joc.

De Kyle Lowry a Fred Van Vleet passant per Kawhi Leonard

Cal parlar dels protagonistes secundaris. El Game 6 dels Raptors (el que els dona l’anell) és, d’alguna manera, el conglomerat de les virtuts que elogiàvem durant la temporada regular de la plantilla de Nick Nurse: profunditat, diversos protagonistes i molta ambició.

Kawhi Leonard ha estat el pal de paller dels Raptors durant els playoff, com no podria haver estat d’altra manera. Quin equip no es basaria en la seva estrella quan arriben els embusos? Però hi ha coses que val la pena que no s’oblidin, com per exemple l’exhibició de Fred Van Vleet des que va saber que seria pare o, encara millor, la història de redempció de Kyle Lowry.

Mai serem prou justos amb Kyle Lowry. Ha estat el boc expiatori de molts fracassos i, pràcticament sempre, l’atribució ha estat injusta. Molt injusta, de fet. Kyle, aquest jugador aparentment gras i descoordinat, és un còctel fantàstic d’entrega, compromís, intel·ligència i talent. I coratge. I esperit d’equip. Qui ens havia de dir que aquest jugador, anímicament destrossat per l’adéu del seu millor amic, seria el primer en demostrar caràcter ahir. Quin primer quart! Quina fase final a partir del segon partit de la primera ronda! Quin líder de vestuari! Kyle Lowry és aquest alumne que saps que, li vagi pitjor o millor la matèria, sempre portarà els deures fets. I si té algun dubte se l’apunta, el pregunta i el resol. I això és el que vol qualsevol professor.


 

L’Oracle Arena s’acomiada del present de l’NBA amb una imatge que no és la que li pertany. Els Warriors són alegria, plenitud i circumstàncies positives. Kerr és un geni. Curry és història viva. Klay i Draymond Green, icones. Kevin Durant és indefinible. I Bob Myers és un arquitecte increïble. Farem bé, tots plegats, de recordar els Warriors pel que són i no pel que ens deixen a la retina. Ho mereixen ells i ho mereixem nosaltres, que els hem gaudit i patit durant els darrers cinc anys. I qui sap si encara en viurem un epíleg.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Més a NBA

Tradueix »