Connecta amb nosaltres
Frida Eldebrink

BÀSQUET FEMENÍ

Frida Eldebrink, l’assassina silenciosa

Repassem la temporada de Frida Eldebrink al conjunt gironí.

Comparteix

Frida Eldebrink, l’assassina silenciosa

Frida Eldebrink està sent clau pels bons resultats que està obtenint l’Uni Girona aquest any.

Frida Eldebrink

Font. FIBA.

Amb el segon tram de temporada començat i tenint la moral pels núvols, després de la històrica classificació als quarts de l’Eurolliga, l’Uni Girona afronta unes setmanes clau per no desenganxar-se de la feroç lluita per la primera plaça amb València i Perfumerías Avenida en lliga. Sembla evident que les tres primeres places se les distribuiran aquests tres monstres que venen d’assolir els seus objectius a Europa.

Una de les culpables de la notable temporada de l’Spar Girona, fins el moment, està sent Frida Eldebrink. A nivell personal, considero que ella és la jugadora més important pels esquemes d’Alfred Julbe. La seva versatilitat li va com anell al dit a l’entrenador de Sant Feliu de Guíxols per poder veure a un Uni Girona molt més dinàmic i elèctric. I és que Eldebrink et pot jugar a les posicions de base i escorta rendint a un gran nivell. T’ataca amb coherència i la seva defensa perimetral pot ser de les millors de la lliga. Aquests són alguns dels múltiples motius en els que ara aprofundirem per entendre perquè la jugadora sueca està tenint un nivell de transcendència tant alt dins l’equip.

La polivalència a la direcció de joc

Ens posem en matèria. L’ex de Perfumerías Avenida, entre d’altres, agrada tant al cos tècnic per la seva capacitat per poder actuar tant de base com d’escorta de forma notable, fregant l’excel·lent. Al principi de temporada, recordem que era la base suplent de Laia Palau a l’espera de que arribés Chelsea Gray. Ja amb les tres disponibles, Eric Surís primer i, després, el propi Alfred Julbe han actuat amb intel·ligència deixant fora a la Laia del quintet i començant amb les altres dues.

Font: David Subirana.

Sobre el parquet està clar que la base és Chelsea Gray. La jugadora de Los Ángeles Sparks aporta una barreja de calma i màgia que ajuda a fer els partits més brillants. Gray, gaudeix d’una visió de joc guardada per casos especials, com el seu, i d’una tècnica individual estratosfèrica que la fa ser una jugada totalment imprevisible. En canvi, Eldebrink és tot el contrari. No és tant talentosa a nivell tècnic com l’americana però gaudeix d’una bona lectura de joc per saber estar en el lloc ideal per ajudar a fer una circulació fluida o per acabar amb un tir, normalment, des de la llarga distància.

Si hem deixat clar que Chelsea Gray és la base número u dins la plantilla de l’Uni Girona, la segona posició està clara que va per Laia Palau. No obstant, quan comparteix pista amb la de Barcelona, moltes vegades acabar assumint el rol de dirigir l’atac gironí. Amb una petita trampa, això si. La Laia, en varis trams del partit, la pots veure com dóna indicacions a Eldebrink mentre ella mateixa s’encarrega de pujar la pilota i veure els emparellaments en pista per si es pot treure algun avantatge per poder crear algun altre desajust defensiu provinent del primer.

Sang freda al mirar cistella

Una altra de les grans qualitats de la jugadora sueca és el seu excel·lent tir des de la línia de triple. Com bé va dir Pere Puig, director tècnic del club gironí, en l’arribada d’Eldebrink ha resultat ser una gran tiradora. I, precisament, per aquí, és per on intentava reforçar-se l’Uni Girona aquest any. L’encert exterior va ser un gran problema en el transcurs de la temporada passada. Tot i començar el curs amb bones tiradores com Rosó Buch o Magalí Mendy, la marxa de la catalana i la irregularitat de la francesa van acabar sent un dels grans mals de les d’Eric Surís.

Entre ella i Paola Ferrari, Alfred Julbe pot presumir de tenir dues jugadores molt efectives en el tir de tres i en la defensa perimetral. Les seves aportacions estan resultant ser més efectives que les de les dues de l’any passat aconseguint fer àmplia la pista i jugar contra defenses més obertes per tapar les opcions de tir de les mencionades.

Si ve els números de Frida Eldebrink, en Eurolliga, han estat excel·lents en producció ofensiva, dins la lliga nacional tampoc es queda curta -tot i gaudir de pitjors números-. A l’igual que a la màxima competició europea, és la segona jugadora amb més minuts per partit (26,6). Només superada per Sonja Vasic(26,7). A la Liga Endesa es trop en 9,3 punts, 36% en tirs de tres i 1 pilota robada per partit.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu Adreça correu electrònic no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Més a BÀSQUET FEMENÍ

Tradueix »