Els Portland Trail Blazers han protagonitzat una de les temporades més decebedores a la història recent de la lliga. El curs passat es va llençar a la brossa per una lesió de llarga durada de Damian Lillard, però en el present, tot i que la seva estrella s’ha mantingut sana, no han competit bé. Sostenen el cinquè pitjor balanç de la lliga i ja estan matemàticament fora del Play-Off. A la franquícia d’Oregon necessiten canvis urgentment, ja sigui en direcció cap a la reconstrucció o cap a ser més competitius, però no poden continuar així.

Anàlisi de la situació actual: Plantilla, rendiment i febleses

Abans de prendre en consideració els diferents camins que pot seguir l’organització al futur, anem a conèixer quin és el seu present. A quina casella del taulell es troben. Actualment, porten 33 victòries i 45 derrotes amb un dels millors anotadors de la lliga en plantilla, Damian Lillard, qui està tenint una de les millores temporades estadísticament de la seva carrera, aportant més de 32 punts per partit. El problema de l’equip, per tant, no és el seu màxim anotador, sinó com està rodejat. 

A Portland trobem una confecció de grup massa centrada en l’atac i poc potent físicament, sense cap veterà consolidat a la lliga a part del seu base. Això provoca que siguin un dels deu millors atacs de la lliga segons les estadístiques avançades, però també una de les cinc pitjors defenses, especialment en l’àmbit exterior, ja que els percentatges dels rivals són cada cop millors respecte a la mitjana a mesura que es van allunyant de la pintura. Els motius es troben en un “backcourt” format per Lillard i Anfernee Simons, dos jugadors que anoten amb una facilitat aclaparadora, però que no són bons defensors.

Per solucionar aquest problema, els Blazers van aconseguir via traspàs a Matisse Thybulle, un gran defensor multiposicional que està jugant com a titular des de la seva arribada a la posició de “3”. L’alineació titular la completen Jerami Grant, un aler-pivot que està anotant 20 punts per partit, però que tampoc és un gran defensor; i Nurkic, l’interior nascut a Bòsnia i Hercegovina que està aportant 13 punts i 9 rebots per partit. 

Compten amb bones peces d’inici, però els problemes augmenten quan parlem de la segona unitat. Al el cinc titular hi ha molts jugadors capaços d’anotar amb facilitat, però quan els suplents entren a pista, hi ha més dificultats per continuar sumant punts al marcador. Cam Reddish, també obtingut via traspàs aquesta temporada, està sent el màxim anotador de la segona unitat amb 11 punts per partit, però ho està fent amb uns percentatges de tir bastant dolents (44% en TC i 32% en T3). A part de l’incorporat recentment, entre els suplents trobem algun jove interessant com Shaedon Sharpe (que durant les últimes setmanes ha deixat varies grans actuacions), Keon Johnson o Trendon Watford i un pivot interessant com Drew Eubanks per aportar des de la banqueta.

https://twitter.com/IQfor3/status/1640163700576223232

Després de la radiografia de la plantilla i del rendiment dels Blazers, es pot observar que falten tres perfils de jugador que assegurarien millores immediates: Especialistes defensius, gent amb la capacitat de generar-se el seu propi tir amb eficiència per la segona unitat i veterans que donin experiència, doncs són el vuitè conjunt més jove i el component més veterà és Lillard amb 32 anys.

Anàlisi de la situació actual: Contractes i picks

Aconseguir fitxatges per millorar el rendiment no serà fàcil, perquè tenen un marge salarial  molt ajustat. L’estrella que fa 11 anys que va arribar a la lliga cobrarà 45,6M $ la temporada vinent i 54M $ de mitjana en les quatre següents, així que únicament amb el seu contracte, els Blazers ocuparan més d’un terç del seu espai salarial fins a l’any 2027. A això se li han de sumar els acords de Nurkic i Anfernee Simons, que fins al 2026 estaran cobrant entre 15M $ i 20M $ i entre 22M $ i 28M $ anuals de mitjana respectivament. Això vol dir que amb 3 jugadors, l’organització de Portland ocuparia gairebé tres quarts del seu límit salarial, cosa que provoca una capacitat de maniobra molt reduïda.

Una bona manera d’arreplegar algun dels perfils que falten a la plantilla pot ser via Draft. Aquest any tindran el seu pick propi ja que, tot i que el van traspassar, hi van afegir a l’acord una protecció de loteria que es complirà i acabaran, sense conèixer els resultats del sorteig, probablement amb un dels 10 primers torns del Draft. A això se li afegirà l’elecció dels Knicks que rondarà la posició 20-25. A mitjà-llarg termini no tenen massa picks de valor, únicament la majoria dels seus tant de primera ronda com de segona ronda, així que sembla que la millor oportunitat per aprofitar el Draft la trobaran aquest 2023.

Durant la pretemporada tindran també la possibilitat de trobar els jugadors que els hi calen a l’agència lliure. Podrien pescar certes peces gràcies al fet que Jerami Grant, qui estava cobrant 20M $ anuals, es quedarà sense contracte juntament amb altres membres que, en cas de no ser renovats, generarien uns 20M $ d’espai salarial pels Blazers. Per aconseguir això, haurien de deixar marxar a Jerami Grant, Cam Reddish, Matisse Thybulle, Drew Eubanks i a alguns joves com Kevin Knox. Tenint en compte tot el que ha de marxar, la millor opció seria probablement renovar a la majoria d’aquests i donar una oportunitat al projecte fins al 2026, quan seguint aquesta estratègia, s’alliberaria prou massa salarial per a obtenir grans jugadors a l’agència lliure.

Fent aquests tractes, es quedarien sense espai salarial, així que només podrien adquirir els serveis d’algú que accepti cobrar el mínim. Per aquest camí podria arribar a l’equip algun veterà amb experiència que acabi contracte aquest 2023. Blake Griffin o George Hill, per posar exemples, podrien acceptar acords en aquestes condicions.

Realment els d’Oregon tenen poca capacitat de reacció, però, tot i això, poden realitzar millores que impliquen incorporar veterans des de l’agència lliure i encertar l’elecció del Draft d’aquest any. Cal destacar que, ser més competitius només és una de les opcions que hi ha sobre la taula, ja que tot depèn de la continuïtat a l’equip del seu base estrella.

Futur a curt termini: Damian Lillard

“No estic interessat en una reconstrucció, especialment en aquest punt de la meva carrera” van ser les declaracions de Damian Lillard fa unes setmanes, amb les quals va enviar un missatge clar a la seva franquícia: Amb ell a la ciutat no es començarà una reconstrucció. Tot i això, el millor jugador dels Blazers ha mostrat en múltiples ocasions la gran importància que li dona també a la seva vida fora de la professió i, si fos per ell, probablement no marxaria per voluntat pròpia de Portland.

Això ens deixaria el següent panorama: l’estrella de l’equip no hauria de demanar el traspàs, perquè sempre s’ha mantingut lleial i li dona molt valor a la vida familiar que té establerta a Oregon, però no ens podem oblidar que l’NBA és un negoci i que, si des de la gerència dels Blazers ho troben oportú, podrien decidir començar una reconstrucció. Veient que Lillard no sembla molt favorable a aquesta opció, per l’organització no hi hauria millor manera de començar a crear un nou projecte que aconseguint jugadors joves de valor i futures primeres rondes del Draft, encara que comporti dir adeu a una de les persones més importants per la seva història. 

Si el base és declarat transferible, molts equips es tirarien a la piscina per intentar convertir-se en aspirants a l’anell. Considerant aquest camí, des dels despatxos haurien de deixar marxar també a Jerami Grant i entregar les claus de la franquícia a Anfernee Simons i a la resta de joves de la plantilla. Però realment, el més probable és que el número 0 es quedi, però esperarà millores per intentar competir. 

Seria genial que el referent ofensiu tingués al cantó una segona espasa que funcionés també en l’àmbit defensiu del joc. El millor paquet amb el qual es podria obtenir a algú d’aquest perfil seria Anfernee Simons+Jusuf Nurkic+els dos picks de primera ronda de 2023 i inclús algun altre dels anys futurs. Això hauria de permetre als Blazers tenir una oferta prou atractiva per a ser una opció viable per un equip que, pel que sigui, vulgui traspassar a un dels seus millors jugadors. La millor peça possible i realista podria ser Jaylen Brown, qui ,a les últimes setmanes, ha posat en dubte, en unes polèmiques declaracions, la seva continuïtat a la històrica franquícia de Boston, però també sembla complicat que acabi sortint. A més, cal destacar que per fer una reconstrucció també es podria optar pel mateix membre dels Celtics, un intercanvi Lillard per Brown podria ser positiu per les dues organitzacions en cas que ambdues eminències de la lliga sol·licitin canviar d’aires.

En tot cas, sigui traspassat o no Damian Lillard, la pitjor opció que es podria escollir a Portland seria mantenir un projecte extremadament semblant al d’aquesta temporada, doncs es troben a terra de ningú, ni competeixen ni reconstrueixen.

Futur a llarg termini: Anfernee Simons

Si continuem enfocant encara més cap al futur, el 2026 serà el següent any en el qual s’hauran de prendre decisions importants a la gerència de l’organització. S’haurà de decidir si Nurkic i Anfernee Simons renoven o marxen alliberant una elevada massa salarial. Ara per ara, és complicat fer prediccions perquè queda molt i poden canviar moltes coses, però m’arriscaria a dir que Nurkic, amb més de 30 anys, podria acceptar una renovació a la baixa i l’escorta es podria quedar amb un contracte elevat, però no crec que tingui potencial per ser el millor jugador d’un equip candidat a l’anell, així que depenent dels agents lliures disponibles aquella temporada i de la seva predisposició per anar a Portland, es podria plantejar que el jove es desvinculés de l’organització.

Intentar competir o reconstruir, però no quedar-se als llimbs

La situació dels Blazers no és gens bona, així que sembla que el més lògic de cara al futur és canviar alguna de les peces de l’equip. La direcció d’aquests canvis pot ser diferent, però la qüestió hauria de ser no mantenir el projecte tal com està. Una reconstrucció sense Lillard pot donar peu a aconseguir picks i joves que puguin assolir l’objectiu de guanyar un anell a llarg termini, mentre que intentar obtenir una segona estrella via traspàs, encara que comporti sacrificar part del teu futur i sigui més arriscat, valdrà la pena si torna la competitivitat a Oregon i aprofiten els últims anys de l’ídol de la franquícia. 

Ja sense possibilitats d’entrar a Play-Off, la gerència de Portland haurà de començar a prendre decisions importants pel futur, ja que el que facin durant la pretemporada marcarà la direcció que seguiran, com a mínim, els pròxims tres anys.